AHIR vaig anar a... l'estrena de El Montaplatos al Teatre LLiure (Montjuïc) de Barcelona
Ben i Gus són dos assassins a sou tancats en una habitació lúgubre d'un
soterrani. Mentre esperen les ordres de l'organització per a qui treballen,
comencen a rebre encàrrecs absurds de menjar a través del muntaplats. L'obra va ser escrita el 1957 per Harold Pinter amb el títol original de The Dumb Waiter (el cambrer estúpid).
De totes maneres, millor que sigui el mateix Pinter qui ens expliqui el per què de tot plegat.
Fragments extrets de Teatre de protesta i paradoxa, de George E. Wellwarth (1964)
(...) Pinter mateix ha indicat que el seu objectiu és observar què li passa a la gent.
Per aconseguir-ho, acostuma a triar com a imatge central una habitació –una
habitació normal i corrent– i la fa servir de microcosmos representatiu del món.
Dins l’habitació, tots els personatges se senten salvats. A fora hi ha les forces
estranyes, a l’interior tot és llum i escalor. És una mena de matriu on et pots
considerar segur. El conflicte arriba quan alguna força exterior irromp a
l’habitació i desfà l’artificial seguretat dels seus ocupants (...)
(...) A The Dumb Waiter (El muntaplats o el “cambrer mut”, 1957-1960), dos homes viuen en una habitació
moblada miserablement (...) Els homes parlen de futbol i de les notícies del
diari (...) Se senten segurs al seu refugi,
encara que la certesa que aviat hauran de sortir fa que es posin nerviosos
davant de qualsevol signe d’intromissió. Hi ha un efecte realment colpidor quan
se senten passes que s’acosten a la porta (...)
(...) De sobte comença a funcionar un
muntaplats que és al fons de l’habitació. Dins, hi troben una nota de restaurant, i així arriben a la conclusió que es
deuen trobar en el que abans era una cuina. El muntaplats torna a baixar una vegada i una altra, sempre amb comandes cada cop més extravagants de plats
exòtics. Pinter aprofita al màxim aquest recurs de l’absurd, ja que el fa servir
per accentuar el contrast amb el clímax terrorífic. El Gus surt per anar a
l’habitació del costat (fora de la seguretat del seu món) i el Ben rep instruccions
d’una veu que parla pel forat del muntaplats. Quan el Gus torna, va en
mànigues de camisa i la seva pistola ha desaparegut (...)
En certa manera, així quedaria resumida la trama, però l'obra va molt mes enllà gràcies a la sempre intirigant i magnífica actuació dels actors de la (transgressora) companyia Animalario i, especialment en aquest cas, d'Alberto San Juan i Guillermo Toledo. L'obra sense ells, probablement tindria uns altres girs que no acabarien de donar el toc surrealista, alhora que histriònic i còmic, que requereix el text.
Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada