HÈLSINKI

Hyvää iltaa kaikille!

src YLE

Any Nou és a Finlàndia, com arreu, una nova ocasió per a celebrar. És una celebració per a tothom, grans i petits, amb els amics i els familiars. 

Sobretot per als més petits, el plat fort de la nit són els focs artificials que marquen el fi d'any.

Després dels focs artificials, hi ha la tradició de predir el futur, valaa tinaa (fondre la ferradura), a partir de les formes que adopta l'estany fos en un un got d'aigua freda, de la mateixa manera que nosaltres mengem el raïm, o a Itàlia es mengen llenties. 

src kuvatori

Les botigues venen culleres especials per a fondre-hi, normalment, una ferradura (símbol de la bona sort) d'estany.

src kuvatori

src kuvatori

Pel que fa a l'apartat alimentari, normalment es prepara un bufet de menjars freds i calents... amanida de patata, salsitxes, d'altres amanides variades, mandonguilles, patates fregides i salses, ... per beure, sobretot vins espumosos i xampanys. Mentrestant la gent es desitja Hyvää Uuttavuotta!

També es tradició, com aquí, veure programes especials de fi d'any a la televisió. En el seu cas, un clàssic, en blanc i negre, com és Dinner for One (Sopar per a un).

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI! Ja Hyvää Uuttavuotta kaikille!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure Rusalka, d'Antonín Dvořák al Liceu

Rusalka (Praga, 1901) és l’òpera més coneguda del teatre líric txec. Es tracta d’una faula sentimental i simbòlica, centrada en una ondina que adopta la natura humana per amor i en paga cruelment les conseqüències. Recull les melodies tradicionals txeques en les seves balades, cançons i danses; destaca la Cançó a la Lluna.

Les fonts literàries del llibret de Rusalka, escrit per Jaroslav Kvapil, s’inspiren en dues obres d’arguments diferents, La sireneta (1837) d’Andersen, i La campana submergida (1897) de Hauptmann. 

src Gran Teatre de Liceu   Antoni Bofill

La versió del director d’escena Stefan Herheim recrea l’acció dramàtica: la situa en un barri «calent» d’una ciutat anglesa on Rusalka, prostituta, vol abandonar la seva condició perquè s’ha enamorat d’un soldat.

src Gran Teatre de Liceu   Antoni Bofill

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää perjaintaita!

Avui ja torna a ser divendres… dia dels Sants Innocents... i els divendres procurem anar de viatge… sobretot, per desconnectar.

Per això, a través dels ulls de la càmera, ens traslladarem a mons del nostre Món, alguns d'ells particularment espirituals, i d'altres reprodueixen microcosmos que s'amplien a escales majestuoses.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI, ja hyvää viikonloppua!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää kaikille!

Bufff! Quina afartament aquests dies... oi? Però no cal que ens queixem tant... que, de fet, ho fem amb molt de plaer... mengem aperitius i entrants, i escudelles saboroses i boníssimes plenes de carn d'olla i verdures i llegums, capons farcits, canelons, molts turrons, polvorons i neules... bebem a dojo vins, caves, digestius, molta aigua... aigua amb gas que va bé per a fer el rotet... Això sí, també una mica de pinya, taronja o mandarina per a ajudar el cos a cremar una mica de greixos.

src m'agrada cuinar

src rac1

src uclacat

...els tous d'atmetlla (el de 'xixona', per entendre'ns) és el meu preferit...
src tripify   via lablascovegmenu

Però... i a Finlàndia? Quins són els àpats d'aquests dies de Nadal a Finlàndia?

Un dels plats més tradicionals dels àpats de Nadal (Joulupöytä o bufet de Nadal) (recordem que, és a la nit del 24 de desembre quan es duu a terme la celebració principal d'aquestes festes) arreu dels paísos nòrdics és el Joulukinkku (el pernil de Nadal), que se serveix sencer a taula acompanyat de patates. Darrerament, importat directament del Dia d'Acció de Gràcies dels Estats Units (Yhdisvallot, en finès), el paó també ha arribat a les taules fineses.

src suomiliiga

El Rosolli, un plat típic del sud-oest de Finlàndia. Es tracta d'una barreja de productes que, incialment, eren patates, ceba picada i arengades, on, posteriorment, s'hi va afegir remolatxa, pastanagues, cogombres, pomes, sal i pebre blanc.

src syömisen iloa

Pa de Nadal, o Joululeipä.

Cervesa de Nadal, o Jouluolut.

L'altra beguda estrella de les festes és el glöggi. Bàsicament és vi negre calent i espècies. Es bull i s'hi afgeix qualssevol espècies que us agradin. És perfecte per a les llargues nits d'hivern. Durà més o menys alcohol depenent de la cocció.

src finnishchronicles

Salmó marinat, o Graavilohi.

src pienijoulu

Plates de verdures al forn, per exemple, de naps, patates, pastanagues, o Joululaatikot.

src saairoinen

Els postres de Nadal, o Joulun Jälkiruoat. Els postres dolços van a aparèixer al bufet de Nadal bastant tard en el temps. Riisipuuron, com el nostre arròs amb llet, va ser, durant molt de temps, una exquisitesa a la taula de Nadal a Finlàndia. Actualment s'hi amaguen també ametlles, perquè, qui les trobi, tingui sort (tradició similar a la del nostre Tortell de Reis).

src oh! my cake

Quan els productes d'importació van baixar de preu, panses, prunes, macedònies van aparèixer, també, a les taules de Nadal a Finlàndia.

El piparkakku és una galeta de gingebre que es fa amb moltes formes.

src days with kristine

Més o menys tot això... i segurament que més... és el que hi ha a les taules de Nadal de Finlàndia. Bufff! Ja torno a estar tip!

MOI, MOI!

BON NADAL!

Päivää!

Finalment hem arribat a 24 de desembre... tot i que semblava que el món havia d'acabar el dia 21! Quin blufff! Sigui com sigui, avui obrirem l'última finestreta del calendari d'advent! És Jouluaatto... la nit de Nadal!

També és avui el dia en què el Pare Noel recorre totes les llars del planeta per repartir il·lusió, amb permís del Tió. El Pare Noel, o Joulupukki en finès, a Finlàndia, reparteix els regals avui mateix, durant el sopar de Nadal... ja que viu allà (és dels pocs països del món on els nens el poden veure en acció)! Quan arriba a una casa pregunta si hi viu algun nen... i quan aquests responen que sí... treu els seus regals d'una gran panera! Els nens li canten i li ballen, i ell s'asseu una estona a descansar i a explicar les peripècies del seu viatge des de Korvatunturi (Lapònia) a tot arreu! 

src santatelevision

Però... sabeu a què es refereix, realment, la paraula joulupukki? Joulu vol dir Nadal, però Pukki vol dir boc (macho cabrío)... un animal que, antigament, representava la fertilitat, la nova vida... el nou any i la prosperitat. 

Hi ha una altra versió, més fosca, basada en llegendes paganes, que parla de la figura de la Cabra de Nadal, una horrible ésser vestit amb pells i banyes, que espantava els nens i els exigia regals. Per això, aquests pobles celebraven aquestes festes per a protegir-se d'aquests esperits malignes. Si podeu veure la pel·lícula finlandesa Rare Exports... veureu d'on ve aquesta imatge tan cruel. 

src nordicfantasy

Van ser els programes de ràdio que, a partir de 1927, van dur a terme tota una tasca de reforma de la seva imatge, per a donar a Santa Claus la imatge que actualment coneixem, amb el seu vestit vermell, el trineu i el seu taller a Korvatunturi.

src theunionjag

Nosaltres, des del blog, també volem desitjar-vos unes Bones Festes, amb aquesta felicitació que hem dissenyat especialment per a la ocasió!

"…desitgem que surti una mica de verd enmig de tant gris…"

Bon Nadal a tots!

MOI, MOI ja Hyvää Jouluaa kaikille!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure Els Nostres Tigres Beuen Llet, al TNC de Barcelona.

TNC: Per què Els nostres tigres beuen llet? Com a títol resulta, si més no, curiós.
Albert Espinosa: El títol prové d’uns versos de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska, que va morir el mateix dia que vaig acabar l’obra de teatre. (...)Els humans som tigres que bevem llet, falcons que anem a peu... I d’això va una mica l’obra, de persones que han perdut el seu lloc, el seu rol.

Un encontre inesperat

Wisława Szymborska

Som molt amables l’un amb l'altre,

afirmem que és grat trobar-nos després de tants anys.

Els nostres tigres beuen llet.

Els nostres esparvers van a peu.

Els nostres taurons s’abismen en les pregoneses del mar.

Els nostres llops badallen a la porta de la gàbia.

Els nostres escurçons s’espanten d'una centella,

les mones d'una alenada, i els paons del seu plomatge.

Els ratpenats, si en fa de temps que ens han volat dels cabells.

Callem a mitja frase,

somrients sense remei.

La nostra gent no sap

parlar entre ells.

TNC: De què ens parla, l’espectacle?
AE: Els nostres tigres beuen llet és un homenatge al cinema, als records, a la família i al futbol. Bàsicament, és una història sobre germans, uns germans que no saben ben bé què sentir pel seu pare i per la seva mare, perquè tots han canviat amb el pas del temps. (...)
Els espectadors podran trobar dalt de l’escenari una família molt especial, amb molta força. (...)

© David Ruano   via TNC

És una obra dura... molt dura (no havia llegit l'argument) que comença amb clau de comèdia i, fins i tot, en d'altres moments també ens fa (som)riure, però de seguida veiem que no està bé, i que, de fet, (som)riem de les desgràcies i del mal moment que passen els altres. M'havien dit només que els actors jugaven a futbol i anaven sense samarreta, i no havia llegit l'argument. Però la història va molt més enllà. 

Albert Espinosa, el director de l'obra (guionista de la sèrie Polseres Vermelles), ens presenta cinc germans que tenen en comú un passat que han intentat oblidar i un present que els retroba i els planteja nous reptes. Els temes... la família, el futbol, el cinema, la ruptura, el grup, la infància i la maduresa, la malatia, el record, l'alzheimer, la mort, l'eutanàsia, la superació, l'ira, la desesperació, ... sembla que hi apareixen tots els drames humans que podem imaginar, però la magnífica interpretació de tots els actors, tant dels més joves com dels més curtits, permet posar la importància d'aquests temes en el lloc que els correspon a la nostra retina interior, que és l'ànima.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

...sense títol

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita kaikille!

Avui torna a ser divendres... però no és un divendres qualsevol.

D'una banda... avui és el solstici d'hivern (Talvipäivänseisaus), és a dir, el dia amb menys hores de llum perquè el sol surt molt tard i es pon molt d'hora. Enguany serà a les 11h 11min.

D'altra banda... se suposa que, segons els maies, d'una manera o altra, avui ha de ser la fi del món. Cap a quina hora? No és deu saber del cert. Serà l'hora dels Estats Units? A les pel·lícules sempre són els salvadors del món quan es tracta d'aquest tipus d'assumptes. Si és així, serà l'hora de la Costa Est, o l'hora de la Costa Oest?

Però... sigui com sigui, avui, com anàvem dient, és divendres. I els divendres, normalment, intentem anar de viatge. I, per variar, tornarem a Finlàndia, sobretot perquè s'apropen... de fet, ja tenim aquí... les festes de Nadal (Joulu). I alguna cosa n'hem de dir de les festes de Nadal a Finlàndia.

src kauppalehti

Finnguide, la guia per a estrangers a Finlàndia, ens diu això... 

Tradicionalment, el dia de la vigília de Nadal (Jouluaatto), el bullici i el tràfec previ a les festes s'acaba. La sauna de Nadal ja s'ha encés, s'ha comprat l'arbre de Nadal (joulukuusi) i s'ha decorat (tradicionalement, amb fileres de banderes de diversos països, símbol de l'amistat entre els pobles; i els himmeli, mòbils de formes geomètriques que es fan amb bastonets de palla buits, tot i que avui, la decoració ja és pràcticament igual arreu del món, però amb el seu toc elegant i nòrdic). Ja s'està preparant un suculent àpat, i es reparteixen regals, i se'n reben. Al voltant de les espelmes finlandeses de Nadal tot és agradable i l'ambient s'omple de tranquil·litat.

src lumiukon joulu

És el dia que tots els nens han estat esperant. Han anat obrint els seus calendaris d'advent cada dia, contant els dies que faltaven perquè arribés el moment de rebre el Pare Noel (Joulupukki). També és el dia per a la lectura de Declaració Nacional de Pau a Turku, que fa l'alcalde de la ciutat al migdia, des de l'Edat Mitjana.

src YLE

Famílies, avis i parents es reuneixen per a passar els seus Nadals amb alegria i amb il·lusió, i cantant nadales (joululaulut). Els amics propers i familiars que han mort són recordats visitant els cementiris per a col·locar espelmes i garlandes a les tombes (tradició que es va iniciar sobretot a partir de la Guerra d'Hivern). Què bonics són els cementiris per Nadal, quan milers d'espelmes brillen en la foscor. Misses de Nadal se celebren arreu del país, a les que hi assisteixen moltes persones.

src enyama

El dia després de Nadal (el 25 que és Nadal, Joulupäivä, s'ha anat a l'església i s'ha cel·lebrat de manera molt tranquil·la i relaxada amb la família, ja que allà no és el dia fort de les festes), Sant Esteve (Tapaninpäivä), el primer màrtir de la cristiandat (va ser lapidat poc després de la crucifixió de Crist), a Finlàndia, tradicionalment, les famílies visiten els amics, i fan molt esport a l'aire lliure, com patinar sobre gel, esquiar (hi ha pistes d'esquí arreu del país, i molt aprop de les principals ciutats), baixar en trineu, ... Fins i tot, antigament, era molt tradicional passejar amb trineu tirat per cavalls (Tapaninajelu)

src lumiukon mietteitä

El 28 de desembre és, també, el Dia dels Sants Innocents (Viattomien lasten päivä), quan recordem l'infanticidi del Rei Herodes a Betlem intentant matar l'infant Jesús, i la fugida a Egipte de Josep i Maria.

En els propers dies us explicarem alguna cosa més d'aquests dies d'intens tràfec que s'acosten! Llàstima que aquí no siguem massa usuaris de saunes reconfortants!

src mtv3

MOI, MOI, ja ihanaa viikonloppua!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada(en)... noves maneres d'entendre la música.

A través d'imatges en moviment també podem captar els sons i experimentar  les sensacions visuals de les geometries i les matemàtiques de les cadències i les estructures musicals.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... a la presentació del nou llibre de la J. K. Rowling, La Vacant Imprevista (The Casual Vacancy).

De fet no va ser ahir, sinó la setmana passada... però, com diuen a la premsa, la notícia estava embargada. És a dir, no es podia fer pública fins a una data concreta, o a partir d'una data concreta. En aquest cas, la presentació es va fer la setmana passada, a la Fàbrica Moritz de Barcelona, però, fins avui, que surt el llibre a la venda, no se'n podia fer cap menció.

La Vacant Imprevista és la primera novel·la per a adults de J. K. Rowling i, en català, l'ha editat Editorial Empúries, després que, passat Sant Jordi d'enguany, rebés la notícia que era l'escollida per a l'edició en català (l'editorial Salamandra ho farà en castellà).

Quan Barry Fairbrother mor inesperadament amb poc més de quaranta anys, tot el poble de Pagford queda tocat. Pagford és un poblet típicament anglès, amb una plaça bonica i una església, però el que s’amaga rere una aparença tranquil·la és en realitat una guerra oberta entre els veïns: els rics s’enfronten amb els pobres, els adolescents amb els pares, les dones amb els marits i els professors amb els alumnes. Pagford no és pas el que semblava a primera vista. I la plaça que queda vacant a l’ajuntament aviat esdevé el catalitzador de la guerra més sonada que recorden els habitants de Pagford. Qui triomfarà en unes eleccions plenes de passió, duplicitat i revelacions inesperades? 

Sembla ser, que ja ha superat les expectatives i ja se n'han venut un milió d'exemplars en anglès. Sembla ser, doncs, que el risc que el fantasma de Harry Potter aparegués ha desaparegut, i que la maduresa de la narrativa de l'escriptora li ha permés enfrontar-se a un relat destinat al públic adult. La BBC ja en prepara una minisèrie.

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää kaikille!

Heu fet el pessebre? Ja no podeu buscar excuses... perquè la data oficial per començar a fer-lo és el 13 de desembre, Santa Llúcia, i ja estem a dia 18!

Però si encara no ho heu fet perquè no us decidiu, o no en teniu cap, o els pessebres de talla més clàssica no us van, us en deixo un parell o tres que surten de les tendències més tradicionals. 

src littlesaplingtoys   via remodelista

src Sebastian Bergne   via remodelista

src bauhaus-archiv/museum für gestaltung   via remodelista

Són més arriscats, però prou interessants... sobretot el de colors, que és amb el que ens quedariem nosaltres! I els preus... força raonables!

Nauttikaa!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, ahir vam tornar... de passar el cap de setmana a Logroño, La Rioja.

Valladolid-Salamanca era la destinació final... nosaltres baixàvem a Logroño

Vam sortir divendres al migdia cap a Logroño (a gaudir d'un Smartbox estancia exquisita que ens van regalar els padrins quan ens vam casar)... en tren, perquè vam pensar que, com que no ens mouríem més enllà de la ciutat, i ens costaven per un igual els bitllets de tren i la benzina per al nostre cotxe..., preu per preu..., que ens portin!

...arribàvem a Logroño cap a les 18h...

...com a tot arreu, també es preparen per cel·lebrar el Nadal...

Després de deixar les maletes a l'hotel... el F&G Logroño...

...vam fer una primera presa de contacte amb la ciutat i, sobretot, amb els carrers Laurel i San Juan, epicentre del tapeo. El tapeo és l'activitat socio-cultural més important (de fet... arreu més enllà de les nostres fronteres catalanes), juntament amb el Camino de Santiago, que l'atravessa.

Mireu i envegeu algunes de les tapes que vam endrapar durant el cap de setmana...

...d'això se'n diu rotos, un panet buit plè de coses bones...
amb la base d'ous fregits, hi sumes el que vulguis,
chistorra, morcillla, bolets, formatge...

Però no només vam menjar... també vam visitar algunes de les moltes esglésies que tenen i vam gaudir del seu patrimoni cultural, històric...

Iglesia de San Bartolomé

Centro de la Cultura del Rioja, Calado de San Gregorio i Espacio Lagares

Iglesia de Santiago El Real

Puerta i Cubo de Revellín

Concatedral de Santa María de la Redonda

Calle Portales

...i natural (ja que el riu Ebre hi passa).

...cinc ponts, de diferents èpoques històriques,
creuen el riu Ebre al seu pas per Logroño...

A part de tot això... i molt més... no deixeu de passar-vos pel Café Moderno, cap a les 12 de la nit...

...perquè us trobareu això...

Hem hagut de manellevar aquest vídeo, perquè el nostre va quedar molt fosc. 

A les 12nit tanquen tots els llums, i aquest és d'algun dia que ho devien fer a la tarda.

Fixeu-vos en els paperets que duen... és la lletra de la cançó Fibra de Pájaro, 

que s'ha convertit en l'himne del local des de 2003. Molt divertit!

I, més o menys, això és tot. Diumenge cap a les sis, de tornada cap a Barcelona!

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI... ja hyvää matkaa!