AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra de teatre Blackbird, al Teatre Lliure de Gràcia, a Barcelona.

Un home rep la visita inesperada de la noia que farà trontollar la seva existència. Aquest seria l'argument bàsic de l'obra de teatre Blackbird, de David Harrower, dirigida per Lluís Pasqual.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure

Però no es tracta d'una simple visita, sinó que és el retrobament de dues persones que van participar, anys enrere, en un judici per abús sexual de menors. Ella, interpretada magistralment per l'actriu Bea Segura, és, a priori, la víctima, quan quinze anys enrere, als dotze anys, és, suposadament, abusada sexualment per en Ray (Jordi Bosch), en un moment de les seves vides en què ambdós pateixen d'incomprensió i falta d'estima i de cura per part de la gent que els envolta.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure

Després de sis anys a la presó, i quan tot sembla que ha tornat a la normalitat i han refet les seves vides, reapareix la noia per a demanar explicacions de la seva falta. Però això no és tan senzill... i el que semblava un moment de catarsi per a ella, es converteix en un enfrontament de passions i antics desitjos.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure

És clar que el rerafons de l'obra és un... l'abús d'un menor, i també semblaria que la nostra postura davant d'aquests fets hagués de ser clara. Però al llarg de l'obra no hi ha cap moment per a relaxar-nos i creure-ho així. La víctima es converteix en jutge i botxí, i l'abusador en víctima, i viceversa una altra vegada. Les preguntes ens avasallen fins al final, i no obtenim cap tipus de resposta tranquil·litzadora per a la nostra consciència. Els personatges juguen amb nosaltres, i no ens diuen clarament a qui hem de fer costat , perquè en cap moment percebem qui va començar què, ni qui va ser més adult que l'altre... més enllà del judici previ de la llei.

© Ros Ribas   src Teatre Lliure

Jordi Bosch i Bea Segura han sabut agafar perfectament les nostres emocions i dur-les fins a l'extrem, interpretant magistralment dues vides truncades pels fets d'un passat del que no sabem del cert si se'n senten culpables o no.

Els podeu veure al Teatre Lliure de Gràcia fins al 10 de febrer.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!