AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'entrega dels 56 premis RNE Sant Jordi de cinematografia.

La gala es va celebrar ahir al vespre a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona...

... i va estar rodejada d'un cert glamour, tant a la recepció dels convidats...

...com al posterior (espectacular) còctel, enmig d'actors i actrius i de personalitats del món de la cultura, a la sala dels tancs de destil·lació, i que es va encarregar d'elaborar Nandu Jubany, que té estrella Michelin (que hi era personalment), i tot regat amb cervesa Estrella Damm, és clar... però d'això en parlarem una mica més tard.

Però... parlem dels premiats. 

Julieta Serrano va rebre el premi a tota una trajectòria.

El premi a la millor pel·lícula espanyola va ser per a Chico y Rita, de Fernando Trueba i Xavier Mariscal, que van recollir el guardó.

Eva, de Kike Maíllo, es va endur el premi a la millor opera prima.

José Coronado, millor actor espanyol per No habrá paz para los malvados; i Michelle Jenner, millar actriu espanyola per No tengas miedo. Michelle Jenner, referint-se a totes aquelles persones que han estat objecte d'abusos, va citar una frase que em va agradar molt: No és valent aquell que no té por, sinó aquell que sí que en té però és capaç d'enfrontar-s'hi! Tots dos van recollir el premi personalment.

Com a millor pel·lícula internacional, The Artist. Kirsten Dunst i Michael Fassbender (que, òbviament, no van venir a recollir el seu guardó... i així ja entrem en la polèmica de si s'ha de donar guardons a actors que se sap que no es presentaran a recollir-lo, com es va encarregar de destacar en Quim Masferrer, que anava amenitzant la gala de tant en tant), millors actriu i actor internacionals.

El Premi Sant Jordi a tota una trajectòria en pro de la cinematografia va ser per a Ventura Pons (que tampoc va recollir el premi perquè va preferir recollir-ne un altre als Estats Units i no el del seu país).

Les Roses de Sant Jordi, un guardó otorgat pels oients de RNE, van anar a parar a La piel que habito, com a millor pel·lícula espanyola, i que va recollir Agustín Almodovar (germà de Pedro Almodovar); i com a millor pel·lícula estrangera, Drive, de Nicolas Winding Refn (que tampoc no va recollir el seu premi).

Després, els de Can Jubany havien preparat un còctel espectacular. Tot això era el menú...

A peu dret... teniem cotnes de peix i de pop fregides, mini-llonganisses Jubany, galetes oreo de formatge parmesà, air-baguette de cansalada ibèrica amb caviar d'oli d'oliva, mollet de pa amb pernil ibèric Joselito, ou kinder de foie tofonat, patates braves 2012, cruixent de brandada de bacallà i el caneló tradicional de pollastre de pagès rostit. 

També hi havia un buffet d'arrossos... arròs cremós de carxofes, bolets i tou dels til·lers, i arròs sec amb brou d'escamarlans. A la planxa... una truita al revés amb patata i ceba confitada, que preparava el mateix Nandu. 

De postres... crocant d'ametlla amb plàtan i fruita de la passió i una Caixa de Bogeries Dolces. 

I Sacher de la Foix de Sarrià!

ESPECTACULAR!!! Ja ho sabeu els que també coneixeu el seu restaurant.

I enmig de tanta bona teca... amb els convidats, en Mariscal fent una cervesa, la Sardà i la Loles León petant la xerrada, i aquesta fent-se una foto amb nosaltres...

aquesta foto no la vaig fer jo... òbviament... hi surto... i està un pèl moguda!

...amb en Coronado...

mireu en Jordi a l'esquerra d'en Coronado... què feliç amb el famoseo!

I la festa va anar passant... molt i molt bé!

Hyvää yötä!

Bona nit!