Yesterday we went to see La Somnambule, de Vincenzo Bellini (bel canto) at Gran Teatre del Liceu of Barcelona.
La Sonnambula és una òpera semisèria en dos actes, amb llibret de Felice Romani basat en La Somnambule d'Eugène Scribe i Germain Delavigne i La Somnambule ou L'arrivéé d'un nouveau seigneur d'Eugène Scribe i Pierre Aumer, i música de Vincenzo Bellini que la situa dins de l'estil del bel canto... que es caracteritza per la bellesa del timbre i per la recerca de la virtuositat vocal, la vocalització, els ornaments, una gran extensió de la tessitura, etc. En aquest cas, la virtuositat vocal a l'hora d'executar la peça recau en mans de les grans i aclamades veus de Juan Diego Flórez, Patrizia Cioffi, Celso Albelo i Annick Massis.
La sonnambula és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa puntuada per elements onírics de l’època. El somnambulisme com a fenomen clínic, nou en aquell moment, dóna peu a l’argument: una noia que pateix de somnambulisme acaba demostrant la seva innocència respecte de les sospites d’infidelitat que tothom dóna per certes després d’haver estat descoberta una nit a la cambra d’un viatger desconegut. La sonnambula was based on a vaudeville (1819) and ballet (1827) by Eugène Scribe. It is a Romantic melodrama with all the ingredients of the love stories of the era, complete with preternatural events. Somnambulism, which had recently been identified as a clinical disorder, forms the crux of the plot. A girl who walks in her sleep is found one night in the bedroom of a travelling stranger and everyone is convinced she has deceived her fiancé.
La innocent Amina apareix davant tot el poble, somnàmbula i posant en perill la vida, travessant un pont suspès d’allò més fràgil. L’acció del llibret de Felice Romani té lloc en un poblet dels Alps suïssos, en època indeterminada, pròxima a la de l’estrena, tot mantenint alguns dels usos i costums propis de l’Antic Règim. Ultimately the truth is established when the villagers see her cross a high, rickety bridge in her sleep, at the risk of her life. The librettist, Felice Romani, sets the action in a village in the Swiss Alps at approximately the same period as the first performance, though there are references to the usages and customs of the Old Order.
Els elements més característics del drama romàntic –amors contrariats, aparicions fantasmagòriques, somnis, etc.– coexisteixen amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana. The most characteristic features of Romantic drama – crossed lovers, ghostly apparitions and dreams – mingle with an intriguing exploration of the scientific phenomenon of sleepwalking, viewed both as the mainspring of the plot and as a medical condition.
Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada