dijous, 31 de gener del 2013

HÈLSINKI

Hyvää päivää kaikille!
Enguany celebrem els 80 anys del tamboret E60 que l'arquitecte i dissenyador finlandès Alvar Aalto va crear l'any 1933 i que, avui dia, encara continua essent una peça completament actual, moderna i que és capaç d'integrar-se en qualsevol entorn. 

src Artek
Ja en el seu moment va ser un producte que va revolucionar el disseny arreu del món perquè podia adoptar, tot i la senzillesa de les seves formes i la simplicitat de la seva manufactura, diversos usos... des de la seva funció principal de tamboret per a seure-hi, fins a la de tauleta. A més, ocupen poc espai perquè poden guardar-se un al damunt de l'altre. 
Nosaltres en tenim un! I us ho vam explicar en un post que va ser el que inaugurava la secció A CASA NOSTRA hi ha... 


Per a commemorar aquest aniversari, diversos artistes han presentat les seves versions per a Artek, la casa de mobles finlandesa que encara produeix el tamboret (entre d'altres peces del mateix Aalto, i d'altres dissenyadors i arquitectes)...

Dissenyats per l'artista, dissenyador, arquitecte, fotògraf,... Mike Meiré,
que els ha pintat amb els colors del sanatori de Finlàndia per al qual van ser creats originàriament
Del fundador de Comme des Garçons, Rei Kawakubo
Edició exclusiva per a art berlin contemporary abc
dissenyada per Artek com a seient per a les galeries participants, 

i que es posaran a la venta en acabar el certamen
Tapissats en blanc i negre pel dissenyador de moda danès Mads Nørgaard
Dissenyat per Nao Tamura, rings representa la secció d'un arbre d'uns 80 anys
Us deixem amb el vídeo de la customització dels tamborets E60 que va fer l'artista Mike Meiré per al Salone Internazionale del Mobile 2012, instal·lació per a Artek.


Pitäkää hauskaa!
MOI, MOI!

dimecres, 30 de gener del 2013

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'aquesta setmana són... tres garrafes de vidre, dites també damajuanas.


Des de Nadal es troben a la nostra casa de la muntanya, i van venir de casa del meu pare i, anteriormen, probablement d'una fàbrica de teixits on hi guardaven dissolvents.
La damajuana és un tipus de garrafa, una ampolla ampla i de coll curt, tradicionalment recoberta de vímet o espart (i, més actualment, ja amb plàstics) per a facilitar-ne el seu transport, més enllà de la seva protecció.

src Antoine Courmont
Les capacitats oscil·len entre els 2 i els 40 litres i, com a tals, la seva funció principal és la d'emmagatzemar tot tipus de líquids... des d'oli, vi o cervesa, fins a àcids i dissolvents en  laboratoris ja que són vidres resistents a la corrossió.

src por estos andurriales
L'etimologia de la paraula damajuana semblà provenir del francès dame-jeanne i faria referència a una anècdota relativa a la reina francesa Joana I de Nàpols. L'any 1347 es refugiava en el seu comtat de Provença, i passant per la ruta de Grasse a Draguignan la va sorprendre una gran tempesta. Algú li va comentar que podia refugiar-se al petit castell d'un vidrier al poblet de Saint Paul la Galline Grasse. Després d'haver-hi passat la nit, la reina va voler veure com es fabricaven les botelles. Sembla ser que, el vidrier, una mica trasbalsat, va bufar la canya amb tanta força que va fer una gran botella on hi podien cabre una dezena de litres. Essent així, va decidir fabricar-ne més i donar-li el nom de dame-jeanne en honor a la reina.
D'altra banda, l'etimologia de garrafa (més usada en català que no damajuana), poster provindria de l'àrab qarâba, un recipient per a transportar aigua.

Les garrafes (o damajuanas) que tenim duen el nom de Viresa a la boca de la botella. Viresa (Vidrios Revestidos SA) era una empresa de vidres de Benigànim, una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià, que va desaparèixer a finals de la dècada dels '70s del segle passat, degut als interessos personals d'un ministre franquista que va prohibir la venta d'envasos per a vi que superessin els 2 litres de capacitat. Els vineters jerezanos, els principales consumidors de garrafes, van deixar de demanar-ne i van apostar per embotellar la producció (cosa que va aprofitar el tal ministre que va impulsar una gran factoria de vidre a Xerès). 


Viresa, Vidrios de Levante (Olleria), Vidriera Ayelense (Aielo) i Vilella (Barcelona), que havien estat les quatre fàbriques més fortes de vidre fins aleshores, van fer fallida (més informació... aquí... Aielo de Malferit)

MOI, MOI!

dimarts, 29 de gener del 2013

...sense títol

Hyvää ja aurinkoista tiistaita!
Hèlsinki, Oulu i Rovaniemi, aquest matí... brrrrrrrr!


...i, mentrestant, ahir a la tarda, 2606'24 km (en línea recta) més al sudoest, a la Granja Viader de Barcelona, on la temperatura era una altra...


...després de fer un agradable volt... pel Passeig Marítim!


Nauttikaa!
MOI, MOI!

dilluns, 28 de gener del 2013

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... la història d'en Richard, un jove afinador de pianos.




Richard Roberts és un jove anglès de 29 anys que, després d'aconseguir pagar els seus deutes d'estudiant, va decidir convertir-se, voluntàriament, en un sense sostre amb feina... treballa unes 30 hores com a afinador de pianos.

src Richard Roberts
Cada nit dorm a l'intempèrie, tot i poder pagar-se un lloguer... però pensa que, si entra en aquesta dinàmica, acabarà intentant estalviar per a comprar-se algun apartament en un moment en què els preus encara són excessivament desmesurats. 

src Richard Roberts
De moment, però, cap dels seus clients l'ha rebutjat per dormir al carrer, cada dia en un lloc diferent, i, fins i tot, li han ofert refuig. En aquest enllaç hi ha un article sobre ell.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 25 de gener del 2013

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää perjantaita kaikille!




Move... mene... vés...!

Bon cap de setmana!
MOI, MOI ja ihanaa viikonloppua!

dijous, 24 de gener del 2013

...sense títol

Hyvää päivää kaikille! 

src el País - cultura   Catherine Gugelman (AFP)
Andrée Putman23 de desembre de 1925 – 19 de gener de 2013
Andrée Putman va néixer en el si d'una família benestant de Lyon. La seva àvia, per exemple, era Rosa Montgolfier, descendent de la família d'inventors del globus aerostàtic. Va créixer a la rue de Grands Agustins, a París, i va passar gran part dels estius de la seva infantesa a l'Abadia de Fontenay, un edifici cistercenc, auster, d'on va treure les seves primeres impressions estètiques... els jocs de la pedra i la llum, i la increible riquesa i diversitat del no color. Fruit d'aquestes impressions, als 15 anys decideix redecorar la seva habitació infantil només amb un llit de ferro, una cadira i un poster d'en Miró.

src Studio Putman
L'educació artística de Putman va passar primer per la música a través de les mans de la seva mare i el piano. Però la força interior que l'empenyia a la descoberta del món va fer que abandonés la seguretat que li oferia la posició familiar i anés a treballar a la revista Femina. A partir d'aquí, als anys '50 fa de periodista i estilista per a les revistes d'art Elle i Oeil. D'aquesta manera s'enriqueix amb tot allò refinat i nou, i comença a freqüentar els cafés de la bohemia de París... hom hi podia trobar Antonin Artaud, Greco, Giacometti, Sartre i Simon de Beauvoir, persones aparentment lliures lluny de convencionalismes...

src Studio Putman
Les primeres feines li permeten estar en contacte amb multitud d'artistes, intel·lectuals i d'altres personalitats, en els que s'emmiralla i n'aplaudeix el talent d'aquells que se senten incompresos per quedar-se amb la sinceritat de les seves idees.

src Studio Putman
A finals dels '50 es casa amb el col·leccionista, editor i crític d'art Jacques Putman, gràcies a qui coneixerà Pierre Alechinsky, Bram van Velde, Alberto Giacometti i Niki de Saint Phalle.  L'any 1971 crea una societat encarregada de desenvolupar el prêt-à-porter i el tèxtil, Createurs et Industriels. D'aquí sortiran noms tan reconeguts com Issey Miyake, Claude Montana o Thierry Mugler. I, poc a poc, també demostra el seu talent per a arreglar espais abandonats per a l'exposició dels dissenyadors (com uns vells magatzems de la companyia ferroviaria de França SNCF).

src Studio Putman
La decoració de l'Hotel Morgans de Nova York al 1984 suposa un marcat gir en la seva carrera. Aconsegueix, amb molts pocs mitjans, fer un hotel de luxe tot reafirmant el seu estil proposant tota una sèrie d'efectes òptics en les habitacions...


És perquè vaig començar a treballar a Nova York que els francesos em van reclamar.
Va ser a partir d'aleshores que Andrée Putman va començar a estar involucrada, cada vegada més i més, en projectes d'interiorisme. Els seus projectes no només arriben a combinar els material "rics" i "pobres", sinó que utilitza la llum de manera inèdita i deixaels espais nus fins a trobar-ne l'essència. Té plens poders per a trencar els codis establerts pel que fa a l'ús dels espais... no es tracta que la gent es banyi al saló, o cuini a la seva habitació, sinó que els espais puguin permetre diversificació d'usos, flexibilitzar aquests espais... Andrée Putman serà una de les primeres persones de França en viure en un loft.

src Studio Putman
A finals dels '70, Putman es divorcia, i passa a viure en un espai moblat només amb un llit i dues làmpares per a donar forma als seus sentiments... en la completa austeritat, sembla que pugui oblidar quant vaig estimar. Ara entrarà de ple a la seva carrera que la durà a ser coneguda arreu mundialment, i comença reeditant els clàssics dels anys '30, Jean-Michel Frank, Charraud, Eileen Gray o Gaudí... el luxe pompós m'horroritza perquè m'interessa allò essencial de les coses.

src Studio Putman
L'any 1997 crea Studio Putman, especialitzat en aquitectura d'interiors, disseny i escenografia. Però l'any 2001 també és capaç de llençar-se al món dels perfums i una línia pròpia de mobles, amb noms tan esperpèntics com Croqueuse de diamants (cruixent de diamants), Jeune bûcheron (jove llenyataire) o Bataille d'oreillers (lluita de coixins).


L'any 2010, l'Hôtel de Ville de París li fa un homenatge amb una retrospectiva de tota la seva carrera.

src dezeen
El 19 de gener de 2013 mor a París als 87 anys.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dimecres, 23 de gener del 2013

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra de teatre Blackbird, al Teatre Lliure de Gràcia, a Barcelona.


Un home rep la visita inesperada de la noia que farà trontollar la seva existència. Aquest seria l'argument bàsic de l'obra de teatre Blackbird, de David Harrower, dirigida per Lluís Pasqual.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure
Però no es tracta d'una simple visita, sinó que és el retrobament de dues persones que van participar, anys enrere, en un judici per abús sexual de menors. Ella, interpretada magistralment per l'actriu Bea Segura, és, a priori, la víctima, quan quinze anys enrere, als dotze anys, és, suposadament, abusada sexualment per en Ray (Jordi Bosch), en un moment de les seves vides en què ambdós pateixen d'incomprensió i falta d'estima i de cura per part de la gent que els envolta.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure
Després de sis anys a la presó, i quan tot sembla que ha tornat a la normalitat i han refet les seves vides, reapareix la noia per a demanar explicacions de la seva falta. Però això no és tan senzill... i el que semblava un moment de catarsi per a ella, es converteix en un enfrontament de passions i antics desitjos.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure
És clar que el rerafons de l'obra és un... l'abús d'un menor, i també semblaria que la nostra postura davant d'aquests fets hagués de ser clara. Però al llarg de l'obra no hi ha cap moment per a relaxar-nos i creure-ho així. La víctima es converteix en jutge i botxí, i l'abusador en víctima, i viceversa una altra vegada. Les preguntes ens avasallen fins al final, i no obtenim cap tipus de resposta tranquil·litzadora per a la nostra consciència. Els personatges juguen amb nosaltres, i no ens diuen clarament a qui hem de fer costat , perquè en cap moment percebem qui va començar què, ni qui va ser més adult que l'altre... més enllà del judici previ de la llei.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure
Jordi Bosch i Bea Segura han sabut agafar perfectament les nostres emocions i dur-les fins a l'extrem, interpretant magistralment dues vides truncades pels fets d'un passat del que no sabem del cert si se'n senten culpables o no.
Els podeu veure al Teatre Lliure de Gràcia fins al 10 de febrer.


Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

...sense títol

in memoriam


Andrée Putman, una de les gran dissenyadores d'interiors del segle20, francesa, 
va morir el passat 19 de gener, a l'edat de 87 anys. 

dimarts, 22 de gener del 2013

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää kaikille!
Ja fa temps que les joguines que van amb piles pràcticament han desaparegut de casa (qüestions de l'edat... simplement... tot i que alguna encara queda... i es fa servir). Però no tot el que ha d'anar amb piles o connectat a la corrent per a poder funcionar ha desaparegut. Segons com, ben al contrari, perquè amb l'allau d'aparells electrònics que van arribant a les nostres cases, la feina es trobar endolls lliures per a poder carregar les seves bateries!
Estem en un moment en què la moda vintage ha fet reaparèixer a les nostres vides objectes del passat. I per què no podem ser nosaltres mateixos també, en certa manera, vintage? Per què no tornar... una mica, si més no..., a la mecànica per a poder fer funcionar els nostres objectes quotidians, i així deslliurar-nos d'aquesta dependència tan forta al  lladre del follet blau que és l'electricitat! 

Washcycle_rect540
src Apartment Therapy
Heus aquí un objecte que funciona donant-li corda! És un carregador de bateries per a iPhone - iPod!

Boostturbine_rect540

Trobareu més exemples al següent enllaç... Apartment Therapy.

MOI, MOI!

dilluns, 21 de gener del 2013

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, divendres vaig anar a... veure l'obra de teatre Natale in casa Cupiello, a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona


A Ca'ls Cupiello es prepara la nit de Nadal. Mentre la Concetta fa el menjar, el Sr. Cupiello, com cada any, munta amb il·lusió el seu pessebre i s'escapa a comprar les figuretes dels tres reis d'Orient. Tommasino, efill que no vol créixer, fa de les seves mentre el tiet Pasquali no para de queixar-se. La filla pateix amb el marit mentre l'amant es cola dins la casa...

src laPerla29
Natale in Casa Cupiello és una obra de l'italià Eduardo de Filippo, dirigida en aquesta ocasió per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Molt propera a les óperes buffa italianes, els sainets o els fulletons costumistes, navegant entre la comèdia (els equívocs i els enganys propis d'una comèdia d'embolics) i la seriositat (amb moments per a la veritable reflexió), l'obra ens parla de la família, i les sempre complicades relacions familiars. Precisament, la trama es situa la nit de Nadal, quan sovint, tots els sentiments més contradictoris afloren en el si de les famílies que es reuneixen. El roce hace el cariño... i, fins i tot, tot el contrari! Fixeu-vos bé en tots els personatges d'aquesta auca i veureu que n'hi ha un que destaca per damunt dels altres...


...efectivament, el Pessebre!
L'obra ja es va representar durant els Nadals passats, amb en Pep Cruz,... 



i per a veure la versió d'aquest any, amb l'inigualable Boris Ruiz, teniu fins al 27 de gener. Sembla que la idea de la productora, laPerla29, és poder representar-la cada Nadal.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 18 de gener del 2013

HÈLSINKI

Hyvää (harmaata) päivää kaikille!
Un cop passat, ja fa dies, el suposat fatídic 21 de desembre de 2012, cada divendres, de moment, torna a ser divendres. I els divendres anem de viatge... un viatge (reissu), o una excursió (retki) que ens duu, aquiesta vegada, a descobrir l'hivern a Finlàndia (talvi Suomessa)...

...i les múltiples activitats que s'hi poden fer a l'aire lliure... tot i les gèlides temperatures a què estan ja ben acostumats!

...pescar al gel...
...caminar per la neu tendra...
...patinar sobre gel...
...anar en trineu tirat per rens o ants...
...o la versió moderna dels trineus, les motos de neu...
...una excursió amb el potent trencagels Sampoo...
...esquiar...
...fer una excursió amb els gossos...
...i, per al més valents, llegir el Helsingin Sanomat assegut comodament al gèlid gel!
Tant el vídeo com les imatges provenen de VisitFinland.com

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI, ja ihanaa viikonloppua!