AVUI m'agrada...en les obres al carrer de l'artista Ernest Zacharevic.
What today I like most are Ernest Zacharevic street art works.
Young Lithuanian artist Ernest Zacharevic based in Penang, Malaysia, he sees himself as ‘‘more of a fine artist who paints in the streets rather than a street artist.’’ _L'artista lituà Ernest Zacharevic, establert a Penang, Malàisia, es veu a si mateix més com un artista "fi" que pinta als carrers en lloc d'un artista de carrer.
While filming their new music video in Helsinki the Finnish band Poets of the Fall shared with us their favourite places and things to do in Helsinki._Durant el rodatge del seu nou vídeoclip a Hèlsinki el grup de música finlandès Poets of the Fall va compartir els seus llocs i coses preferides per fer a Hèlsinki.
Today... while walking by Barcelona... we (re)discovered some of the roman sites of the roman city of Barcelona hidden under the streets and behind the walls of the city of the 21st century! _Avui, mentre erem al centre de Barcelona, hem (re)descobert alguns dels indrets de la Barcelona romana que encara podem trobar sota els carrers i darrere de les parets de la ciutat del s.XXI!
Roman roadunder Market of Sant Antoni discoveredmore than a kilometerfrom the entrance of the old city ofBarcino._Calçada romana sota el Mercat de Sant Antoni, descoberta a més d'un quilòmetre de la ciutat de Barcino.
Thethird centuryADRoman wall, towers27, 28, 29,from a total of 72._La muralla romana del s.III dC, torres 27, 28, 29, de 72.
The columnsof the Templeof Augustus, at the Centre Excursionista de Barcelona._Les columnes del Temple d'August, al Centre Excursionista de Barcelona.
Archesof the Roman aqueductofBarcinoin the wallof a building._Arcs de l'aqüeducte romà de Barcino a la paret mitgera d'un edifici.
AVUI m'agrada...els 3D Mapping de Mácula project, que explora la relació entre la imatge, el so i l'espectador. What today I like most are 3D Mapping by Mácula project, that explores the relationship between image, sound and viewer.
This is one of the biggest building projection in the world on the Palace of Parliament during the 555th anniversary of Bucharest. _Aquesta és una dels més grans projeccins del man sobre un edifice, al Palau del Parlament durant el 555 aniversari de Bucarest.
AHIR vaig anar a...veure l'òpera Norma al Gran Teatre del Liceu de Barcelona; i el divendres passat, Medea, de la companyia de dansa Thomas Noone Dance al Mercat de les Flors de Barcelona. Yesterday we went to see the opera Norma at the Gran Teatre del Liceu of Barcelona; and last friday, Medea, by Thomas Noon Dance, at Mercat de les Flors of Barcelona.
In Roman-dominated Gaul, the high priestess Norma has broken her vow of chastity by entering a relationship with the Roman pro-consul Pollione and the birth of their two children has been kept secret. But when she discovers she has a rival, jealousy sets in. Norma is a classical heroine, passionate and revengeful, and her dilemma provides the starting point for the most successful work by the last and greatest composer of bel canto. Though the first performance was a failure, Norma went on to become an established favourite. It first came to the Liceu in 1847, not long after its official opening, and was, in fact, the third opera to be staged there._Durant el poder romà a la Gàl·lia, la gran sacerdotessa Norma viola el seu vot de castedat amb un procònsul romà, Pollione, amb qui té dos fills en secret, però acaba sentint el despit amorós perquè hi ha una altra dona. És una heroína clàssica, apassionada i venjativa. D’aquí parteix el més exitós de Bellini, l’últim i millor compositor de bel canto. Aquesta òpera va fracasar durant l’estrena, però després s'ha convertit en un èxit fonamental del repertori. Norma es va estrenar al Liceu l’any 1847, recent inaugurat el Teatre, i va ser la tercera òpera en representar-s'hi.
'If we weep from emotion on hearing it, it's nothing to be ashamed of'. That is what Richard Wagner said about Vincenzo Bellini's most famous opera, which he considered the most perfect example of a musical tragedy._Plorar d’emoció escoltant-la no ens hauria d’avergonyir. Això va dir Richard Wagner de l’òpera més cèlebre de Vincenzo Bellini.
Euripides’ Medea is one of the most dramatic stories of betrayal ever written. In the version of the myth recreated by Thomas Noone, we are witnesses to love and heartbreak, admiration and contempt; we see how the characters compete with each other through the use of a rich, complex and very physical dance that offers a contrast between highly dynamic movements and moments of exquisite fragility and intimacy._La Medea d’Eurípides és una de les històries de traïció més dramàtiques mai escrites. En la versió del mite que recrea Thomas Noone som testimonis de l’amor i el desamor, l’admiració i el menyspreu; veiem com els personatges competeixen entre ells a través de l’ús d’una dansa rica, complexa i molt física que ofereix un contrast entre un elevat dinamisme i moments d’exquisida fragilitat i intimitat.
The performers weave their own reality. As spectators we see our own weaknesses as in a mirror, exposed by the characters who are hurt and hurt each other. The skill and vigour of the dancers is reinforced by an electronic soundtrack enriched with contemporary urban influences. _Els intèrprets teixeixen la seva pròpia realitat. Com a espectadors veiem les nostres debilitats en un mirall, exposades pels personatges que fereixen i són ferits. La destresa i vigor dels ballarins es potencien gràcies a una banda sonora electrònica enriquida amb influències urbanes contemporànies.
Two young filmmakers invited 11 individuals to join an adventure to find something we all seem to be searching for... They crossed Europe, Turkey and Greece without a budget but dedicated to go all the way._Avui és divendres i toca viatjar. I, en aquesta ocasió, acompanyarem a 11 nois a fer un viatge per Europa, Grècia i Turquia, sense pressupost, a la cerca de quelcom més.
10 buildings by Frank Lloyd Wright have been nominated as UNESCO World Heritage Sites. If approved in 2016, the group that includes Taliesin West, Unity Temple and the so beloved for us Fallingwater, will be the first modern American architecture to be designated._10 obres d'un dels nostres arquitectes fetitxe, Frank Lloyd Wright, han estat nominades com a World Heritage Sites per la UNESCO. Si aquesta nominació és aprovada l'any 2016, el grup que inclou Taliesin West, Unity Temple, i la tan famosa (i que tant ens agrada) Fallingwater House, serà la primera representació de l'arquitectura moderna dels Estats Units en ser-hi inclosa.
Frank Lloyd Wright never did build house in Finland, although it was an inspiration for other architects like Finnish Alvar Aalto. Eric Lloyd Wright (1929) did it. He is an American architect and the grandson of the famed Frank Lloyd Wright. He worked in his grandfather's (1948-1956) and father's (1956-1978) firm as an apprentice before establishing his own firm in 1978._Frank Lloyd Wright no va construir mai cap casa a Finlàndia, tot i que va ser inspiració per a un altres dels nostres arquitectes fetitxe... aquest sí finlandès... Alvar Aalto. Però sí que ho ha fet un dels seus néts. Eric Lloyd Wright (1929) és un arquitecte americà i el nét del famós Frank Lloyd Wright. Format a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, Eric va treballar a l'empresa del seu avi (1948-1956) i després a la del seu pare (1956-1978) com a aprenent abans d'establir-se per la seva pròpia banda. La major part de la seva obra és als Estats Units.
One of Wright’s clients these days is 34-year old Simo “Sipe” Santapukki, a well-known Finnish rock musician, recording entrepreneur, racing-car driver, and, from childhood, precocious fan of organic architecture. Santapukki hired Eric Wright to build his dream house in the woods near Heinola, 90 miles north east of Helsinki._Un dels clients actual de Wright és Simo "Sipe" Santapukki (36 anys) un músic de rock finlandès reconegut, empresari, pilot de cotxes de carreresi, des de la infància, fan precoç de l'arquitectura orgànica. Santapukki va contractar Eric Wright per construir la casa dels seus somnis al bosc prop de Heinola, al nord-est d'Hèlsinki.
The complex of guesthouse, sauna, and, eventually, a main house is called “Santaranta”—derived from the client’s name, plus the Finnish word “ranta” (shore, strand). The site overlooks Lake Ruotsalainen (Swedish Lake)._El complex inclou una casa d'hostes, sauna, i, finalment, una casa principal anomenadaSantaranta-derivat del nom del client, i la paraula finlandesaranta(platja)-. El lloc ofereix una vista espectacular sobre el llac Ruotsalainen (llac Suec).
AVUI m'agrada...la Torre Bellesguard de Barcelona, d'en Gaudí. What today I like most is Gaudi's Torre Bellesguard of Barcelona.
The Bellesguard house was built by Antoni Gaudí between 1900 and 1909, using rectilinear forms rarely seen in his other work. His inspiration was the medieval castle of Martin I, also known as Martin the Humane, the last king of the Catalan dynasty of the House of Barcelona, who resided at Bellesguard until his death in 1410. Gaudí built a castle that was a blend of Art Nouveau and Gothic style and restored the ruins of the medieval palace, which are now part of the estate's grounds.The history of Bellesguard is inextricably bound up with the history of Catalonia. The many historic events that unfolded and the renowned figures that passed through Bellesguard over the centuries influenced and inspired Antoni Gaudí to create one of his most personal, symbolic and fascinating works._La Torre Bellesguard va ser construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909, amb unes formes rectes molt poc habituals en la seva obra, inspirades en el castell medieval de Martí I l'Humà, últim rei de la dinastia catalana del Casal de Barcelona, que va viure a Bellesguard fins a la seva mort l'any 1410. Gaudí construeix un castell a mig camí entre el modernisme i el gòtic i restaura les restes del Palau medieval, que formen part dels jardins de la finca. La història de Bellesguard està íntimament lligada a la història de Catalunya. Són molts els personatges i els fets històrics succeïts a Bellesguard, que infuencien i inspiren a Antoni Gaudí per crear una de les seves obres més personals, simbòliques i fascinates. Read more about it here. _En trobareu més informació aquí.
It seems that drones have completely invaded us. _Sembla que els drons ens han envaït completament.
These UAV (Unmanned Aerial Vehicle), civilians, have usually easy vertical takeoff and landing maneuverings. Specifically, multirotors are widely used to record landscapes, sporting and cultural events... even they act like little Jackson Pollocks._Aquests UAV (Unmanned Aerial Vehicle), els civils, solen ser d'enlairament i aterratge vertical perquè maniobren fàcilment. En concret, els multirotors, porten una càmera com a càrrega útil i es fan servir molt per gravar paisatges, esdeveniments esportius o culturals, ... Fins i tot, com si fos un Jackson Pollock, també en el món de l'art.
KATSU is a prolific artist, vandal and hacker who emerged in New York City in the late 1990s. He tags both with “KATSU” and has also developed a single stroke skull icon. He has executed a number of high profile pieces that have brought him both recognition and notoriety._KATSU és un artista prolífic, vandàlic i hacker, que va sorgir a la ciutat de Nova York a finals de 1990. La seva marca és un crank dibuixat amb un sol traç. Ha executat una sèrie d'obres que li han portat reconeixement i notorietat.
Within the graffiti world, KATSU is often considered an anomaly for conceptually blending vandalism with commercialism and technology. As a result his work includes traditional graffiti, digital media and conceptual artwork._Dins del món del graffiti, KATSU sovint es considera una anomalia per barrejar conceptualment vandalisme amb el mercantilisme i la tecnologia. Com a resultat, el seu treball pertany al graffiti tradicional, però també als digital media i a l'art conceptual.
KATSU is infamous for his use of customized fire extinguishers as a graffiti tool most notably used in his vandalism of the Museum of Contemporary Art in Los Angeles. In 2011 he replaced approximately 100 phone booth posters around New York City with fake advertisements featuring his tag juxtaposed with famous personalities and corporate logos, such as Nike and MoMA._KATSU és tristament cèlebre pel seu ús d'extintors personalitzats com a eina de graffiti sobretot utilitzat en el seu acte vandàlic al Museu d'Art Contemporani de Los Angeles. El 2011 va substituir aproximadament 100 posters de cabines telefòniques de la ciutat de Nova York amb anuncis falsos amb juxtaposant el seu emblema amb personalitats famoses i logotips d'empreses com Nike i el del MoMA.
For his new project he has developed a system to attach a spray can to a quadcopter, creating the world's first true graffiti drone. The drone is capable of spraying canvases or walls hundreds of feet high. At the Silicon Valley Contemporary art fair (April 10) KATSU will show a series of canvasses that were created with his graffiti drone. Just as autonomous drone technology in the military sphere will challenge structures of accountability and responsibility, KATSU’s graffiti drone, which he hopes will soon be capable of autonomously creating its own artworks, challenges our notions of authorship, creativity and power: Who's the artist, the human or the machine?_Per al seu nou projecte ha desenvolupat un sistema per adjuntar una llauna d'aerosol a un quadcopter, creant el primer veritable avió no tripulat de graffiti del món. El brunzit és capaç de ruixar llenços o parets a centenars de metres d'altura. A la Fira d'Art Contemporani de Silicon Valley (10 d'abril) KATSU mostrarà una sèrie de llenços que es van crear amb el seu avió no tripulat. Així com la tecnologia drone autònoma en l'esfera militar posarà a prova les estructures de rendició de comptes i responsabilitat, KATSU espera que aquests drons aviat seran capaços de crear de forma autònoma les seves pròpies obres d'art. Qui és l'artista, l'ésser humà o la màquina?
It's like 50 percent me having control and 50 percent the drone kind of like saying, ‘I need to turn this way to accomplish what you want, but still maintain myself so I don't just fly into the wall and explode.’ Which it does, all the time. KATSU
AHIR vaig anar a... bé, va ser divendres passat... a veure l'obra de teatre Fedra, al Teatre Romea de Barcelona. Last friday we went to see the role-play Fedra at Teatre Romea of Barcelona.
Fedra, under the influence of forbidden love that Venus imposed her, fells in love with Hippolytus, Theseus and Amazon Antiope's son, just after marrying Theseus, son of Aegean, King of Athens. Inspired by his confidant, Enon, and before the news of the death of King, she confesses her passion. Wounded by the rejection of Hippolytus, comfabula and pretend to look like the victim of bullying when Theseus returns alive from the war._Fedra, sota l'influx de l'amor prohibit que Venus li ha imposat, s'enamora d'Hipòlit, fill que Teseu havia tingut amb l'amazona Antíope just acabada de casar-se amb Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes. Inspirada per la seva confident, Enona, i davant les notícies de la mort del Rei, confessa la seva passió. Ferida pel rebuig d’Hipòlit, comfabula per semblar la víctima i fingir l'assetjament d'Hipòlit quan Teseu retorna viu de la guerra.
Struck by a deep sense of guilt, Phaedra goes into a personal hell. Her boundless passion and the irrepressible drive her and the other characters into a tragic fate. Love is treated as a disease which also, besides Phaedra, have her sister Ariadne and her mother Pasiphae._Colpida per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí. L'amor és tractat com a una malaltia de la qual a més de Fedra, són preses la seva germana Ariadna i la seva mare Pasífae.
Fedra (original French title, Phèdre, or Phèdre et Hippolyte) is a play written in 1677 by Jean Racine and is based on the classic Greek myth of Phaedra, and inspired by the tragedy of the same name written by Seneca. The piece of Jean Racine consists of five parts written in Alexandrine verse._Fedra (títol original en francès, Phèdre o Phèdre et Hippolyte) és una obra de teatre escrita l'any 1677 per Jean Racine i que es basa en el mite clàssic grec de Fedra, i s'inspira en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca. La peça de Jean Racine consta de cinc parts escrites en versos alexandrins.
From the very first moment this role-play arouses the audience's interest and does not let it go until the end. Two hours without letting a single breath stop. Two hours when the final tragedy can be sensed in each of the sentences of the characters. Just two hours of pleasure for the senses thanks to the power of the actors performance._Des del primer instant l'obra desperta l'interès del públic i no el deixa anar fins al final. Dues hores seguides sense pausa per a l'alè, en què la tragedia final s'intueix en cada una de les frases dels personatges. Són només dues hores de gaudi pels sentits gràcies a la potència dels actors que la representen.
It's Friday again and, therefore, it's time to travel. This time we will do a long trip around the world... with international photographer Kien Lam._Avui és divendres i, per tant, toca viatjar. En aquesta ocasió farem un llarg viatge... farem la volta al món... de la mà del fotògraf internacional Kien Lam.
Relax because is almost weekend... and I'm sure you'll get it looking at these amazing and very relaxing images of freediver Guillaume Nery 'flying' through swift ocean currents in north of Tahiti. _Ja podem començar a relaxar-nos perquè tenim el cap de setmana gairebé a tocar... i segur que amb aquestes imatges del freediver Guillaume Nery volant a amb les ràpides corrents de l'oceà al nord de Tahiti ho aconseguirem
Light installations and popular culture in Barcelona the city center during Festes de Santa Eulalia, as happened in Helsinki in early January during the festival Lux Helsinki, from which we have spoken here_Instal·lacions lumíniques i cultura popular ompliran també el centre de Barcelona durant les Festes de Santa Eulàlia, com ja va passar a Hèlsinki a principis del mes de gener durant el festival Lux Helsinki, del que ja n'hem parlat aquí.
The festival LLUM BCN, which in 2015 coincides with the International Year of Light, is made up of a series of illuminated installations that combine art, tradition and technology. The installations have been created by students and teachers from graphic design, interior design, lighting and architecture schools in Barcelona. The festival also benefits from the participation of the Institute of Photonic Sciences (ICFO) and the Professional Association of Lighting Designers (APDI), as well as other groups and celebrated artists (Friday 6, Saturday 7 and Sunday 8, from 18.30h to 24h)._Per quart any consecutiu tindrà lloc el festival LLUM BCN, que durant tres dies omplirà patis i places de Ciutat Vella amb una vintena d’instal·lacions lumíniques creades per escoles i professionals del disseny. L’edició d’enguany coincideix amb la declaració del 2015 com a any Internacional de la Llum per part de les Nacions Unides. El divendres 6 i dissabte 7 febrer, de 18.30 a 24 h, i el diumenge 8 de 18.30 a 23 h, es podran veure una vintena d’instal·lacions lumíniques al cor de Ciutat Vella creades per alumnes i escoles de disseny, il·luminació, arquitectura o interiorisme de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI) entre d’altres entitats i artistes de reconegut prestigi.
Among them, a dozen of transformed inner yards of palaces and buildings of the city center._Entre ells, una dotzena de patis transformats de palaus i edificis del centre de la ciutat.
To visit them three different routes are proposed: sea, cathedral and Rambla. Each of these routes will be marked with different color lights and will guide visitors to all lit courtyards._Per poder visitar-los es proposen tres itineraris diferents: mar, catedral i rambla. Cada un d’aquests recorreguts estarà senyalitzat amb llums de diferent color i guiarà els visitants per tots els patis il·luminats.
In parallel with these routes to the courtyards of buildings, LLUM BCN also proposes artistic installations in different squares of the Old Town._En paral·lel als recorreguts pels patis dels edificis, LLUM BCN també proposa instal·lacions artístiques a diferents places de Ciutat Vella.
As in previous editions, also projections on façades will be seen during party nights. So the front of the City Council building will screen 'Barcekholm', the mapping that was shown during La Mercè'2014 and 'Trets de LLum', an audiovisual with five sketches created by students of design school ELISAVA. 'La Pedrera, emotions in motion', a dance that was created to mark the centenary of the building in which eight dancers interact with live video projections on the façade._Com en edicions anteriors, les projeccions a les façanes tornen a ser protagonistes durant les nits de festa. Així la façana de l’Ajuntament de Barcelona projectarà Barcekholm, el mapping que es va poder veure durant la Mercè 2014, i Trets de llum, cinc càpsules audiovisuals creades per alumnes d’ELISAVA. A La Pedrera es tornarà a projectar La Pedrera, emocions en moviment, una coreografia que es va crear amb motiu del centenari de l’edifici en la qual vuit ballarins en viu interactuen amb les projeccions en vídeo sobre la façana.