barcelona-hèlsinki-barcelona

Moi, hyvää iltaa!

Dia 2. La intendència.

Com que hem llogat un apartament... això vol dir que cuinarem a casa... i, per tant, s'ha de comprar alguna cosa per a menjar! Ja que érem a la vora, vam triar el supermercat de l'Stockmann (més o menys com El Corte Inglés) per fer saca.

...foto... ràpid, ràpid... des de l'escala mecànica...

L'experiència... tot un èxit!

Però abans, ja havíem esmorzat al Café Ekberg, a Bulevardi, molt chic. Korvapusti i pulla, per suposat. Per beure, un latte, i appelsinimehua (suc de taronja).

I... per fer baixar totes aquestes calories tan bones, una volteta per Esplanadi... les Rambles (però amb moltíssim més caché) de Hèlsinki...

...no ens busqueu... no som en Wally... nosaltres fem la foto...

...i Kauppatori, el mercadillu (sobretot parades de menjar) que munten cada dia de l'any, plogui, nevi o faci sol (com, per sort, de moment, és el cas), faci fred o faci calor, al costat mateix del port i de l'ajuntament.

Després de dinar, amb la panxa un altre cop plena, vam anar a estrenar la recent inaugurada via (més aviat grisa... perquè és tota d'asfalt) que comunica l'antic port amb l'estació de trens a la plaça del Musiikkitalo... és a dir... una via que passa per les antigues vies de tren i que creuava una bona part de la ciutat. Ara és per als peatons, els ciclistes, els cotxets de bebé (que, per cert, n'hi ha molts!), els patinadors,... Ai las! Si haguéssim portat els nostres patins, perquè no trobem enlloc on llogar-ne!

Al final del camí... tothom de cara al mar... com al Café del Mar d'Eivissa... però 2000 i picu km més amunt, a Hèlsinki! 

...ei! Que les ombres som nosaltres!...

I cap a casa a sopar!

Nähdään huomenna!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

AHIR vaig anar... a HÈLSINKI!

Durant aquests propers 10 dies, el blog se n'ha anat de viatge a Finlàndia! I tindrà un format de diari, on us anirem resumint el nostre dia a dia.

Dia 1. La sortida de Barcelona, i l'arribada a Hèlsinki.

La jornada va començar molt d'hora al matí, cap a dos quarts de sis, tot i que l'avió no s'enlairava fins a un quart d'onze, hora de Barcelona.

(Gairebé) tots a punt amb els cinturones abrochados!

El vol va durar el que havia de durar, unes quatre hores... i de seguida vam ser a l'apartament que havíem llogat. Ha estat la primera vegada que ho fem així, sense hotel. Però... el pressupost final ho agrairà... a més, vam trobar-ne un al barri de Vallila (on encara queden algunes de les poques cases de fusta de finals del segle19 de Hèlsinki) petitó i bufó, nou, i decorat amb molt de gust... a la manera escandinava, perquè no!

Ja que quedaven prou hores per endavant, era hora de retrobar-se amb el centre de la ciutat. Però... sense saber-ho... ens vam trobar amb el Flow Festival, de música electrònica (a la manera del Sònar), al costat d'una central elèctrica, a rebossar de gent guapa... on hi estava a punt de tocar la Björk (que competia, a la mateixa hora, amb el concert de la Madonna a l'Olympiadstadion). Molta gent per tot arreu!

Ojo al dato! La popularitat d'un lloc o esdeveniment es mesura, com a mínim a Finlàndia, pel número de bicicletes que hi ha aparcades al davant! O, almenys, això diuen...

Per cert... us heu fixat com separen els gossos segons la seva mida en dues àrees diferents? Molt bona idea! Així... que cadaú es baralli amb els de la seva mida!

Més tard... saludàvem Havis Amanda (la dona que surt de l'aigua i que representa la ciutat de Hèlsinki), i dèiem bona nit a la Catedral! Però la claror encara ens va acompanyar fins a les onze de la nit.

Nähdään huomenna!

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... voltar pel món sense moure'm de casa (i també movent-me... és clar!).

Hi ha moltes maneres de viatjar pel món... i una d'elles és tenir boles del món repartides per la casa... que si són vintage molt millor...

via apartment therapy

via apartment therapy

via apartment therapy

... o bé... penjar mapes del món i de les seves ciutats, com en aquests altres exemples... també vintage, per suposat!

via apartment therapy

via apartment therapy

via apartment therapy

Nauttikaa! Gaudiu!

Els propers posts seran des d'un lloc molt especial! Sorpresa!

Hyvää viikonloppua!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Menys de 5mesos, i gràcies a tots vosaltres hem arribat a la xifra màgica dels 2000!
Continueu així! I us animem a participar i comentar encara més tot allò que vulgueu als posts!

Però... ara digueu-nos... 

què us agrada més del bloc?...què no us agrada tant?... què trobeu a faltar?... Mikä on sinun suosikki blogin? ... mitä et pidä niin paljon? ... Mikä puuttuu? qué os gusta más del blog?... qué no os gusta tanto?... hecháis algo de menos?... What's your favorite in the blog? ... what do you not like so much of it? ... What would you miss in it?

Cap a les tres mil!
MOI, MOI!

HÈLSINKI

Españoles en el mundo - Finlandia, el país de los mil lagos

Hyvää päivää!

Perdoneu pel retard... però aquests dos últims hem estat donant una volteta per les valls d'Hostoles i d'en Bas a la Garrotxa, i Torroella de Montgrí, l'Estartit i Vulpellac al Baix Empordà.

Sant Feliu de Pallerols - el Firal

Hostalets d'en Bas - carrer Teixeda

Sant Privat d'en Bas - plaça Major i el PuigSacalm

Si no vau poder veure la setmana passada l'Españoles en el Mundo dedicat a Finlàndia, aquí us en deixem el vídeo.

MOI, MOI!

...sense títol

Hyvää iltää!

Sorpresa! És diumenge... i estem aquí! No us acostumeu!

El personatge d'aquesta pel·lícula, l'intrèpid William, va baixar fins als 101 metres de profunditat a les aigües del Dean's Blue Hole, a les Bahames, el forat blau més profund del món.

Ahhh! La tranquil·litat i la pau del fons del mar...!

Nauttikaa! Gaudiu!

Terveisin!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää!

Amb aquestes imatges intentarem refrecar una mica les temperatures tan altes d'aquests últimes dies. D'altra banda... què volem? Som al pic de l'estiu!

L'hotel Marina Bay Sands de Singapur té una infinity pool a la planta més alta de l'edifici, competeix amb la resta de l'skyline de la ciutat. Sembla ser que, tot i que no siguis hoste de l'hotel, pots pagar una entrada per anar-hi.

L' Hotel Joule de Dallas disposa d'una pisicina que vola sobre els carrers de la ciutat.

La piscina climatitzada de l'Hotel Portillo de Portillo, Xile, és perfecta per a relaxar-s'hi després d'un llarg dia esquiant.

Calma i pau absoluta en aquesta piscina resguardada de tot del Katkies Hotel de Santorini.

Aquesta és l'espectacular piscina del Raleigh Hotel, construit l'any 1940, i que ha estat repós de celebritats, i ha aparegut en incontables postals. Continua essent una de les piscines més cool de l'escena de Miami.

La psicina d'aquest hotel de San Alfonso del Mar, a Xile, és la piscina més gran del món, que recorre la vora de l'oceà Pacífic durant gairebé 1km. També és la més profunda, 35 metres.

L'hotel Endemico Resgurado Silvestre, al país vitivinícola de la Baixa Califòrnia, té una piscina amb impressionants vistes als paisatges del desert.

La infinity pool de l'hotel Ubud Hanging Gardens, a Bali, fa dos pisos d'alçada i mira per sobre de la selva que l'envolta. A més a més, cada habitació també disposa de piscina.

Aquesta és la piscina rosada del Casa Colombo Hotel, de Sri Lanka.

I què s'ha de dir del gran complex de psicines del Caesar's Palace, de Las Vegas! Reminiscència de la Neptune Pool del William Randolph Hearst's Hearst Castle, l'oasi del Garden of Gods disposa de vuit piscines diferents, totes elles envoltades de temples i santuaris. Els caps de setmana, qualsevol hi pot anar per $20.

No acabarem aquest repàs de piscines impressionants sense una última piscina que, tot i que no la trobareu en un hotel, sí que té un encant molt especial. És la Yrjönkadun Uimahalli, al centre de Hèlsinki.

via another travel guide

Es va inaugurar l'any 1928, i, durant dècades, va ser la única piscina pública coberta a Finlàndia. L'any 1967 va ser adquirida per la Ciutat de Hèlsinki. Com deiem abans, és un clar exemple del classicisme dels anys 20, i constitueix un important edifici tant a nivell històric com a nivell arquitectònic, ja que manté el seu aspecte original. Després d'una llarga restauració, es va reobrir al 1999.

Els horaris d'ús es separen per a homes i per a dones, i es pot nadar nu (el vestit de bany només és permés des de l'any 2001).

Ihanaa viikonloppua kaikille!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... les Nits Modernistes del Món St Benet.

Món St Benet i la Fundació Caixa Catalunya van posar en marxa, ahir a la nit, per segon any consecutiu, una de les propostes d'aquest estiu per conèixer i gaudir del monestir de Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, la música i la gastronomia. És una molt bona manera de passar aquestes nits més caloroses dels nostres estius. I la d'ahir va ser molt i molt calorosa!

Les Nits Modernistes a Món St Benet són una visita al monestir, un concert de música d'alguna de les cinc formacions de relleu internacional que tenen aquesta temporada, i un àpat als jardins inspirat en els "Sopars de Duro" tan característics de la Barcelona de principis del segle passat. I és el que el modernisme és la clau per entendre-ho tot. No vam viatjar a l'època del romànic ni del gòtic, sinó que vam donar un tomb pels primers anys del segle20 de la mà d'un dels personatges més il·lustres que van passar per la història d'aquest monestir, després que el comprés la seva família (que tenia una fàbrica de teixits al costat) abandonat i en ruïnes, l'any 1907, i el convertissin en espai per a les seves vacances d'estiu, reformat amb gust modernista per Josep Puig i Cadafalch. Parlem del pintor Ramon Casas i Carbó (1866 - 1932), del que en vam veure algunes de les seves estances, i vam conèixer els seus familiars d'aleshores.

La segona part de la visita, després d'un còctel modernista refrescant al pati de la Creu, passa per l'antic celler del monestir per escoltar magnífics concerts de música, òbviament modernista. Ahir a la nit, la formació txeca Zemlinsky Quartet ens va deleitar amb música d'Eduard Toldrà (Vistes al mar, de 1920) i d'Antonin Dvorâk (Quartet per a cordes núm.12 en Fa major "Americà", 1893).

Finalment, als jardins es va oferir un Sopar de duro (un duro, aleshores, era una gran fortuna), típicament del gust modernista. La Fundació Alícia, resident també als terrenys del Món St Benet, és qui ha dissenyat els menús, provinents de receptes de l'alta cuina clàssica, i el xef Jordi Cruz i el seu equip han estat els intèrprets encarregats d'el·laborar aquestes magnífiques menges que, presentades sota la forma de l'ambigú (la paraula catalana que ha estat sempre desplaçada per la paraula francesa buffet), d'un autèntic ambigú modernista, d'acord amb els cànons i estètica de l'època, acabarà de lligar història, música i gastronomia i nit sota un mateix paraigües de sentits i emocions.

Nosaltres vam gaudir moltíssim, tant de la visita (tot i haver-ne sentit a parlar moltes vegades, no hi havíem estat mai), com de la música (en un entorn increïble, refrescat pels gruixuts murs de pedra i sota els arcs d'un antic celler del monestir). I del sopar... què n'hem de dir... amb plats dels mestres de la cuina clàssica de l'època com Auguste Escoffier o el català Ignasi Domènech, alguns dedicats a dives de l'òpera, i d'altres provinents dels ports d'arreu, i, fins i tot, uns carbassons farcits que van ser servirts al Titanic! I escultures de gel i tot!

Això ho faran cada dimecres i dijous fins al 30 d'agost, a partir de les 19.30 i, tant les formacions com els menús aniran variant.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

A CASA NOSTRA hi ha...

Hyvää päivää kaikille!

L'objecte d'aquesta setmana són dos cavallets de cartó (és cartó... tot i que també cartró).

El més gran havia estat a la casa de la ciutat dels meus pares, i després va anar a parar a la seva casa de la muntanya. No era antic, però amb aquest tràfec... i el pas del temps... ha anat adquirint una pàtina vintage. Ara està a la nostra casa de la muntanya fent companyia al més petit.

Aquest el vam trobar en un antiquari de l'Empordà. Era molt més antic, i... de ben segur, que durant molt de temps va ser la joguina preferida d'algun nen o d'alguna nena. És de cartó, sobre una plataforma i quatre rodes metàl·liques. Ja no té orelles, que probablement és on s'hi aguantaven els cordills dels que s'estirava per fer-lo còrrer amunt i avall. Ja que havia viscut tant de jove, vam creure que ja era hora que tingués un digne repòs... per la feina feta... a casa nostra!

MOI, MOI!