AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra Celobert al Teatre Goya de Barcelona.

Dos anys després de la mort de la seva dona, Tom Sergeant (Josep Ma Pou) decideix anar a veure Kyra Hollis (Roser Camí), la seva amant durant set anys. Ell és empresari multimillonari. Ella s'ha volgut convertir en mestra d'una escola marginal. Dos móns s'enfronten entre la incomprensió i els records d'un passat artificial.

Aquesta és la sinopsi d'una obra rotunda, de l'autor David Hare (que també té en escena L'Habitació Blava al Teatre Romea), un dramà quotidià, amb alguns girs de comèdia, on els personatges semblen lluitar per atendre un futur vital que no perdurà més enllà dels records i les seves vides del passat. Ella sobreviu a les seves idees socials en un entorn social i personal gairebé hostil, però imperturbable, mentre que la culpa i el sentiment de traició a la mare morta minen cada dia més l'estabilitat emocional de la relació pare (Tom) i fill (Edward). Quan tots dos intenten restablir el contacte novament amb la persona que durant tants anys els havia mantingut units (la Kyra), la fortalesa de les creences personals trontolla davant la possibilitat d'un consol impossible perquè la vida no els permet una segona oportunitat. Els contrapunts són massa oposats, tot i que la Kyra veu en Edward un càlid record de la vida que tant de temps havia enyorat.

src teatre goya

src teatre goya

Si la interpretació de Pou està a la alçada del seu talent, Roser Camí (a qui ja havíem vist també a Un Déu Salvatge) duu a terme una interpretació estelar.

Si us ve de gust, els veure al Teatre Goya fins l'1 de juliol.

MOI, MOI!