HÈLSINKI

Hyvää iltaa kaikille!

Tota la munió de gent que es veu aquesta tarda a la plaça del mercat d'Hèlsinki (kauppatori), davant de l'Ajuntament de la ciutat (l'edifici que es veu més monumental i blavós, amb unes paradetes vermelles al davant), estan al voltant d'una font que té una escultura d'una noia que surt de l'aigua... Havis Amanda. Comencen les celebracions de Vappu, l'1 de maig de Finlàndia! Demà us en donarem més detalls!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... la celebració del primer aniversari de l'Ocaña, a Barcelona.

Aquest local obté el seu del nom del polifacètic artista José Pérez Ocaña, un dels personatges més emblemàtics de la Barcelona canalla dels anys '70s al voltant de la plaça Reial i les Rambles.

L'Ocaña és un espai recuperat al cor de la ciutat que engloba quatre espais més... café, bar, restaurant i apothèke (cocktail-bar), i ahir va celebrar el seu primer aniversari, a la plaça Reial de Barcelona.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI! Ja hyvää ruokahalua!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, en primer lloc, divendres vaig anar a la sessió Especial Finlàndia del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona MECAL 2013, a l'Institut Francès de Barcelona.

En aquesta ocasió, alguns dels directors dels curts, així com representants del Festival de Tampere, Finnish Film Foundation i ELO School, van presentar una àmplia selecció del curts finlandesos que hem pogut gaudir durant el Festival, que va acabar ahir, el palmarès del qual va ser el següent...

D'altra banda, ara sí, AHIR vaig anar a... veure l'òpera L'Or del Rin al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Aquesta òpera és el pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L'anell dels nibelungs), amb llibret i música de Richard Wagner. 

En un món harmònic, les ondines vetllen el seu tresor del fons del Rin. El nibelung Alberich, nan lleig i lasciu, els el roba perquè en sap el secret: qui pugui apoderar-se de l’or i forjar-ne un anell, serà amo del món, amb la condició de renunciar a l’amor. 

© Antoni Bofill   src Gran Teatre del Liceu

Wotan, el primer dels déus, guiat per l’astut semidéu Loge, pren l’or i l’anell a Alberich per pagar el palau del Walhalla, que uns gegants, Fasolt i Fafner, li han construït. El nan profereix llavors la terrible maledicció: l’anell significarà la dissort i la mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: un germà mata l’altre per ser-ne l’únic amo. 

© Antoni Bofill   src Gran Teatre del Liceu

Els déus entren al Walhalla.

© Antoni Bofill   src Gran Teatre del Liceu

Wagner ja va intuir que les lleis de la naturalesa i dels homes no estan harmonitzades.

Nauttikaa!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'especial Aki Kaurismäki al Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona MECAL 2013 a l'Institut Francès de Barcelona.

La sessió va comptar amb el president del Festival de Cinema de Tampere (Tampereen Elokuvajuhlia), Jukka Pekka, que va presentar al genial director finlandès Aki Kaurismäki. Aquests curs són fets amb els meus amics, i per als meus amics.

Aki Kaurismäki va nèixer a Orimattila (al sud de Finlàndia), l'any 1957.. és director, guionista, muntador, actor i productor de cinema finlandès, germà del també cineasta Mika Kaurismäki. 

També se l'associa amb el grup de música rock finlandès Leningrad Cowboys, ja que ha dirigit diverses pel·lícules i curtmetratges protagonitzats per ells. I, sembla ser, va ser una figura cabdal en la transició dels Sleepy Sleepers als Leningrad Cowboys. 

I part d'aquestes pel·lícules, o curts, són les que vam veure ahir a la nit. Alguns d'aquests curts conceptuals de Leningrad Cowboys es troben entre els millors de l'edat d'or dels vídeos musicals... imatges lacòniques i efectes còmics inexpressius. Rocky VI (1986; curtmetratge que satiritza la pel·lícula Rocky IV, de Sylvester Stallone), Thru The Wire (1987; en Nicky escapa d'una presó en algun lloc entre Alabama i Utah), Rock Little Bitch (1987; Melrose intrepreta la seva cançó Rich Little Bitch, filmada durant la gravació de Hamlet goes business), L. A. Woman (1988; Leningrad Cowboys toquen una versió de la famosa cançó de The Doors)...

...Those Were The Days (2000; Mentre els Leningrad Cowboys canten Those were the days, un home sol a París que porta un ruc no és admès en un restaurant) i These Boots (1991; curtmetratge-videoclip que repassa els esdeveniments més importants de la vida d'un personatge).

Altres curts d'Aki Kaurismäki que vam veure... Kovat Miehet (2000; tragicomèdia sobre la delicada relació entre pare i fill, una història sense final i de poques paraules perquè, quan es tracta d'expressar sentiments entre pare i fill, el dilenci és or)... 

...Dogs Have No Hell (2002, un home surt de la presó de passar-hi una nit, intenta recomprondre la seva vida tornant a treballar, casant-se i agafa un tren cap als camps d'oli de Sibèria), Bico (2004, documental líric que explica la història d'un petit poble de muntanya de Portugal) i The Foundry (2007; els homes treballen a la fosa dia i nit i, finalment, tenen gana).

Nauttikka! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua!

(re)descobrir Barcelona

Hyvää iltapäivää kaikille!
En aquesta ocasió (re)descobrim la part mitja-baixa de la Diagonal, des de gairebé el seu principi, fins al Passeig de Gràcia.

La Diagonal a l'alçada del gran Parc del Poblenou
(com hauria de ser el tros que ara volen (mal)reformar més amunt)

La Diagonal a l'alçada de la Rambla nova del Poblenou,

i el Centre Comercial Glòries

La Torre Agbar, d'en Jean Nouvel, 

i el futur Museu del Disseny D-HUB, de MBM arquitectes 

Els Encants Vells a la Plaça de les Glòries, 

i el nou emplaçament dels Encants Vells a l'altra banda de la Plaça

La Diagonal, de la Plaça de les Glòries al carrer de La Marina

El Grup Escolar Ramon Llull, hereu de l'educació catalana, popular i de qualitat noucentista,

i la Casa Planells, de Josep Maria Jujol, col·laborador habitual de Gaudí

El famós mussol de la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Sant Joan,
i el carrer Mallorca, a la Plaça Jacint Verdaguer

Passeig Sant Joan amunt... i Passeig Sant Joan avall

La Diagonal, del carrer de La Marina al Passeig de Gràcia

El submarí ictineo de Narcís Monturiol, 

i la coneguda Casa Terrades, o de les Punxes

Altres edificis modernistes de la Diagonal, 

com l'antic Museu de la música i, aviat, antiga Casa Àsia, al Palau Baró de Quadras,

i la Casa Comalat

Els Jardinets de Gràcia, a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia

El nostre destí final... 

la festa del programa de televisió Continuarà a la terrassa de l'Hotel Casa Fuster,

des de la que es tenen unes espectaculars vistes del Passeig de Gràcia.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää kaikille!

El passat 20 d'abril es va cel·lebrar el Dia Mundial del Circ. Aquest en va ser el manifest de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya...

I a Hèlsinki també ho van commemorar, amb una flashmob a l'espectacular estació de trens de la ciutat (Helsingin Rautatieasema, dissenyada per Eliel Saarinen l'any 1909)...

src iltalehti

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

...sense títol

Moltes felicitats a tots els Jordis... encara queden unes tres horetes de sant!

Nosaltres ens hem comprat aquests llibres... i ens han regalat aquestes roses!

I esperem que hagueu gaudit d'aquesta Diada que el clima ha respectat... i molt!

...a primera hora del matí...

A comparar amb qualsevol imatge del migdia o la tarda!

Haureu vist moltes fotos d'avui en tots els mitjans i totes les plataformes socials, més les que haureu fet i enviat vosaltres mateixos. De totes maneres, aquestes són les nostres...

Ahir... a la prefesta del programa de televisió Continuarà

a la terrassa de l'Hotel Casa Fuster!

I avui... a la festa del Grup62

a la terrassa de l'Hotel Condes de Barcelona!

MOI, MOI!