dijous, 28 de febrer del 2013

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää kaikille!
En aquest blog us hem ensenyat, sobretot, vídeos dels que n'era protagonista Hèlsinki, la capital de Finlàndia. I més que n'hi haurà! Però, és veritat, que el nom del blog és barcelona-hèlsinki-barcelona. Per això, poc a poc, anirem incloent-hi més imatges de la nostra ciutat perquè, tot i que la majoria de nosaltres la pot conèixer força bé, per la mateixa raó, els de Hèlsinki coneixen la seva. I volem que, tant els d'aquí conegueu allò d'allà, com que els d'allà ens coneguin una mica més als d'aquí. D'aquesta manera hi haurà una mica més d'intercanvi.




Avui us hem portat un bon vídeo, de l'any 2012... força recent, doncs, ... on veiem, des d'una immillorable perspectiva, la ciutat de Barcelona i, en concret, la Sagrada Família. Per dins, i per fora!

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja hyvää ruokahalua! Bon profit!

dimecres, 27 de febrer del 2013

...sense títol

Hyvää päivää kaikille!
En Jordi continua al Mobile World Congress de Barcelona... però avui el perseguien els dinossaures d'OnStar!




MOI, MOI!

dimarts, 26 de febrer del 2013

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää iltaa kaikille!
Avui en Jordi ha estat al Mobile World Congress i ens ha dut aquestes fotos de l'stand de  l'empresa de telefonia mòbil finlandesa Nokia...


MOI, MOI!

dilluns, 25 de febrer del 2013

HÈLSINKI

Hyvää päivää kaikille!
No feu molt cas a la previsió d'avui d'Hèlsinki del blog perquè mireu... aquest matí...


...i ara...


...un dia... radiant! I, a més, s'allarga ja bastant el dia!

Mireu aquesta mökki a Finlàndia... és una preciositat!

© Kuvio    src archdaily    via remodelista
Construida per l'arquitecte finès Ville Hara i, tot i semblar molt actual, s'ha fet de la manera més tradicional possible... amb els senses més habituals en la definició de mökki. És una experiència ascètica, diu Hara.

© Kuvio    src archdaily    via remodelista

Té planta de creu. Això permet diverses vistes del bosc i el llac des de tot arreu. Una de les coses que sí té... completament necessària per a un finlandès... és la sauna (sempre en una edificació a part), que produeix el nivell just de löyly, el vapor específic que es despren en tirar aigua sobre roques calentes a la sauna, diu Hara.

© Kuvio    src archdaily    via remodelista

Millor no traduir mökki, però vindria  a voler dir cabana. És un habitacle, més o menys gran, tot i que més aviat petit, tradicionalment fet de fusta, i tradicionalment sense aigua corrent, sense calefacció i sense electricitat... i, tot sovint, sense lavabo a l'interior. Especialment pensada per a passar-hi l'estiu (kesämökki) i, generalment, construida al costat d'un llac i lluny de la civilització. Hi ha un verb i tot, creat especialment per a la ocasió, i que vol dir anar a la mökki... mökkeillä!

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa!

divendres, 22 de febrer del 2013

...sense títol

El dia a Hèlsinki ja és més semblant al que tenim aquí...


...i nosaltres, avui, seguim encara empiocats... 
...però ja estem millor que ahir... i, esperem, encara millor demà!

Pitäkää huolta itsestänne! Cuideu-vos!
MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua! Bon cap de setmana!

dijous, 21 de febrer del 2013

...sense títol

Quin dia més bonic a Hèlsinki, oi?


... aquí, però, avui ens hem hagut de quedar malaltons al llit!

Pitäkää huolta! Cuideu-vos!
MOI, MOI!

dimecres, 20 de febrer del 2013

...sense títol i HÈLSINKI

Sabieu que l'empresa KONE, el nom de la qual tenim vist a ascensors i escales mecàniques de les nostres ciutats, és finlandesa?


I... sabeu què vol dir kone en finès? Doncs... màquina. Per exemple, màquina d'afeitar en finès és partakone (parta vol dir barba).


Bé... ja sabeu allò que diuen... no te n'aniràs al llit, sense haver après una cosa nova!

Ufff! Quin fred! Ens espera això... aquest cap de setmana?
MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra de teatre Red Pontiac, al teatre Poliorama de Barcelona.


Red Pontiac (que, efectivament, fa referència a la patata red pontiac) és una obra dirigida per Pere Riera i interpretada per Míriam Iscal i Cristina Cervià, i que va quedar semifinalista al torneig de dramatúrgia del Temporada Alta 2011. 

src Teatre Poliorama
Dues dones que s'acaben de conèixer en un banc mentre vigilen els seus fills petits en un parc, comencen parlant d'allò típic de què parlen les mares... comparen les virtuts i els defectes dels seus fills, i continuen per parlar dels seus marits i... a vegades, fins i tot, s'enfilen per les branques i els temes van més enllà de la intimitat permesa en un primer moment de coneixença. Però l'humor i la comèdia ho disfressen tot i, al final, veiem la relació de les particularitats humanes i la patata red pontiac.




Una bona comèdia... podeu anar-hi sense por! I tot just dura una horeta! 

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja hyvää ruokahalua!

dimarts, 19 de febrer del 2013

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää iltapäivää kaikille!
Avui... una mica de mmmmmm!



Aquest és el curt de Disney , del director John Kahrs, nominat als Oscar de Hollywood. 

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa! Bon Profit!

dilluns, 18 de febrer del 2013

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'òpera Els Contes d'Hoffmann, de Jacques Offenbach (romanticisme francès), al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.


Les contes d’Hoffmann (París, 1881) és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos.

Una de les cançons més conegudes dins la història de la música pertany a aquesta òpera i es titula Barcarolle, el ritme de la qual es basa en el moviment de la perxa d'un gondoler.



És una obra en tres actes, més un pròleg i un epíleg. El text està basat en una obra que el propi Barbier i Michel Carré havien escrit sobre contes del poeta alemany E.T.A. Hoffmann. El mateix E.T.A. Hoffman és un personatge de l'òpera, com ell mateix feia en moltes de les seves històries. Els contes en què es basa l'òpera són Der SandmannRath Krespel, i Des verlorene Spiegelbild.


Més tard... després de les quatre hores que va durar... vam passar per la plaça Sant Jaume on es projectava un mapping3D a la façana de l'Ajuntament de Barcelona, un dels actes de les festes de Santa Eulàlia i del Llum BCN2013. Tot s'ha de dir... va ser la mateixa projecció que la de l'any 2011 per les festes de la Mercè. Potser haurien pogut treure la data per a poder aprofitar bé el vídeo com si fos nou!

...la gravació... un pelet fosca... però...

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 15 de febrer del 2013

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... I'm not there, de Pol Úbeda Hervàs, fotògraf barceloní.


És divendres... perjantai... i hauríem d'anar de viatge. I així ho hem fet... tot i que no es tracta d'un viatge físic, sinó, més aviat, emocional. Es tracta d'aquells viatges interiors que fem al llarg de la nostra vida quan alguna cosa del nostre entorn ens fa canviar d'una manera o altra, i deixem pel camí una petita part de nosaltres.

totes les imatges  © Pol Úbeda Hervàs   via this is colossal
MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua kaikille!

dijous, 14 de febrer del 2013

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra de teatre Groenlàndia, a la Sala Tallers del TNC de Barcelona.


Una sèrie de personatges, barreja de cultures i d'elements socials, fan un viatge a Groenlàndia... a la vegada que un viatge intern i retrospectiu sobre les seves vides. Però Groenlàndia vol ser una reflexió sobre les energies... i l'esgotament inexorable d'aquestes per part d'una minoria dels habitants de la Terra quan encara hi ha pobles que no hi tenen accés. Què estem fent, doncs, amb el nostre planeta? Som a temps de canviar la nostra relació amb la natura? En un moment de l'obra, un dels personatges, en resposta a una plegaria a Déu, parla d'aquest perdó tot dient que Déu sempre perdona, els homes perdonen a vegades, però la natura no perdona mai

src TNC    © David Ruano
L'obra és complexa per la multitud de sensacions que s'hi afegeixen, i la descripció dels sentiments dels personatges i del lloc que els pertoca en la història de la humanitat. Però... com que és un projecte de la Sala Tallers, i això vol dir que té una narrativa escènica molt pròpia, millor veure unes imatges que ho il·lustraran millor...



És una obra del projecte T6 del TNC que, malauradament, veu la seva última estrena perquè, degut a la crisi, tanca la Sala Tallers, com a mínim durant dos anys, un referent de  la promoció de l’escriptura teatral contemporània al nostre país... i això es perdrà!

MOI, MOI!

dimecres, 13 de febrer del 2013

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'inici de les celebracions de la Festa Major d'Hivern de Barcelona... Laia2013... en honor a l'antiga patrona de la ciutat Santa Eulàlia... i que duraran fins al dilluns 18 de febrer.


La història de Santa Eulàlia és molt trista...
Corria el segle IV, quan l'emperador romà Dioclecià va ordenar perseguir tots els cristians que hi havia a l'Imperi. A Barcelona, molts es van amagar i altres van fugir. Explica la llegenda que, en un mas de Sarrià, vivia una joveneta de 13 anys que es deia Eulàlia. En assebentar-se d'aquella situació, la petita Eulàlia es presentà a Barcelona davant del cònsol Dacià per a rebel·lar-se contra aquells actes tan injustos.
Malgrat que va ser empresonada i castigada per tal atreviment, l'Eulàlia no es va deixar vèncer i va lluitar pels seis ideals, que finalment la van portar a la mort.


D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada. Les 13 oques que hi ha al claustre de la Catedral de Barcelona representen aquests tretze turments.
És la patrona de la ciutat de Barcelona (la Mare de Déu de la Mercè, tot i que és celebrada també com a patrona, és, estrictament, patrona de la diòcesi de Barcelona).

...l'escut de la ciutat al Saló de la Reina Regent...
Sardanes a la plaça Sant Jaume i portes obertes a l'Ajuntament de Barcelona...


...el Saló de Cent...
...el despatx de l'alcalde...
...pintures d'en Sert...
...i desfilada de Laies des de l'església del Pi fins a la plaça Sant Jaume, van ser els actes que vam anar a veure ahir. L'any 1998 l'artesà Xavier Jansana fa renéixer la Laia, una gegantona que dóna vida a la valenta noieta, dedicada a tots els nens i nenes de la ciutat.

...les gegantes Laies...

A destacar, també, el Festival LlumBCN que, enguany, celebra la segona edició.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dimarts, 12 de febrer del 2013

HÈLSINKI

Hyvää päivää kaikille!
El passat 9 de febrer, Finlàndia va celebrar una gala al Espoon Barona Areena (Uuden Musiikin KilpailuThe Contest Of New Music) per a escollir l'artista que representarà el país a la propera celebració d'Eurovisión, que es farà a la ciutat sueca de Malmö, els dies 14, 16 i 18 de maig.

Aquests van ser els finalistes... Mikael Saari, Diandra, Lucy Was Driving, Great Wide North, Elina Orkoneva, Last Panda i Arion... 





I aquesta va ser la guanyadora...




Espanya escollirà el seu representant el 26 de febrer d'entre aquestes cançons del grup El Sueño de Morfeo... Contigo hasta el final, Dame tu voz, i Revolución o Atrévete.

Uf... però mireu quin fred deuen estar passant... ja fa mesos que estan així!



MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa!

dilluns, 11 de febrer del 2013

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser divendres passat que vaig anar a... veure l'obra de teatre El Nom, al teatre Goya de Barcelona.


Aquesta obra, de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, i versionada per Jordi Galceran i dirigida per Joel Joan (un dels actors de l'obra) és tota una comèdia hilarant al voltant del nom del futur fill d'un dels personatges. Però tot això és una excusa per entreveure el rerafons de les relacions d'amistat, i amb les famílies, i si som sincers o no amb ells en quant a tot allò que pensem dels altres. Són bons els secrets? O més val sempre saber la veritat de tot per no formar-nos una idea equivocada de nosaltres mateixos d'acord amb la imatge que donem a la resta del món?

src Focus    © David Ruano

En la tradició de les millors comèdies contemporànies, l'efecte papallona desencadena la tempesta perfecta. Quan crèiem que les nostres vides havien arribat per fi a aigües tranquil·les ens adonem que sota els nostres peus el terra no és gens ferm... diu Jordi Galceran.



Podreu veure l'obra al Teatre Goya de Barcelona fins al 10 de març... i val la pena! Una comèdia, ja ben rodada, que permet veure la perfecte complicitat entre els actors, perquè ja fa temps que és en cartell.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 8 de febrer del 2013

barcelona-hèlsinki-barcelona


HÈLSINKI

Hyvää perjantaita kaikille!
Avui anirem de viatge, una altra vegada, a Finlàndia... més concretament, a Hèlsinki... i ho farem, en aquesta ocasió, de la mà de Biniyam, Bentality, Stella Noah Kin, amb la cançó The Crown, que han protagonitzat aquest vídeo promocional de la ciutat... a l'hivern.


Hem d'advertir que algunes de les imatges que podeu veure-hi poden ferir, literalment, la vostra, i la nostra, sensibilitat... de la pell. Ens agrada molt Finlàndia, i els finlandesos, però, com que encara no hem arribat a l'extrem de convertir-nos en un d'ells, hi ha coses d'aquestes que no crec que fòssim capaços de fer... per ara!

Nauttikaa videosta ja kaupungista! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua!

dijous, 7 de febrer del 2013

...sense títol

Hyvää iltapäivää kaikille!


Mmmm!!!... una mica de pau... un descans sensorial i emocional per a desconnectar de tanta bogeria exterior! Mmmm!!!

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa! Bon profit!

dimecres, 6 de febrer del 2013

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää iltapäivää kaikille! 


El dissenyador gràfic d'Ontario Andrew Knapp es va adonar que, el seu gos Momo, s'amagava sempre que feia fotos, en comptes d'anar cap a ell, com seria d'esperar. El veieu?

src this is colossal    via GoFindMomo.com
Obriu-les en una nova pàgina per a veure millor en Momo.
Així va sorgir el projecte de Knapp GoFindMomo.com a internet i a Instragram.

MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa!