AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure Els Nostres Tigres Beuen Llet, al TNC de Barcelona.

TNC: Per què Els nostres tigres beuen llet? Com a títol resulta, si més no, curiós.
Albert Espinosa: El títol prové d’uns versos de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska, que va morir el mateix dia que vaig acabar l’obra de teatre. (...)Els humans som tigres que bevem llet, falcons que anem a peu... I d’això va una mica l’obra, de persones que han perdut el seu lloc, el seu rol.

Un encontre inesperat

Wisława Szymborska

Som molt amables l’un amb l'altre,

afirmem que és grat trobar-nos després de tants anys.

Els nostres tigres beuen llet.

Els nostres esparvers van a peu.

Els nostres taurons s’abismen en les pregoneses del mar.

Els nostres llops badallen a la porta de la gàbia.

Els nostres escurçons s’espanten d'una centella,

les mones d'una alenada, i els paons del seu plomatge.

Els ratpenats, si en fa de temps que ens han volat dels cabells.

Callem a mitja frase,

somrients sense remei.

La nostra gent no sap

parlar entre ells.

TNC: De què ens parla, l’espectacle?
AE: Els nostres tigres beuen llet és un homenatge al cinema, als records, a la família i al futbol. Bàsicament, és una història sobre germans, uns germans que no saben ben bé què sentir pel seu pare i per la seva mare, perquè tots han canviat amb el pas del temps. (...)
Els espectadors podran trobar dalt de l’escenari una família molt especial, amb molta força. (...)

© David Ruano   via TNC

És una obra dura... molt dura (no havia llegit l'argument) que comença amb clau de comèdia i, fins i tot, en d'altres moments també ens fa (som)riure, però de seguida veiem que no està bé, i que, de fet, (som)riem de les desgràcies i del mal moment que passen els altres. M'havien dit només que els actors jugaven a futbol i anaven sense samarreta, i no havia llegit l'argument. Però la història va molt més enllà. 

Albert Espinosa, el director de l'obra (guionista de la sèrie Polseres Vermelles), ens presenta cinc germans que tenen en comú un passat que han intentat oblidar i un present que els retroba i els planteja nous reptes. Els temes... la família, el futbol, el cinema, la ruptura, el grup, la infància i la maduresa, la malatia, el record, l'alzheimer, la mort, l'eutanàsia, la superació, l'ira, la desesperació, ... sembla que hi apareixen tots els drames humans que podem imaginar, però la magnífica interpretació de tots els actors, tant dels més joves com dels més curtits, permet posar la importància d'aquests temes en el lloc que els correspon a la nostra retina interior, que és l'ànima.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!