dimecres, 22 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää iltaa!


Dia 9. L'excursió.
Finalment va arribar un dels moments estel·lars del viatge... l'excursió... en cotxe... tot al voltant del llac Saimaa... el llac dels llacs... un dels Top Five d'Europa... i el més top de Finlàndia. De fet... en molts mapes... ja no hi surt järvi (llac), ni lahti (badía), ni lampi (estanc... no dels nostres... dels seus... que són enormes!) al costat de la paraula Saimaa. Simplement és Saimaa!
Després de les tormentes del dia anterior, el dia es va llevar preciós... molt més fresc i ventós... però preciós. 

...el nostre hotelet...
...al costat d'un dels llacs que hi ha al voltant del Saimaa.
Wikipèdia diu... 
El llac Saimaa, amb una superfície de 4.400 km², és el més gran de Finlàndia i el cinquè més gran d'Europa. Es troba al sud-est del país. El llac desemboca principalment al riu Vuoksi, que flueix al llac Làdoga, avui dia situat completament dins les fronteres russes.


Vam donar la volta al(s) llac(s) en sentit contrari a les agulles del rellotge. I ens hem d'imaginar que, Savitaipale (el poble on estàvem allotjats) estaria col·locat on hi ha les nou. El punt mitjà del recorregut, i important parada de visita, és Savonlinna (ciutat coneguda per la seva fortalesa... i pel seu festival d'òpera a la fortalesa), a les tres... a l'altra banda dels llacs. 



De les 9 a les 3... autopista... però de les 3 a les 9... espectacular... una carretera que creua diversos poblets a la vora dels llacs... i passa pel mig dels mateixos llacs (que tots ells acaben conformant el gran llac Saimaa). 

Sulkava
Puumala
Aquesta última és la part principal del recorregut... la més espectacular... i la que un s'ha de prendre amb més calma per gaudir-la com es mereix un paratge com aquest! I millor per la tarda... quan la llum és perfecte per apreciar millor tots els seus colors!

obriu aquesta foto en una pàgina nova... la veureu millor

Llàstima que hagués refrescat bastant la temperatura respecte els dies anteriors... perquè teniem unes ganes boges de ficar-nos al llac de davant de l'hotel... sense roba... com és fa quan surts d'una sauna veritablement finlandesa com aquesta...!


Nähdään huomenna!
MOI, MOI!

dilluns, 20 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää!

Dia 8. Ens movem de lloc.
Ahir al matí vam deixar Hèlsinki per anar a fer una volta d'un parell de dies per la regió dels llacs. El nostre destí final, Savitaipale; una petita... molt petita població al costat d'un dels llacs que rodegen el mític llac Saimaa, a la regió de Carelia del Sud, al sud est del país.


Però abans... vam parar a dinar pel camí, a Lappeenranta.


Finalment vam arribar a Savitaipale... i això és el que ens vam trobar!


Òbviament... vam anar a donar un volt de reconeixement pel petit poble...


...on ens va sorprendre un bon ruixat... tot i que, per sort, ens vam poder aixoplugar sota el porxo d'una caseta de fusta!


Nähdään huomenna!
MOI, MOI!

diumenge, 19 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Moi! Hyvää päivää!

Dia 7. Arquitectura, segona part
Una mica més d'arquitectura variada de Hèlsinki, perquè us aneu fent una idea per si algun dia us animeu a venir.

Musiikkitalo, o casa de la Música, inaugurada l'any passat
Eduskuntatalo, o casa del Parlament
Rautatieasema, l'estació central de Hèlsinki, dissenyada pel pare d'Eero Saarinen, Eliel
Stockmann, el centre comercial on compràvem el menjar
Aquesta casa és en una de les moltes illetes que hi ha a la costa de la ciutat, a un parell de minuts en barqueta. És un restaurant.

MOI, MOI!

dissabte, 18 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Moi, hyvää päivää ja ihanaa lauantaita!


Dia 6. Arquitectura, primera part.
El dia d'ahir també va ser molt tranquil, per això hem decidit que us ensenyarem alguns exemples de l'arquitectura de Hèlsinki.

Tuomiokirkko (catedral... luterana)
Senaatintori (la plaça del Senat)
El port de Hèlsinki, i la catedral Uspenski (ortodoxa) al fons, darrera de l'edifici blanc d'Alvar Aalto.

Aquestes són algunes de les cases del barri on tenim l'apartament, Vallila (Vanha Vallila), on encara es conserva part de les velles construccions de fusta, i que van sobreviure a l'expansió de l'arquitectura soviètica racionalista (Finlàndia va estar en mans del russos fins al 1917, tot i que la seva influència ha perdurat fins més enllà d'aquesta data).


I la magnífica arquitectura més decó es barreja per tot arreu amb el racionalisme fred de l'era soviètica.

Kallio kirkko

A la nit, ens vam permetre anar a sopar a fora, al Lupolo, un local on hi hem anat cada vegada que hem estat a Hèlsinki, i que fan una hamburguesa boníííssima!

 

Nähdään huomenna!
MOI, MOI!