Our blog normally likes to travel on fridays. Every Friday in July we'll be travelling to Finland, to discover its magical nights without night, showing amazing scenes of that country, and, of course, to our beloved Helsinki... maybe to inspire you... if you do not know yet where to go on summer holidays! _Els divendres normalment anem de viatge... i tots aquests divendres de juliol estem anant a Finlàndia, a descobrir les seves màgiques nits sense nit que mostren paisatges inigualables, i, per descomptat, a Hèlsinki... per inspirar-vos... si encara no sabeu on anar de vacances aquest estiu!
Here you'll find what's behind this video by Stehphen Penny, a 'blogging brit in Finland'. Many other cities around the world have done the same with this Pharrell Williams song. _Aquí trobareu la història d'aquest vídeo... del que moltes ciutats del món ja n'han fet la seva versió!
AHIR vaig anar a...primer a la Festa dels Amics de la Fundació Miró, a la Fundació Miró, i després, a la Festa de celebració dels 40 anys de la companyia de teatre Dagoll Dagom, al Pavelló Mies Van der Rohe de Barcelona.
Yesterday I went to... first... to the Summer Party of the Friends of the Miró Foundation, at the Miró Foundation... and then, to the celebration party of the 40th anniversary of the theater company Dagoll Dagom at the Mies van der Rohe pavillion of Barcelona.
Yesterday in the evening, in an amazing place such as the Fundació Miró, surrounded by art, architecture and awesome views of the city of Barcelona, it was held a new edition of the summer party of the Friends of the Miro Foundation._Ahir al vespre, en un marc incomparable com és la Fundació Miró, envoltats d'art, d'arquitectura i d'unes vistes insuperables a la ciutat de Barcelona, es va celebrar una nova edició de la festa d'estiu dels Amics de la Fundació Miró.
In this occasion, the exhibition of the American artist Roni Horn accompanied Miró's work, and a group of students of graphic design, sculpture and product design at the School of Art and Design Market Llotja of Barcelona created and developed the place ecoration and the party program... welcome time... thanks time... food tasting time... a time to listen to the music... and a time for 'rituals' at the end of the evening... after Miró's encouraging aim to young artists._En aquesta ocasió, l'exposició de l'artista americana Roni Horn acompanyava l'obra de Miró, i un grup d'alumnes de disseny gràfic, d'escultura i de disseny de producte de l'Escola Superior de Disseny i Art LLotja de Barcelona van crear i desenvolupar l'espai i tot el programa de la Festa... un temps per a la benvinguda... un temps per als agraïments... un temps per a un tast... un temps per a escoltar... i un temps per als rituals ja al final de la vetllada... seguint la vocació de Miró de fomentar la creació dels artistes joves.
Then we changed the scenario..._Ara canviarem d'escenari...
...towards the pavilion that the architect Mies van der Rohe designed for the Universal Exhibition of Barcelona in 1929 to celebrate the 40th anniversary of the theater company Dagoll Dagom._...cap al Pavelló que l'arquitecte Mies Van der Rohe va dissenyar per a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929 (amb una arquitectura simple, però de rabiosa actualitat gràcies a les seves formes i materials per a les que no sembla afectar les modes constructives)...
...per a celebrar la Festa del 40 aniversari de la companyia teatral Dagoll Dagom.
There was a piano concert where the company reviewed a selection of the most emblematic songs of their musicals with their original cast..._Hi va haver un concert de piano on la companyia va repassar una selecció de les cançons més emblemàtiques dels musicals de la companyia amb els seus protagonistes originals...
...once it was revealed the new cast of the new show of the famous musical by Dagoll Dagom 'Mar i Cel' (which opens on September at Teatre Victòria of Barcelona)..._...i després de desvetllar el nou repartiment de la reposició del conegut musical de la companyia Mar i Cel (que s'estrenarà el proper setembre al Teatre Victòria de Barcelona)...
...a music, water and color show at the Magic Fountain of Montjuïcwith the soundtrack of the different roleplays by Dagoll Dagom since they began in 1974._...un espectacle de música, aigua i color a la Font Màgica de Montjuïc amb la banda sonora dels diferents espectacles de Dagoll Dagom des dels seus inicis l'any 1974.
AHIR vaig anar a... bé, va ser fa unes setmanes... a la inauguració de les 'Nits Gaudí' de la Torre Bellesguard de Barcelona.
Yesterday I went to... actually it was a couples of weeks ago... to the opening party of the 'Gaudi Nights' at Torre Bellesguard of Barcelona.
Torre Bellesguard, one of the most symbolic and unique works of the Catalan genius Gaudí, using rectilinear forms rarely seen in his other work, was opened to the public on September 17th 2013. Built between 1900 and 1909, this is one of the few works by Gaudi which still used as a residence by its current owners, the Guilera Family. _ La Torre Bellesguard de Barcelona, a la zona alta de la ciutat, és una de les cases més singulars de la ciutat, construida entre 1900 i 1909 per l'arquitecte Gaudí, i habitada, des d'aleshores, pels seus propietaris, la família Guilera.
Quantes vegades hi havia passat pel davant, anant i tornant de l'escola! Però fins fa uns dies no hi havia entrat mai. I és que no és des de l'any passat que la Torre Bellesguard es va convertir en un nou espai de visita de la ciutat de Barcelona.
His inspiration was the medieval castle of Martin I, also known as Martin the Humane, the last king of the Catalan dynasty of the House of Barcelona, who resided at Bellesguard until his death in 1410. _En aquest indret el rei Martí I l'Humà, l'últim rei del Casal de Barcelona, hi va tenir la seva residència al 1408, un parell d'anys abans de morir sense descendència, per la puresa de l'aire d'aquesta zona i per l'existència d'aigües subterrànies. Algunes de les restes medievals del Palau i de les muralles encara són visibles, i Gaudí les va incorporar i reinterpretar en la nova construcció.
Gaudí built a castle that was a blend of Art Nouveau and Gothic style and restored the ruins of the medieval palace, which are now part of the estate’s grounds.
The history of Bellesguard is inextricably bound up with the history of Catalonia. The many historic events that unfolded and the renowned figures that passed through Bellesguard over the centuries influenced and inspired Antoni Gaudí to create one of his most personal, symbolic and fascinating works.
_Tota la història que envolta l'enclavament va influenciar fortament Gaudí, que va construir una obra entre el gòtic i el modernisme, carregada de simbologia i d'al·lusions al passat gloriós de Catalunya, que no desvetllarem per si algú hi vol anar a descobrir-ho.
Located in the upper area of Barcelona, this is the unique Gaudi’s work which includes a spacious garden and allows holding events in the open air, where the guests can enjoy the nature within an absolutely private ambience. It is a place of peace, uniqueness, offering the possibility of stepping on a land with thousands years of history._Com que és l'única construcció de Gaudí que permet gaudir d'uns jardins amplis on celebrar-hi tot tipus d'actes a l'aire lliure, envoltat de pau i de natura, a la ciutat de Barcelona, les Nits Gaudí es converteixen en una oferta molt interessant per als estius a la ciutat.
This summer, in this marvelous place, Bellesguard will give the opportunity to all the guests to enjoy an exclusive and quiet ambience in the upper area of Barcelona: the Gaudi Nights. Gaudi Nights include 47 musical feasts. During the Gaudi Nights, the guests can take a guided panoramic visit to Bellesguard, a glass of cava and enjoy a concert of Jazz, Blues or Classical Guitar (according to the schedule)._Les Nits Gaudí són 47 vetllades musicals, des del 18 de juny al 13 de setembre, on els visitants gaudeixen d'una visita guiada de l'exterior de la casa (en d'altres ocasions també es pot visitar l'interior), una copa de cava i un recital de Jazz (dimecres), Blues (dijous), Guitarra (divendres) o Música Clàssica (dissabte).
AHIR vaig anar a...veure l'òpera de Wagner 'La Valquíria' al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Yesterday I went to see Wagner's 'Die Walküre' at Gran Teatre del Liceu of Barcelona.
L’Anell del Nibelung és un cicle de quatre drames musicals amb text i música de Ricard Wagner que té com a motiu conductor la possessió d’un anell màgic, forjat pel nibelung Alberich, que atorga a qui el posseeix el domini del món. Tots els seus habitants -déus, homes i nibelungs- estan dominats pel desig de posseir l’anell excepte el protagonista: Siegfried, un heroi lliure de les servituds gregàries del poder i de l’or. L’Anell del Nibelung -precedit pel pròleg (Das Rheingold)- és la història de l’origen (Die Walküre), la glòria (Siegfried) i la derrota (Götterdämmerung) d’aquest heroi. Wagner va voler crear així un mite -com els grans mites de la civilització grega- que no fos una mera anècdota, sinó una faula sobra la naturalesa humana amb un valor universal i intemporal, i el basà en textos èpics medievals (segles XI-XIII) com el Cant dels Nibelungs, per tal de crear una mitologia genuïnament alemanya._The Ring of the Nibelung is a cycle of four musical dramas with text and music by Richard Wagner, which has its central theme the possession of a magic ring, forged by the Nibelung Alberich, which grants anyone possessing it the power to rule the world. All of its inhabitants ─ gods, men and Nibelung ─ are overcome by the desire to possess the ring, except for the protagonist: Siegfried, a hero who is free from the gregarious servitude of power and gold. “The Ring of the Nibelung” – preceded by the prelude (Das Rheingold) – is the story of the origin (Die Walküre), the glory (Siegfried) and the defeat (Götterdämmerung) of this hero. This way, Wagner wanted to create a myth ─ like the great myths of Greek civilisation ─ that was not a mere anecdote but a fable on human nature with a universal and timeless value, and he based it on mediaeval epic texts (twelfth-thirteenth centuries) such as the “Song of the Nibelung” in order to create a genuinely German mythology.
La Valquíria narra l'enfrontament de Brünnilde amb el seu pare, el déu Wotan. Ell ha decidit recuperar l'Anell del Niebelung (símbol del poder dels Déus) per mitjà d'un heroi pertanyent al món dels homes, lliure i sense les seves contradiccions, que no coneix la por ni l'enveja. Aquest heroi serà Siegfried, fruit de l'incest entre Siegliende i Siegmund. _Die Walküre tells about Brünnilde's confrontation with his father, the god Wotan. He has decided to recover the Ring of Niebelung (symbol of the power of the Gods) by means of a hero belonging to the world of men, free and without contradictions that knows no fear or envy. This hero Siegfried is the result of incest between Siegmund and Siegliende.
En aquest segon capítol de l'Anell dels Nibelungs, història la base de la qual ens recorda a la novel·la de ficció El Senyor dels Anells, de J. R. R. Tolkien, on també tothom vol posseir l'anell, hi ha, com a mínim un parell d'escenes que ens recordaran d'altres històries... Per una banda la llegenda del Rei Artur que, com Siegmund, és l'únic home que pot extreure una espasa allà d'una roca, i aquí d'un freixe. Per l'altra, ens recorda al conte de la Bella del bosc dorment (1679; germans Grimm, 1812), de Charles Perrault, on la princesa queda adormida allà retinguda per un bosc d'imponents esbarzers, aquí protegida per les flames, però en ambdós casos tot esperant l'arribada d'un valent cavaller. _The Ring of the Nibelungs reminds us the fictional novel The Lord of the Rings, by JRR Tolkien, where everyone wants to own the ring. There is, at least, also a couple of scenes that remind us other stories... one side the legend of King Arthur, because Siegmund (Die Walküre) is the only man who can get the sword from a place (there it was a rock, here is an ash). On the other hand, it also reminds us of the story of Sleeping Beauty (1679, Brothers Grimm, 1812), by Charles Perrault, where the asleep princess is 'retained' there by a forest of towering bushes, and here 'protected' by the flames, but in both cases awaiting the arrival of a brave knight.
AHIR vaig anar a... la inauguració de l'exposició sobre el nostre besavi, 'Vicenç Bou, de la plaça al Paral·lel', al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Així començava el post que vam publicar fa més d'un any en aquest blog sobre aquesta exposició... _About one year ago we published in our blog the post that follows... "Yesterday I went to... the opening of the exhibition of my great-grandfather called 'Vicenç Bou, de la plaza al Paral·lel' at Museu de la Mediterrània in Torroella de Montgrí.
"Vicenç Bou i Geli (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 19 de generdel 1885 - 6 de gener del 1962), fou un compositor, un dels més coneguts, premiats i homenatjats en el món de la sardana, instrumentista de flabiol, trombó i violí. La seva música forma part del repertori imprescindible de les cobles per a ballades i aplecs. _Vicenç Bou i Geli (Torroella de Montgrí, Baix Emporda, January 19th, 1885 - January 6th, 1962) was a composer, one of the best known and honored in music for Sardana dance and music, piccolo instryumentalist, trombone and violin. His music is an essential part of the repertoire of songs for dances and gatherings.
imatges de l'exposició Vicenç Bou, de la plaça al Paral·lel
_images from the exhibition
bust d'en Vicenç Bou al Passeig Vicenç Bou de Torroella de Montgrí
_his bust in Passeig VicençBou of Torroella de Montgrí
Aquesta exposició ressegueix la seva trajectòria musical, i dona una visió actual sobre la trascendència de les seves sardanes que es van ballar, i encara es ballen, arreu de la geografia catalana, d'Europa i de l'Amèrica llatina, i que van arribar, fins i tot, als teatres del millor moment del Paral·lel de Barcelona, els anys 20, quan les seves melodies es van fer populars i van ser escoltades i cantades per molts. _This exhibition traces his musical career, and gives a current view on the significance of his Sardanas that were danced, and even are still danced all over the Catalan geography, Europe and Latin America. They were also played at the best theaters of Parallel in Barcelona in 20's when his melodies became popular and were sung and heard by many.
L'exposició mostra com és la música de Vicenç Bou, i busca el per què les seves melodies eren adoptades ràpidament per tothom. Fins i tot les van cantar les gran cupletistes del moment, Mercè Serós, Pilar Alonso, Pepita Ramos Goyita, o Raquel Meller, que li encarregà diverses cançons. _The exhibition explains how the music of Vicenç Bou looks like and why his melodies were quickly adopted by everyone. Even they were sang by famous 'cupletists' of that time like Mercè Serós, Pilar Alonso, Pepita Ramos Goyita or Raquel Meller, who commissioned him several songs.
Quatre àmbits recorren la vida musical del Mestre. Introducció i contextualització. Els seus inicis. La creativitat lírica i el talent comunicatiu de la seva música. Vicenç Bou, encara més popular, a partir de la seva arribada al Paral·lel.
Cada un dels àmbits de l’exposició té un punt d’escolta de música de Vicenç Bou. Aquesta punts estaran nodrits sobretot de musica que prové de l’arxiu musical de Fonovilassar, un arxiu que s’encarrega de recuperar gravacions antigues de sardanes i música clàssica catalana. _Each section has a place to listen to Vicenç Bou's music. These points are fed mostly with music that comes from the musical files of Fonovilassar, which is responsible for recovering old recordings of classical music and Catalan Sardana.
L’exposició també mostra les gravacions que s’han realitzat exclusivament per aquesta exposició dels rotlles de pianola que es van trobar al Mas Roger de Cabacés (Priorat). Gràcies a la pianola de la Biblioteca de Catalunya (una de les dues que hi ha a Catalunya) s’han enregistrat sis sardanes de Bou. És el primer material musical de Bou que es va comercialitzar. Un gravació única i exquisida que ens transporta a principis del segle XX i ens ensenya com era la música de Bou. _The exhibition also shows som recordings from pianola rolls that were made exclusively for this exhibition. These were the first musical material from Bou that were released in the early twentieth century.
L’exposició també compta amb tot un seguit de material cedit per la família Bou al fons del Museu de la Mediterrània on es pot veure des dels mètodes d’estudi de Vicenç Bou fins als originals de sardanes escrites pel mestre tot passant per diversos materials més familiars com la típica boina que lluïa de gran. _The exhibition also features a series of items donated by family Bou to the Mediterranean Museum.
L'exposició, que es podrà veure al Museu de la Mediterrània fins al 13 de gener de 2014, (organitzada conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Museu Etnològic de Barcelona) moment en que començarà la seva itinerància per Catalunya, fins a arribar a Barcelona, al Museu d'Història de Catalunya, on es sumarà als actes de la Capitalitat de la Sardana." Doncs ja ha arribat a Barcelona, i així comença el post d'avui... AHIR vaig anar a...la inauguració de l'exposició sobre el nostre besavi, Vicenç Bou, de la plaça al Paral·lel, alMuseu d'Història de Catalunyade Barcelona (9 de maig - 22 de juny de 2014). _Finally the exhibition has arrived to Barcelona. So, today, this is our post... 'YESTERDAY... I went to the opening of the exhibition on my great-grandfather, 'Vicenç Bou, de la plaça al Paral·lel', at Museu d'Història de Catalunya in Barcelona (May, 9th - June, 22th 2014).'
L'exposició va ser presentada pel director del MHC, l'alcalde de Torroella, i el Delegat de Cultural Popular de la Generalitat de Catalunya
