AVUI m'agrada...en molt els brunyols (de l'Empordà, és clar!)
Una de les coses que ens agraden més quan arriba aquest temps de la quaresma és que ja ens podem inflar tan com vulguem de brunyols (no de bunyols). Des de ben petit que els he tingut a les mans quan pujàvem a visitar els nostres parents de Torroella de Montgrí per Setmana Santa. Sempre ens esperaven uns quants per quan hi arribàvem... però ens n'esperaven molts més d'encarregats per poder-nos-els endur cap avall (llàstima que durin tan poc tous... tot i que si es posen al congelador de seguida, i els aneu traient de poc en poc, els escalfeu un suspir al microones, durant uns breus moments tornaran a ser com gairebé el primer dia... mengeu-vos-els ràpid!)
La meva àvia ens explica sempre que, per aquestes dates, quan ella era petita i vivia a Torroella, quan passejaves pels carrers desprès que les àvies, les tietes i les mares haguessin preparat brunyols, pertot hi feia una olor que despertava els famèlics estòmacs desitjosos d'aquest petit tros de cel, ja que es posaven vora les finestres perquè refredessin la temperatura desprès d'haver-los cuit. Temps era temps, i tot que no és del tot cert, en algunes coses sí que altres temps van ser millors.
Ja se'm fa la boca aigua només de pensar, i de contar, quants ens en podrem menjar aquests dies, que ara que ja som més grans i podem pujar tan com volem a la casa de la platja a Torroella, ningú ens dona el tostó si ens passem (bé... potser hi podrien dir alguna cosa els nostres estòmacs, però...).
Abans de passar-vos una de les receptes que hi ha per a fer-ne (aquesta deu ser-ne la base), us haig de dir que no tenen res a veure els bunyols amb els brunyols... ni en aspecte, ni en sabor, ni en textura,... les masses són ben diferents. I ben diferents també són els brunyols entre si, perquè cada casa hi té el seu ingredient secret o la seva particularitat a l'hora d'elaborar-los i tractar-los abans que te'ls puguis menjar. No he provat mai de fer-ne... jo me'ls menjo!
El brunyol
Es tracta d’una massa de brioix. Per tant, a diferència del bunyol de vent, s’ha de deixar fermentar.
300 gr. de farina de força
150 gr. de llet
80 gr. de sucre
40 gr. de mantega
Un pessic de sal
2 ous
Una pastilla de 25 gr. de llevat premsat
1 culleradeta de cafè d’anís en pols
La ratlladura d’una llimona
Dissolem el llevat en llet tèbia. Barregem tots els ingredients i pastem fins tenir una massa fina. Fem una bola i deixem fermentar en un bol, tapat amb un drap humit, fins que la massa dobli el volum.
Quan tinguem la massa a punt, en fem quatre parts, i en fem una altra bola. Deixem reposar una mitja hora.
Ara en fem tires, i els tallem en trossos d’un centímetre. En fem boletes. Les posem sobre una safata de forn protegida amb paper sulfuritzat. Deixem que dobli el volum.
Fem un forat al mig i les fregim en abundant oli. Les ajudem a donar la volta amb una escumadora.
Els retirem, els eixuguem sobre paper absorbent o una reixeta i els arrebossem en sucre encara calents. És molt important que sigui en calent, sinó el sucre no agafa.
Si ho recordeu, en posts anteriors us vaig ensenyar la recepta de les pulles finlandeses... això dels brunyols, és ben nostre! Tots dos bollitos, boníííssssssims!!!
Hyvää pääsiäistä!
Bona Setmana Santa... i no us empatxeu!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada