Hyvää päivää!
No sé si recordeu, que al cap de poc d'inaugurar aquest blog us vam posar un post sobre les pulla, aquest tipus de pa dolç molt i molt típic de Finlàndia, i que tots els finlandesos, petits i grans, saben fer.
Aquell dia, el 16 de març (si mireu a l'arxiu ho trobareu), us vam dir que nosaltres encara no ho hem provat de fer... però sí que ho hem provat de menjar. I estan molt bones. El cardamom els dóna un regustet especial i especiat! Ja m'explicareu... si voleu!
Avui, però, ja podem dir que... fins i tot... ja n'hem fet! I amb prou èxit... crec!
El dissabte al matí vam anar a un taller que va organitzar el departament de finès (bé... més concretament el nostre professor, Hannu) del Centre Escandinau de Barcelona, per a apendre a fer pulla.
Ho vam fer en un lloc que es diu Fes-te farinetes, prop de la carretera de Sants, al carrer Galileu 42, on imparteixen tallers i cursos de pa i pastisseria, i que també lloguen perquè hi puguis fer sopars, dinars, ... i els teus propis tallers.
Tot i que la recepta ja us la vaig passar, la torno a escriure tal i com la Retta, la noia que ens en va ensenyar (de Finàndia, però que ja viu aquí des de fa cinc anys), ens la va passar.
Per a la massa necessitem 250ml de llet, 1 culleradeta de sal, 100ml de sucre, dues culleradetes de cardamom en pols, uns 500gr de farina de blat, 25gr de llevat fresc o dos sobres de llevat en pols, 100gr de mantega.
Per a la decoració, en aquest cas (perquè aquesta és la recepta bàsica), 1 ou, 100gr de mantega i 1 culleradeta de sucre avainillat i de sucre bolado.
Posem-nos ja, doncs, el davantal i que no ens enganxin con las manos en la massa, mai més ben dit!
 |
primers consells para navegantes abans de començar
|
En primer lloc, desfem la mantega, i la deixem refredar fins que quedi tèbia.
 |
huomaa! no us passeu amb el temps del microones... desprès passen aquestes coses
|
Calenteu la llet fins que quedi també tèbia i la poseu en un bol. Afegiu-hi la sal... el sucre i el cardamom... i ho remeneu.
En un altre bol barregeu la farina amb el llevat.
 |
quins cocinillas... com se'n diu en català?
|
Afegiu una mica de la barreja a la llet... fins que la massa tingui l'aspecte d'una papilla una mica aiguadeta. Remoure amb una espàtula o amb la mà durant un minut... aprox.
 |
no us preocupeu d'emmerdar-vos... desprès tot es neteja fàcil
|
Si utilitzeu llevat fresc, assegure-vos que estigui tebi abans d'afegir-lo a la llet i barrejar-hi els ingredients.
Afegiu-hi la resta de la barreja de la farina amb el llevat, i desprès la mantega.
Amasseu fins que la mantega s'incorpori a la massa i aquesta no s'enganxi ni a les mans ni al bol.
 |
...et queden les mans suaaaauuusss....
|
Deixeu el bol amb la massa en un lloc més aviat caluroset, i tapeu-ho amb un drap fins que creixi ben bé el doble de la seva mida.
Dividiu la massa en dues barres. Talleu les barres en diverses peces de la mateixa mida, i feu-ne boles de cada peça. Poseu les boles damunt d'un paper vegetal per a forn en una safata, i ho torneu a tapar per deixar reposar la massa uns 20 minuts més.
 |
...aquestes són les nostres...
|
Mentrestant... (ens) vam esmorzar les que havia anat preparant la Retta... amb un cafè! Sabieu que Finlàndia és un dels principals països consumidors de cafè del món? Hi ha qui diu que prenen una mitjana de quatre tasses de cafè al dia per persona (és clar que no és tan fort com el d'aquí!).
Seguim. Amb un pinzell pinteu la superfície de les boles amb ou batut.
Desfeu la mantega per a la decoració. Afegiu-hi el sucre avainilllat. Feu un foradet amb el dit a les boles (que no traspassi la pulla) i hi poseu la barreja de la mantega i sucre. Això en uns. En d'altres... simplement hi poseu sucre bolado per sobre, sense foradet.
Tot plegat... cap al forn. Uns 10, 12 minuts a 225º a mitja alçada. Huomaa! una altra vegada! Vigileu, vigileu i vigileu molt que no s'us cremin. Quant ja hagin passat gairebé deu minuts... millor que us estigueu davant del forn... controlant. Es cremen molt fàcilment! Quan ja les veieu ben enrossidetes... les treieu! No poseu el temporitzador i espereu simplement a que soni la campaneta! Jo... us he avisat!
I aquí les teniu!
Déu n'hi dó! Comparem amb les de la primera foto? No busqueu les vuit diferències... perquè les trobareu... però tenen igualment molt bon aspecte, i estan molt bones!
Tot plegat... entre ji,jis i ja,jas... unes tres horetes. Ens ho vam passar realment bé!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada