AHIR vaig anar a...

Bologna_ Part 3_3a part.

Bologna is a flat city, which allows you to walk and walk and walk and explore amazing places all around. It is also a city where, at least when there is nice and warming weather, you can use the bike. It is therefore interesting to follow some of the recommended routes, such... _Bolonya és una ciutat plana, i això permet caminar i caminar i passejar i descobrir per tot arreu racons sorprenents. També és una ciutat que, com a mínim quan fa bon temps, es pot recòrrer molt bé en bicicleta. Per això és interessant seguir algunes de les rutes recomanades, per exemple... 

The one of the towers and the 'torresottos', culminating up in the tower of Asinelli (1109-1119) of 97,20m height with a drop of 2.23 metres, with a spectacular view overlooking the whole city and beyond! _La de les torres i torresottos que culmina amb la pujada a la torre dels Asinelli (1109-1119), de 97,20m d'alçada i 2,23m d'inclinació, amb una vista espectacular  que domina tota la ciutat... i més enllà !

...gates (10 of the initial 12) and some sections of the third circle of city walls from the 13th century... _...i portes (10 de les 12 inicials) i muralles de la ciutat, com les del tercer anyell del segle 13...

At first glance it seems strange that Bologna couldn't have a river... but it is not that way. On the outskirts of the city passes the Reno river, which enters the city through the 'Canal di Reno', handing out water to the different channels that crossed the ancient city and its mills, at that time when Bologna was an important spot of the textile industry in Europe. The city, then, was like a small Venice... but today only a very small sections remain uncovered and  hidden between buildings... _A primera vista sembla estrany que per Bolonya no hi passi cap riu... però no és així. A les afores de la ciutat hi passa el riu Reno, que entra a la ciutat a través del Canal di Reno, que repartia aigua als diferents canals que creuaven la ciutat antiga i que movia els seus molins, quan havia estat un important centre de la indústria tèxtil a Europa. La ciutat, doncs, era com una petita Venècia... però avui dia només uns molt petits trams queden al descobert... amagats entre edificis...

...or  just visible through a window (finestrella), that you should discover for yourself, as it is one of the hidden secrets of the city. _...o només visibles a través d'una finestreta (finestrella), que haureu de descubrir vosaltres mateixos, ja que és un dels secrets que amaga la ciutat.

This is one of the proposed routes... The path that follows the waterways in Bologna. You may even  discover its old harbor, in a well restored area of the city... Manifattura delle Arti (a recovered zone for culture purposes, with MAMbo museum and the fimoteca, for example) that connects with the important communication channel 'Canale Navile' in the plain of Bologna. _Aquesta és una de les altres rutes que proposa la ciutat... resseguir els camins de l'aigua a Bolonya, que passen, fins i tot, per un antic port, on ara hi ha la recuperada zona de la Manifattura delle Arti (una zona recuperada per a la cultura, amb el MAMbo i la filmoteca, per exemple) que conectava amb la important via de comunicació fluvial que era el Canale Navile a la plana de Bolonya.

There will be much more tomorrow! _Demà, molt més!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

Bologna_ Part 2 _2a part.

The cityscape of Bologna is further enriched by its elegant and extensive porticoes, for which the city is famous. In total, there are some 38 kilometres (24 miles) of porticoes in the city's historical centre (over 45 km (28 mi) in the city proper), which make it possible to walk for long distances sheltered from the elements. _Una de les característiques més destacables i impressionants de la ciutat de Bolonya són els 38km de porxos adossats a les cases del centre (45km en total a la ciutat), molt agradables per passejar durant, en el nostre cas, les hores tan caluroses de l'estiu (vam arribar als 42 graus al migdia), i també a l'hivern i els dies de pluja.

The Portico di San Luca is possibly the world's longest. It connects Porta Saragozza (one of the twelve gates of the ancient walls built in the Middle Ages) with the Sanctuary of the Madonna di San Luca (1723) prominently located on a hill overlooking the town. The winding 666 vault arcade, almost four kilometres (3,796 m) long, effectively links San Luca to the centre of town. Unfortunately, at the top, you'll only find a little fountain with a small trickle of water not refreshing at all! _Els Porxos de San Luca són, possiblement, els més llargs del man, i connecten la Porta Saragozza (una de les dotze portes de les antigues muralles construïdes al segue 13) amb el Santuari de la Madonna di San Luca (1723) situat en un turó que domino tota la ciutat. 666 arcades de volta el conformen en el seu trajecte ascendent (i ferragós en plena tarda calorosa d'estiu) de gairebé quatre quilòmetres (3,796km) de llarg. Malauradament, al capdamunt, només hi trobareu una petita font amb un petit rajolí d'aigua gens refrescant!

These porticoes protect amazing Renaissance and Baroque palaces, full of art, wonderful architecture, courtyards and secret gardens, and fresh interior peristyles. _Aquests porxos amaguen, al llarg del seus recorreguts, fantàstics palaus gòtics, renaixentistes i barrocs, plens d'art, maravellosa arquitectura, jardins secrets i frescos patis i peristils interiors. 

Also big churches full of fine paintings, frescoes, sculptures and holiness! _També esglésies enormes al seu interior, recarregades de pintures, frescos, escultures i molta santedat!

There will be much more tomorrow! _Demà, molt més!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... Bolonya, quatre dies, i un dia més a Florència (1a part).
Yestarday I went to visit... Bologna, for four days, and another one in Florence (1st part).

Actually it wasn't yesterday... It happened in mid august... during that famous italian week called 'ferragosto', when everything is closed, or nearly closed, for holidays. We decided to let Finland 'have a break from us'... just for the summer! _Bé... no va ser ben bé ahir. Va ser a mitjans d'agost... concretament la setmana italiana tan famosa de ferragosto, quan, com molt bé diu el seu nom, tot, o gairebé tot, és tancat per ferie (per vacancies). Vam decidir que Finlàndia descansés una mica de nosaltres, ja que ja ens havíem vista al més de juny. Però només per a aquest estiu!

Bologna is the largest city (and the capital) of the Emilia-Romagna Region in Italy. Home to the oldest university in the world, University of Bologna, founded in 1088, Bologna hosts thousands of students who enrich the social and cultural life of the city (Bologna la dotta). Famous for its towers and lengthy porticoes, Bologna has a well-preserved historical centre (one of the largest in Italy). _Bolonya és la capital de l'oblidada, turísticament parlant, regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia), prop dels Apenins. I, pel que semblava, Bolonya també és turísticament parlant un indret força oblidat. De fet, l´única referència que en teníem era per la fama dels seus Erasmus, per la seva vida universitària i la qualitat dels ensenyaments (Bologna la dotta)... la seva universitat és la més antiga del món (1088). A banda d'això, és una de les ciutats històriques més conservades i més espectaculars pel que fa a la profusió i la riquesa de la seva arquitectura medieval al centre.

Over the centuries, Bologna has acquired many nicknames: "The red one" (la rossa) originally refers to the colour of the roofs in the historic centre, but this nickname is also connected to the political situation in the city, started after World War II: until the election of a centre-right mayor in 1999, the city was renowned as a bastion of socialism and communism in particular the Italian Communist Party. _És la ciutat roja (Bologna la rossa) pel color de les seves teulades, però també per haver estar seu del Partit Comunista Italià i de les resistència contra els feixistes durant la 2aGM.

2,33km further from the Two Towers, walking through the arcades of the great (and long) Strada Maggiore, we had been recommended a small kiosk called Gelateria Oscar

_2,33km més enllà, des de les Dues Torres, caminant pels porxos de la magnífica (i llarga) Strada Maggiore, ens havien recomanat un petit quiosc de gelats... la Gelateria Oscar

"The fat one" (la grassa) refers to its cuisine. Who would dare to say that knows nothing about its famous Bolognese sauce (ragú alla bolognese; which can never be served with spaghetti because it slips), mortadella, parmigian cheese and, of course, the tortellini? _Però també és Bologna la grassa, per la seva excel·lent cuina. Qui no coneix els tortellini, la salsa bolognesa o ragú alla bolognese (que mai pot anar amb espagueti perquè rellisca... map restaurant el que ho serveix així), i la mortadel·la o el formatge parmesà típics de la zona? 

up il forno (bio) del rovescio (mmmmm!!!)

down Trattoria Soverini and Mercato di Mezzo

Bologna's historic centre is Europe's second largest containing an immense wealth of important medieval, renaissance, and baroque artistic monuments. One of the main attractions of the city are the spectacular leaning towers Asinelli (97,2m height; we're not going to tell you how many steps are inside to climb up on top of the roof ... you need to discover it by yourself) and Garisenda (48m height), both from the 12th century, with a tilt, the first of 2,2m and 3,2m the second. When viewed together, the inclination is remarkable! _Una de les principals atraccions de la ciutat són les espectaculares torres inclinades dels Asinelli i Garisenda, del segle 12, de 97,2m d'alçada (no us direm quan esglaons vam comptar per pujar fins al capdamunt de tot... ho haureu de descobrir vosaltres mateixos), i 48m respectivament, amb una inclinació, la primera, de 2,2m i 3,2m la segona. Quan es veuen juntes, la inclinació és destacable! 

The highest one is visible from any place of the city! _La més alta és visible des de qualsevol punt de la ciutat!

It is said that, in total, they would have been built up between 80 and 100 towers, although they may not have coincided in time. _Sembla ser que, en total, se n'haurien construit entre 80 i 100, tot i que potser no hagin coincit en el temps. 

It's also said that its role was merely able, and building them allowed families demonstrate their richness. Currently there are less than 20, and only the tower Asinelli can be visited. The others felt down over time, or were simply demolished. _Hi ha qui diu que la seva funció era merament de poder, i permetia a les famílies que les construien demostrar la seva riquesa. Actualment en queden menys de 20, i només la torre dels Asinelli és visitable. Les altres van anar caient amb el temps, o simplement van ser derruides.

There will be much more tomorrow! _Demà, molt més!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... el disseny dels vells i dels nous forns de pa... n'hi ha de Barcelona... i de Hèlsinki, és clar! (2a part)

What today I like most is the rise of the designer bakeries. There's one from Barcelona... and another one from Helsinki, of course! (chapter 2)

Kanniston Leipomo, Helsinki, Finland

Bécasse Bakery, Sydney, Australia

Panscape Bakery, Kyoto, Japan

Komsufirin, Istanbul, Turkey

Lagkagehuset Bakery, Copenhagen, Denmark

Helsinki Bakery, Osaka, Japan
Not just the name, but also the white and natural-wood design have direct connections to Finland. The store’s Japan-born designer Arihiro Miyake is based in Helsinki-Finland, and has studied in both Japan and Finland. 
_No només el nom, sinó també el disseny blanc i natural de la fusta tenen connexió directa amb Finlàndia. La botiga dissenyadar per Arihiro Miyake, nascut al Japó, amb estudi a Hèlsinki, ha estudiat al Japó i Finlàndia. 

images src the cool hunter

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... el disseny dels vells i dels nous forns de pa... n'hi ha de Barcelona... i de Hèlsinki, és clar! (1a part)

What today I like most is the rise of the designer bakeries. There's one from Barcelona... and another one from Helsinki, of course! (chapter 1)

Praktik Bakery (Baluard), Hotel Praktik, Barcelona, Catalonia

Blé Bakery, Thessaloniki, Greece

Elektra Bakery, Edessa, Greece

VyTA Boulangerie Italiana, Turin, Italy

Joseph – Brot vom Pheinsten, Vienna, Austria

Baker D. Chirico, Melbourne, Australia

images src the cool hunter

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI! Ja hyvää ruokahaluaa!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää torstaita (thursday_dijous) kaikille!

We like films... and we also like movie theaters to see the movies... in a as big as possible screen! We like that the magic of the cinema enters at the movie theatre and let our eyes to focus on the essence of the moving images first shown by pioneers brothers Lumière. _Ens agraden les pel·lícules... i ens agraden els cinemes per a poder veure les pel·lícules... en pantalla ben gran si pot ser! Ens agrada que la màgia del cinema entri a la sala i els nostres ulls enfoquin l'essència d'aquells pioners de la imatges que van ser els germans Lumière. 

Cinema Paradiso is alive again in this screening room in Ilanz, Switzerland, after film club’s 300 members necessity when they movie theater closed 20 years ago. _Cinema Paradiso reviu en aquesta sala de projecció a Ilanz, Suïssa, fruit de la necessitat que 300 membres d'un club de cinema van tenir després de 20 anys de veure el seu cinema de tota la vida tancat. 

From people's strength Cinema Sil Plaz born, because a former 19th century forge had recently become vacant. Ramuni Capaul and Gordian Blumenthal were the local architects that renewed the place. We like the old cinemas in little villages, because, like in this case, despite some of them have been renewed, they can still smell of aged leather and raw wood, and you can even hear the occasional sound of church bells ringing from next door, sometimes right in the middle of a movie. _De la força de voluntat d'aquesta gent va nèixer el Cinema Sil Plaz, en una antiga farga abandonada del segle 19, de la mà dels arquitectes locals Ramun Capaul i Gordian Blumenthal. Ens agraden els vells cinemes que, tot i ser nous, com aquest, sembla que encara fan olor a cuir vell i a fusta, parets no tractades i el so ocasional de les campanes de l'església enmig de la pel·lícula.

all images Bruno Augsburger and Laura Egger, src remodelista

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!