dijous, 12 de juliol del 2012

HÈLSINKI

Hyvää päivää kaikille!
La sauna (I)
Com ja devéu saber... la sauna és per als finlandesos una sana obsessió. És impossible que, de tenir-ne una a la vora, se'n puguin estar de passar-hi una estona suant. Suant l'alcohol a què tant estan acostumats... suant, sobretot, les toxines del dia a dia... físiques i emocionals... suant, doncs, les seves penes i les seves alegries... i és el moment que, lluny del mundanal ruido... poden obrir no només els porus (per cert... poro en finès és ren) de la seva pell.




Segons els finlandesos, la sauna és un regal que han fet al món. Particularment no sóc molt fan de la sauna... no sé si la meva pressió arterial m'ho permetria! Però, sobretot ells, en són uns grans usuaris. A més, és a ells a qui s'atribueix la seva invenció, la sauna (la sauna seca, o finlandesa).


Aquest és el trailer de la pel·lícula documental finesa Miesten Vuoro (El torn dels homes) de Joonas Berghäll i Mika Hotakainen.



MOI, MOI!

dimecres, 11 de juliol del 2012

A CASA NOSTRA hi ha...


L'objecte d'aquesta setmana és una petita, antiga, bicicleta vermella.


Quan vam veure aquesta bicicleta tot passejant per un gran magatzem d'antiguitats a l'Empordà, no ens en vam poder estar. Va ser amor a primera vista! Havia de venir amb nosaltres... cap a la casa de la ciutat!
És un bicicleta que devia pertànyer a algun nen o nena pobablement dels anys 50 o 60. És de color vermell i, tant el quadre com les rodes són de ferro. Aquestes estan pintades de negre i de blanc per imitar els pneumàtics de goma. El seient i els mànecs són, però, de fusta.
Malauradament ja no tenia pedals quan la vam comprar. Potser algun dia en tornarà a tenir... qui sap! Així també està molt bé!

MOI MOI!

dimarts, 10 de juliol del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada...en les noves perspectives de Menno Aden.


Menno Aden

Room Portraits és una sèrie d'imatges del fotògraf alemany Menno Aden preses des d'una prespectiva gens habitual. Són fotografies que miren els espais des del sostre. Un bar, una classe, una botiga  de sabates, un supermercat, un aparcament, un apartament... tots ells a Berlin. 
Menno Aden
Menno Aden
Menno Aden
En cada una d'aquestes imatges la càmera s'ha instal·lat al mig del sostre per a crear una imatge plana de dues dimensions, abstracta, que transmet la sensació de ser permanentment vigilats per un ull que tot ho veu, i de toc voyeurístic propi de la cultura popular actual.
MOI, MOI!

dilluns, 9 de juliol del 2012

HÈLSINKI

Hyvää iltaa kaikille!
No us impacienteu... no hem desaparegut! Però... ja se sap... el juliol, l'agost, el setembre, ... són mesos en què la calor i el temps lliure fan que les coses no vagin sempre a la seva hora habitual! I iltaa... que vol dir tarda.

Fa uns dies us vam ensenyar el pòster que va dissenyar Martti A. Mykkäen per a l'Oficina de Turisme de Hèlsinki, l'any 1969. El recordareu aquí!
Però en tenim més... concretament... tres més... de Tampere, Turku (Åbo és en suec) i Lahti. Totes elles ciutats de Finlàndia!


Nauttikaa! 
Gaudiu!

MOI, MOI!

divendres, 6 de juliol del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... la serenitat aparent de la quotidianitat.




Hyvää viikonloppua kaikille!
Bon cap de setmana a tots!
MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'estrena de l'obra de teatre Dubte, al Teatre Poliorama de Barcelona.



dubte
m 1 1 Estat d'esperit del qui no sap a quina de diverses opinions o resolucions decantar-se.
    2 FILOS Incertesa entre el sí i el no, a porta a la suspensió del judici.

Dubte és una obra de John Patrick Shanley, dirigida en aquesta ocasió per Sílvia Munt i amb Rosa Maria Sardà, Ramon Madaula, Nora Navas i Mar Ulldemolins com a únics protagonistes. També va ser portada al cine pel mateix director, i la Meryl Streep i el Philip Seymour Hoffman.
Dubte narra com una monja d'una escola dels 60's, al Bronx, escampa la sospita que el mossèn del barri abusa sexualment d'un alumne. L'obra parla de l'incertesa i la veritat, i la relació entre aquests i els prejudicis. L'ambigüetat humana.
I des del moment en què aquesta incertesa s'instal·la en les nostres consciències, ja no dormim bé.
El suspens que s'apodera de tots els personatges marca el talent dels mateixos actors, especialment la tensió que es genera en el moment en què la germana Aloysius i el mossèn Flynn discuteixen sobre les bases de l'incertesa i la veritat dels seus actes. 

fotografia David Ruano  via Dubte, Grec'12
Hi ha una escena que també considero sumament interessant. En un dels sermons que fa el mossèn Flynn, quan ja s'ha escampat el rumor dels seus suposats actes, fa referència a les xafarderies i a una cosa que està tan de moda... últimament... que són els pre-judicis (que no prejudicis). Algú no és culpable fins que es demostra el contrari, sinò a la inversa. El mossèn parla d'això posant com a exemple un coixí esbudellat del que se n'escampen per tot les plomes (les xafarderies, els rumors, les acusacions,...) i que són impossibles de recollir un cop han volat (quan l'acusació està feta... ja no es pot canviar d'opinió, ni fer canviar l'opinió pública).


Dubte també s'inclou dins de la programació del Festival de Barcelona Grec'12, i s'estarà al Teatre Poliorama fins al 29 de juliol.

MOI, MOI!

dijous, 5 de juliol del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... aquest vídeo tan inspirador, alhora que relaxant, de com es fa una guitarra de flamenc de la manera més artesanal i apassionada.




Nauttikaa! 
Gaudiu!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'estrena de l'obra de teatre Senyoreta Júlia, al Teatre Romea de Barcelona.


Ahir doncs... finalment vam estrenar la temporada del Grec'12. Havia de ser diumenge, a l'inauguració oficial del Festival, al Teatre Grec de Montjuïc, amb Pascal Comelade... però ja sabeu que va estar plovent gairebé tot el dia... i es va anul·lar a última hora.


El text mostra brutalment el conflicte entre la passió sexual i la posició social.
La senyoreta Júlia, educada com un noi per una mare independent i amb un pare suïcida, és víctima de la seva pròpia família, de l'ambient en què es troba i de la seva posició anacrònica com una total estranya en una nova Anglaterra socialista en acabar la 2a Guerra Mundial.


Serà al Teatre Romea, durant el Festival Grec'12, del 29 de juny al 29 de juliol.

MOI, MOI!

dimecres, 4 de juliol del 2012

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'avui és una escultura de granit de Sant Pere.


Durant molts anys ha estat al costat de la llar de foc de la casa de la muntanya dels meus pares; però quan s'hi van fer reformes, va venir a la ciutat, a casa nostra. No té cap funció de culte... però, ja que l'he vist tota la vida... ha vingut a fer-nos companyia. I... per què no? Li posem una llantieta perquè l'il·lumini, i no tingui por.
Va venir de Galícia, de Santiago de Compostela, d'un viatge que van fer els meus pares, de joves, en tren; va venir en una maleta, a principis dels '70... i pesa molt per només 45cm d'alt! 
I per què un Sant Pere i no un Santiago? Doncs... no ho sé!

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... el vídeo mapping (2d/3d)...
... i en especial l'espectacularitat d'aquest...





O (Omicron) és una instal·lació permanent a Hala Stulecia, el nou museu d'arquitectura de Wroclaw, Polònia, dirigida per Romain Tardy i Thomas Vaquié, i música de Thomas Vaquié. ANTIVJ




Aquest és un altre video mapping, més senzill, un espectacle de llum i so sobre el meu edifici preferit, la Fallingwater House, de Frank Lloyd Wright, al Mill Run de Pennsylvania al 2011.



MOI, MOI!

dimarts, 3 de juliol del 2012

una MICA de TOT... i de RES

Ahir... patinant pel Fòrum... 

mirant cap al mar...
... i cap a la muntanya del Tibidabo...
Per cert... pels que ja coneixeu Hèlsinki... ja han acabat les obres de la ruta Baana per a vianants i bicicletes. Les vegades que hem estat a Hèlsinki hem vist l'evolució de les obres d'aquesta ruta que passa per l'antic traçat de les vies del tren que comunicaven l'antic port amb el ramal ferroviari que sortia de l'estació de trens (Rautatieasema). Té 1,3 quilòmetres, i connecta el centre de la ciutat, a l'alçada del Parlament (Eduskuntatalo), el Kiasma Museum, d'art contemporani, i el Musiikkitalo (auditori), amb la costa oest de la ciutat, on hi ha la zona de Ruoholahti, i Jätkäsaari, l'antiga zona portuària, que s'està renovant per acollir-hi més de 17000 persones.
Ah! Els patinadors van al carril peató!



No és tan mala inversió la nostra d'aprendre finès... ells tenen diners, i potser hi haurem d'acabar fent cap!

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

La dissenyadora Linda Bergroth, que treballa per a l'estudi finlandès d'arquitectes Avanto Architects, ha creat, per encàrrec de l'empresa de jardineria Kekkilä, una sèrie de construccions modulars que serveixen de magatzem per a les eines del jardí a la vegada que d'hivernacle.
src kekkilä via remodelista
Per a la mostra del projecte, Linda Bergroth va traslladar un d'aquests mòduls a la mökki de la seva mare en una illa remota de Finlàndia prop de Kukio, i la va decorar amb el seu toc personal.
L'estructura de fusta de l'hivernacle està dissenyada per a poder ser montada fàcilment, i el sostre s'obre automàticament per a deixar entrar-hi aire frec quan la temperatura interior és massa alta.

Per a aquesta ocasió, la dissenyadora hi va muntar un llit, al costat de les seves plantes.
src kekkilä via remodelista
src kekkilä via remodelista
MOI, MOI!

dilluns, 2 de juliol del 2012

una MICA de TOT... i de RES




As he made his way through the old cemetery, he took his time pausing to look at different names and dates, and to touch the flowers and stone formations until he saw a building ahead, at the end of the track. Not that he would ever remember, but his heartbeat quickened and footsteps grew lighter as he passed into the light filled space. Light poured through a conservatory like windows along the sides of the high ceiling and over his shoulders as he lay down upon the floor to bathe in the sun’s energy, recharging himself amongst the shadows of the dead.
It may have been a couple of minutes, it could have been an hour, but time disappeared around this portal and when he opened his eyes, a reflection of himself stood nearby, watching him. Believing that he was in a dream, he shook himself but on looking around, could no longer see the doorway through which he had entered and turned to himself and tried to speak.


To say that an old gypsy told me late one night while the lamp light flickered in the eyes of children awake for too long from their beds, that I should expect you, would be a lie designed to distance myself from the lack of surprise that accompanies this point of recognition. But, how could I not know you? There’s a part of me uncomfortable and afraid that you will catch my gaze and know me; but you do already. That’s the point. You know all of me and while I am keen to see the beauty I believe in, you also hold the ugliness that I think I try to hide. Did I toss coins, draw mandalas; attempt to summon the undead or conjure your silent knowing? As I stepped within these walls, dwarfed by their magnificent history, by some nefarious magic did I create a partition of character? The birds are still and the wind has dropped. Even the stage-managed sun’s rays stream in through the windows and you are here with me, a kinesthetic reminder that perhaps there is something more. If so, are you expecting me to nurture you, feed you? Are you the promise of something more or simply a reflective intoxication, a positive hallucination of who I think I should be?
The strange thing about sentience is that it embodies one’s intrinsic potential for the achievement of enlightenment and until one is faced with such a being or understanding, any concept of perfection, purity or even beauty is marred by the conditions of the flesh and this life-state. He thought he espied angel wings from the shoulders of this echo of his own likeness and became aware that the edges of feathers seemed almost singed.


As I become more aware that your breath is my breath I want to embrace you, hold you; eat you to return you to the part of me I cannot normally envisage. Perhaps it’s a sin to be a soul-eater, an unnatural consummation but here you are; larger than life, my proof made flesh and anyway, where would I begin? What is required is an act of love. Still no sound from the birds and the sky is the same as when I entered this place. Am I in some gentle, silent purgatory? And if so when did I die? Why don’t I know if I am here or there and why doesn’t my voice sound over my heartbeat? I need you to tell me, talk to me, reveal anything.  But no words pass my lips and a thousand questions fall away as I see the most perfect part of me exist quite separate but still with an invisible, umbilical connection, I feel it. I feel you.
If you are faced with your soul in some strange time portal, be sure that in preparation you are armed with a thousand questions. Be sure to have rehearsed them until they are tacit for it is more likely that perfection and beauty – the truest of perfections and beauty, that is, your own, are on display and that you will be overwhelmed with love. Everything living or dead will smell like the sweetest frangipanis, the gentlest roses; a honey-bee’s hive and you will forget your questions.
In the realization of your utter perfection, your omnipotence, your power, I crave you, I am empty without you and we are yet to speak. You with your charred wings and me with my life not yet lived. I love you, my soul, and my heartbeat. I love you.
The smell of his own beauty was without doubt the one thing that overwhelmed his senses. And so his heartbeat gathered momentum as the wings of his soul enfolded him, as the heart beat of his courage grew stronger and the texture of all the potential he carried, stroked his flesh until a distinction in sensation no longer existed between the two of them.



Imatges © Predrag Pajdic, 2012

MOI, MOI!

...sense títol

Hyvää päivää ja ihanaa maanantaita kaikille!
Bon dia i feliç dilluns a tots!

¡Ha, del castillo!

MOI, MOI!

divendres, 29 de juny del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... la Festa d'estiu del Grup Hotusa per a celebrar els 10 anys de la inauguració de l'hotel Grand Marina 5*GL al World Trade Center de Barcelona.


Tot i la increïble xafogor que feia ahir a la ciutat de Barcelona, es va cel·lebrar amb gran pompa, a l'Hotel Grand Marina de Barcelona, situat a l'edifici World Trade Center, la festa dels seus 10anys de vida. I nosaltres hi vam fer cap!


L'invitació exigia anar vestit de cocktail-etiqueta... però nosaltres ens en vam adonar massa tard. Tot i això... camisa portàvem... i estàvem igualment molt elegants! Però la calor era terrible! Per sort, amb les hores, es va anar atemperant, sobretot al costat del mar.
La festa es va cel·lebrar a la terrassa de l'hotel, i es va poder degustar una tria de plats típics de les ciutats on hi ha un hotel Eurostars de la cadena Hotusa.


De Barcelona: Vermut de tomàquet i berberetxo, coca de sardina amb escalivada, estofat de pèsols a la menta amb tripa de bacallà, butifarra amb crema de monegetes i múrgoles, arròs melòs de cigales, mousse de recuiut amb mel i nous (el vi, bodegues Rotllan Torra i Parès Baltà); 
De Roma: Amanida d'arròs Venere, melò Cantaloup, llagostins i flor de carbassó, saltimbocca romana amb sàlvia, tiramisú romà (el vi, bodegues Piccini Chianti Classico DOCS); 
De Budapest: Mousse de foie d'oca amb tokaji i confitura de taronja amarga, el tradicional Goulash húngar, Somlói galushka (el vi, bodegues Tokaji Château i Dereszla Furmint VT); 
De Múnich: Obatzda amb brètzel, haxe amb rotkhol i bratkarttoffeln, pastís de cireres (el vi, bodegues Robert Weil Riesling, Franziskaner i Löwenbräu); 
De Buenos Aires: Chorizos y empanadas criollas, brochetas de bife con chimichurri, pernil de ternera argentina, panqueque con dulce de leche (el vi, bodegues Uco Acero 2010 Malbec); 
De Lisboa: Sopa de melò amb pernil d'alentejo, bacallà en crosta de pa i mel i mostassa, arròs amb llet amb fruites tropicals (el vi, bodega 2010 Niepoort Dócil Vinho Verde Loureiro Oporto Petre's Port Tawny); 
De Madrid: Cucharita de Matrimonioantxoa y boquerón con alga Wakame y aire de tomate de cuelga, cochinillo de Guadarrama asado a baja temperatura relleno de higado de oca e infusión de tomillo limonero, leche frita en texturas d espuma de vainilla i cristal de especias (el vi, El Regajal 2010); 
D'Ourense: Empanada de chocos y zamburiñas, almejas a la marinera, pulpo estilo A Feira, tarta de santiago, canutillo de queso tetilla con membrillo (el vi, Ribeiro Sancloido); 
I Sevilla: Gazpachuelo de rape con brocheta de langostino, cubit de rabo de toro con cremoso de patatas y piñones tostados, crema malagueña con pasas de Corinto (el vi, Manzanilla Pasasa Pastrana Pedro Ximénez Toro Albalá).

A l'hora dels parlaments, el director de la cadena, Amancio López Seijas, va fer referència al moment que estem passant, però reconeixia el bon moment que passava el sector turístic, gràcies, sobretot, a l'afluència de públic dels països emergents. D'altra banda, també va remarcar que no podem creure en què aquesta onada de pessimisme que ens envolta sigui realment passiva, perquè de veritat contamina l'esperit emprenedor i la voluntat de sortir-se'n. Artur Mas, tot i elogiar la bona salut del turisme a Catalunya, i sobretot a Barcelona, no va poder parlar de l'obertura de crèdit i la reducció dels impostos que Amancio López Seijas li demanava per tal de no malmetre el camí, més o menys bó, de les empreses catalanes i, sobretot, del turisme.


La vetllada va anar discorrent plàcidament, i la música de l'orquestra ens embriagava l'esperit.


MOI, MOI!

dijous, 28 de juny del 2012

...sense títol

It's funny, but when the weather is beautiful all the time... 
it's no longer special! (de la pel·lícula Hollywood, je t'aime)

Ànims a tots... algun dia aquesta crisi passarà, i valorarem els esforços i els sacrificis fets per a superar-ho! 
Si el temps és sempre assoleiat, deixa de ser especial!

HÈLSINKI

Hyvää päivää!
El juliol de 2010, el bussejador Christian Ekstrom i el seu equip van descobrir en un enfonsament a les Illes Åland, una zona autònoma de Finlàndia, i situades entre aquest país i Suècia, al golf de Bothnia i davant les costes de Turku, un carregament de 145 botelles de xampany, que es creuen de principis del segle19. Si realment fós així, tal i com sembla, això les converteix en les més antigues, conservades i consumibles, del món.

via BBC
Sembla ser que les botelles trobades pertanyen a les marques Veuve Clicquot (47 botelles) i Juglar. D'acord amb el Govern Regional d'Åland, el propietari legal de les botelles, aquestes han pogut conservar tota la seva qualitat gràcies a les baixes temperatures i la foscor del fons del mar Bàltic. A més, la pròpia pressió interna de l'espumòs contingut a les botelles ha impedit que l'aigua es filtrés dins de les botelles, com ja havia passat en d'altres de les botelles trobades que eren de vi negre o blanc. 


via Govern d'Aland


Al novembre d'aquell any, un grup d'experts enòlegs i periodistes especialitzats, van poder provar una botella de cada, i tots van coincidir en què eren d'excel·lent qualitat.
Al 2011 es va realizar una primera subhasta de botelles, i es va arribar a la xifra rècord de 30000euros per una sola d'elles. Ara fa uns dies, vuit d'aquelles botelles es van vendre en subhasta per un valor total de 96500euros. Un comprador va arribar a pagar 15000euros per una sola botella de la marca Veuve Cliquot.


Les autoritats d'Åland, ja van anunciar amb la primera subhasta que dedicarien tota la quantitat recaudada a la protecció dels ecosistemes marins.

via aland.com
MOI, MOI!

dimecres, 27 de juny del 2012

...sense títol

Ja fa uns quants dies que els mosquits i les seves picades van fent la guitza. I aquests petits i molestos xucladors s'ho passen d'allò més bé tan aquí, com a Finlàndia (hyttynen).


A Finlàndia, les temperatures dels mesos de, sobretot, juny i juliol, ja poden superar amb escreix els 20graus, i el sol no es pon fins ben bé passades les 11 de la nit. Això fa que Finlàndia es converteixi, també, juntament amb el fet de ser el país dels mil llacs, en el paradís a la terra per als mosquits.
No són tan freqüents a les zones més poblades, a les ciutats, sinó al camp, prop dels llacs, i molt més cap al nord, a Lapònia.


Però, per sort, hi ha diferents remeis casolans que podem aplicar per a evitar, si no completament, el màxim nombre d'atacs, a part de les solucions químiques que ja coneixem.
Per una banda, hi ha algunes plantes que foragiten la presència dels insectes, com són la planta de la citronella, el romaní, la nepeta cataria (catnip), la calèndula o marigolds, la lavanda, l'alfàbrega,... dels que també se'n poden fer ungüents naturals.

D'altra banda, si voleu quedar-vos una estona asseguts al porxo sense que us piqui ningú, també podeu recòrrer a un ventilador. El New York Times va presentar un estudi que determinava que l'aire del ventilador repel·lia els mosquits i d'altres bitxets voladors, no només per raons òbvies, sinó també per l'efecte refrescant sobre la temperatura i la suor de la nostra pell, i pel fet de dissipar el diòxid de carboni que exhalem, i que atrauen tant els mosquits.




Però si ja no hi ha res a fer... i ja us han picat... a banda d'aquell llapís pudent d'amoníac, podeu fregar-vos sabó... de barra... que en diuen... en sec... per tota l'àrea de la picada. Se suposa que haurieu de notar alleugeriment de seguida.

072210-soap.jpg
via apartment therapy
Have fan!
MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää ja ihanaa päivää!
Vam esperar que la temperatura es calmés una mica, però finalment vam sortir a patinar. El vespre era deliciós...


...però el trànsit que hi havia de vianants, patinadors, ciclistes, patinets, corredors, ... era considerable! Tothom a la fresca!


MOI, MOI!

dimarts, 26 de juny del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... aquest vídeo d'animació tan estiuenc i refrescant.




MOI, MOI!