dimecres, 22 octubre de 2014

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'estrena de l'espectacle de Víctor Ullate 'El Sur, homenaje a Enrique Morente', al Teatre Poliorama de Barcelona.
Yesterday I went to the premier of Victor Ullate's 'El Sur, homenaje a Enrique Morente', at Teatre Poliorama of Barcelona.

 

'El Sur' tells a tragic story, unfortunately very much in vogue today. It tells the story of a woman, Estel, victim of the violence and contempt of her husband, looks for freedom and love in the arms of another man, Bernardo. Hate will tragically end the illusion of the new lovers, a feeling that will survive beyond death. _El Sur narra una història tràgica, malauradament molt en voga als nostres dies. Narra la història d’una dona, Estel, que víctima del menyspreu i la violència del seu marit es llança a buscar la llibertat i l’amor en braços d’un altre home, Bernardo. L’odi acabarà segant tràgicament la il·lusió dels nous amants, el sentiment dels quals sobreviurà més enllà de la mort. 

But what stands out above the drama is the beauty of the forms that explain the scene. _Però el que més destaca, per damunt del drama, és la bellesa de les formes amb què s'explica l'escena.



Victor Ullate's Ballet will perform 'El Sur' at Teatre Poliorama of Barcelona until  November 2. _Són al Teatre Poliorama de Barcelona fins al 2 de novembre.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dimarts, 21 octubre de 2014

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... aquest pis senyorial d'estil nòrdic de l'Eixample de Barcelona.
What today I like most is this nordic style stunning apartment in Barcelona.


Interior designer Meritxell Ribé has refurbished and designed this 400m2 house of Barcelona. The premise... to keep the classic elegance of the building, exposing the elements existing before the reform that coexist perfectly with the personality that Meritxell itself has given to his own home and exhibition space. _La decoradora Meritxell Ribé ha restaurat i dissenyat aquest pis de 400m2 de la ciutat de Barcelona. La premisa... mantenir l'elegància clàssica de la construcció, deixant a la vista alguns elements ja existents abans de la reforma que conviuen a la perfecció amb la personalitat que la mateixa decorada ha imprès en el que s'ha convertit en la seva pròpia llar i espai d'exposició.


The influence of Nordic style is very strong, full of fresh and modern classics. But also the touch and the essence of the Mediterranean cannot be missed, of course, such as those that can be found in the accessories and architectural details also preserved. _La influència de l'estil nòrdic és molt marcada, plena de frescor i de clàssics moderns, però tampoc hi pot faltar, per descomptat, el toc i l'essència mediterrània, com els que trobem en els accesoris i els detalls arquitectònics que s'ha pogut preservar.


all images src sfgirlbybay   via rum hemma

Everyone talks about the Nordic style in decor, but... actually, what is it about? Nordic Style (or called Scandinavian, sometimes) and industrial rustic style have taken possession of the space the minimalism left a few years ago.  It is a style born in the early twentieth century in Norway, Sweden, Finland and Denmark and remains until today with some variations. The Nordic style has as main objective to achieve warmness and brightness (as opposed to the climate of these countries), and very functional spaces. For this reason, the dominant color is white. Details of vibrant colors like red or pale blue are permitted, to provide clear details that stand out from the rest of the decor. This style combines the traditional with the modern to achieve distinctive atmospheres. Pavements are preferably from light wood and neutral tones, to contribute to the generation of large spaces and illuminated environments. The furniture has straight and clean lines combined with others with soft curves. _Tothom parla d'estil nòrdic en la decoració, però... realmente a que es refereix? L'estil nòrdic (o escandinau, a vegades) i l'estil industrial rústic han pres possessió de l'espai que va deixar fa uns anys el tan anomenat estil minimalista. Més enllà de ser l'estil propi de països com Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca, que va nèixer a principis del segle 20 i que ha perdurat fins avui, es caracteritza per assolir ambients càlids i lluminosos, on la funcionalitat dels elements que conformen la decoració siguin plenament funcionals. Normalment el color més utilitzat és el blanc que irradia llum, però també aquesta claredat la trobem, per exemple, en les fustes per als paviments. Només en alguns detalls hi trobem colors vibrants com el vermell o el blau. Els mobles, en general, són de línies rectes, pures i netes, combinats amb algunes curves suaus, i barregen la tradició (vintage) d'aquells que es poden recuperar, i modernitat. 


Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dilluns, 20 octubre de 2014

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, dijous passat vaig anar al vernissage de la nova exposició individual de l'artista americana Mónica Dixon a la Galeria d'art Jordi Barnadas de Barcelona.
Yesterday (actually it was last thursday) I went to the vernissage of the new solo exhibition of American artist Mónica Dixon at Art Gallery Jordi Barnadas in Barcelona.


'Nowhere Land' is the title of the new exhibition of this artist from New Jersey (1971) who has been living and working in Oviedo (hers mother land), Spain, for long. Nowhere Land is a serie of landscapes with architectures that she can find in her childhood memories when in the United States... landscapes that are not related to any real one, but at the same time, they are all relating to a culture and an architecture very special that we all can recognize because we've seen many times in the movies. _Nowhere Land és el títol de la nova exposició d'aquesta artista de New Jersey (1971), però que, des de ja fa molt anys, viu i treballa al nostre país, a Oviedo, d'on és originària la seva mare. En aquesta ocasió es tracta de paisatges que es troben en els seus records d'infantesa als Estats Units... païsatges que no són referents de cap tipus, però que, a la vegada, ho són tot, referents d'una cultura i d'una arquitectura ben particular que tots som capaços de reconèixer.

the artist, Mónica Dixon

In all these places light has a dominant personality, and is in the use of color that a great strength is transmitted to these houses. Light, shadows and vibrant colors recreate scenes of emotional senses which, at the same time, give to the viewer a full sense of serenity and peace. _En els seus espais la llum té una personalitat predominant, i és en l'ús del color que es transmet la força a les cases protagonistes d'aquests espais. Llum, ombres i colors vibrants recreen escenes de tensió emocional que alhora transmeten una sensació plena de serenor i pau.


At first glance the bright blue degradation of the sky is what attracts the most attention, especially in the biggest works, but then we get into the curiosity of lives that are perhaps hidden behind these architectures. When I look at these pictures it comes to my mind the role play 'August' by Tracy Letts. _A primer cop d'ull és la degradació del blau radiant del cel el que atrau més l'atenció, sobretot en les obres de format més gran, però de seguida ens endinsem en la pròpia curiositat de les vides que potser s'amaguen darrere les arquitectures presents. Quan miro els seus quadres no deixa de venir-me al cap l'obra de teatre Agost, de Tracy Letts.


Artworks by Mónica Dixon (Nowhere Land) will be at the Art Gallery Jordi Barnadas (Barcelona) from 16 October to 8 November 2014. _Les obres de Mónica Dixon (Nowhere Land) seran a la Galeria Jordi Barnadas (Barcelona) del 16 d'octubre al 8 de novembre de 2014.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 17 octubre de 2014

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita (friday_divendres) kaikille!
Friday is time for traveling... and today we will travel again to Helsinki. But this time we'll discover amazing places just outside the city. We have not been there yet, but after seeing the images of the new campaign of VisitHelsinki for the Helsinki Region, that we'll show you within the next four fridays, we have to visit these places in person next time we travel again to Finland. _Els divendres anem de viatge, i ho farem una altra vegada visitant Hèlsinki... les afores de la ciutat. Nosaltres encara no hi hem estat, però després de veure les imatges que reproduirem aquí els propers divendres de la nova companya de VisitHelsinki per a la regió d'Hèlsinki, no cal dir que ho haurem de visitar en persona la proper vegada que tornem a ser a Finlàndia.



We decided that for five Fridays, we would show these videos of the Helsinki region. But we did it not only attending their touristic side, because we can recognize in them a country and a people we've met and we aim to know a lot more about it. Finland never ends. Besides, we think the content of their images and the resources used have an extraordinary quality to shy away from the usual clichés always seen in most touristic videos. _Vam decidir que durant cinc divendres veuríem a quests vídeos de la regió d'Hèlsinki. Però no ho vam fer només per la qüestió més turística del seu contingut, sinó perquè en ells hi veiem un país i una gent que reconeixem, i que end agradaria encara conèixer molt més  (perquè Finlàndia no s'acaba mai) i una qualitat extraordinària de les imatges i els recursos emprats que defugen dels tòpics habituals dels videos turístics.


This week we have introduced you the new brochure-guide of restoration in Helsinki: 'HEL Yeah? Food Helsinki!' (here). So we thought that today it was a perfect day for a video enjoying local food in the Helsinki region! _Aquesta semana us hem presentat la nova guia de la restauració d'Hèlsinki, HEL Yeah? Food Helsinki! aquí. Per això crèiem que el vídeo d'aquest divendres havia d'estar relacionat amb la gastronomia!

Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!
MOI, MOI!

dijous, 16 octubre de 2014

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... el curt FAWNS (cervatells), del director grec Thanasis Tsimpinis.
What today I like most is the short film FAWNS by greek director Thanasis Tsimpinis.


src Yatzer

This short film was premiered at the 20th Athens International Film Festival in Greece during which the film's director of photography won an award for best cinematography. Completely shot in black and white, in short, FAWNS tells a story of love between two men. It is more than a homosexual love story however. But actually he was making a film about love in general. _Aquest curt, la direcció de fotografia del qual va ser premiat al 20th Athens International Film Festival, en blanc i negre, narra una història d'amor entre dos homes. Però és una història pensada, ben bé, per a aplicar-se a qualsevol forma de relació personal. És una pel·lícula sobre l'amor en general.



After researching into deer and the myths and stories that surround them, he finally came up with the script for FAWNS, which is based on a certain behaviour that wild deer display, albeit conveyed as an allegory for human relationships: Sometimes in order to protect the ones we love, we have to let them go... _FAWNS s'inspira en una de les característiques del comportament dels cèrvols salvatges que el director aplica a les relacions humanes i que ve a dir que, a vegades, per a protegir aquells a qui estimem, els hem de deixar marxar.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dimecres, 15 octubre de 2014

BARCELONA

Hyvää keskiviikkoa (wednesday_dimecres) kaikille!
A few months ago we show you the different types of tile used in Barcelona when talking about the so-called 'Flower of Barcelona'. It was here  _Fa uns mesos us vam proposar un repàs pels diferents tipus de panot de les voreres de Barcelona amb l'excusa per parlar de l'anomenada Flor de Barcelona. Va ser aquí.


You can now see another one called 'Diagonal tile', which is being installed during the renovations being carried out at the Avinguda Diagonal in Barcelona between the Francesc Macia square and Passeig de Gràcia. _Ara us n'ensenyarem un altre... l'anomenat panot Diagonal, que s'està instal·lant durant la reforma que s'està duent a terme a l'Avinguda Diagonal de Barcelona entre la plaça Francesc Macià i el Passeig de Gràcia.


It is an innovative pavement and reproduces the aesthetics and functionality of the tree leaves so characteristic of this avenue. Its color is light greenish gray. The material is micro-high-strength concrete incorporating additives produced by the photocatalytic activity, the effects of self-cleaning, antibacterial and abatement of nitrogen oxides. The base of the piece incorporates recycled aggregates to reduce their ecological footprint. Its compactness also facilitates cleaning. _És un paviment innovador en estètica i funcionalitat i reprodueix les fulles dels plàtans tan característics de l’avinguda. És d’un color gris clar, tirant a verdós. El material és micro-formigó d’alta resistència i incorpora additius que produeixen, per l’activitat fotocatalítica, efectes d’autoneteja, bactericides i de descontaminació d’òxids de nitrogen. La base de la peça incorpora àrids reciclats per reduir la seva petjada ecològica. La seva compacitat, a més, en facilita la neteja.


The design is by Terradas Arquitectes, and the production, by the historic firm Escofet. _El disseny és de Terradas Arquitectes, i la producció, de la històrica casa Escofet.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dimarts, 14 octubre de 2014

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada...en els carrets de servei, convertits en mobles bar.
What today I like most are bar carts.


It is a piece of furniture that we've seen specially at our grandmother's houses... and since a while it seemed that, somehow, had disappeared. But now is coming back hard, renovated or restored, and perhaps have regained some prominence in our homes usually smaller than then, turned into useful pieces of furniture with wheels as bar carts or even for storing glassware or dishware in our kitchens. _És una peça que havíem vist molt a casa de les nostres àvies... i des d'un temps ençà semblava que, en certa manera, havien desaparegut. Però tornen amb força, renovades o restaurades i, la majoria, potser han recuperat cert protagonisme a les nostres cases normalment més petites, convertides en útils mobles bar amb rodes o fins i tot per a guardar-hi la cristalleria o la vaixella.



Even Alvar Aalto, the famous Finnish architect, designed a really spectacular 'tea tray', still edited by Artek. _Fins i tot Alvar Aalto, l'arquitecte fetitxe finès, en va dissenyar una de realment espectacular, i que encara edita la casa Artek.


We have already begun to restore ours! _Nosaltres ja hem començat a restaurar la nostra!


Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!
MOI, MOI! 

dilluns, 13 octubre de 2014

HÈLSINKI

Hyvää maanantaita (monday_dilluns) kaikille!
One of the extremely complicated decisions during a trip is that about where to go to eat. When you're abroad, somewhere in the world where you've never visited, choosing the right place to eat can become a huge problem... even more if yore traveling in a group. But... why is this happening? Perhaps one reason is because we know first hand what happens in our own cities, in those areas where restoration mainly for tourists should be catastrophic zone for anyone who appreciates good health of its own stomach... and their wallets. Quality of food and service in this kind of restaurants usually are inversely proportional to the price of the menu. In Barcelona, ​​for example, eating at Las Ramblas, or at other hot spots of the city, close to major tourist attractions, should be forbidden! _Una de les coses d'un viatge que a vegades poden arribar a ser extremadament complicades és decidir i trobar on anar a menjar. Quan ets a l'estranger, en algun lloc del planeta que no coneixes, escollir el lloc ideal per anar a menjar es pot convertir en un problema... i quan viatges en grup, encara més. Però... per què passa això? Potser un dels motius és perquè coneixem de primera mà, per l'experiència observada a les nostres pròpies ciutats, que hi ha zones on la restauració destinada als turistes haurien de ser zona prohibida per a qualsevol que aprecii la bona salut dels seus estòmacs... i de les seves carteres. És en aquests restaurants on, normalment, la qualitat del servei i del menjar són inversament proporcionals al preu que demanen. A Barcelona, per exemple, menjar a Les Rambles, o en d'altres punts calents de la ciutat, i prop de les principals atraccions turístiques, hauria d'estar totalment prohibit!


But it might be some very smart cities that have solved it. And I'm thinking (how could it be otherwise?) about the city of Helsinki. As an old pioneering young modern city in many ways, the Tourist Information Board has published a brochure that aims to solve these problems we the tourists have to often deal with. _Però hi ha ciutats que això ho han resolt. I m'estic referint, com no podia ser d'altra manera, a la ciutat d'Hèlsinki. Com a vella jove ciutat moderna capdavantera en molts aspectes, l'oficina de turisme ha editat un fulletó que pretén resoldre aquests problemes amb els que hem de lluitar tot sovint els turistes.


Food Helsinki? HEL YEAH! is the key to a good choice with (desirable) no surprises, and reveals the secrets of food culture in Helsinki. The brochure presents a very dynamic and graphically understandable (map) information and tips on local restaurants. One brochure and 50 locations spread over 5 districts (District Design, Green District, SOPA District, Hipster District and Historical District) trough 3 tram lines... restaurants, cafés, market halls, delis and kitchenware shops. It also includes details relating to the history of food in the country, a glossary of some Finnish words related to food, event details, seasonal products, street food, etc... _Food Helsinki? HEL YEAH! és la clau per a una bona tria sense sorpreses, i ens revela els secrets de la cultura alimentària d'Hèlsinki. El fulletó presenta, amb una forma molt dinàmica i gràficament entenedora (un mapa), informació i consells pràctics sobre la restauració local. Un sol fulletó presenta 50 localitzacions repartides en 5 districtes (Design District, Green District, SOPA District, Historical District i Hipster District) i 3 línies de tramvia... restaurants, cafeteries, mercats, botigues de delicatessen i botigues d'estris de cuina. També inclou detalls relatius a la història de l'alimentació al país, un glossari amb la traducció del finès a d'altres idiomes d'alguns termes relacionats amb el menjar, informació d'esdeveniments, productes de temporada, menjar al carrer, etc...

But, who could be the one to explain us how this idea came to light? Of course our friend Elisabeth Heinrichs, Food Theme Coordinator from the Helsinki City Tourist Information Office can. _Però qui millor que la seva creadora, la nostra amiga Elisabeth Heinrichs, Food Theme Coordinator de l'Oficina de Turisme d'Hèlsinki, per explicar-nos-ho millor d'on va sorgir la idea... I'm delighted to tell you that my master level thesis project has finally reached its most important milestone - Helsinki got its first food brochure! After six months of hard work (among others theory reading about branding, food travel, consumer behavior and service design, theory writing, social media interacting, moderating a focus group interview and leading an internal work group at our office), Food Helsinki? HEL YEAH! saw daylight for the very first time. (...) I couldn't be happier with the final brochure! The best user experience is when it's read with the the physical brochure in your hands. As you can see, the two-sided brochure approaches food as an entity: there are e.g. restaurants, cafes, street food places, grocery stores, recipe book stores, food lodging, kiosks and food tour companies in the brochure. I've come a long way from my initial ideas back in 2011.


Thank you Elizabeth for this gift! We will no longer have any excuse to find in Helsinki a place to eat and really say 'Hyvää Ruokahaluaa' (enjoy your meal)! _Gràcies Elisabeth per aquest regal! Ja no tenim cap excusa per trobar a Hèlsinki un lloc per menjar que ens faci un bon profit!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

divendres, 10 octubre de 2014

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita (friday_divendres) kaikille!
Friday is time for traveling... and today we will travel again to Helsinki. But this time we'll discover amazing places just outside the city. We have not been there yet, but after seeing the images of the new campaign of VisitHelsinki for the Helsinki Region, that we'll show you within the next four fridays, we have to visit these places in person next time we travel again to Finland. _Els divendres anem de viatge, i ho farem una altra vegada visitant Hèlsinki... les afores de la ciutat. Nosaltres encara no hi hem estat, però després de veure les imatges que reproduirem aquí els propers divendres de la nova companya de VisitHelsinki per a la regió d'Hèlsinki, no cal dir que ho haurem de visitar en persona la proper vegada que tornem a ser a Finlàndia.



We decided that for five Fridays, we would show these videos of the Helsinki region. But we did it not only attending their touristic side, but because we can recognize in them a country and a people we've met. Besides, we think the content of their images and the resources used have an extraordinary quality to shy away from the usual clichés always seen in most touristic videos. _Vam decidir que durant cinc divendres veuríem aquests vídeos de la regió d'Hèlsinki. Però no ho vam fer només per la qüestió més turística del seu contingut, sinó perquè en ells hi veiem un país i una gent que reconeixem, i una qualitat extraordinària de les imatges i els recursos emprats que defugen dels tòpics habituals dels videos turístics.

Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!
MOI, MOI!

dijous, 9 octubre de 2014

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää torstaita (thursday_dijous) kaikille!
Peter Bonner, former actor, real-estate agent, and therapist, is a Civil War fanatic. Therefore, when he discovered that the dismantled pieces of the Gone with the Wind mansion were sitting in a dairy barn in the town of Lovejoy, Georgia, since 1959, hoping to become a tourist attraction, Bonner acquired the pieces. _Peter Bonner, a més d'ex-actor, agent inmobiliari i terapeuta, és un entusiasta de la Guerra Civil americana. I per això, quan va saber que les restes de la que ha estat una de les mansions més famoses, com a mínim de la història del cinema, descansaven des de l'any 1959 en un estable de la ciutat de Lovejoy, a Georgia, després de diversos intents infructuosos  per part de diversos propietaris de les restes de retornarla a la vida com a atracció turística, va decidir comprar-ne les peces.


Tara was never a real home, but a set built to be a mansion for one of the most famous movies that born from the imagination of art director Lyle Wheeler... 'Gone with the wind'. Tara has no rooms inside. It was just a façade. _Tara no va existir mai com a tal... només va ser l'escenari d'una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema fruit de la imaginació de la direcció artística de l'oscaritzat Lyle Wheeler... Allò que el vent s'enduguèPerò Tara no és més que una façana! No hi ha habitacions, ni salons, ... res!


Bonner hopes to stage completed sections of the facade next to photos of the way they looked on the set, adding the displays to the offerings of "Peter Bonner's Historical and Hysterical Tours," which started in Jonesboro, Georgia, with Bonner telling Civil War stories for tips in a Confederate cemetery. Now, there's a number of tours on offer, including a Gone with the Wind tour, where Bonner relates local historical accounts that parallel the action of the film. _Sembla ser que aquesta proesa s'ha d'incloure ens els tours que el mateix Bonner organitza sota el nom de Peter Bonner's Historical and Hysterical Tours, relacionats amb la Guerra Civil americana, on s'hi expliquen alguns aconteixements que tenen un paral·lel a la narració de la pel·lícula. 


But it seems that Tara is a neoclassical architectural marvel from he South. Without blueprints or guidelines available, the very weathered piececs are hard to match. Bonner is working without glues or proxies, and is for now, only putting together sections of the set. The materials are so old that they are impossible to match, and even worse, impossible to replicate. In his Facebook page you can see Saving Tara progress. One can only recall the opening lines of Gone with the Wind, which remember a life that “is no more than a dream remembered. A civilization gone with the wind.” But if Peter Bonner has his way, Tara will not face the same fate. _Però Tara, sembla ser, és una meravella de l'arquitectura neoclàssica del Sud. Sense cap tipus de plànol la colocació de les peces més malmeses es fa molt difícil, peces que, la majoria, són gairebé impossibles de replicar perquè es va fer a mà, de manera artesana. A la pàgina facebook de Saving Tara s'hi poden veure els progressos. Però, a diferència de les primeres línies de la pel·lícula que parlen de la vida com un somni recordat, una civilització que el vent s'ha endut, amb l'ajuda de Bonner, això podria no passar a Tara. 


Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dimecres, 8 octubre de 2014

A CASA NOSTRA hi ha...

Hyvää keskiviikkoa (wednesday_dimecres) kaikille!
At home we have some dolls of the Alexander Girard's 1963 Wooden Dolls collection. _L'objecte d'avui són les Wooden Dolls d'Alexander Girard de 1963.

src Vitra

Alexander Girard (May 24, 1907 – January 31, 1993) affectionately known as Sandro, was an architect, interior designer, furniture designer, industrial designer and a textile designer. Was born in New York, but then went to live to Florence (Italy), where he grew up fascinated by birth, toys and miniatures. Girard graduated from the Royal School of Architecture in Rome. _Alexander Girard va nèixer a Nova York l'any 1907 (mor l'any 1993), però de seguida va anar a viure a Itàlia, a Florència, on va crèixer fascinat pels naixements, les joguines i les miniatures. Girard es va graduar a la Royal School of Architecture de Roma.

src Vitra

Girard is widely known for his contributions in the field of American textile design (his had passion for the folk art of South America, Asia and Eastern Europe), particularly through his work for Herman Miller (1952 to 1975), where he created fabrics for the designs of George Nelson and Charles and Ray Eames, which reflects his predilection for bright colors and prints. He prefers geometric and abstract forms. Many of these samples are fully contemporary and can still be achieved. _És conegut, sobretot, per la seva contribució al disseny tèxtil americà de postguerra (la seva intensa relació amb l'art popular de SudAmèrica, Àsia i Europa en va ser la seva font d'inspiració principal), particularment per les seves obres per a Herman Miller i la creació de teixits per a George Nelson i Charles i Ray Eames, on es reflexa la seva predilecció pels colors i els estampats alegres. Prefereix les formes abstractes i geomètriques. Moltes d'aquestes mostres són plenament actuals i encara se'n poden aconseguir.


He and his wife, Susan Girard, amassed a remarkable collection of artifacts consisting of folk art, popular art, toys, and textiles from around the world, which is displayed through the Girard Foundation, founded 1962. _Alexander Girard i Susan Girard, la seva dona, van arribar a reunir tota una col·lecció d'artefactes provinent de l'art popular i del folk art, com joguines i teixits de tot el món, que es van convertir en la Girard Foundation l'any 1962.

Art is only art when it is synonymous with living.
Alexander Girard


The decorative Wooden Dolls, designed and made by Girard for his own home in Santa Fe in 1963, were likewise inspired by his extensive personal collection of folk art. Part decorative object, part toy, the Wooden Dolls were originally created for Girard’s own use. They represent all kinds of characters, sometimes joyful, sometimes moody or sullen, and Vitra Design Museum, where Alexander Girard claimed all his designs and posthumous work of his studio in 1993, is in charge its reissue. _Les Wooden Dolls (nines de fusta, pintades a mà), dissenyades i fabricades pel mateix Girard per a la seva casa de Santa Fe el 1963, també mostren l'inspiració de la seva col·lecció d'art popular. Aquestes nines són un objecte tant decoratiu com recreatiu que, en un principi, només havien de ser per a ús personal. Representen personatges de tot tipus, a vegades alegres, a vegades malhumorats, o esquerps, i Vitra Design Museum, a qui Alexander Girard va legar tots els seus dissenys i obra pòstuma del seu estudi a la seva mort, l'any 1993, és l'encarregat de la seva reedició.


Toys represent a microcosm of man’s world and dreams.
They exhibit fantasy, imagination, humor and love.
They are an invaluable record and expression of man's ingenious unsophisticated imagination. Alexander Girard

There are 22 models reissued by Vitra... and we already have four in our countryside house, and that we will show you another day, and five more at our city home. The pink lady in the front is our new guest. _Dels 22 models que hi ha editats per Vitra, nosaltres ja en tenim nou... quatre a la casa de la muntanya, i que us ensenyarem un altre dia, i cinc més a la casa de la ciutat. La nina roseta del davant és la rostra nova company de pis.


They are in a wooden box with its certificate of authenticity and number of edition. Whew! We still lack in a few! If someone would like to give us a gift... no problem! _Vénen en una caixeta de fusta, amb el certificat d'autenticitat i el seu número de l'edició corresponent. Uf! Encara ens en falten un bon grapat! Si algú ens en vol regalar alguna... ja ho sap!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dimarts, 7 octubre de 2014

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää tiistaita (tuesday_dimarts) kaikille!
Do you have in mind to get drawn a tatoo on your skin? While thinking if it's going to hurt or not, you can watch at this video by Paris-based tattoo artist Guet {Gaëtan Le Gargasson}, where a tattoo machine has been filmed in slow motion, a closer look at the process of tattoo-making... just how the ink is pushed into the skin to create the permanent tattoo patterns. _Esteu pensant en fer-vos un tatuatge? En aquest vídeo de l'artista del tatuatge francès Guet (Gaëtan Li Garsson) podeu veure-hi una màquina de tatuatges filmada a càmera lenta mostrant com entra i surt l'agulla i com empeny la tinta a la pell per crear els patrons permanents del dibuix.



Meanwhile, those who love this kind of art have the chance to go to Paris and enjoy with the exhibition ‘Tatouers, Tatoués’, which offers an extensive overview of the tattoo art from around the world, tracing the history of this usually stigmatised art form from the 18th century to the present-day, at the Quai Branly Museum. _De totes maneres, si sou fans d'aquest art, però encara no sou capaços d'enfrontar-vos a l'agulla, al Museu del Quai Branly a París, l'exposició 'Tatouers, Tatoués' ofereix una àmplia visió de conjunt de l'art del tatuatge de tot el món, traçant la seva història des del segle 18 fins als nostres dies.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

dilluns, 6 octubre de 2014

HÈLSINKI

Hyvää maanantaita (monday_dilluns) kaikille!
Today we have plenty of energy to visit an amazing loft in Turku, south west of Finland. Clean, bright and, of course, Nordic, but only after a huge process of renovation. What do you think about the shelf full of books sorted by color? _Comencem una nova setmana plena d'energia, que aprofitarem per visitar un loft molt lluminós i nòrdic a Turku, l'antiga capital de Finlàndia, al sud oest del país, després que l'apartament original rebés un bon rentat de cars i una profunda renovació.



Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!