HÈLSINKI

EFE 4 - 27/09/2012 13:13:00 - TECNOLOGÍA VIDEOJUEGOS

Rovio lanza "Bad Piggies" para emular el éxito de "Angry Birds"

Helsinki, 27 sep (EFE) 

La compañía finlandesa Rovio Entertainment lanzó hoy "Bad Piggies", un nuevo videojuego protagonizado por los malvados cerdos verdes con el que la empresa busca emular el enorme éxito de "Angry Birds", el juego para móviles más descargado de la historia.

La nueva secuela de la franquicia "Angry Birds" se desarrolla en una isla llamada "Piggy Island", donde los cerdos intentan robar los huevos de los pájaros enojados con la complicidad del jugador, que debe ayudarles creando máquinas voladoras para llevarles a su destino.

El nuevo juego está disponible de momento para los sistemas operativos iOS, Mac, Android y Windows, y próximamente se lanzará también una versión para Windows Phone, el software para teléfonos inteligentes desarrollado por Microsoft.

"Si en 'Angry Birds' se trataba de destruir, 'Bad Piggies' gira en torno a la alegría de la construcción. No se trata solo de conseguir tres estrellas: en este juego, fracasar es casi tan divertido como tener éxito", afirma en un comunicado el vicepresidente de la compañía, Petri Järvilehto.

Rovio lanzó la primera versión de "Angry Birds" a finales de 2009 como un juego específico para el iPhone, y tras adaptarlo a otras plataformas móviles, ha logrado superar los mil millones de descargas en todo el mundo.

Empujados por el enorme éxito del videojuego, los directivos de la compañía finlandesa han creado una franquicia del entretenimiento que incluye parques temáticos, series de dibujos animados y todo tipo de artículos de mercadotecnia, desde peluches hasta fundas para móvil.

En 2011, la compañía con sede en Espoo (Finlandia) multiplicó por diez su facturación -hasta los 75,4 millones de euros-, aumentó su plantilla de 28 a 224 empleados y consiguió que 200 millones de personas jugaran mensualmente de forma activa a "Angry Birds".

Rovio adquirió el pasado mes de mayo los derechos de un nuevo videojuego creado por dos desarrolladores españoles y, tras modificarlo, lanzó al mercado "Amazing Alex", su primer producto ajeno a la saga de los pájaros cabreados.

Poco después del lanzamiento, "Amazing Alex" saltó a la lista de los juegos más descargados, pero su popularidad descendió con rapidez y meses después desapareció del grupo de los 50 juegos más vendidos.

Con "Bad Piggies", Rovio vuelve a recurrir a los perversos pero entrañables cerdos verdes para crear un juego diferente que multiplique sus ventas y su valor de mercado, con la idea de salir a Bolsa en 2013. EFE

Un dia d'aquests us parlarem una mica més d'Angry Birds.

Hyvää viikonloppua kaikille!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

MOI!

Avui... panoràmiques... del Saimaa!
Feu-les grans... ja veureu perquè n'estem tan enamorats d'aquest país (i per això les anem repetint una i altra vegada)!

Savitaipale... després, i abans d'una tormenta

Punkaharju... l'endemà, a mig matí... d'un dia bastant ventat

Puumala... i el seu port esportiu a la ribera del llac... cap a les 4 de la tarda

cap a Anttola... a mitja tarda

l'endemà, Savitaipale a les 8 del matí... a 8º
(més tard, 18º a Hèlsinki i, al vespre... 28º a Barcelona)

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää ja ihanaa keskivikkoa!

...a Savitaipale...

Sense paraules! Els rens, els ants, els ossos... animals tots ells representatius de la fauna finlandesa, però... i els mosquits? Doncs... també! Els de tota la vida, però. Els que comencen a zumbir i a picar cap al vespre i durant tota la nit... no com els nostres mosquits tigre que no et deixen en pau ni un sol moment en tot el dia!

Finlàndia... sobretot a l'estiu... té una població important de mosquits... que es centra bàsicament a les zones lacustres.  A les ciutats com Hèlsinki, en principi no n'hi ha... no n'hem vist mai cap. Quina sort que tenen!

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää kaikille!

Una de les grans, i noves, experiències del viatge a Finlàndia d'aquest estiu ha estat conduir... llogar un cotxe i provar la manera de conduir a les carreteres d'aquest país.

Realment el navegador del cotxe ens ha estat de gran ajuda, sobretot per sortir i entrar d'Hèlsinki. Ja se sap... les capitals... les grans ciutats... sempre tenen escalèxtrics gairebé impossibles per als novells en el coneixement de les seves carreteres. Ens n'hauríem acabat sortint, però... una ajudeta sempre és d'agrair.

I no perquè la conducció a Finlàndia sigui aparentment complicada... com a mínim a les carreteres per les que vam passar, el trànsit que vam trobar i, sobretot, gràcies a l'època de l'any en què ens trobàvem (no hi havia neu, ni gel), però sí en d'altres qüestions, com, per exedmple, en la localització dels ràdars (que n'hi ha molts, sobretot a les carreteres més locals!).

Conduir per Finlàndia... sobretot quan t'has allunyat tot just de la primera anella metropolitana... és conduir sempre enmig d'arbres... d'arbres molt alts! Finlàndia és un país eminentment pla (no es pot dir que Finlàndia tingui muntanyes... com a molt hi ha turons) i, per tant, sota les arbrades, no veus mai horitzons més enllà dels trams de carretera entre revolts.

Pel que fa a la tipologia de les carreteres... no hi ha moltes sorpreses... tenen alguns trams d'autopista a les sortides d'Hèlsinki, on hi pots arribar a anar a 120, però més o menys aviat (cent i pico quilòmetres...), tot i tenir amplades i número de carrils similars, acaben convertint-se en carreteres principals, diguem-ne... autovies, on el límit de velocitat baixa a 110 i a 100 km/h.

Un cop abandones l'autopista, o l'autovia, entres en el món de les carreteres locals... amples... en general ben asfaltades (sempre estem parlant de les que vam anar trobant nosaltres), amb no massa trànsit... ben senyalitzades... i, en alguns trams, pleníssimes de ràdars (per això deu ser que respecten bastant els límits), i prou surtides de gasolineres. 

En aquest nivell de les altres carreteres, en particular hi ha una tipologia que ens va sorprende molt... i, si no m'equivoco, crec que va ser en el tram entre Porvoo i Kouvola (ens dirigíem a Lappeeranta). Es tracta de les carreteres... com resaven els cartells de trànsit que vam trobar... 2+2.

Com podeu veure en la foto... sembla que hi ha un cotxe que ens vol envestir mentre avança una furgoneta groga. Però no és així! En les carreteres 2+2 els carrils són prou amples perquè un cotxe avanci un altre sense haver de, pràcticament, sobrepassar el carril contrari (si avances una furgoneta grossa o un camió... de segur que passaràs per l'altre carril... però aquí ja hi juga la normativa que, gairebé tots, coneixem sobre les ratlles contínues i les discontínues), però no prou per convertir-les en carreteres de quatre carrils. Abans de res... a Finlàndia sempre s'ha de conduir amb els llums de posició engegats, també de dia, si no... ja t'ho faran saber amb un bon cop de clàxon! En aquest tipus de carreteres has de conduir sempre enganxat a la dreta del teu carril... precisament per facilitar la funcionalitat del 2+2. Tot un què... això del 2+2!

Una altra curisositat, almenys a nosaltres ens ho va semblar, i en això el navegador del cotxe també ens va ajudar, és que uns metres abans d'entrar en una interesecció en una de les altres carreteres, i fins a uns metres passada aquesta, la velocitat permesa baixa de cop de 80 o 90 (generalment 80) a 50. No recordo que aquí sigui sempre que s'hagi de reduir la velicitat (potser m'equivoqui)!

Una qüestió que sempre suscita problemàtiques és la interpretació i significat dels colors dels cartells que indiquen direccions. De seguida t'hi familiaritzes... com amb qualsevol pauta quan l'acabes descobrint!

 via flickrhivemind

Però... si parlem de senyals... hem de dir que el senyal estrella a Finlàndia és el hirvi (ant)... a vegades el poro (ren), però sobretot el hirvi. I és que si et creua de cop davant del cotxe, de nit... és un animal molt gros! Nosaltres no en vam veure cap.

Així doncs... més enllà de la possible monotonia del paisatge general de Finlàndia... arbre rere arbre... explotació forestal rere explotació forestal (excepte quan entres en zones tan espectaculars com les lacustres)... no hi ha d'haver cap problema conduint per les carreteres de Finlàndia.

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää!

Per més vegades que hem passat i traspassat per Senaatintori, a Hèlsinki, no hem esbrinat mai s'hi ha un dia i una hora concrets en què et puguis trobar soldadets cel·lebrant alguna mena de parade. Però sí que, en tots els viatges, per casualitat, ens els hem trobat en un moment o altre.

obriu-la en una nova pàgina... i veureu una perspectiva completa de Senaatintori (plaça del Senat) de Hèlsinki

Normalment hi ha una banda de música... tocant alguna marxa... (no hi entenc massa de rituals marcials...), i algun altre grup de soldadets reb algun homenatge o fa una petita exhibició mentre alguns companys els graven en vídeo o els fan fotografies. 

2006

2012

I això és tot... però, en aquell moment donat... genera bastanta expectació entre els turistes i vianants que hi ha asseguts a les escales de la catedral.

Pensareu... si això ja ho vestit en algún altre lloc... què té de curiós? Ah sí! A Londres... A Praga... allà on hi hagi canvis de guàrdia! No us equivoqueu... això és diferent! De cop i volta... apareixen..., de cop i volta fan un numeret... i, de cop i volta..., desapareixen...! Però... té certa gràcia!

Nauttikaa, ja ihanaa viikonloppua!

Bon cap de setmana!

MOI, MOI! 

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää paivää kaikille!

Una de les coses que ens va sorprendre bastant la primera vegada que vam estar a Hèlsinki, i que aquesta vegada, en viure en un barri vam poder constatar encara més, va ser les botigues d'objectes de segona mà... mobles, roba, parament de la llar en general, estris de cuina,... qualsevol cosa, tot junt. És veritat que a Barcelona hi tenim els Encants... i alguna botiga aquí i allà de roba que diuen que és de segona mà... però a Finlàndia, a part dels kirputoris en els descampats tradicionals (mercadillus, o marché aux puces com en diuen a França... o rastro, com en diuen a Madrid), hi ha establiments, botigues, per tot arreu. I tothom hi va! No és un fet aïllat, com pot ser-ho aquí, sinó que per a ells (i crec que a tot el nord d'Europa és bastant generalitzat) el reutilitzar és molt important, i no és una cosa de pobres. Per què s'ha de comprar alguna cosa nova, si en pots trobar una de segona mà, que ja no fa servei al seu propietari original, i en canvi, a tu sí, i que, a més, està en perfectes condicions d'ús... i d'aspecte general (si és el que més et preocupa) i, sobretot, a millor preu?

No sempre es tracta del que aquí en diríem andròmines... podríem pensar... sinó que també s'hi poden trobar tresors amagats, com en botigues d'aquestes, ja una mica especialitzades, on hi trobes mobles i objectes antics de disseny.

Ens inculquen el missatge de les tres R... reduir, reciclar i reutilitzar. Aquesta última la compleixen molt bé els finlandesos!

Potser ens ho podríem pensar millor... enmig de tanta crisi... i de tant consumisme desmesurat! 

Ep! Gent! Que el vintage està de moda!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää!

Mmm!!! Qui ha dit que no podíem menjar gelats a Finlàndia!

I... tant en una foto com en l'altra... tot i ja haver-nos-en menjat una bona part... només hi ha una bola! Yksi palo!

Helsingin Jäätelötehdas... els millors gelats de la ciutat! Feu-nos cas! Si hi aneu... no us n'esteu! 

Per cert... no és el seu slogan... ho diem nosaltres.

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... la inauguració del Bar-à-Vins de la Fàbrica Moritz de Barcelona.

Els de la Fàbrica Moritz no deixen de sorprendre cada vegada que obren un nou espai. Aquesta vegada, gairebé un any després de la inaguració, presenten el Bar-à-Vins, una experiència democratitzant on el fet de prendre's un vi de qualitat, d'entre les més de 400 referències de què disposen, acompanyat d'un petit maridatge gastronòmic realitzat pel xef Jordi Vilà, és converteix, tot responent al per què hi ha vins en un espai eminentment cerveser, en un acte lúdic i socialitzador, per a tot tipus de paladars i a l'abast de tothom.

La festa d'inaguració va tenir un clar component reivindicatiu dels origens geogràfics de la família Moritz, ja que es va convertir en una ruta, en un viatge amb passaport i tot, per les regions vínicoles que trobem entre Alsàcia i Barcelona. 

De la mateixa Alsàcia vam poder tastar un Trimbach (Cuvée des Seigneurs de Ribeaupierre 2005, Gewurtztraminer) acompanyat de Mini quiche Lorraine, de la Bourgogne - Chablis, Patrick Piuze (Terroirs de Fleys, 2011 Chardonnay) amb Gougères d'anguila fumada i crema agra, de Bourgogne - Côte de Beaune, Domaine de Montille ("Les Grèves" Premier Cru 2006, Pinot Noir) amb Boeuf Bourguignon, de Beaujolais - Morgon, Domain  Foillard (Côte du Py 2010, Gamay) amb Panellet de pollastre de Bresse, de les Côtes du Rhône - Côte Rôtie, Domain Gerin (Champin Le Seigneur 2009, Syrah) amb Paté de caça, de Provence - Bandol, Chateau Pibarnon Rouge (Chateau Pibarnon 2006, Monastrell) amb Broqueta de tomàquets i olives a les herbes provençals, del Languedoc - Rousillon, Domaine de la Rectorie (Cuvée Léon Parcé 2010, Garnatxa) amb Peres al vi amb crema de formatge, de l'Empordà, Celler Martí Fabra (Masia Carreras 2011, Carinyena blanca) amb Pà amb tomàquet i embotits, d'Alella, Quim Batlle (Cupatge 2009, Pansa Blanca) amb Fetge de rap i, finalment, de Barcelona (on només hi ha les vinyes de Collserola, el vi de les quals és per a l'Ajuntament de Barcelona) doncs una vi-rra Moritz amb Fleischwurst llonzat (la mortadela alemana). 

Buuufff!!! Tot això!!! Bonííísssim!!!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää ja hyvää maanantaita kaikille!

Seurasaari és un illot d'unes 45 hectàrees, a uns 5km del centre de la ciutat d'Hèlsinki, i a la que s'hi arriba fàciment en transport públic.

Per què parlem de Seurasaari? Doncs... perquè és dues coses importants. D'una banda... perquè és sobretot coneguda per ser la localització del Museu a l'Aire Lliure de Seurasaari, fundat l'any 1909, on hi ha una representació d'antigues construccions rurals (dels segles 18 i 19, tot i que hi ha l'església de Karuna de 1686), fetes sobretot de fusta, originàries de diversos punts de la geografia finlandesa, i resituades enming de l'espès bosc de l'illa.

D'altra banda, perquè a l'estiu és un lloc molt agradable per recòrrer i passejar enmig de la seva fauna (esquírols, sobretot) i la seva flora, rodejat d'aigua per totes bandes. A més, inclou dues platges nudistes que, a diferència de les altres, una és per a homes, i l'altra per a dones.

A més, és un dels llocs més populars per anar a celebrar-hi la festivitat de Juhannus, o Sant Joan (de la que ja us en vam parlar en un post anterior).

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää iltaa!

Una de les imatges que potser us sorprendran quan passegeu per la ribera d'un llac... o del mar, com és el cas d'Hèlsinki, és veure persones que renten les catifes de casa seva en uns espais que s'assemblen a petits embarcadors.

Sobretot ho veureu quan el clima és més amable... i el sol comença a escalfar una mica... després del llarg, rigurós i congelat hivern!

És una de les oportunitats que tenen els finlandesos, de caràcter més aviat reservat, de socialitzar amb d'altres compatriotes... o amb els seus amics... sobretot si porten una mica de beguda i bon humor, doncs la cervesa i la xerinola són sempre uns bons companys per a qualsevol tipus d'activitat! 

Unes taules de fusta permeten extendre les catifes per a facilitar-ne el seu rentat... i unes barres, també de fusta, permeten estendre-les per a que s'assequin a l'aire lliure. Ja les anireu a buscar quan siguin seques! No us preocupeu... en principi... ningú no us les prendrà!

En la imatge ens trobem a Hèlsinki... i la noia està rentant les catifes al Mar Bàltic! Però també ho vam veure a Savitaipale, al llac Kuolimo.

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Benvinguts novament al nostre blog... benvinguts al nou curs... perquè, després d'aquest petit període de vacancetes de posts, tornem a pujar la persiana de la paradeta... i ho farem amb algunes curiositats, i d'altres qüestions vàries, que hem anat trobant durant el nostre viatge!

Les dues primeres ja van aparèixer el primer dia del diari que vam fer des de Finlàndia.

En primer lloc, sembla ser que la popularitat d'un lloc o esdeveniment es mesura, com a mínim a Finlàndia, pel número de bicicletes que hi ha aparcades al davant! O, almenys, això diuen... I així vam poder constatar-ho després d'aterrar a Hèlsinki, al Flow Festival (un festival semblant al Sònar), on aquell dia, al cap d'unes hores, hi havia de tocar la Björk.

Però també ho vam veure, sobretot, davant de bars i restaurants; també en d'altres concerts i activitats públiques.

En segon lloc... ens va sorprendre com separen els gossos segons la seva mida, en dues àrees diferents. Molt bona idea! Així... que cadaú es baralli amb els de la seva mida!

gossos (koira) petits (pieni)

gossos (koira) grans (iso)

MOI, MOI!