divendres, 14 de desembre del 2012

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita kaikille!
Ja és divendres... i els divendres anem de viatge. I com darrerament ja fem, ens en tornarem a Finlàndia.
Finlàndia és un dels països que, a l'hivern, associem directament amb el Nadal... per la neu que normalment hi cau per aquesta època, per les seves tradicions, pels sobris ornaments per a decorar les festes de materials tan naturals com la fusta dels seus meravellosos boscos (i que la fan pagar careta). 
Però... concretament, aquest país destaca, per damunt dels altres, per una raó molt especial... també màgica. Tradicionalment, Finlàndia és la terra on viuen el Pare Noel (Joulupukki) i els seus ajudants (tontus), i hi tenen la fàbrica de somnis que repartirà alegria durant les festes de Nadal. Aquest lloc es troba al nord del país, a Lapònia (suposadament en un lloc remot, prop de la frontera amb Rússia, a Korvatunturi; però la seu social sembla que s'ha establert permanentment a Rovaniemi).

El 4 de desembre de 2012, el diari El Mundo, a través del suplement de viatges Ocholeguas.com, publicava el següent reportatge, amb text i fotografies de Rafa Pérez...

Laponia, Finlandia
En trinero tras la aurora boreal


Cuando vuelas en invierno desde Helsinki hasta Kittilä, en la Laponia finlandesa, por la ventanilla del avión sólo alcanzas a ver enormes extensiones blancas, monótonas, tan solo rotas por ríos y lagos helados o por alguna oscura mancha de densos bosques de coníferas. Cuando aterrizas, el choque es inevitable: has salido de la cómoda existencia de sofá y pantuflas para plantarte en un lugar con un par de decenas de grados bajo cero, las capas de ropa que llevas te hacen parecer una matrioska y escuchas una lengua digamos que complicada para el oído latino.


Para acabar de redondear la escena, te metes en un hotel que se llama Reno Loco (Hullu Poro). Te sientes como en mitad de una película de Kaurismäki. Es al cabo de un rato cuando te das cuenta de que el director finlandés es un genio y que las posibilidades en el invierno de Laponia son muchas. Si somos estrictos, el periodo de kaamos abarca algo menos de dos meses, cuando el sol no asoma por encima del horizonte y sólo se recibe su luz. Pero esa luz tan especial de la noche polar, tenue, azulada, aterciopelada, se deja ver durante casi toda la temporada invernal.

Las luces del Norte
Es la época de las auroras boreales, entre los meses de noviembre y marzo. Aunque en años excepcionales –el 2013 lo será– las luces del Norte bailan en el cielo desde mucho antes y tardan algunas semanas más en desaparecer. Es el sol y sus corrientes lo que las provocan. Pero sobran iones y gases, en definitiva explicaciones científicas, ante la emoción de poder contemplar semejante espectáculo en vivo. Una de las mejores formas de ir en busca de la aurora boreal es conduciendo nuestro propio trineo de perros, bien por espacio de unas pocas horas o en un completo safari de varios días de duración.




Es el sol y sus corrientes lo que provocan las deseadas auroras boreales.
Cada año, a principios de noviembre, el centro de vacaciones Harriniva cuelga su cartel de abierto por invierno. El centro, junto al río Muonio, alberga una de las principales granjas de perros para actividades en la nieve. Por la mañana temprano, desde la cafetería, se escuchan los aullidos de los perros, preciosos ejemplares de husky, alaskan y seppala. Los animales saben que hay clientes, que van a salir, y se comportan de manera nerviosa.
Entre el inconfundible olor a rancho canino, acrecentado por el agua caliente que añaden a la papilla, te dan unas sencillas instrucciones que se resumen en una: nunca quites el pie del freno cuando el trineo esté parado a menos que hayas puesto el ancla. Si no nos acordamos de esa norma básica, no hay que preocuparse; una sola vez que se escape el trineo servirá para que no volvamos a olvidarla. Son perros que llevan en sus genes esa necesidad de tirar y cuando no notan un freno que se lo impida, no se detienen.

Los lagos helados
Las jornadas de dos o más días suelen recorrer entre treinta y cuarenta kilómetros diarios. La confianza con los perros va en aumento a cada metro recorrido. Mientras el trineo está en marcha, los perros están en completo silencio. Si hay alguna riña entre ellos, enseguida se nota la jerarquía establecida y el perro que guía deja las cosas bien claras. Ese silencio hace que el único sonido sea el del patín al cruzar un lago helado o esas enormes extensiones de nieve. Un sonido que difícilmente se olvida. Si hace mal tiempo, cuando cuesta distinguir a los trineos que van delante, la travesía se tiñe de la épica de las grandes expediciones pero en formato para todos los públicos.


Cuando brilla el sol, los paisajes son de una belleza única. Hacia el mediodía, se hace una parada para que descansen los perros. En una cabaña sami típica se preparan unos rollos de salmón en una hoguera y café caliente para proseguir la marcha con renovados ánimos. Tras finalizar la travesía diaria se duerme en cabañas de madera en el bosque. Un entorno idílico para las inciertas noches de Laponia en invierno, cuando se espera a la dama verde que baila en el cielo, la aurora boreal.


Un suelo que cruje a cada paso, el crepitar de los troncos en la chimenea y el cocinero preparando un estofado de reno que servirá acompañado de puré de patatas, grosellas y pepinillos. Un atrezzo perfecto como antecedente de las grandes ocasiones. Si la noche está despejada, es fría, hay casi garantía de ver la aurora boreal. Luego hay días de copiosas nevadas, con el cielo totalmente nublado, en que la lógica te manda a dormir. Pero la sorpresa puede saltar cuando menos lo esperas, hay que dormir con un ojo abierto porque en cualquier momento te sacarán de la cama con un grito: ¡Northern ligths!



Aquest és un vídeo excel·lent sobre les aurores boreals del web visitfinland...



...i sobre els safaris amb huskies per paratges completament nevats...


Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI ja hyvää viikonloppua!

dijous, 13 de desembre del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää Lucian päivää!
Molt bon dia de Santa Llúcia!
Tot i que Finlàndia és un país eminentment luterà, la festivitat de Santa Llúcia és una de les poques que van quedar després de la Reforma de 1530. 

Santa Llúcia de Siracusa per Domenico di Pace Beccafumi
És un dia en que la dona més gran de la família camina amb una corona de set espelmes, encapçalant una processó d'altres dones que aguanten una espelma cada una. La dona que duu la corona, entra a la sala cantant la cançó de Santa Llúcia (una antiga cançó napolitana), la lletra de la qual s'ha adaptat a les tradiciones escandinaves i descriu la llum amb què Santa Llúcia venç la foscor.

src Fira de Santa Llúcia   © Pep Herrero
És una festa celebrada, sobretot, pels suecs i, a Finlàndia, sobretot pels finlandesos d'origen suec. A Hèlsinki, la coronació de Llúcia, una noia proposada per les revistes sueques a Finlàndia Folkhälsan i Hufvudstadsbladet, i elegida popularment (amb motius benèfics), és duu a terme a la Catedral d'Hèlsinki. Aquest any serà Julia Hanhikoski.
src Hufvudstadsbladet   © Karl Vilhjálmsson
Després de la coronació, amb el cant de Santa Llúcia, s'inicia una processó pel centre de la ciutat.



El per què va sobreviure aquesta festivitat ve molt lligat a la relació que tenen els països nòrdics amb la llum i la foscor, sobretot durant els mesos més crus de l'any, novembre i desembre, on el dia té molt poques hores. El dia 13, el dia de Santa Llúcia, marca el punt d'inflexió, essent, la d'avui, la nit més llarga de l'any, i demà, el dia (llum) ja començarà a guanyar terreny a la nit (foscor).

Com sempre, a Finlàndia, hi ha una menja especial per a l'ocasió
... en aquest cas, d'origen suec... Lussekatt (panets de canyella)
src big in finland
El dia 13 de desembre és la data suposada del martiri de Santa Llúcia i que, en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern (és molt interessant tot aquest procés de cristianització de les tradicions diguem-ne... paganes... sobretot les que estan relacionades amb el Nadal).
És també la data tradicional d'inici de les festes nadalenques. AVUI hauria de començar la Fira de Santa Llúcia (que dura fins el 24)... AVUI s'haurien d'encendre els llums als carrers... AVUI s'ha de muntar el pessebre i engalanar la casa... AVUI... ja que fins AVUI no s'haurien venut les figures, els avets, les altres ornamentacions nadalenques...

 

La data més antiga de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona és la de 1786. I així ho corrobora Joan Amades (més inormació al web Fira de Santa Llúcia). La seva instal·lació també ha variat molt. Però, sens dubte, és una de les tradicions nadalenques més arrelada i antiga de Barcelona. Josep Mª de Segarra, en el Romanç de Santa Llúcia deia...

Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi dejora,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.

Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç,
i una blanca molinera,
i una ovella i un pastor. (fragment)

MOI, MOI!

dimecres, 12 de desembre del 2012

A CASA NOSTRA hi ha...

Hyvää päivää kaikille!
L'objecte d'aquesta setmana són dos pots de te... grossos!


Els vam comprar, crec que l'any 2001, a Londres, en una botiga de tes a Regent Street, prop de Picadilly Circus, una vegada que hi vam anar a visitar una amiga... per aquestes dates que som ara... perquè recordo que ja hi havia la decoració de Nadal posada als carrers i a les botigues.
Va ser amor a primera vista! Just quan vam entrar a la botiga Whittard of Chelsea... estaven per tota la botiga... al taulell, al damunt dels prestatges, a l'aparador,... però no estaven a la venta. 


Eren els pots que feien servir per guardar-hi les diferents barreges de te que hi venien. Nosaltres vam insistir... però no ens en venien cap... vam tornar a insistir... i vam tornar a insistir... fins que ens van dir que ho preguntarien a la direcció i que hi tornéssim l'endemà. Hi vam tornar l'endemà, i ens van dir finalment que sí! Onneksi olkoon! (que vol dir congratulations) Un caprici... com qualsevol altre, oi!


Ens en vam quedar dos... tot i que van sortir un pèl carets... però, per sorpresa nostra, en un dels dos encara hi quedava una mica de barreja... 


...i fins avui, que encara perdura la seva molt bona olor, perquè tanca pràcticament hermètic, i no ens hem aventurat mai a provar-ne ni una mica!


MOI, MOI!

dimarts, 11 de desembre del 2012

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää!
Milimbo és una editorial de València que fa llibres per a nens... com molt bé diuen ells... de éste u otro tiempo... perquè, realment, també en podem gaudir els adults (nosaltres en tenim alguns, i esperem, algun dia, acabar tenint-los tots), tant per les històries, explicades des d'una vessant més realista, a vegades sense text, com per les magnífiques il·lustracions que les acompanyen, il·lustracions alhora senzilles i de gràfics minimalistes, alhora plenes de força i de significat, ja que carreguen sovint amb el pes de tota la narració. 

Libros para leer con los ojos bien abiertos. Leer observando y explorando esas cosas que no se pueden contar con palabras. Leer las formas, colores, símbolos, imaginar situaciones... Así la lectura se convierte en un juego que estimula la imaginación.


Cinderella, tic tac, el nendrac, érase una vez, la luna sabe a pescado, y recuerda (que fa referència al conte de La Caputxeta Vermella), hansel & gretel, una rubia rusa (que fa referència al conte de Rínxols d'or i els ossos), dinero, pequeños sucesos, hueco, milimbo personal,... són alguns dels títols de l'editorial.

A més, darrerament també s'han dedicat al grafisme en format làmines, i, darrerament, també han editat alguns jocs per a nens fets amb cartró.

yep

I, fins i tot, també s'han atrevit amb un hotel, més concretament, l'Hotel Sr Christopher's Inn de Barcelona, al carrer Bergara 3, on han decorat les parets dels passadissos i habitacions d'una de les cinc plantes amb les seves il·lustracions, aquesta vegada amb il·lustracions relacionades amb la ciutat de Barcelona... amb la ciutat de Barcelona vista per algú que ve de fora.


Hemos querido desvestirla de los tópicos (modernismo, mar, fiesta...) y verla simplemente como "ciudad" de personas, "ciudadanos", gente diversa que han ido llegando para quedarse en ella o simplemente que viene de visita. Porque al final toda esta gente es la que conforma la fisonomía de la propia ciudad. 

Totes les imatges del post provenen del web de milimbo, i les tres últimes, del blog de milimbo. Feu-hi una ullada que, de ben segur, us agradarà!

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dilluns, 10 de desembre del 2012

HÈLSINKI

Hyvää maanantaita kaikille!
Hèlsinki, només fa un parell d'hores...


...quines postals més nadalenques! ...i més fresques, també!

Heippa!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... un rellotge que no marca las horas... sinó que assenyala el pas de l'any.

Des del moment en què hi poses les piles, el rellotge s'ajusta automàticament a la data actual, i triga, doncs, un any a completar un cicle sencer mentre l'única busca que hi ha assenyala els colors associats a les estacions de l'any.

The Present és un rellotge dissenyat per l'empresa m ss ng p eces de Brooklyn.



És una altra manera de veure i valorar el temps... més pausada... menys estressant... menys controlada... ja que per arribar a percebre els canvis en el rellotge hauran de passar bastants dies!
A la seva web trobareu més informació sobre els processos de disseny, impressió, mecanització, ... i, fins i tot, és la botiga on comprar-lo.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 7 de desembre del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

AHIR vaig anar a... la celebració del Dia de Finlàndia (Itsenäisyyspäivä) al Club Escandinau de Barcelona.


Havia de venir, com feia normalment, el cònsul honorari de Finlàndia a Barcelona... però no va aparèixer... i encara no sabem per què. De totes maneres, amb la representació de la població finlandesa de Barcelona que hi va anar ja vam celebrar-ho amb cava, i es va cantar l'himne de Finlàndia, Maamme...


...i vam degustar alguns dels productes més típics del país com el lohivoileipä (sandvitx de salmó) i el tradicional i desitjat Karjalanpiirakka (pastisset de Carèlia).


Onnea itsenäisyyspäivää Suomeen!
Bon cap de setmana!
MOI, MOI, ja ihanaa viikonloppua!

dijous, 6 de desembre del 2012

HÈLSINKI

Hyvää päivää kaikille ja onnea itsenäisyyspäivää Suomeen!

src YLE
Avui, 6 de desembre, els finlandesos celebren el seu Dia de la Independència. 
Enguany, celebren ja 95 anys d'independència.
El 6 de desembre de 1917, després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència. I després de la renúncia al tron del rei Carles I, Finlàndia es converteix en la república que és actulament.

Reconeixement de la Independència de Finlàndia del Consell de Comissaris del Poble.
31 diciembre de 1917. Entre els sotasignants, Lenin, Stalin i Trotsky.

src wikipedia.fi
Les jornades festives van començar ahir, quan es van encendre espelmes a les tombes dels expresidents per honrar la seva memòria.

src YLE
Una de les formes més tradicionals de celebrar aquesta festivitat és l'alçament de les banderes als edificis, començant per la del Helsingin Tähtitorninmäki (l'Observatori de Hèlsinki).

src Helsingin Sanomat
Aquesta tarda, a les 19h, serem al Club Escandinau de Barcelona, per celebrar, juntament amb el Cònsol Honorari de Finlàndia a Barcelona, l'Itsenäisyyspäivä. Demà us ho expliquem!

MOI, MOI!

dimecres, 5 de desembre del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra Juicio a una Zorra, de Miguel del Arco, al Teatre Lliure de Gràcia.


Magistralment interpretada per Carmen Machi, una actriu camaleònica a qui estem acostumats a veure en comèdies d'èxit, Juicio a un zorra reviu la història d'Helena de Troia, filla mortal de Zeus, des de la perspectiva de la mateixa protagonista, Helena, la reina d'Esparta, que va abandonar marit, filla i família, i que va enamorar Paris, fill de Príam, el rei de Troia, fet que va desencadenar, segons s'explica, una guerra que va dur aquesta rica i pròspera ciutat a la completa destrucció.


I diem segons s'explica perquè en aquest cas, Helena, vestida d'una manera exhuberant, gairebé com una meretriu del segle20, des dels llimbs on la memòria de la Història la té reclosa, se'ns acosta, talment com si fòssim el jurat popular en un judici sense igual, per presentar-nos la que hagués pogut ser la seva pròpia versió d'aquesta història. Tota la seva defensa es basa en si de veritat algú amb seny podia pensar que tot aquell desplegament per una guerra que va durar deu anys era realment per ella.

© Sergio Parra   via Teatre Lliure
Malgrat que el monòleg sobre Helena de Troia situa la llegenda explicada per Homer cap als segles 13 i 12 aC, el maltracte a les dones, la pedofilia, l'abús dels poders i la tirania sobre el poble,... acaben essent temes universals vàlids ara i sempre. I més encara, avui dia!

© Sergio Parra   via Teatre Lliure
Helena de Troia suplica no el perdó, sinó comprensió i la alliberació de les cadenes de la memòria de la Història. Però, sembla ser, que el judici d'aquesta dona tindrà, definitivament, el final que demana, ja que la humanitat, al pas que va, està encaminada a la seva completa destrucció. D'aquesta manera és com el seu record desapareixerà de la memòria dels temps i podrà descansar en pau.



L'obra dura una hora, però la intensitat amb que Carmen Machi desenvolupa el judici del seu personatge a través del monòleg, et fa reviure cada un dels moments de la història com si fòssim els mateixos observadors i escriptors de la Història. 
S'estarà al Teatre Lliure de Gràcia fins al 16 de desembre. Aneu-hi si podeu!

Nauttikaa! 
MOI, MOI!

dimarts, 4 de desembre del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... The Passenger, un Snack Bar, café & rock bar a Madrid

...i que consti... que es parli d'independència no vol dir, en absolut, que es vulgui renunciar a les meravelles que hi ha, de tot tipus, repartides per tota la Península Ibèrica! 
Dit això, abans de tot, el parte...

-9º - port d'Hèlsinki - 10:35
Com molt bé resa l'eslògan de VisitFinland... I wish I was in Finland... right now (això últim ho diem nosaltres)! Mmmm!
Però tornem a The Passenger.

via The Cool Hunter
The Passenger ha obert, fa molt poc temps, a Madrid, al barri de Malasaña, conegut per la seva contracultura als bars i clubs que hi proliferen, i per ser l'origen de la Movida dels anys 70's i 80's. Es troba a l'est de l'animat barri de Chueca.

via The Cool Hunter
A primera vista, sembla un antic club de cavallers, amb pesats mobles de cuir i pell, llautó i fusta fosca, però, de fet, és un record i reminiscència dels clàssics i elegants trens de passatgers, d'una època en què es feien lents viatges carregats de baguls i de servei.

via The Cool Hunter
Però el que realment atreu més és la veritable sensació d'estar viatjant en un d'aquests antics trens. Les finestres de la zona central de l'espai són pantalles de vídeo on s'hi projecta, de manera sincronitzada, paisatges en moviment creats pel videoartista madrileny Franger, i que es van gravar des de trens reals, en trajectes reals, d'arreu del món.

via The Cool Hunter
La decoració, però, va més enllà de l'època daurada dels trens, i les referències al món del Rock hi són per tot... imatges de les grans estrelles de la música preses, en el seu moment, en estacions o trens.
Els actors Rodrigo Taramona i Jimmy Castro en són el propietaris, i es troba a la Calle Pez, número 16, de Madrid.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dilluns, 3 de desembre del 2012

HÈLSINKI

MOI!
El passat dia 1 de desembre vam iniciar el compte enrere cap a la nit de Nadal... i festes... i menges... posteriors... Per això, us deixem amb el missatge que va fer el Pare Noel (Joulupukki, que ja us explicarem d'aquí a uns dies com es tradueix literalment... té el seu què... no us ho perdeu...) des de la seva seu central a Rovaniemi, al nord de Finlàndia, per inaugurar aquestes Festes!




Per això us diem que... aneu amb compte, no ploreu i sigueu bons, perquè aviat serà aquí, i està fent una llista i sap qui és entremaliat i qui és bo! I... això serveix tant pel Pare Noel, com pels Reis!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää maanantaita!


Moltes gràcies a tots per haver-nos donat aquest suport, i perdre uns moments cada dia mirant els nostres desvaris! Kiitos paljon kaikille!

...i, mentrestant... al port d'Hèlsinki... aquest matí...


HEIPPA!

divendres, 30 de novembre del 2012

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita!
És divendres... i si la setmana passada ens acomiadàvem de l'estiu des de Finlàndia, avui, també des de Finlàndia, donarem la benvinguda a l'hivern, ja que sembla que aquest aquest cap de setmana ha de fer força fred... aquí.



Allà ja neva... i al nord (Pohjois-Suomi) preveuen arribar als -20º...

Hèlsinki, Kauppatori  30.11.12 - 7:55 matí
...i, tot i que les voreres del nucli més comercial, al voltant de l'Stockmann, tenen calefacció radiant, amb aquest temporal, no sé avui si...

 Hèlsinki, kauppatori  30.11.12 - 8:55 matí

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI ja ihanaa viikonloppua kaikille!

dijous, 29 de novembre del 2012

una MICA de TOT... i de res

Hyvää päivää kaikille!
Mireu com neva a Hèlsinki!


És una captura d'una de les webcams de Hèlsinki, que emet vídeo en temps real, de fa una horeta...

Dissabte comença el període d'Advent... per dir-ho així, el compte enrere cap el dia de Nadal. Per això... us deixem avui amb unes imatges de Calendaris d'Advent, per als menuts...

via apartment therapy
via decoesfera
via guía de manualidades
via muji

...i no tan menuts, perquè nosaltres ja tenim els nostres!

...aquest, amb caixetes, per a la casa de la ciutat...
...i aquest, més tradicional, de finestretes, se n'ha d'anar a la casa de la muntanya...
També un Calendari d'Advent DIY (do it yourself), d'estètica molt nòrdica, que podeu fer vosaltres mateixos... en aquest cas, al damunt d'una pissarra, i uns paperets enganxats amb cinta adhesiva, que, m'imagino, s'han d'anar estirant cada dia.

src My Scandinavian Home
Nauttikaa!
MOI, MOI!