dimarts, 31 de juliol del 2012

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää ja ihanaa tiistaita!
Els Jocs Olímpics de Londres 2012 ja funcionen a ple rendiment (bé... és una manera de dir-ho, perquè sembla que l'organització no ha fet bé la seva feina, sobretot pel que fa a la venta de les entrades... i ara falten molts espectadors a les proves, i les han d'omplir amb escoles, jubilats i soldats).
Però... quin és el personatge anglès més eficaz i eficient de tot el Regne Unit, i que segur que no falla mai? Doncs sí... en James Bond, mite del glamour, i l'home més masculí i sex symbol per excel·lència! En el següent vídeo que us portem aquesta setmana, se'ns desvetllen els secrets de la seva elegància... sempre amb llicència per seduir!




Designing Bond's Look forma part dels actes que The Barbican, a Londres, ha organitzat per celebrar el 50 aniversari de James Bond, mostrant el disseny i l'estil d'una de les icones fílmiques que més han influenciat arreu.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

dilluns, 30 de juliol del 2012

AHIR vaig anar a...


AHIR vaig anar a... bé... abans d'ahir vaig anar a... veure el musical Follies al Festival Castell Peralada.


Follies és teatre musical. Una de les obres claus dins el panorama del teatre musical composada l'any 1971 per Stephen Sondheim (A Little Night Music, Into the Woods, Sweeney Todd, ... entre d'altres), i dirigida, en aquesta ocasió, per Mario Gas. Follies arriba al Festival Castell Peralada després d'un any d'èxits a Madrid. I arriba... però acaba, ja que, les dues representacions d'aquest espectacular muntatge que ha dut a Catalunya, són les últimes tant aquí com a Madrid... per ara (com comenta Mario Gas).


Follies és sofisticació i és glamour. I Follies és un homenatge al teatre de varietats, a les grans revistes que, des de principis de segle passat, omplien els teatres del vell Nova York, i que van tenir amb Zigfield el més gran dels seus represetants. Gairebé 40 actors en escena fan de les gairebé tres hores que dura l'espectacle, una experiència inoblidable de sensacions musicals i visuals. Vicky Peña, Carlos Hipólito. Asunción Balaguer (que als seus 87 anys canta i balla pràcticament com la més jove de les coristes), Carmen Conesa, fins i tot Massiel, i un reguitzell més d'actors i actrius, s'atreveixen a enfrontar el seu talent real amb els fantasmes i les experiències dels personatges que interpreten, l'última nit d'un teatre que ha vist passar les seves glòries i els seus fracassos, i les seves vivències més personals, anyorades i ja perdudes entre les seves parets, i que en unes hores es convertirà en un garatge per a automòvils.


A l'inici de l'espectacle, Mario Gas va tenir unes paraules d'ànim per a tots aquells que, d'una manera o altra, s'han vist afectats pel gran incendi de l'Alt Empordà de la setmana passada, tan aprop de Peralada, i per a tots aquells que hi han lluitat per apagar-lo. 
D'altra banda, al final de l'espectacle, també va tenir unes paraules de record i d'agraïments per aquest any de representacions, i per la seva trajectòria com a director del Teatro Real de Madrid i el seu equip, que també arriba al seu final. A més... la presidenta del Festival, Carme Mateu de Suqué, li va fer entrega de la Medalla d'Honor del Festival Castell Peralada. La nit s'anava allargant...


Així doncs... un any més hem tingut la sort de poder assistir a algun dels espectacles del Festival Castell Peralada.


Per als que hi pugueu anar en futures edicions, si és que penseu que menjareu un entrepà allà mateix... millor que us el porteu vosaltres de casa. Els d'allà són cars, i no massa bons. Ah! No hi aneu massa més tard de dos quarts de nou (les representacions comencen a les 22)... perquè els parkings que habiliten s'omplen ràpidament!

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

divendres, 27 de juliol del 2012

HÈLSINKI

Aquest article va sortir el dilluns 23 de juliol de 2012 al suplement ocholeguas.com de El Mundo.


Helsinki se reinventa en el diseño
La ciudad más joven de Europa ha sido designada por el Consejo Internacional de Sociedades e Industrias del Diseño como la urbe que más se ha distinguido en el campo del diseño y la innovación. Es decir, a la ciudad con mayor capacidad de reintentares.


El diseño finlandés ha adquirido justa fama internacional en poco tiempo y algunas de sus empresas, como Nokia, están a la vanguardia del mundo, tanto en tecnología como en diseño, pero ahora es la propia ciudad la que se está reinventando con un estilo único que ya cuenta con un número de edificios asombrosos por su originalidad y funcionalidad, como el Museo de arte Contemporáneo Kiasma, el Palacio de la Música o la recién inaugurada Capilla de Madera, un espacio de recogimiento y meditación en pleno centro de la ciudad.



La Helsinki de la época sueca, construida en madera, quedó totalmente arrasada por las guerras y los incendios. Lo que encuentran los visitantes ahora es una sólida ciudad de piedra, rodeada de mar por casi todas las partes y abrazada a las sinuosas formas de su costanera, una urbe de diseño decimonónico, con abundantes aportaciones neoclásicas y modernistas, producto de la época de los zares.

via Universitat de Hèlsinki
Pero, aquí y allá, a lo largo de sus rectas calles, avenidas y parques, están surgiendo sorprendentes muestras de una arquitectura vanguardista que va transformando paulatinamente el paisaje urbano. Que nadie piense por ello que el diseño finlandés es una mera cuestión epidérmica que se reduce a un puñado de edificios de nueva factura. No, lo que se palpa en la capital báltica es un creatividad desbordante que se proyecta en todos los órdenes de la vida.

Barrio de los creadores
Hay, incluso, un barrio entero, denominado apropiadamente Distrito del Diseño, donde proliferan las tiendas de todo tipo que ofrecen objetos, prendas, artículos y creaciones únicas y exclusivas, muchas veces directamente del creador al consumidor.
Este afán por la originalidad de las formas se extiende a todos los ámbitos de la vida urbana y empresarial y está latente en el espíritu mismo de la ciudad. La compañía Finnair, por ejemplo, promueve la 'paz de espíritu' como concepto publicitario, tratando de trasladar a sus pasajeros una filosofía de sosiego, silencio y descanso en sus vuelos, algo que los viajeros frecuentes apreciamos sobremanera.
Aquí reside, quizá, una característica que distingue al diseño finlandés de otros: su incontestable funcionalidad, puesto que, para los creadores finlandeses, no se trata sólo de explorar nuevas formas, sino de mejorar la calidad de vida de los ciudadanos.

via Design District Helsinki

De sorpresa en sorpresa
A primera vista, Helsinki es una ciudad conservadora, limpia, cómoda y acogedora, pero guarda muchos contrastes y sorpresas. Su corazón es la Plaza del Senado, a los pies de la imponente catedral, presidida por la estatua del zar Alejandro II. Muy cerca, asomada al Báltico, otra catedral roja, ortodoxa y encebollada, Uspenski, recuerda su pasado ruso.
Pero como contrapunto a ambas, la original y sorprendente iglesia subterránea de Temppeliaukio, excavada en plena roca, y uno de los lugares más visitados de la ciudad, representa el vanguardismo y el nuevo diseño que está creciendo en silencio por doquier y vale la pena descubrir. Los amantes del arte no tendrán ninguna dificultad en cumplir un circuito iniciático que les llevará, de sorpresa en sorpresa, por una Helsinki supermoderna, innovadora y abierta. No se lo pierdan.



Hyvää viikonloppua kaikille!
Molt bon cap de setmana a tots!

MOI, MOI!

dijous, 26 de juliol del 2012

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'aquesta setmana és un llum modernista de sobretaula.


Va pertànyer a una besàvia, i durant molts anys el va tenir la meva mare a la seva casa de la muntanya. Ara està a la nostra casa de la muntanya.
La tulipa original, d'aquelles amb volantets, ja fa molt de temps que, malauradament, va desaparèixer. Va tenir una substituta... que també es va trencar. Després de buscar-ne alguna a bon preu, no vam veure cap que ens agradés (no la volíem amb tants colors com les originals), però ens vam quedar aquesta, més actual. Tot i que no és en absolut l'estil que li pertoca a la base, estem molt contents amb la compra que vam fer... uns 10euros, si no recordo malament, en un gran antiquari de l'Empordà. Encaixa just. 
Li dóna un altre caire... més art déco, potser, si no ens fixem en el detall vegetal de l'extrem superior, típic modernista. I... amb la bombeta de leds que li vam posar... ja ha passat a pertànyer a qualsevol època... fins i tot, al segle21!
A més, fa una llum molt maca i molt càlida! És un detall vintage excel·lent per a un entorn més contemporani, alhora que eclèctic, com és el nostre!


MOI, MOI!

dimecres, 25 de juliol del 2012

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää!
Aquest divendres, cap a les 21.45 començarà la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Londres 2012
Aquesta és la pel·lícula oficial dels jocs, Sport At Heart...




...i aquesta, l'animació Stadium UK, dirigida per Pete Candeland, que ha fet la BBC per a la retransmissió dels jocs a les seves cadenes, i que es veurà ja a partir de la inauguració de l'olimpíada. Bé... és un extracte dels 2minuts 40 segons que dura en total. La versió completa també es podrà veure el dia 27 de juliol a la web de Passion Pictures, els creadors de l'animació.




Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!

dimarts, 24 de juliol del 2012

AVUI m'agrada...


AVUI m'agrada... com ha quedat un trist pont de formigó a Wuppertal (Alemània).
Després que l'streetartist Megx hi deixés la seva emprempta, aquest pont del carrer Schwesterstrasse s'ha convertit en un LEGO-Pont. L'artista va necessitar quatre setmanes per deixar-lo d'aquesta manera...


Nosaltres també en voldríem veure algun per aquí!

Nauttikaa! Gaudiu!

Endavant EMPORDÀ!

MOI, MOI!

dilluns, 23 de juliol del 2012

AHIR vaig anar a...


AHIR vaig anar a... bé... abans d'ahir vaig anar a... l'inauguració del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, i a la Festa dels Gira-sols del Mas Sorrer.


Dissabte al vespre vam ser al Festival de Músiques de Torroella, que en la seva 32na edició, el barceloní Josep Colom, virtuós al piano, va ser l'encarregat del concert inaugural, amb obres de Frederic Mompou, Fryderyk Chopin i Claude Debussy.


El Mas Sorrer, de Gualta, celebrava els seus 10 anys d'existència, un projecte de Gerard Argemí,  qui buscava un espai propi per anar a escoltar música i gaudir en plena natura de les nits d'estiu en una masia per reconstruir prop de Gualta, sempre envoltat de gira-sols gegants que s'ha convertit en el seu emblema. Mas Sorrer és avui un espai per a la restauració, per a la música, jazz-bar, espai per al Festival Internacional de Curts, jornades de circ, ... 
L'objectiu de la nit... jazz i dj's en un combat musical, espectacles de burlesque, una exposició, projecció d'imatges, ...


Tot i fer molts anys que anem per la zona, era la primera vegada que hi entràvem. Sembla un lloc magnífic per sopar i prendre alguna cosa a les caluroses nits d'estiu. Però aquella nit... amb la poca llum que hi havia... la música tan alta que no podies parlar amb ningú... el fort vent que ja bufava... què feia tanta gent, tant variopinta... escoltant una música tan diversa... arrebossats per la pols que s'aixecava... i el caos que hi regnava? De totes maneres, procurarem tornar-hi un altre dia... una segona oportunitat!

Malauradament, el cap de setmana no ha acabat com va començar, i aquestes són algunes de les impressionants imatges de l'espectacular incendi que encara crema descontrolat a l'Alt Empordà, i que ahir al migidia ja se'n veien els seus efectes a tot l'Empordà, degut a la fortíssima tramuntanada que vam patir tota la nit i tot el dia.


La tarda va ser fosca i vermella! Avui, ja a uns 150km de l'incendi, hi ha boira i pudor de fum! Quin desastre!

MOI, MOI!

divendres, 20 de juliol del 2012

...sense títol

Mireu! Jo us ensenyo el superhome! El superhome és el sentit de la terra. Digueu! Sigui el superhome el sentit de la terra! Jo us conjuro, germans meus, sigueu fidels a la terra i no creieu a qui us parla d'esperances supraterrenals! Són enmetzinadors, ho sapiguen o no. Són menyspreadors de la vida, són moribunds i estan, ells també, enmetzinats, la terra està cansada d'ells. Esperem que desapareguin!
Així va parlar Zaratustra, Friedrich Nietzsche





Nauttikaa! Gaudiu!
Hyvää viikonloppua kaikille! 
Bon cap de setmana!

MOI, MOI!

dijous, 19 de juliol del 2012

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'aquesta setmana és la famosa màquina d'escriure Valentine, d'Olivetti.



La màquina d'escriure VALENTINE, de la casa italiana Olivetti, va aparèixer al mercat cap a l'any 1969, i va ser dissenyada per l'arquitecte i dissenyador italià Ettore Sottsass, i el dissenyador Perry King. Des de ja fa uns anys, s'ha convertit en una fita en el món del disseny i, concretament, del disseny industrial.


Ettore Sottsass (14 de setembre de 1917, Innsbruck - 30 de desembre de 2007, Milà), arquitecte i dissenyador italià de la segona meitat del segle XX, va fundar el Grup de disseny Grup Memphis a principis dels '80s. Després d'acabar la carrera a la Universitat Politècnica de Torí, i de passar tres anys allistat a l'exèrcit, va fundar la seva pròpia oficina a Milà, anomenada L'Estudi.
Sottsass va treballar per a Olivetti durant uns vint anys, i ho va fer com a consultor de disseny. Durant aquest període, l'any 1969, és quan va dissenyar la Valentine (El MoMa de Nova York encara exposa la Valentine després que l'any 1952 presentés l'exposició Olivetti: Design in Industry).
La seva feina com a arquitecte també ha estat sempre reconeguda, com en el cas de l'aeroport de Milano Malpensa.
Va morir l'any 2007 a causa d'una insuficiència cardíaca deguda a una grip.

src nytimes

La casa Olivetti va nèixer com a fàbrica de màquines d'escriure l'any 1908 a Ivrea, Turí, i la va fundar Camillo Olivetti, però va ser el seu fill Adriano qui va desenvolupar realment el negoci. Olivetti va produir la primera computadora electrònica italiana l'any 1959 (el disseny industrial va ser del mateix Ettore Sottsass). 
Olivetti sempre ha estat famosa per l'importància que ha donat al disseny en els seus productes. Per exemple, les seves fàbriques eren dissenyades i construides per arquitectes de renom com Le CorbusierLouis KahnGae AulentiEgon EiermannFigini-PolliniIgnazio GardellaBBPR, entre d'altres.
L'any 1969 neix la màquina d'escriure portàtil Valentine.

src arkivperu
Amb la Valentine, Ettore Sottsass volia trencar amb tot allò que considerava vell i obsolet en la manera de treballar a l'oficina. La Valentine permetia una manera de treballar més flexible, ja que era lleugera... i portàtil. La Valentine s'ha dissenyat per a qualsevol ambient, menys el de l'oficina, Ettore Sottsass. A més, va ser dissenyada amb un bibrant color vermell que la diferenciava dels models més habituals.



Però potser el preu... potser la seva tecnologia simple... potser el seu agoserat disseny... van fer que el seu èxit entre el públic general decaigués ràpidament, i l'any 2001 es va deixar de produir. De totes maneres, per sempre més ja ha quedat com un dels clàssics del disseny, venerat per entesos i col·leccionistes!
Com nosaltres? Je, je! Per això la tenim!
Era de la meva mare i, després de molts anys d'estar, i haver-se utilitzat molt (els ordinadors personals encara no existien), a la casa de la ciutat dels meus pares, ara la tenim nosaltres a la nostra casa de la muntanya... com a homenatge a l'escriptura mecànica!

MOI, MOI!

dimecres, 18 de juliol del 2012

...sense títol

Päivää!
Les temperatures avui han pujat encara més que ahir... i no tenen aturada!
Potser aquest vídeo us refrescarà una mica!



Us preguntareu... on és l'element refrescant? Doncs... hi heu de posar una mica d'imaginació, eh! Penseu en aigua... en costa... en mar...!

Nauttikaa!
Gaudiu!

MOI, MOI!

dimarts, 17 de juliol del 2012

HÈLSINKI

Hyvää päivää kaikille!
Avui us proposem que llegiu el reportatge que el suplement del diari EL PAIS va dedicar diumenge passat, 15 de juliol, a Finlàndia. Recull molt bé els valors que han fet d'aquest país un model a imitar. Un país on la gent valora molt més les coses essencials i bàsiques de la vida que les supèrflues, i on rics i no tan rics porten els seus fills als mateixos col·legis, que, per cert, són públics... Tenen un lema que a molts us sonarà,  el tots units fem força, i això ha permès que el país es mantingui aixecat mentre els altres caiem i caiem, i no parem de caure.

Marca Finlandia
¿Por qué este país está tan bien diseñado? La clave; su apego a la tierra y a lo esencial, frente a la ostentación. Un viaje por su cultural, sociedad e industria, por sus paisajes y ciudades, desvela cómo conviven las tradiciones y la modernidad, lo artesanal y lo tecnológico. Este año, Helsinki es capital mundial del diseño.


via el pais
Us deixem amb unes imatges de la regió dels llacs de Finlàndia força refrescants per a les calors de l'estiu!




MOI, MOI!

dilluns, 16 de juliol del 2012

...sense títol

Hyvää päivää ja ihanaa maanantaita!
Feliç dilluns a tots!
No us agradaria que us bufessin els mal rotllos d'aquesta manera?




Nauttikaa!
Gaudiu!

MOI, MOI!

divendres, 13 de juliol del 2012

HÈLSINKI

Hyvää päivää!
La sauna (II)


sauna 
[del finès sauna, íd.]
 
f Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l'absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.


Establiment on hom practica la sauna.


Habitació equipada per a la pràctica de la sauna. 


Depenent del grau d'humitat, la sauna pot ser humida o seca. En la sauna humida la temperatura no supera els 70º i la humitat relativa és molt alta. Aquesta és més coneguda com a bany turc. D'altra banda, la sauna seca, amb temperatures que ja arriben fins als 80º i 90º, però que la humitat relativa no supera els 20%, és la sauna finlandesa o, simplement, sauna.
La sauna finlandesa és la que es practica habitualment a Escandinàvia (vosaltres em podreu dir si Finlàndia és un país escandinau o no... perquè em sembla que no se'n consideren). La temperatura pot arribar fins als 100º i estar completament despullat és natural i gairebé obligatori. El revestiment interior normalment és de la fusta dels seus impressionants boscos, i es calenten, habitualment, amb llenya.
La sauna finlandesa té una funció primordialment higiènica per a la pell, al mateix nivell que el sabó, ja que la transpiració que es produeix obre tant els porus que permet eliminar el sèu, les toxines i les bactèries.
El ritus de la sauna finlandesa combina la transpiració i els cops de vapor, que es produeix tirant aigua sobre pedres calentes. Aquest vapor té el seu propi nom en finès. Löyly. I les branques de bedoll que es fan servir per flagelar-se en el moment de màxima sudoració, vihta.
Per als finlandesos, la sauna és un lloc completament sagrat, i nomalment es construïa als patis de les cases. També prop dels llacs (l'altre element sagrat dins de la cultura finlandesa).

via iltalehti.fi
Com us deia ahir, la sauna no només purifica el cos, sinó també l'ànima. Fins a la 2GM, a la sauna s'hi donava llum, i també s'hi vetllava el mort abans d'enterrar-lo. Tant a la sauna com a l'església, es necessita recolliment. Aquesta és la màxima principal del ritus finès de la sauna. La tranquil·litat.

via e-Fotografija
Els elements d'una sauna són la cabina, l'estufa, i els que serveixen per a la refrigeració del cos, preferiblement un altre element que ja hem dit que també són sagrats, els llacs i els rius de Finlàndia. 
I els passos a seguir per a entrar a una sauna són diversos:
- Dutxar-se amb aigua i sabó; i, després, segons les escoles, entrar-hi amb la pell molla, o seca.
- Asseure's o estirar-se (sembla ser que aquesta posició permet millor igualar la temperatura de tot el cos) sobre una tovallola. I fer-ho en el banc intermig o superior.
- Estar-se a la sauna de 10 a 25 minuts, fins que el cos noti un cert aclaparament per la sudoració continuada (aquest és el punt de màxim benefici).
- L'augment de l'humitat tirant aigua a les pedres calentes, ha de produir un cop de vapor, ja que l'humitat continuada impediex la correcta transpiració de la pell. S'ha de respirar per la boca i relaxadament. Abans de sortir, és millor esperar un parell de minuts assegut i, aleshores, aixecar-se suament.
- L'ús de la vihta ajuda a la transpiració.
- Refrigerar el cos mitjançant dutxes d'aigua freda, començant pels peus i anar pujant fins al centre del cos, fa que la sang recirculi pel cos. Després d'això, és millor relaxar-se encara uns 10 o 15 minuts més.
Tot aquest procés es pot repetir fins a dues o tres vegades. Una vegada s'hagi acabat de transpirar, aleshores és quan un pot vestir-se i beure alguna cosa refrescant pausadament. S'ha d'evitar la creença que és bó entrar a la sauna després de fer esport. És millor esperar ben bé una mitja hora, perquè a la sauna s'hi ha d'entrar relaxat. La sauna seca tampoc serveix per a prerdre pes, per això, més temps de sudoració, no aprima (aquest pes perdut es recupera en un parell o tres d'hores).

via e-Fotografija
Nauttikaa!

Hyvää viikonloppua kaikille!
Bon cap de setmana a tots!
MOI, MOI!