AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a...l Gran Teatre del Liceu a veure l'òpera de Francesco Cilèa Adriana Lecouvrer.

És l'última obra que hem tingut dins del nostre abonament (bé... encara ens quedaria Pelléas et Mélisandre, però amb el lio que hi va haver amb les retallades i no retallades, vam decidir, quan ens ho van oferir, renunciar a les tres obres que en un primer moment van treure del programa i que, més tard, en van recuperar alguna).

L’òpera es basa en la vida real de l’actriu Adrienne Lecouvreur, que es va enamorar del mariscal francès Maurici de Saxònia, fill bastard de l’últim rei de Polònia.

via sonograma  foto de Maria Ivanova

Adriana Lecouvreur va ser al segle18 l’estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie-Française. Es va distingir a l’escena per una naturalitat meravellosa, per contrast amb la pompositat que imperava a França. Entre els seus admiradors hi ha Voltaire, que li va dedicar versos plens de tendresa que exaltaven la bellesa, la gràcia i les virtuts de l’actriu: “C’est là que je vous vis, aimable Lecouvreur”. 

via ramblejant

L’aimable Lecouvreur era una dona apassionada dins i fora de l’escena. Es va cremar d’amor per Maurici de Saxònia, per qui ho va sacrificar tot, va empenyorar totes les joies i li va lliurar tot el patrimoni per recuperar el tron perdut. Quan Maurici va tornar, després d’una campanya desastrosa, va abandonar l’actriu per la duquessa de Bouillon. Poc després, Adriana va ser trobada morta en circumstàncies més o menys misterioses i, segons la llegenda, emmetzinada per la seva rival. 

via sonograma  foto de Maria Ivanova

Magistral interpretació de tots els artistes, entre els que ens acompanyava, en el paper de Maurizio, el sempre molt aplaudit i estimat al Liceu Roberto Alagna.

El teatre dins el teatre.

MOI, MOI!