Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llocs on anar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llocs on anar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de novembre del 2014

BARCELONA

Hyvää keskiviikkoa (wednesday_dimecres) kaikille!
Would you like to travel to Barcino, the roman Barcelona, of the third century? Then do not miss the new app for tablets and PC/Mac Bàrcino3D that allows you to fly and walk through the streets, enter the houses and the Terms and discover what is Aqua et Dignitas' (dignity demanded that Roman water got the best quality and for free in the city). _Us agradaria passer per la Barcelona romana del segle III dC? Doncs no us perdeu la nova app per a tauletes i pc/mac Bàrcino3D que permet sobrevolar la Bàrcino romana i passejar-se pels carrers, entrar a les cases i les termes o descobrir que és 'Aqua et dignitas' (la dignitat romana exigia que arribés aigua de la millor qualitat i gratuïtament a la ciutat).



"We chose that century because it was then when they were raised the 76 towers and four gates in the wall", says the head of the Archaeological Service Plan Barcino Barcelona, Carme Miró. "It is not just a theatrical or cinematic representation of Barcino, far beyond", adds Marc Hernandez. This year we celebrate 2000 years since the death of Augustus Caesar, the Roman emperor who founded Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino 'ex novo'. _Hem triat aquest segle perquè és quan es van aixecar les 76 torres i les 4 portes de la muralla, assenyala la responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Carme Miró. No és només una representació teatralitzada o cinematogràfica de Bàrcino, va molt més enllà, afegeix Marc Hernández, que amb Miró ha fet el projecte de l'aplicació. Aquest any se celebren 2.000 anys de la mort de Cèsar August, l'emperador romà que va fundar la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino ex novo.

All buildings are georeferenced. "All images are anchored with real coordinates. There is academic rigor and planning0. We can see it and we can overlap Barcino over Barcelona and see how it has been growing", highlights the director of the Heritage Council, Josep Lluís Alay. "We can see how the land was, and how city residents lived and worked in Barcino. Everything is documented and is related to the twenty-first century. We can see everything that has been reclaimed from the sea over all these centuries, as the main Roman roads that were built and are still used as the city has grown. When it was founded was only between 10 and 12 hectares", Miro details. _Tots els edificis estan georeferenciats. Totes les imatges estan ancorades amb coordenades reals. Hi ha rigor acadèmic i urbanístic, podem veure com era Bàrcino i la podem superposar a la Barcelona actual i constatar com ha crescut, destaca el director de Patrimoni del consistori, Josep Lluís Alay. Podem veure com era el territori, la ciutat i com vivien i treballaven els habitants de Bàrcino. Tot està documentat i està relacionat amb el segle XXI. Podem observar tot el que s'ha guanyat al mar durant tots aquests segles, com les principals vies romanes que es van construir encara s'utilitzen o com ha crescut la ciutat, quan es va fundar només tenia entre 10 i 12 hectàrees, detalla Miró.



On the website you can also find a section of history, a glossary of relevant terms and Latin names, a section with routes to the rest of the Roman Barcino and a photo gallery with archaeological material. Plan Barcino displays the accumulated knowledge about the Roman past of the city the last 80 years. In the application, for example, are all Roman villages that have been discovered. Or you can follow the route of the aqueduct: from the Besos river to the entrance of the city at Plaça Nova.  _A la web també s'hi poden trobar un apartat d'història, un glossari amb termes llatins i noms rellevants, una apartat amb rutes per les restes de la Bàrcino romana i una galeria fotogràfica amb material arqueològic. El Pla Bàrcino vol mostrar el coneixement acumulat sobre el passat romà de la ciutat els darrers 80 anys. A l'aplicació, per exemple, es mostren totes les viles romanes que s'han anat descobrint. O es pot resseguir el traçat de l'aqüeducte: des del Besòs fins a l'entrada a la ciutat per la plaça Nova. Mostrar l'aqüeducte o redescobrir les viles romanes també ajudarà a portar el Pla Bàrcino als districtes, diu Miró.


Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!
MOI, MOI!

dimecres, 18 de setembre del 2013

AHIR vaig anar...

AHIR vaig anar a... fer un viatge al passat, a les restes arqueològiques de la Barcelona del 1714 al Born Centre Cultural de Barcelona.

src Born Centre Cultural
El Born Centre Cultural is a unique and exceptional place that brings together three centuries of our history. Below the cast-iron structure of the iconic 19th century marketplace lies the Barcelona of 1700, the prosperous city that suffered the siege of 1714 and that put up an epic and heroic resistance before Catalonia's national liberties were eventually lost, yet to be restored three centuries later.


L'Antic Mercat del Born es va inaugurar l'any 1876, essent el primer edifici de l'arquitectura del ferro de Barcelona, com a mercat minorista per al barri de la Ribera. L'any 1921, però, es converteix en mercat central de fruita i verdura, descarregant de feina el mercat de la Boqueria, gràcies a la seva ubicació prop del port i de les estacions de tren de França i del Nord. La inauguració de Mercabarna el 1971 i el trasllat de totes les parades majoristes de la ciutat, va fer que tanques les portes i comences un període d'abandonament, fins que l'any 1996 van començar les converses perquè acollís la Biblioteca Provincial. A cathedral of steel and glass that became a symbol of the Ribera and a model that opened the era of iron markets in the city.


Les obres d'acondicionament de l'espai van revelar una ciutat adormida, aterroritzada i malmesa. Apareixen les imponents restes arqueològiques d'una part de la ciutat que, durant el setge de 1714, va quedar pràcticament derruida. El projecte inicial va haver d'aturar-se, i reconsiderar un nou debat sobre la rellevància històrica del descobriment. L'any 2002 s'acorda conservar els vestigis de la Barcelona destapada del 1714 i fer-los cohabitar amb la Biblioteca. Però l'aparent incompatibilitat d'ambdós projectes fa que, definitivament, l'espai sigui destinat a la seva musealització.


Avui, el Born Centre Cultural és un record de la resistència del poble català, 300 anys després de la desfeta d'un poble i d'una ciutat que, sobretot en aquest indret, va patir l'assetjament i la  devastació d'allò que Catalunya havia estat fins aleshores.


El jaciment del Born és un espai arqueològic de gran importància a nivell europeu per les seves grans dimensions (8000 m2) i el seu òptim estat de conservació, que permet fer un retrat acurat, gràcies a la documentació notarial de l'època, de la Barcelona dels segles 16 a 18, i de la vida quotidiana de la ciutat del 1700 gràcies a la gran quantitat d'objectes trobats durant les excavacions. The archaeological site of the Born it's the most impressive urban site in Europe for its size (8000 m2) and its optimal condition, which allows an accurate portrait, thanks to the notarial documents of the time, of Barcelona between 16th to 18th centuries, and the daily life of the city in 1700 thanks to the large number of objects found during the excavations. Is the great scene of the events of 1714, which explains the siege of the city, which was devastated.


Des de les balconades del jaciment es pot gaudir d'un espectacle arqueològic impressionant, gràcies a la conservació i posada en valor de les restes, i de l'arquitectura que les conté, l'Antic Mercat del Born. 


Dues exposicions, una permanet i una altra temporal, ajuden al visitant a completar el  mapa mental de la vida, i la destrucció, de les costums i la quotidianitat d'una ciutat, d'un poble, i d'una època de grans trabalsos històrics.




Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI!

dimarts, 18 de setembre del 2012

AHIR vaig anar a...


AHIR vaig anar a... la inauguració del Bar-à-Vins de la Fàbrica Moritz de Barcelona.

Els de la Fàbrica Moritz no deixen de sorprendre cada vegada que obren un nou espai. Aquesta vegada, gairebé un any després de la inaguració, presenten el Bar-à-Vins, una experiència democratitzant on el fet de prendre's un vi de qualitat, d'entre les més de 400 referències de què disposen, acompanyat d'un petit maridatge gastronòmic realitzat pel xef Jordi Vilà, és converteix, tot responent al per què hi ha vins en un espai eminentment cerveser, en un acte lúdic i socialitzador, per a tot tipus de paladars i a l'abast de tothom.


La festa d'inaguració va tenir un clar component reivindicatiu dels origens geogràfics de la família Moritz, ja que es va convertir en una ruta, en un viatge amb passaport i tot, per les regions vínicoles que trobem entre Alsàcia i Barcelona. 


De la mateixa Alsàcia vam poder tastar un Trimbach (Cuvée des Seigneurs de Ribeaupierre 2005, Gewurtztraminer) acompanyat de Mini quiche Lorraine, de la Bourgogne - Chablis, Patrick Piuze (Terroirs de Fleys, 2011 Chardonnay) amb Gougères d'anguila fumada i crema agra, de Bourgogne - Côte de Beaune, Domaine de Montille ("Les Grèves" Premier Cru 2006, Pinot Noir) amb Boeuf Bourguignon, de Beaujolais - Morgon, Domain  Foillard (Côte du Py 2010, Gamay) amb Panellet de pollastre de Bresse, de les Côtes du Rhône - Côte Rôtie, Domain Gerin (Champin Le Seigneur 2009, Syrah) amb Paté de caça, de Provence - Bandol, Chateau Pibarnon Rouge (Chateau Pibarnon 2006, Monastrell) amb Broqueta de tomàquets i olives a les herbes provençals, del Languedoc - Rousillon, Domaine de la Rectorie (Cuvée Léon Parcé 2010, Garnatxa) amb Peres al vi amb crema de formatge, de l'Empordà, Celler Martí Fabra (Masia Carreras 2011, Carinyena blanca) amb Pà amb tomàquet i embotits, d'Alella, Quim Batlle (Cupatge 2009, Pansa Blanca) amb Fetge de rap i, finalment, de Barcelona (on només hi ha les vinyes de Collserola, el vi de les quals és per a l'Ajuntament de Barcelona) doncs una vi-rra Moritz amb Fleischwurst llonzat (la mortadela alemana). 


Buuufff!!! Tot això!!! Bonííísssim!!!

MOI, MOI!

dijous, 2 d’agost del 2012

AHIR vaig anar a...


AHIR vaig anar a... les Nits Modernistes del Món St Benet.
Món St Benet i la Fundació Caixa Catalunya van posar en marxa, ahir a la nit, per segon any consecutiu, una de les propostes d'aquest estiu per conèixer i gaudir del monestir de Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, la música i la gastronomia. És una molt bona manera de passar aquestes nits més caloroses dels nostres estius. I la d'ahir va ser molt i molt calorosa!


Les Nits Modernistes a Món St Benet són una visita al monestir, un concert de música d'alguna de les cinc formacions de relleu internacional que tenen aquesta temporada, i un àpat als jardins inspirat en els "Sopars de Duro" tan característics de la Barcelona de principis del segle passat. I és el que el modernisme és la clau per entendre-ho tot. No vam viatjar a l'època del romànic ni del gòtic, sinó que vam donar un tomb pels primers anys del segle20 de la mà d'un dels personatges més il·lustres que van passar per la història d'aquest monestir, després que el comprés la seva família (que tenia una fàbrica de teixits al costat) abandonat i en ruïnes, l'any 1907, i el convertissin en espai per a les seves vacances d'estiu, reformat amb gust modernista per Josep Puig i Cadafalch. Parlem del pintor Ramon Casas i Carbó (1866 - 1932), del que en vam veure algunes de les seves estances, i vam conèixer els seus familiars d'aleshores.


La segona part de la visita, després d'un còctel modernista refrescant al pati de la Creu, passa per l'antic celler del monestir per escoltar magnífics concerts de música, òbviament modernista. Ahir a la nit, la formació txeca Zemlinsky Quartet ens va deleitar amb música d'Eduard Toldrà (Vistes al mar, de 1920) i d'Antonin Dvorâk (Quartet per a cordes núm.12 en Fa major "Americà", 1893).


Finalment, als jardins es va oferir un Sopar de duro (un duro, aleshores, era una gran fortuna), típicament del gust modernista. La Fundació Alícia, resident també als terrenys del Món St Benet, és qui ha dissenyat els menús, provinents de receptes de l'alta cuina clàssica, i el xef Jordi Cruz i el seu equip han estat els intèrprets encarregats d'el·laborar aquestes magnífiques menges que, presentades sota la forma de l'ambigú (la paraula catalana que ha estat sempre desplaçada per la paraula francesa buffet), d'un autèntic ambigú modernista, d'acord amb els cànons i estètica de l'època, acabarà de lligar història, música i gastronomia i nit sota un mateix paraigües de sentits i emocions.


Nosaltres vam gaudir moltíssim, tant de la visita (tot i haver-ne sentit a parlar moltes vegades, no hi havíem estat mai), com de la música (en un entorn increïble, refrescat pels gruixuts murs de pedra i sota els arcs d'un antic celler del monestir). I del sopar... què n'hem de dir... amb plats dels mestres de la cuina clàssica de l'època com Auguste Escoffier o el català Ignasi Domènech, alguns dedicats a dives de l'òpera, i d'altres provinents dels ports d'arreu, i, fins i tot, uns carbassons farcits que van ser servirts al Titanic! I escultures de gel i tot!
Això ho faran cada dimecres i dijous fins al 30 d'agost, a partir de les 19.30 i, tant les formacions com els menús aniran variant.


Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

dilluns, 23 de juliol del 2012

AHIR vaig anar a...


AHIR vaig anar a... bé... abans d'ahir vaig anar a... l'inauguració del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, i a la Festa dels Gira-sols del Mas Sorrer.


Dissabte al vespre vam ser al Festival de Músiques de Torroella, que en la seva 32na edició, el barceloní Josep Colom, virtuós al piano, va ser l'encarregat del concert inaugural, amb obres de Frederic Mompou, Fryderyk Chopin i Claude Debussy.


El Mas Sorrer, de Gualta, celebrava els seus 10 anys d'existència, un projecte de Gerard Argemí,  qui buscava un espai propi per anar a escoltar música i gaudir en plena natura de les nits d'estiu en una masia per reconstruir prop de Gualta, sempre envoltat de gira-sols gegants que s'ha convertit en el seu emblema. Mas Sorrer és avui un espai per a la restauració, per a la música, jazz-bar, espai per al Festival Internacional de Curts, jornades de circ, ... 
L'objectiu de la nit... jazz i dj's en un combat musical, espectacles de burlesque, una exposició, projecció d'imatges, ...


Tot i fer molts anys que anem per la zona, era la primera vegada que hi entràvem. Sembla un lloc magnífic per sopar i prendre alguna cosa a les caluroses nits d'estiu. Però aquella nit... amb la poca llum que hi havia... la música tan alta que no podies parlar amb ningú... el fort vent que ja bufava... què feia tanta gent, tant variopinta... escoltant una música tan diversa... arrebossats per la pols que s'aixecava... i el caos que hi regnava? De totes maneres, procurarem tornar-hi un altre dia... una segona oportunitat!

Malauradament, el cap de setmana no ha acabat com va començar, i aquestes són algunes de les impressionants imatges de l'espectacular incendi que encara crema descontrolat a l'Alt Empordà, i que ahir al migidia ja se'n veien els seus efectes a tot l'Empordà, degut a la fortíssima tramuntanada que vam patir tota la nit i tot el dia.


La tarda va ser fosca i vermella! Avui, ja a uns 150km de l'incendi, hi ha boira i pudor de fum! Quin desastre!

MOI, MOI!

divendres, 6 de juliol del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'estrena de l'obra de teatre Dubte, al Teatre Poliorama de Barcelona.



dubte
m 1 1 Estat d'esperit del qui no sap a quina de diverses opinions o resolucions decantar-se.
    2 FILOS Incertesa entre el sí i el no, a porta a la suspensió del judici.

Dubte és una obra de John Patrick Shanley, dirigida en aquesta ocasió per Sílvia Munt i amb Rosa Maria Sardà, Ramon Madaula, Nora Navas i Mar Ulldemolins com a únics protagonistes. També va ser portada al cine pel mateix director, i la Meryl Streep i el Philip Seymour Hoffman.
Dubte narra com una monja d'una escola dels 60's, al Bronx, escampa la sospita que el mossèn del barri abusa sexualment d'un alumne. L'obra parla de l'incertesa i la veritat, i la relació entre aquests i els prejudicis. L'ambigüetat humana.
I des del moment en què aquesta incertesa s'instal·la en les nostres consciències, ja no dormim bé.
El suspens que s'apodera de tots els personatges marca el talent dels mateixos actors, especialment la tensió que es genera en el moment en què la germana Aloysius i el mossèn Flynn discuteixen sobre les bases de l'incertesa i la veritat dels seus actes. 

fotografia David Ruano  via Dubte, Grec'12
Hi ha una escena que també considero sumament interessant. En un dels sermons que fa el mossèn Flynn, quan ja s'ha escampat el rumor dels seus suposats actes, fa referència a les xafarderies i a una cosa que està tan de moda... últimament... que són els pre-judicis (que no prejudicis). Algú no és culpable fins que es demostra el contrari, sinò a la inversa. El mossèn parla d'això posant com a exemple un coixí esbudellat del que se n'escampen per tot les plomes (les xafarderies, els rumors, les acusacions,...) i que són impossibles de recollir un cop han volat (quan l'acusació està feta... ja no es pot canviar d'opinió, ni fer canviar l'opinió pública).


Dubte també s'inclou dins de la programació del Festival de Barcelona Grec'12, i s'estarà al Teatre Poliorama fins al 29 de juliol.

MOI, MOI!

dijous, 5 de juliol del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'estrena de l'obra de teatre Senyoreta Júlia, al Teatre Romea de Barcelona.


Ahir doncs... finalment vam estrenar la temporada del Grec'12. Havia de ser diumenge, a l'inauguració oficial del Festival, al Teatre Grec de Montjuïc, amb Pascal Comelade... però ja sabeu que va estar plovent gairebé tot el dia... i es va anul·lar a última hora.


El text mostra brutalment el conflicte entre la passió sexual i la posició social.
La senyoreta Júlia, educada com un noi per una mare independent i amb un pare suïcida, és víctima de la seva pròpia família, de l'ambient en què es troba i de la seva posició anacrònica com una total estranya en una nova Anglaterra socialista en acabar la 2a Guerra Mundial.


Serà al Teatre Romea, durant el Festival Grec'12, del 29 de juny al 29 de juliol.

MOI, MOI!

dimecres, 20 de juny del 2012

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... la festa de presentació de les Nits Màgiques de la Casa Batlló, òbviament... a la Casa Batlló, a Barcelona.


Si fa uns dies us parlàvem de la Pedrera Secreta, avui us proposem una altra activitat que també aposta per les visites dels locals, dels que vivim, i patim, la nostra ciutat, Barcelona, plena de turistes, sobretot a aquestes alçades de l'any.



Si ja dèiem que, per a nosaltres, visitar aquests monuments que veiem cada dia quan duem a terme les nostres rutines, se'ns pot fer una muntanya, amb les Nits Màgiques de la Casa Batlló tenim l'oportunitat de fer-ho sense que la gentada, ni les temperatures, ens ho impedeixin. Nosaltres mateixos, era la primera vegada que la visitàvem (fóra d'alguna altra festa a les cotxeres i carboneres).



Una visita més pausada i agradable, a unes hores ja més trànquil·les i fresques, d'aquest monument arquitectònic tan especial, que tot just cel·lebra els 10anys d'obertura al públic, entre actuacions musicals en viu (com la de Devian Lynx ahir), copa de cava o cervesa, a més d'una exclusiva carta de còctels premium, des de la planta Noble fins a la terrassa posterior on us podreu relaxar en el mobiliari d'estiu que hi han preparat.



Ahir, per celebrar-ho, a més, les principals empreses de càtering de la ciutat, Semon, Vilaplana, Paradis, Mercès, Sarabandis, Esther Conde, Arts Catering, ArtenBuff, entre d'altres, ens van preparar unes quantes de les seves exquisiteses.


...I tot això... des del 22 de juny fins al 23 de setembre, per poder passar millor les calors de la ciutat, a partir de les 21 hores, de dimarts a diumenge. Trobareu més informació a l'enllaç de les Nits Màgiques de la Casa Batlló.

MOI, MOI!