AHIR vaig anar a... bé... abans d'ahir vaig anar a... veure el musical Follies al Festival Castell Peralada.
Follies és teatre musical. Una de les obres claus dins el panorama del teatre musical composada l'any 1971 per Stephen Sondheim (A Little Night Music, Into the Woods, Sweeney Todd, ... entre d'altres), i dirigida, en aquesta ocasió, per Mario Gas. Follies arriba al Festival Castell Peralada després d'un any d'èxits a Madrid. I arriba... però acaba, ja que, les dues representacions d'aquest espectacular muntatge que ha dut a Catalunya, són les últimes tant aquí com a Madrid... per ara (com comenta Mario Gas).
Follies és sofisticació i és glamour. I Follies és un homenatge al teatre de varietats, a les grans revistes que, des de principis de segle passat, omplien els teatres del vell Nova York, i que van tenir amb Zigfield el més gran dels seus represetants. Gairebé 40 actors en escena fan de les gairebé tres hores que dura l'espectacle, una experiència inoblidable de sensacions musicals i visuals. Vicky Peña, Carlos Hipólito. Asunción Balaguer (que als seus 87 anys canta i balla pràcticament com la més jove de les coristes), Carmen Conesa, fins i tot Massiel, i un reguitzell més d'actors i actrius, s'atreveixen a enfrontar el seu talent real amb els fantasmes i les experiències dels personatges que interpreten, l'última nit d'un teatre que ha vist passar les seves glòries i els seus fracassos, i les seves vivències més personals, anyorades i ja perdudes entre les seves parets, i que en unes hores es convertirà en un garatge per a automòvils.
A l'inici de l'espectacle, Mario Gas va tenir unes paraules d'ànim per a tots aquells que, d'una manera o altra, s'han vist afectats pel gran incendi de l'Alt Empordà de la setmana passada, tan aprop de Peralada, i per a tots aquells que hi han lluitat per apagar-lo.
D'altra banda, al final de l'espectacle, també va tenir unes paraules de record i d'agraïments per aquest any de representacions, i per la seva trajectòria com a director del Teatro Real de Madrid i el seu equip, que també arriba al seu final. A més... la presidenta del Festival, Carme Mateu de Suqué, li va fer entrega de la Medalla d'Honor del Festival Castell Peralada. La nit s'anava allargant...
Així doncs... un any més hem tingut la sort de poder assistir a algun dels espectacles del Festival Castell Peralada.
Per als que hi pugueu anar en futures edicions, si és que penseu que menjareu un entrepà allà mateix... millor que us el porteu vosaltres de casa. Els d'allà són cars, i no massa bons. Ah! No hi aneu massa més tard de dos quarts de nou (les representacions comencen a les 22)... perquè els parkings que habiliten s'omplen ràpidament!
Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada