A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'aquesta setmana són... tres garrafes de vidre, dites també damajuanas.

Des de Nadal es troben a la nostra casa de la muntanya, i van venir de casa del meu pare i, anteriormen, probablement d'una fàbrica de teixits on hi guardaven dissolvents.

La damajuana és un tipus de garrafa, una ampolla ampla i de coll curt, tradicionalment recoberta de vímet o espart (i, més actualment, ja amb plàstics) per a facilitar-ne el seu transport, més enllà de la seva protecció.

src Antoine Courmont

Les capacitats oscil·len entre els 2 i els 40 litres i, com a tals, la seva funció principal és la d'emmagatzemar tot tipus de líquids... des d'oli, vi o cervesa, fins a àcids i dissolvents en  laboratoris ja que són vidres resistents a la corrossió.

src por estos andurriales

L'etimologia de la paraula damajuana semblà provenir del francès dame-jeanne i faria referència a una anècdota relativa a la reina francesa Joana I de Nàpols. L'any 1347 es refugiava en el seu comtat de Provença, i passant per la ruta de Grasse a Draguignan la va sorprendre una gran tempesta. Algú li va comentar que podia refugiar-se al petit castell d'un vidrier al poblet de Saint Paul la Galline Grasse. Després d'haver-hi passat la nit, la reina va voler veure com es fabricaven les botelles. Sembla ser que, el vidrier, una mica trasbalsat, va bufar la canya amb tanta força que va fer una gran botella on hi podien cabre una dezena de litres. Essent així, va decidir fabricar-ne més i donar-li el nom de dame-jeanne en honor a la reina.

D'altra banda, l'etimologia de garrafa (més usada en català que no damajuana), poster provindria de l'àrab qarâba, un recipient per a transportar aigua.

Les garrafes (o damajuanas) que tenim duen el nom de Viresa a la boca de la botella. Viresa (Vidrios Revestidos SA) era una empresa de vidres de Benigànim, una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià, que va desaparèixer a finals de la dècada dels '70s del segle passat, degut als interessos personals d'un ministre franquista que va prohibir la venta d'envasos per a vi que superessin els 2 litres de capacitat. Els vineters jerezanos, els principales consumidors de garrafes, van deixar de demanar-ne i van apostar per embotellar la producció (cosa que va aprofitar el tal ministre que va impulsar una gran factoria de vidre a Xerès). 

Viresa, Vidrios de Levante (Olleria), Vidriera Ayelense (Aielo) i Vilella (Barcelona), que havien estat les quatre fàbriques més fortes de vidre fins aleshores, van fer fallida (més informació... aquí... Aielo de Malferit)

MOI, MOI!