dimecres, 31 d’octubre del 2012

una MICA de TOT... i de RES



Moikka!
Tradicionalment, la nit del 31 d'octubre és fa la festa popular de la castanyada, i ja serveix de revetlla pel dia de Tots Sants, l'1 de novembre.

via petitaxarxa.cat
Les arrels d'aquesta festa tenen l'origen en antics rituals funeraris, i ens hem de prerdre per la nit dels temps per trobar-ne el sentit primigeni, quan la tardor era un temps de mort per a la natura, i es pensava que les portes de l'altre món quedaven obertes per permetre el contacte entre els vius i els ja traspassats.

via escola arjau
Cap al segle11, la festa de Tots Sants incloia el dia 1 de novembre i el dia 2 de novembre, quan es commemoraven els fidels difunts. Però aquest segon dia ja s'ha perdut en els calendaris que, fruit de la industrialització, van simplificar les festivitats anuals.
I què fem per celebrar-ho? Mengem castanyes, que amb sort haurem torrat al foc, acompanyades de panellets i moniatos... i una mica de moscatell. L'endemà, anem a visitar els cementiris (potser això últim... no tant).

via un país a la cassola

Però... per què castanyes? Doncs perquè... simplement... és un dels últims fruits de la tardor. A més, en el ritus tradicional, l'àpat funerari constava de llegums i fruita seca, i els pans votius o panets, panellets, panetons. Mentre es torraven les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difuns de la família. Hi ha qui diu que, el fet de menjar productes típicament energètics es deu al fet que, per Tots Sants, les campanes tocaven a morts la vígilia fins a la matinada... i no es podia defallir!

El panellets són  un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. Poden anar coberts o no de pinyons i afegir altres components com el coco, la xocolata o d'altres. A mi... els que m'agraden més, són els de pinyons i els de coco (que procurem fer nosaltres, perquè és un producte molt car... de luxe, gairebé... i no ens queden gens malament)!

via Mas de Torrent
via gastroteca
Durant tots aquests dies de tardor i hivern, apareix pels carrers la tradicional figura de la castanyera, que ven les castanyes torrades i calentes i embolicades en una paperina de paper de diari. 
Es representa com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes.

via fills i amics del burés
Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. Cuien les castanyes en fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", uns tres cèntims actuals.

via es quid des català
Les castanyeres cridaven... calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?... i els nens, tan simpàtics com sempre, responien... petites i dolentes; de les vui, set les pudentes.
Però tot això... és com ho fem a Catalunya. Gran part de la resta de països han anat adoptant la festa anglosaxona de Halloween (o All Hallows Eve). Però això... ara i aquí... no toca! Nosaltres tenim les nostres pròpies costums que hem de conservar i cel·lebrar!

A Finlàndia no tenen tantes tradicions com nosaltres relacionades amb Tots Sants (que ells en diuen Pyhäinpäivä (pyhä vol dir sant). Ells... simplement... es limiten a anar a posar espelmes a les tombes dels seus familiars morts. De totes maneres, el dia de Tots Sants... que ells sempre traspassen (entre el 31.10 i el 6.11, i aquest any cau en 3 de novembre, o marraskuu) és festa i les botigues estan tancades... però no ho celebren de cap manera especial.

via flickr
Poc a poc, els joves també han anat adoptant Halloween, però encara és molt minoritari.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja hyvää Pyhäinpäivää kaikille!

dimarts, 30 d’octubre del 2012

HÈLSINKI

Hyvää (harmaata) päivää!
Harmaa és el color gris.
El diumenge dia 28 d'octubre (28. lokakuuta) es van celebrar eleccions municipals a Finlàndia... i sembla ser que el moviment antieuropeista (i, en certa manera, racista) i crítics amb el moviment global, representat bàsicament pels que s'anomenen a si mateixos veritables finlandesos, Perussuomalaiset, va agafant, mica en mica, ja des de les últimes eleccions generals, cada vegada més presència a la societat. Però, per sort, encara són pocs i, a més, no han obtingut els resultats que les enquestes els auguraven.

src tulospalevlu HS.fi
Els persussuomalaiset són un partit populista i nacionalista, fundat l'any 1995. Ben aviat,  però, després de les eleccions al parlament de 2011, es van convertir en la tercera força més votada (19,1%).
La seva ideologia navega entre les polítiques econòmiques més aviat d'esquerres i uns valors socials conservadors, l'autoritarisme socio-cultural i el nacionalisme ètnic. Les seves tendències podrien situar-se cap a la part més d'esquerres dels partits de dretes, tot i que ells mateixos es col·loquen al centre. Així doncs, tot i que han acullit a gent d'esquerres entre les seves files, les seves polítiques són més ben acollides pels de dretes.

Els resultats de les elecciones municipals a la capital, Hèlsinki, amb una participació del 57,2%, van ser aquests, segons fons del Oikeusministeriö (Ministeri de Justícia).
- Kansallinen Kokoomus (coalició nacional), el 26,9% dels vots, amb una disminució del 0,4% respecte l'any 2011.
- Vihreä liito (coalició dels verds), el 22,3% dels vots, amb un augment del 5,7%.
- Suomen Sosialidemokraattinen Puolue (partit socialdemòcrata), el 16,9%, amb una pèrdua del 0,7%.
- Vasemmistoliitto (coalició d'esquerres), el 10,2%, amb una pèrdua del 0,3%.
No trobem els Perussuomalaiset fins al quart lloc, amb el 9,4%, una disminució del 3,6%. I, de seguida, altres partits minoritaris.

Per barris, a Vallila, el barri on vam estar residint aquest estiu, els partits més votats van ser Vihreä liito (al voltant del 35%), Vasemmistoliitto (al voltant del 20%) i, en tercer i quart lloc, Kansallinen Kokoomus (al voltant del 12%) i Suomen Sosialidemokraattinen Puolue (al voltant del 10%).

Que cadascú en tregui les conclusions que cregui pertinents arrel de la situació que vivim a Europa, i al Món en general.

MOI, MOI!

dilluns, 29 d’octubre del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... les parets amb els maons originals recuperats.

via the style files
via the style files
via the style files
via the style files
En aquest link houzz en trobareu moltes i moltes més!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... a veure Don Quixot al Gran Teatre del Liceu, la segona obra del nostre abonament, de la prestigiosa companyia de dansa American Ballet Theatre.


Des de 1980 fins a 1990, el director artístic de la companyia va ser el mundiakment conegut i valorat Mikhail Baryshnikov.




Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 26 d’octubre del 2012

HÈLSINKI

MOIKKA!
Ja torna a ser divendres... i els divendres procurem viatjar una miqueta... de cara al cap de setmana!
Avui anirem al nord... al nord del continent... a la nostra estimada Finlàndia... amunt, amunt... fins als confins de Finlàndia i del continent europeu... allà on el nord ja perd el seu nom. I ho farem de la mà d'aquest magnífic grup d'imatges del fotògraf i dissenyador finlandès (és clar) Mikko Lagerstedt que ell anomena Edge (que podríem traduir per límit).

totes les imatges via COLOSSAL   src Mikko Lagerstedt

Nauttikaa! Gaudiu!
ja ihanaa viikonloppua kaikille! i bon cap de setmana a tots!

HEIPPA!

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita kaikille!
Sembla ser que aquest cap de setmana han de començar a baixar ja una mica les temperatures. A veure si dura! Ja som gairebé a Tots Sants... i per menjar castanyes i panellets sempre és millor que la tardor es noti!
Però a Hèlsinki... mireu què ha passat a Hèlsinki... a les webcams de la ciutat ara mateix!

 

Doncs... que ja ha nevat! I és que, ara, allà, estan a -1º!

MOI, MOI!

dijous, 25 d’octubre del 2012

una MICA de TOT... i de RES



Hyvää (harmaa) päivää kaikille!

Krzywy-01_rect540
src apartment therapy   via my modern met
Aquesta casa (de bojos) és fruit de la imaginació de l'estudi d'arquitecte polac Szotynscy & Zaleski... però el fet és que, no només va quedar en el seu ingeni, no és un muntatge fotogràfic, sinó que, des de l'any 2004, és un centre comercial, i seu de les oficines de diverses empreses financeres, mèdiques i de comunicació a Sopot, Polònia. 

Krzywy-07_rect540
src apartment therapy   via my modern met
El seu nom, Krzywy Domek (Crooked House, o casa torta); i està inspirada en les il·lustracions per a contes de fades de Jan Marcin Szancer i Per Dahlberg.

Krzywy-04_rect540
src apartment therapy   via my modern met
Krzywy-05_rect540
src apartment therapy   via my modern met
D'aquesta manera, d'acord amb la revista online Village of Joy, ja és a la seva llista dels 50 Strange Buildings of the World, d'entre els que hi ha, per exemple, el Museu Guggenheim de Bilbao.

Krzywy-06_rect540
src apartment therapy   via my modern met
Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dimecres, 24 d’octubre del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'estrena de El Montaplatos al Teatre LLiure (Montjuïc) de Barcelona


Ben i Gus són dos assassins a sou tancats en una habitació lúgubre d'un soterrani. Mentre esperen les ordres de l'organització per a qui treballen, comencen a rebre encàrrecs absurds de menjar a través del muntaplats. L'obra va ser escrita el 1957 per Harold Pinter amb el títol original de The Dumb Waiter (el cambrer estúpid).


De totes maneres, millor que sigui el mateix Pinter qui ens expliqui el per què de tot plegat.
Fragments extrets de Teatre de protesta i paradoxa, de George E. Wellwarth (1964)
(...) Pinter mateix ha indicat que el seu objectiu és observar què li passa a la gent. Per aconseguir-ho, acostuma a triar com a imatge central una habitació –una habitació normal i corrent– i la fa servir de microcosmos representatiu del món. Dins l’habitació, tots els personatges se senten salvats. A fora hi ha les forces estranyes, a l’interior tot és llum i escalor. És una mena de matriu on et pots considerar segur. El conflicte arriba quan alguna força exterior irromp a l’habitació i desfà l’artificial seguretat dels seus ocupants (...)
(...) A The Dumb Waiter (El muntaplats o el “cambrer mut”, 1957-1960), dos homes viuen en una habitació moblada miserablement (...) Els homes parlen de futbol i de les notícies del diari (...) Se senten segurs al seu refugi, encara que la certesa que aviat hauran de sortir fa que es posin nerviosos davant de qualsevol signe d’intromissió. Hi ha un efecte realment colpidor quan se senten passes que s’acosten a la porta (...)
(...) De sobte comença a funcionar un muntaplats que és al fons de l’habitació. Dins, hi troben una nota de restaurant, i així arriben a la conclusió que es deuen trobar en el que abans era una cuina. El muntaplats torna a baixar una vegada i una altra, sempre amb comandes cada cop més extravagants de plats exòtics. Pinter aprofita al màxim aquest recurs de l’absurd, ja que el fa servir per accentuar el contrast amb el clímax terrorífic. El Gus surt per anar a l’habitació del costat (fora de la seguretat del seu món) i el Ben rep instruccions d’una veu que parla pel forat del muntaplats. Quan el Gus torna, va en mànigues de camisa i la seva pistola ha desaparegut (...)



En certa manera, així quedaria resumida la trama, però l'obra va molt mes enllà gràcies a la sempre intirigant i magnífica actuació dels actors de la (transgressora) companyia Animalario i, especialment en aquest cas, d'Alberto San Juan i Guillermo Toledo. L'obra sense ells, probablement tindria uns altres girs que no acabarien de donar el toc surrealista, alhora que  histriònic i còmic, que requereix el text.




Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dimarts, 23 d’octubre del 2012

una MICA de TOT... i de RES

MOI!
Heu vist mai les entranyes d'un univers de dades com el de GOOGLE...? 
Havieu pensat mai que un univers de dades com el de GOOGLE pugués tenir entranyes...?
Doncs... sí, i la fotògrafa nordamericana d'origen xinès, especialitzada en arquitectures i interiors, Connie Zhou ens ho descobreix.


Where the Internet Lives: The First-Ever Glimpse Inside Google's Data Centers.

src COLOSSAL art&visual ingenuity   Totes les imatges són de la fotògrafa Connie Zhou
So it really is a series of tubes. For the first time ever Google has posted dozens of rare photographs inside and around its data centers revealing the absurd level of organization, energy and design that goes into powering some of the largest, most powerful systems plugged into the internet. My absolute favorite aspect is the color-coordinated design of their infrastructure as it correlates to the Google logo. What wonderful attention to detail. See many more photos of their eight data centers and Street View imagery of their Lenoir, NC data center at Where the Internet Lives.

MOI, MOI!

dilluns, 22 d’octubre del 2012

...sense títol

Hyvää päivää ja ihanaa maanantaita kaikille!

obriu-la en una nova pàgina per veure-la més gran
...aquest era el núvol que preparava els ruixats d'ahir al vespre a Barcelona.

MOI, MOI!


divendres, 19 d’octubre del 2012

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää!
Els divendres, normalment, anem de viatge (amb el blog... és clar). I... avui... tot i el mal (o bon, segons com es miri) temps... no serà menys. Bé... nosaltres potser no anirem molt lluny... però en conec un que sí que ho farà. En Piri. A Finlàndia!
This is the story of Piri the turtle and his owner who wants to set out Piri free into nature... 
Que... qui és en Piri? Mireu-lo... mireu-lo!



ooohhh...
...ihanaa viikonloppua kaikille!
Bon cap de setmana a tots!
MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... Barcelona a l'estiu...


un halo concèntric difuminat... saturem una mica els colors...
augmentem la velocitat del vídeo... et... voilà... una maqueta(?!)

També m'agrada a la tardor (potser més i tot, perquè hem deixat enrere aquella enganxor terrible de... moltes coses en general)..., i l'hivern..., i la primavera... Però sí, és veritat, l'estiu se'ns en va poc a poquet, de moment... molt poc a poquet!
Avui, en canvi, plou. I està molt bé que plogui. És molt necessari. Però... a més... plou fang... que també va molt bé... per les plantes, pels camps, pels boscos, ... és com el llim dels déus de l'Antic Egipte que, en època de crescudes del Nil, fertilitzava les terres de conreu.

MOI, MOI!

dijous, 18 d’octubre del 2012

HÈLSINKI

El Instituto Iberoamericano de Finlandia y la Embajada de Finlandia presentan la exposición de diseño NowHere Finland 2012: Diseño ecológico finlandés en Madrid, un proyecto de cooperación entre diseñadores y artesanos finlandeses, o residentes en Finlandia, cuyo fin es aumentar la conciencia pública sobre la industria del diseño ecológico.

src wdchelsinki2012.fi   NowHere Finland 2012 Design exhibition
La muestra ha sido organizada en colaboración con el Museo de Artes Decorativas de Madrid, los consejos regionales de las artes de Finlandia y el Consejo de las Artes de Finlandia, y forma parte de los eventos para promocionar Helsinki como Capital Mundial del Diseño en 2012.

NowHere Finland 2012 - näyttely Lahden Sibeliustalossa (exposició al Sibeliustalo, a Lahti, Finlàndia)
La exposición se centra en el diseño ecológico, y los productos que se pueden observar en ella han sido diseñados para tener el mínimo impacto sobre el medio ambiente. Su proceso de creación tiene en cuenta todo el ciclo de vida del objeto: desde la extracción de las materias primas hasta la eliminación del producto. El objetivo es ayudar a los diseñadores a promocionar su trabajo y facilitar una red social, además de aumentar la conciencia pública sobre la industria del diseño.
NowHere Finland 2012: Diseño ecológico finlandés se inaugura el 18 de octubre en el Museo de Artes Decorativas (C/ Montalbán, 12; Madrid), y la exposición se puede ver hasta el 20 de enero de 2013.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona




finalment volarà a Hèlsinki a partir del 17 de maig de 2013... de moment dilluns, dimecres i divendres, però des del mes d'agost de 2013... ho farà cada dia, sortint de Barcelona a les 12.15, i tornant des de Hèlsinki a les 17.55 (més o menys, com el vol de Finnair, però una mica més barat de preu).

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää!

via COLOSSAL art & visual ingenuity
L'artista visual Catherine Nelson, afincada a Sydney, es refereix a si mateixa com a pintora a través de la càmera fotogràfica, amb la que crea mons imaginaris en miniatura.

via COLOSSAL art & visual ingenuity
via COLOSSAL art & visual ingenuity
Cada obra consta de centenars de fotografies que enganxa digitalment. Però... tot i això... no deixen de tenir un origen merament fotogràfic.

via COLOSSAL art & visual ingenuity
Catherine Nelson diu... Quan em vaig apropar a la fotografia, vaig pensar que fer simplement una foto que representés només allò que veia a través de la lent no expressava, en absolut, la meva experiència personal del món que m'envolta. Després d'anys d'experiència en el sector dels efectes visuals en pel·lícules, i la meva formació com a pintora, vaig començar a fer fotos a un altre nivell. La sèrie Future Memories compren 20 mons flotants, composats de manera meticulosa amb centenars de detalls junts. La poesia visual, la fotografia natural i les tècniques digitals es fonen per donar forma a aquests paisatges trascendentals. El resultat és una mitologia pictòrica contemporània que, de manera molt subtil, recorda a l'espectador una veritat molt profunda, i és, que en la petita varietat local resideix en el destí del món.

via COLOSSAL art & visual ingenuity
via COLOSSAL art & visual ingenuity
Catherine Nelson ha treballat en l'àmbit dels efectes visuals en pel·lícules com Moulin Rouge, Harry Potter o 300.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dimarts, 16 d’octubre del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'entrega del LXI Premi Planeta de Novel·la 2012, al Palau de Congressos de Catalunya.


El sopar... vieires amb confitat d'escalunyes i caneló d'ibèric, tronc de rap sobre una terrina de carabassa i patata amb suc de cítrics i safrà (per a mi, filet de vedella amb terrina de carabassa i patata) i una trilogia de xocolata de postres.


I finalment... amb els cafés i les mignardises... els guanyadors del premi finalista i del primer premi del Planeta 2012... La Vida Imaginaria, de Mara Torres, i La Marca del Meridiano (una novel·la negra de la sèrie protagonitzada pels guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro), de Lorenzo Silva.


Però... no només hi havia intriga (entre cometes... ja sep sap... aquests premis...) per saber qui seria el guanyador del Premi Planeta d'enguany, sinó que, en l'ambient, tant per part dels nombrosos mitjans de comunicació que hi havia...


... com de la resta de convidats, és respirava una gran expectació per veure com es comportarien junts en Lara, en Mas i el ministre Wert, després de les declaracions enfrontades d'uns i altres. Això avui no toca... va dir en Pujol (us sona?)...



...i, avui és el dia del Planeta, el que van anar repetint insistentment els tres en discòrdia, que al final de la gala... van (haver de) sortir junts (però no revueltos) a entregar el guardó. Les cares... a cuál més circumstancial... tot i que van (haver de) sopar junts a la mateixa taula... així ho marca el protocol.

src Pere Virgili  www.ara.cat

Per sort... la nit va acabar bé... i amb una frase que em va agradar molt... molt literària... de l'escriptor mexicà Carlos Fuentes... Terminado el libro, empieza.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!