...i un divertimento...
Hyvää viikonloppua!
MOI, MOI!
divendres, 27 d’abril del 2012
una MICA de TOT... i de RES
Ja sabeu que, normalment, els divendres toca viatjar una mica.
I més encara que s'apropa un cap de setmana llarg de quatre dies (per tots aquells que pugueu fer pont el dilluns).
Avui donarem la volta al món... però ho farem còmodes des de casa.
O triarem només un punt del planeta... tanqueu els ulls, doneu un parell de voltes sobre vosaltres mateixos... i dispareu amb el dit... on anireu?
 |
| via allyoursites |
MOI, MOI!
...sense títol,
Hyvää päivää!
Ahir a la tarda, mentre anàvem cap a classe de finès, vam passar per la plaça dels Àngels, al MACBA. Veniem de veure l'exposició de Marcos Palazzi a la Galeria Trama del carrer Petritxol, i de berenar a la granja Viader, del carrer Xuclà. De sobte... ens vam aturar a mirar un moment el cel.
Quina visió més apocalíptica!
Ja sabeu allò que diuen, oi? Quan al cel hi ha cabretes... a la terra hi ha pastetes!
Plourà avui?
MOI, MOI!
dijous, 26 d’abril del 2012
HÈLSINKI
L'esport és un passatemps nacional a Finlàndia; els finlandesos practiquen esport regularment. El pesäpallo (una reminiscència del beisbol) és l'esport nacional de Finlàndia, tot i que el més popular, sobretot en nombre d'espectadors i de seguidors, és l'hoquei-gel (jäakiekko) i la Fòrmula F1. Les activitats més populars són el floorball (sählyä), la caminada nòrdica, correr i l'esquí.
 |
| floorball (sählyä) |
L'equip finlandès de Bandy va guanyar el Bandy World Championship de 2004, la primera i única vegada. Hi participa des de 1957, però sempre ha quedat en els quatre primers llocs i ha guanyat 27 medalles i 31 campionats. Els millors equips juguen a la Bandyliiga (que es va iniciar el 1908, i s'ha gunyat cada any excepte el 1918, el 1940 i el 1942). L'equip guanyador els dos darrers anys ha estat el IFK Helsingfors.
Fins el segle 20, se l'anomenava hoquei sobre gel o hoquei sobre el gel, però, per evitar confusions amb el veritable hoquei-gel, a partir dels anys '50 se l'anomena bandy.
El bandy és, doncs, un esport d'hivern, que no té la categoria d'olímpic, jugat al gel, en que els patinadors utilitzen sticks per a dirigir una pilota cap a la porteria de l'equip contrari. Les regles del joc, i el terreny on es juga, són molt similars a les del futbol. Cada equip també té 11 jugadors, un dels quals n'és el porter. Un partit de bandy consta de dues meitats de 45 minuts cada una. Per això, al bandy també se l'anomena popularment a Escandinàvia com futbol d'hivern o futbol de l'hivern.
Atletisme
L'atletisme ha estat important de la història de l'esport finlandès i la identitat nacional. S'ha de dit de Hannes Kolehmainen que "va posar Finlàndia al mapa del món" als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912, i des dels Jocs Olímpics d'Estiu 1920 a la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va ser el segon país a aconseguir més èxits en atletisme, ja que només els Estats Units va aconseguir recaptar més medalles olímpiques. Llançament de javelina és l'únic esdeveniment en què Finlàndia ha gaudit d'èxits des de 1900 fins als nostres dies, per tant, és actualment l'esdeveniment d'atletisme més popular a Finlàndia.
Futbol
A diferència de la majoria dels països europeus, no és l'esport més popular, ja que queda darrer de l'hoquei sobre gel, que gaudeix d'una gran popularitat al país.
Hoquei sobre gel
L'hoquei sobre gel és l'esport més popular a Finlàndia. La SM-Liiga es la lliga professional, la segona més important a Europa segons el rànquing de la IIHF, que té una mitjana de 4.850 persones inscrites. Es va crear l'any 1975 per substituir la SM-Sarja, que era una lliga merament amateur. L'equip nacional finlandès (Leijonat/Lejonen) ha guanyat el Campionat del Món en dues ocasions, el 1995 i 2011, i està considerat un dels "big six", entre Canadà, Rússia, EEUU, Suècia i la República Txeca.
En la temporada 2011-2012 hi va haver 14 equips, i JYP en va ser el campió. Alguns dels jugadors més notables són els finlandesos Saku Koivu, Selänne Teemu, Jari Kurri, Lehtinen Jere i Teppo Numminen.
 |
| via yle.fi |
Pesäpallo
Desenvolupat per Lauri "Tahko" Pihkala el 1920 i, sovint considerat l'esport nacional de Finlàndia, té una popularitat constant en tot el país, especialment a la regió d'Osterbothnia. La principal lliga nacional, Superpesis, té una mitjana d'inscrits d'uns 1600 homes i 500 a la lliga de les dones.
El Pesäpallo és un esport ràpid de pilot sue també té presència a Alemanya, Suècia, Suïssa, Austràlia i Canadà (aquests dos últims tenen una important població finlandesa). És un joe similar al brännboll, rounders, el beisbol o el lapta.
El seu èxit radica en el fet de ser un esport basat en la simple combinació d'habilitats, intel·ligència, atletisme i treball en equip. Popularment es coneix com a pesis. Pesäpallo també es juga molt a les escoles, parcs i camps com a hobby perquè qualsevol hi pot participar. Les regles del pesäpallo són una mica complicades, però la idea del joc és simple… un equip intenta marcar picant la pilota i corrent per les bases, l'altre quip intenta defensar-se agafant aquesta pilota i expulsant, d'aquesta manera, els corredors. La diferència principal amb el beisbol diferència entre el pesäpallo i el beisbol és el pitcheo vertical. Colpejar la pilota, així com el control de la potència i la direcció del cop, és molt més fàcil. Això li dóna al joc una ofensiva molt més àmplia i més velocitat que en el beisbol. L'equip del camp es veu obligat a contrarestar les opcions del batedor, amb esquemes defensius i l'anticipació, i el joc es converteix en un repte mental.
L'entrenador hi té un paper important. Les estratègies ofensives i defensives inclouen diverses representacions preparades per a cada situació. Condueix l'ofensiva del seu equip donant senyals als jugadors amb un ventall multicolor. Gràcies a la comunicació contínua, presa de decisions i la cooperació, el pesis és un esport d'equip exigent i interessant, adequat per a l'era moderna de la informació. El 2009 hi havia més de 15.000 jugadors oficials a Finlàndia.
El pesäpallo va ser esport de demostració en els Jocs Olímpics d'Estiu 1952 de Hèlsinki.
Motor
El motor va arribar a ser popular a Finlàndia a la dècada de 1950 amb el naixement de les competicions tipus ral·li. A la dècada de 1960 els conductors finlandesos de ral·li van començar a dominar esdeveniments internacionals. En el cas de Finlàndia, el WRC Neste Oil Ral·li de Finlàndia reuneix 500.000 espectadors cada any.
En l'actualitat la forma més popular dels esports de motor és la Fórmula F1, que va ser popularitzada a Finlàndia la dècada de 1980 per Keke Rosberg, el primer campió de Finlàndia en motor, i va aconseguir el seu punt àlgid quan Mika Häkkinen va guanyar el campionat dues vegades a la dècada de 1990. Amb els dos pilots actuals finlandès, Kimi Räikkönen i Heikki Kovalainen, en els millors equips de la temporada 2008, un 25% de la població finlandesa va seguir les emissions de televisió de les carreres de F1.
 |
| Kimi Räikkönen |
 |
| Mika Häkkinen |
Altres formes d'automobilisme popular a Finlàndia inclouen el Grand Prix de carreres de motos, que va assolir el seu apogeu la dècada de 1970, abans de la mort de Jarno Saarinen, i l'enduro, en la qual el 7è i 11è Campions del Món d'Enduro Kari Tiainen i Juha Salminen s'han assegurat la cobertura dels mitjans de comunicació.
Lentäva suomalainen
Els finlandesos voladors és un sobrenom donat a alguns atletes de Finlàndia. Originalment, el sobrenom era per a corredors de mitja i llarga distància, però es va extendre a d'altres esportistes. Primer va ser usat per a Hannes Kolehmainen quan va guanyar tres medalles d'or i va batre dos rècords mundials durant els Joc Olímpic d'Estiu de 1912 a Stockholm. També van rebre aquest nom els medallistes Paavo Nurmi (tres d'or als jocs de Bèlgica de 1920, i cinc als de París el 1924) i Ville Ritola (quatre medalles d'or als jocs de París de 1924). També Volmari Iso-Hollo, Taisto Máki i, l'últim atleta en rebre aquest nom, Lasse Virén.
Timo Mäkinen, Rauno Aaltonen i Simo Lampinen van ser els primer a rebre el sobrenom en l'apartat de motor. També Juha Kankkunen i Tommi Mäkinen. Leo Kinnunen, Keke Rosberg, Mika Häkkinen, Kimi Räikkönen i Heikki Kovalainen en F1. Jarno Saarinen i Mika Kallio en motociclisme. Shefki Kuqi en futbol, i, fins i tot, Patrik Antonius com a jugador professional del pòquer, Pertti Karppinen com a triple campió olímpic de rem, i Jarkko Nieminen conegut per la seva velocitat en tennis.
Jocs Olímpics
La primera vegada que Finlàndia va participar en uns Jocs Olímpics va ser el 1908 (encara com a Gran Ducat de Rússia).
Finlàndia va ser un dels països que va recollir més èxits als Jocs Olímpics previs a la Segona Guerra Mundial (Paavo Nurmi va gunayar en nou medalles olímpiques d'or durant 1922 i 1928, i va establir vint-i-dos rècords mundials entre 1921 i 1931; un dels millors atletes de tots els temps).
.jpg) |
| Paavo Nurmi |
 |
| Estadi Olímpic de Hèlsinki |
 |
| Paavo Nurmi, portador de l'antorxa als Jocs Olímpics d'Estiu de Hèlsinki, 1952 |
AVUI m'agrada...
AVUI m'agrada... un TETRIS gegant a l'edifici Green del campus del MIT de Chicago.
La nit del divendres 20 d'abril, un dels costats de la Cecil i Ida Green Building (Edifici 54) es va transformar en un llenç gegant de videojocs, amb alumnes i exalumnes que lluiten entre si en un joc multicolor de TETRIS.
Aquesta idea sembla que ja fa vint anys que es volia dur a terme, doncs els MIT Hackers ja havien vist aquesta prova com el Greal dels hacks que duen a terme cada any, ja que l'estructura en xarxa de les finestres de l'edifici ho demanava a crits.
 |
| via MIT hacked tetras on the green building Photo: Erik Nygren '92, MNG '98 |
Els jugadors controlaven el moviment dels blocs des d'una consola situada al davant de l'edifici. Cada jugada s'iniciava amb la paraula TETRIS desplaçant-se per tot l'edifici. Si un jugador avançava al segon nivell, els colors dels blocs enpal·lidien, i així es feia més difícil de reconèixer la seva forma. Al tercer nivell, els colors dels blocs anaven canviant durant el joc. Al final, amb la derrota, els blocs s'estavellaven a la part baixa de l'edifici.
 |
| via MIT hacked tetras on the green building Photo: Erik Nygren '92, MNG '98 |
No és la primera vegada que s'intenta un TETRIS arquitectònic, però sí fer-ho amb les figures que es van encaixant de colors, com en el joc original d'Alexey Pajitnov, i que van caient per les finestres de l'edifici.
Recordeu el TETRIS, oi? Hi estàvem hores i hores!
Mireu aquest altre TETRIS.
Mireu aquest altre TETRIS.
MOI, MOI!
dimecres, 25 d’abril del 2012
una MICA de TOT... i de RES,
 |
| Portrait of Damien Hirst © Damien Hirts and Science Ltd. All rights reserved, DACS 2012 Photography by Billie Scheepers |
4 April - 9 September 2012, Tate Modern
It is one of the most anticipated shows in London and maybe in Europe. London could not have thought of a better timing to celebrate one of the most iconic artists of his generation. With the Olympics just around the corner Tate Modern's major survey into the work of Damien Hirst proves that recent art history cannot be written without Hirst being one of the protagonists. The Bristol born artist, a prominent figure of the Young British Artists (YBAs) is one of the most talked about and controversial artists around the globe. No one can deny the fact that his pieces are charged and despite the love and hate relationship many people have when exposed to his art, no one can say that his work will leave them indifferent.
The show at Tate Modern is beautifully curated, well-thought and has a culminating effect that pleases the viewer and creates an anticipation of what is going to come next. The first room starts with the artist's early works, a room which is of major importance as by the end of the show you realise both the artistic development of Hirst and his maturity as his career progresses. In this very first room the viewer sees the 8 Pans, a piece made back in 1987 and the piece: Kitchen Cupboard made in the same year and as well as his first experimentation with the Spot Painting (1986) where the spots are not aligned and they are not perfect. As you move to the next room you are exposed to his progression as an artist. You come across his iconic paintings, The Spot Paintings, which by 1994 they look much different. The spots are well-rounded, ordered and well proportioned. It is the rooms where the experimentation with colours becomes obvious.
 |
| Damien Hirst - Sympathy in White Major (Absolution II), 2006 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
 |
| Damien Hirst - A Thousand Years, 1990 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Roger Wooldridge |
Important works such as the A Thousand Years made in 1990 are also presented. Hirst characterised this work as one of most important in his career. An ever present glass vitrine in the middle of the room creates sensation to the viewer which is exposed in a raw way to the life circle itself. The white minimal box in the centre of the cubicle breeds flies which feed on a cow's severed head which rots, the blood from the head is still fresh. Then in the cubicle you see an insect-O-cutor where some of the flies are killed whereas some others continue to survive. It is a powerful piece of art with familiar themes such as life and death and artist as the ultimate creator.
Other iconic works of Hirst such as the Medicine Cabinets and The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone living (1991) devour the room. The Shark in formaldehyde is one of the most talked about pieces of art of the twentieth century. A piece which carries controversy and admiration. Primal fear, life and death are again themes presented and exposed in such a way capturing the heart and mind of the viewer. The huge shark with his wide open vicious mouth represents the ultimate fear, a symbol, an icon, a predator which is dead preserved as if it is alive.
 |
| Damien Hirst - The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living, 1991 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
 |
| Damien Hirst - Mother and Child Divided, 1991 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Tate |
 |
| Damien Hirst - Mother and Child Divided (installation view), exhibition copy 2007 (original 1993) © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
As you move on to the rooms that follow a queue is formed. The anticipation grows and the viewer enters a room full of butterflies flying around in a specially maintained humid environment. It is a piece of art especially recreated for the purpose of the show. It was first shown in 1991 in Hirst's first solo exhibition in London. Some of the butterflies are drunk fed on sugar, water and flowers. The majestic colours of their wings epitomize their beauty, their environment seems pure and untouched. The butterflies are moving freely almost undisturbed by the human presence.
As the ultimate culmination of the show, the last room is a form of tribute to the Sotheby's auction in 2008 when Hirst skipped almost arrogantly the traditional way of selling work through the galleries and went on directly to the art market avoiding the gallery system. This created a major controversy and the room is essentially a piece of art work itself as it represents this dramatic move by the artist which revolutionised the way art business can be done. With his piece For the love of God (2007) located in the Turbine Hall , a diamond encrusted skull the artist epitomizes in a glorious and yet cynical way death and luxury. At the same time the amazement the diamonds create to the viewer cannot be ignored. Hirst said it: ''it is the most alive thing I have ever made''. The show offers a unique opportunity to see in a complete and flawless way the career of Damien Hirst and once you leave you have the urge to see more something that only great shows create to the viewer.
 |
| Damien Hirst - Sinner, 1998 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
 |
| Damien Hirst - Pharmacy, 1992 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
 |
| Damien Hirst - Pharmacy, 1992 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
 |
| Damien Hirst - Beautiful, childish, expressive, tasteless, not art, over simplistic, throw away, kid's stuff, lacking integrity, rotating, nothing but visual candy, celebrating, sensational, inarguably beautiful painting (for over the sofa), 1996 © Damien Hirst and Science Ltd. All rights reserved. DACS 2012 Photographed by Prudence Cuming Associates |
A CASA NOSTRA hi ha...
L'objecte d'avui és el rellotge de pèndol TIUKU (que, en finès, vol dir campana), de la casa italiana COVO, i dissenyat pel finlandès (curiosament) Ari Kanerva (del mateix dissenyador existeix un altre model, de l'estil dels de cuco, que es diu AIKA, temps).
Es tracta d'una nova versió, més estilitzada, del rellotge de pèndol, útil però senzill, que queda pràcticament arran de paret i no ocupa massa espai (com sí que ho feien les antigues caixes dels rellotges de pèndol de fusta). Medeix 6cm de fons i 190cm d'alt.
El pèndol es mou, òbviament, però no va lligat al moviment de les hores, com els seus homòlegs originals, sinó que uns petits imants, a partir de l'efecte de repulsió, el fan moure. No se li ha de donar corda, perquè funciona a piles.
El nostre és negre, amb el pèndol blanc... i el tenim a la casa de la ciutat.
A Barcelona el trobareu a Pilma.
MOI, MOI!
...sense títol,
Recordeu que avui és Sant Marc...
el meu Sant... el del lleó... el que sempre tothom s'oblida perquè queda, en el calendari, entre Sant Jordi i la Verge de Montserrat.
dimarts, 24 d’abril del 2012
AVUI m'agrada...
AVUI m'agrada... l'efecte que fa la disposició d'aquests quadres al voltant del llit, i el nivell al que s'han col·locat tots els uns respecte dels altres.
 |
| via apartment therapy (the NoMad hotel, Manhattan) |
MOI, MOI!
HÈLSINKI
Hyvää päivää!
Avui us porto una obra de teatre, del dramaturg finlandès Kristian Smeds, que es representarà a Barcelona, a la Sala Beckett, del 3 de maig al 20 de maig. Parlem d'Imatges gelades.
 |
| src sala beckett |
l'autor
Kristian Smeds (Muhos, Finlàndia, 1970)
La seva infància al nord de Finlàndia va ser feliç però, quan es va fer gran i es va trobar patint una estranya nostàlgia, va descobrir l’art, una cosa que abans ningú no li havia esmentat.
Després de graduar-se a l’Acadèmia de Teatre de Helsinki el 1995, Smeds va fundar el Teatre Takomo, un teatre independent sense un espai fix a Helsinki. El 2001 es va convertir en director artístic del Teatre de la Ciutat de Kajaani, al nord de Finlàndia, on va intentar reunir artistes internacionals perquè treballessin amb ell. Des del 2005, Smeds viu als Estats Bàltics, on el 2007 va fundar la Smeds Ensemble, una plataforma per a artistes finesos i internacionals que ha produït principalment pel·lícules, peces radiofòniques, performances i projectes d’interacció audiovisual. L’especialitat de la Smeds Ensemble, però, és el nou teatre, i cada any acullen el Festival de Nou Teatre d’Acció, el qual utilitzen per oferir als nous creadors una plataforma a Lituània. Més que treballar segons les necessitats i les circumstàncies, la Smeds Ensemble permet a Kristian Smeds seguir les idees artístiques cap a allà a on el portin: “Hi ha un sentiment de llibertat absoluta i infinites possibilitats, però també molta feina cada vegada que decidim fer alguna cosa”.
Entre els seu textos destaquen Yhä pimenevä talo (1995), Jääkuvia (Imatges gelades, 1996), Jumala on kauneus (2000), Huutavan ääni korvessa (2001), Jäniksen vuosi (2005), Sad Songs from the Heart of Europe (a partir de Crim i càstig de Dostoievski) i Mental Finland (2009). Totes han estat dirigides pel propi Smeds. També destaca la posada en escena de The Unknown Soldier, una dramatúrgia a partir d’una coneguda novel·la finlandesa que ha esdevingut l’experiència teatral més controvertida dels últims temps a Finlàndia.
El 2011 Kristian Smeds va ser guardonat amb el 12è Premi de Teatre Europeu per a les Noves Realitats Teatrals.
 |
| src sala beckett |
sinopsi
aquest és l'àlbum de la nostra família
fotos de la nostra família
fotos dels nostres nens
fotos de les nostres mares i pares
tota la foto de la nostra família i les relacions
Imatges gelades són deu fotografies de la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia. Són les fotos d’una mare soltera la força de la vida de la qual és l’odi; d’un nen mut ofegat que observa el món des del fons del riu i que ja era un home vell a la infància; d’un pare absent, igual com va estar absent el seu pare a la seva època; d’una filla que lluita per desfer-se del poder absorbent de la seva mare, i d’un pastor predicador que ha perdut l’esperança en l’ésser humà però que, així i tot, no aconsegueix perdre la fe. L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb el seu llenguatge brutal i líric.
Imatges gelades narra històries de la vida dura i de la cadena de submissions que es mantenen generació rere generació. Malgrat tot, en el nucli més íntim d’aquesta vida s’hi troben el carinyo i l’esperança. El tema que nodreix l’obra és l’amor, que resulta ser tan absolut i decisiu que potser per a l’home és excessiu.
 |
| src sala beckett |
 |
| src sala beckett |
Els temes fonamentals de la peça s’eleven com a grans temes. La família, la hipocresia de la família, la submissió generacional, la família com a organització de la societat, com a base i estructura social. La religió, el model religiós imperant, la religió com a eina per enfrontar-se al món i als seus misteris, que atorga un aire tràgic a la peça i al món quan sembla estar arribant al final. L’amor, que representa l’esperança, la llum, però amb una part fosca i tràgica alhora. I també Finlàndia. Smeds viatja fins a un lloc inhòspit del país, on pot trobar la personalitat més autèntica per aprofundir en l’esperit d’aquesta gent i d’aquesta terra.
Imatges gelades és una obra salvatge, enèrgica i polifònica que pot tenir moltes interpretacions. El propi autor deixa espai per a la improvisació en el text i permet un ple ús dels mitjans més propis de l’art dramàtic. El seu llenguatge és brutal però fluid i natural.
Alícia Gorina (la directora)
MOI, MOI!
dilluns, 23 d’abril del 2012
...sense títol,
...
Aquests són els llibres que ens hem regalat.
Fins l'any que ve... si to va bé... (sant) Jordi(s)!
AVUI m'agrada...
AVUI m'agrada... el missatge d'aquesta foto.
Estic completament d'acord amb el missatge que hi ha a la pissarra d'aquesta noia, the furniture you own should be a culmination of all the different people you have been at different points in your life (els mobles que tens a casa haurien de representar la suma de totes les diferents persones que has estat en diversos moment de la teva vida).
MOI, MOI!
AHIR vaig anar a...
AHIR vaig anar a... la festa del CONTINUARÀ a l'hotel Casa Fuster de Barcelona.
El programa de televisió de La2, a la desconnexió per Catalunya, CONTINUARÀ, celebra cada any, el dia abans de Sant Jordi, la seva festa dels Premis Dolços, enguany ja a la 16a edició.
El programa reuneix a tots els seus col·laboradors, i premia alguns dels representants de les arts, les lletres i de les tendències que més han destacta durant aquest any. Els premiats d'aquest any amb el premi "xocolata" (una C de xocolata dissenyada pel campió del món de pastisseria 2011 Josep Maria Rodriguez Guerola, que, per cert, us recomando que visiteu la seva pastisseria, La Pastisseria, al carrer Aragó prop de la plaça Letamendi) van ser en Ferran Adrià, Enric Ruíz-Geli, Maika Makovski, Cristina Blanco, Elena Serra i Oriol Sala-Patau, Josep Maria Pou, Javier Mariscal, santiago Posteguillo, Javier de las Muelas, Nani Marquina, Kike Maíllo i Clàudia Vega, la Fundació Miró, Sol Picó, Cervezas Moritz, Gabi Martinez i Salvadur Sunyer. Tots ells han d'anar a recollir el premi... perquè si no apareixen, el premi tampoc apareix, i es dóna a algú altre.
 |
| ..., piu, piu, piu, piu, piu, piu, ... |
Si voleu fer una festa, tingueu per segur que a la terrassa del Casa Fuster sempre tindrà l'èxit esperat... i assegurat... tot i que el dia, com ahir a la tarda, no acabi d'acompanyar del tot. Però si teniu la sort que us faci bon temps, i no massa calor... uau! Hi hem estat en unes quantes festes i... us ho confirmem del tot!
Les vistes són espectaculars... per totes bandes!
MOI, MOI!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)