AHIR vaig anar a...veure La Gran Depresión, amb la Bibiana Fernández i la Loles León.
La vida sentimental de la Manuela no ha anat com ella hagués volgut. La Marta, però, sempre s'ha envoltat d'homes rics que l'han mantinguda i l'han duta a cos de rei. Ara, vuit anys després de l'última vegada que es van veure, després d'haver estat amigues durant molts anys, la Marta truca la Manuela quan intenta suicidar-se pel seu enèssim fracàs matrimonial. Els motius de la seva separació, els seus fracassos, les seves soledats, les seves pors, els homes i la maduresa seran alguns dels temes que s'abordin en aquesta comèdia histriònica, histèrica, hilarant i, a vegades, divertida, dirigida per Dunia Ayaso i Félix Sabroso, autors de produccions com Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí (1997), El grito en el cielo (1998) i Fea (1994).
Però... malgrat que el plantejament de l'obra pugui tenir bastant bon aspecte, no ho és la seva realització. No crec que cap de les dues interpreti aquí el paper de les seves vides. No diré que au contraire, però esperava més d'elles... sobretot de la Loles León, que només quan actua onomatopèicament, o sembla que improvitzi, o es perdi en el guió, ens deixa entreveure la Loles que tots esperàvem, la Loles de les comèdies televisives o de pel·lícules com Mujeres al borde de un ataque de nervios o Amor de hombre. La Bibiana Fernández... bé... per l'edat que deu tenir está en molt bona forma.. física, em refereixo... la resta... uf! Crec que l'onomatopeia és el que realment salva les dues actrius... i la comèdia (que ho agraeix)!
Només si sou fans de les dues actrius us podria recomanar que l'anéssiu a veure. Ahir a la sala, que estava plena i no n'era el dia de l'estrena (que ja sabeu que aquest dia s'omplen les sales perquè tothom hi va de gorra) i era un dimarts a les vuit del vespre, n'hi devia haver molts de fans perquè tothom reia moltíssim. Jo també ho vaig fer en alguns moments... tot s'ha de dir... però, com us deia abans, només quan les dues actrius eren realment elles i no es cenyien estrictament al guió.
O també... AVUI m'agrada... com l'animació intenta fer el que els nostres governs són totalment incapaços... explicar-nos tot això de les crisis... financeres... del crèdit... econòmiques... de Grècia... de l'euro... rescats... del deute... recessió...
L'objecte d'avui és una Urban Creature (Urban Gnome i Street Style Gnome), dissenyada per l'empresa britànica de disseny vitamin living cap a l'any 2007.
Estàn fets a mà al Regne Unit en fina i resistent porcel·lana, i estàn tractats amb gràfics minimalistes, que els fan considerablement diferents als clàssics gnoms de jardí que tots coneixem. Medeixen uns 21cm d'alt.
Es van concebre com a alternativa actual al típic gnom de jardí britànic...
... ja que també es poden posar a l'exterior.
El nostre és com aquest...
... i és aquest (que tenim a la nostra casa de la ciutat)...
...es diu Bad Drip (degoteig de mal). Els detallats gargots representen un món d'estranyes criatures que es barregen entre elles en una gota negra que sembla que vessi del llenç.
Sabieu que els primers gnoms de casa de procel·lana van començar a ser produits a finals del s.18, i van ser molt populars al llarg de tot el s.19? Sembla ser que el primer gnom de ceràmica s'atribuiria a Baehr & Maresch de Dresde cap a 1841. Més tard, cap a 1860, començarien a produir-se en quantitat a Gräfenroda, una ciutat de Turíngia (Alemanya) coneguda precisament per la seva ceràmica.
D'aquesta manera, el gnom de jardí es va extendre ràpidament per tota Alemanya, i cap a França i el Regne Unit (on la jardineria és un hobby molt important). Al Regne Unit van ser introduits per Sir Charles Isham al 1847, quan va comprar-ne 21 de terracotta en un viatge a Alemanya i els va col·locar com a ornaments de jardí a casa seva (només en queda un d'aquells que està assegurat per valor d'un mil·lió de lliures). Curiosament, un dels més recents manufacturadors de gnoms de jardí és Tom Major-Ball, el pare de l'ex-Primer Ministre britànic John Major.
Com que s'han convertit en un accessori molt popular en molts jardins, han esdevingut també objecte de robatoris per part de col·lectius com el Front de Liberation des Nains de Jardins que pretenen retornar-los a la natura. Fins i tot, alguns gnoms que han estat raptats s'han enviat a que viatgessin per tot el món.
S'ha de dir... que hi ha gent per tot.
A Barcelona en podeu trobar a la botiga objeto de deseo, al carrer Balmes 237.
Ahir a la tarda vam anar a patinar una mica per fer baixar els excessos culinaris de les fiestukis de la setmana passada, i feia una molt bona tarda per sortir a donar un vol! Es nota que la primavera comença a escalfar una mica més... tot i que, arran de mar, la marinada sempre frena una mica més la temperatura. Per sort... no feia massa vent!
Ara ja fa uns dies que vam inaugurar aquest blog barcelona-hèlsinki-barcelona, i encara no us he dit massa coses d'aquest meravellós país que és Finlàndia. Així doncs, us en deixo algunes dades perquè us hi aneu introduint (primera part).
La República de Finlàndia (Suomi, Finlàndia) és un estat del nord d'Europa, fronterer amb Suècia al nord-oest, Noruega al nord i amb Rússia a l'est, i les seves costes estan banyades pel mar Bàltic i els golfs de Finlàndia i de Bòtnia.
Al s.12 Enric X de Suècia envaeix Finlàndia, convertint a tota la seva població al cristianisme i determinant l'origen suec d'una bona part de la població actual. El 1808, Finlàndia és conquerida per Alexandre I de Rússia, convertint-se en un Gran Ducat fins al 1917. Durant aquest període, el nacionalisme finès s'intensifica i el 1835 es publica el poema èpic nacional Kalevala, i el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal similar al suec.
Finlàndia aconsegueix la seva independència el 6 de desembre de 1917, després de la Revolució Russa, i el 1918, després de la Guerra Civil Finlandesa, Carles I és coronat monarca del Regne de Finlàndia; però, a la seva mort, mesos després, Finlàndia es converteix en una república.
Durant la 2GM, Finlàndia torna a ser ocupada per les tropes soviètiques durant la Guerra d'Hivern (1939-1940), i la Guerra de Continuació (1941-1944), on obtingué el suport de l'Alemanya nazi (de la que se'n va desprendre a la Guerra de Lapònia el 1945).
No va ser fins al 1995 que Finlàndia va entrar a la Unió Europea, després de la dissolució de la Unió Soviètica, amb la que mantenia un pacte d'amistat, cooperació i assitència mútua, i per tant, en el panorama internacional apareixia com un país no aliat.
Finlàndia és una democràcia parlamentària. El govern (valtioneuovosto) està dirigit pel primer ministre, que és acollit per parlament; i està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.
El president actual de la República de Finlàndia és Sauli Niinistö,
i el Primer Ministre, Jyrki Katainen.
El Parlament de Finlàndia (Eduskunta; i Eduskuntatalo, l'edifici del Parlament) és unicameral, està compost per 200 diputats i posseeix l'autoritat constitucional suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.
Finlàndia va ser un dels primer països a donar el vot a les dones, instaurant, per tant, el sufragi universal el 1906.
Finlàndia té el nivell més baix de corrupció poítica de tots els països analitzats al Transparency International.
El 2009 es van abolir les 6 províncies que existien fins aleshores, per constituir-se agències regionals administratives.
Finlàndia té 187888 llacs i 179584 illes. El llac Saimaa és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge és majoritàriament pla, amb algunos turons (tunturi); el paisatge també està dominat per extensos i frondosos boscos boreals i pocs terrenys aptes per al conreu. És un dels pocs països que encara creix, degut a l'ajustament isostàtic (l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'última edat glacial), i ho fa a un ritme de 7km2 l'any.
Llac Pielinen, Parc Nacional de Koli
El clima és nòrdic temperat a la zona meridional, i sub-àrtic al nord, a Lapònia, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats.
S'hi pot experimentar el sol de mitjanit durant unes setmanes a la part del territori que queda per sobre del Cercle Polar Àrtic (en el punt més al nord, 73 dies a l'estiu el sol no es pon, i no surt durant 51 dies a l'hivern).
Finlàndia tè una alta industrialització, i, en gran part, economia de lliure mercat. El nivell de vida de Finlàndia és alt. El sector econòmic clau és la manufactura, sobretot de fusta, enginyeria, metalls i telecomunicacions (Nokia), i d'altres indústries electròniques.
A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura (la gestió de les masses forestals) constitueix la segona opcupació per a la població rural.
La capital actual de Finlàndia és Hèlsinki (històricament ho va arribar a ser Turku, ja que fins al s.16 no es va fundar la ciutat de Hèlsinki) amb mig mil·lió d'habitants; les dues següents ciutats més importants en nombre d'habitants a la conurbació de Hèlsinki són Espoo i Vantaa (on hi ha l'aeroport de la ciutat); amb més de cent mil habitants, altres fora de l'àrea de Hèlsinki, són Tampere, Turku i Oulu.
El suomi (finès) el parla més del 90 per cent de la població, i el suec (la minoría més important del país, el 5 per cent) són les dues llengües oficials. A Lapònia també es parlen tres varietats de lapó o saami.
La major part dels finlandesos (84 per cent) són de l'Església Luterana de Finlàndia; la resta, protestants no luterans, catòlics romans, musulmans, jueus, i els no religiosos que són un 14 per cent.
La moneda és l'euro des de que el 2002 va desaparèixer el suomen markka (marc finlandès).
Maamme (El nostre país) és l'himne nacional de Finlàndia, compost per Fredrik Pacius i lletra de Johan Ludvig Runeberg, i es va sentir per primera vegada el 1848. Alguns finesos preferirien que es canvies per Finlandia de Jean Sibelius, amb lletra de V. A. Koskenniemi; altres que fos només la música de Finlandia de Sibelius.
La primavera ja és realment aquí (tot i que la glicina encara no ha començat a obrir els seus brots, ja hem plantat les primeres noves plantes de la temporada)... i ja podem començar a esmorzar a la pèrgola, a la nostra casa de la muntanya!
AHIR vaig anar a... l'inauguració del nou espai Ocaña, als números 13, 14 i 15 de la Plaça Reial de Barcelona (ii).
L'Ocaña és un d'aquests nous multiespais que s'han anat inaugurant a Barcelona en els darrers temps, com ho és també l'Antiga Fàbrica Moritz, que aglutinen restaurants, cocteleries, clubs, cafeteria (que de moment és el que s'obrirà al públic ja mateix), ... Té més de 1000 m2 i es troba als números 13, 14, i 15 de la Plaça Reial de Barcelona, i es va inaugurar el divendres passat després de 8 anys de reformes. Joaquima Laguna n'és la propietària, propietària també del cabaret de Zaragoza La Plata (conjuntament amb Bigas Luna).
danny caminal, el periódico
El restaurant oferirà cuina catalana i mediterrània oriental fusionant les vanguàrdies cul·linàries amb la tradició (el xefs són Jordi Anglada i Tara Stevens). En la cocteleria Apotheke, a la planta subterrani, s'ha instal·lat el mobiliari d'una antiga farmàcia del s.19.
Però... per què aquest local es diu Ocaña? Qui era Ocaña?
Ocaña (José Pérez Ocaña) va ser un pintor naïf (però vivia professionalment com a pintor no de pinzell), anarquista, activista LGBT espanyol, però, sobretot, per allò que més va destacar va ser pel seu estil de vida, per les seves perfomances, i per expresar-se lliurement als anys 70, encara sota la dictadura de Franco, i després durant la transició, enmig de valors arcàics i opressors. Els últims mesos de la seva vida (abans de morir cremat quan una bengala va incendiar la seva disfressa al 1983, quan només tenia 36 anys) va viure en un sotateulada de la Plaça Reial, damunt dels locals que avui són el nou espai Ocaña, però la Rambla va ser, sempre, des que va marxar de la seva Cantillana natal (la banda de Cantillana és la que veieu i sentiu en els vídeos, que homenatjava el desaparegut artista), el veritable escenari de les seves intervencions artístiques i festes, i que omplia de transvestisme, mantons i ventalls, color i animació en una època encara una mica grisa...
AHIR vaig anar a...veure les exposicions de Goya i de Delacroix al Caixa Fòrum de Barcelona.
L'exposició "Eugène Delacroix (1798-1863)" comprèn el conjunt de la carrera del pintor i ofereix la presentació més completa de les seves obres des de l'exposició del centenari organitzada al Museu del Louvre l'any 1963, un conjunt d'obres que provenen de col·leccions públiques i privades d'Europa i Amèrica, des del començament quan buscava la inspiració en obres d'art i textos literaris, fins a l'etapa final, marcada pel realisme; des de grans pintures d'inspiració històrica fins a obres religioses o pintures d'animals, des de quadres de gran format fins a aquarel·les i gravats.
L'exposició de Delacroix, d'entrada gratuïta, s'estarà al Caixa Fòrum de Barcelona fins al 20 de maig.
L'exposició de "Goya. Llums i ombres" consta de noranta-sis obres de l'artista, procedents de la col·lecció del Museo Nacional del Prado, entre les que destaquen El para-sol, La gallina cega, El ninot, La duquessa d'Alba i "la Beata" o l'Autorretrat de 1815. També hi ha retrats de cort, mostres dels Desastres de la guerra i dels Capritxos, escenes de Tauromàquia i els Somnis. Aquest conjunt d'obres mostren la complexitat i la singularitat de l'obra de Goya, que obre nous camins en l'art universal.
L'expisició de Goya, d'entrada gratuïta, s'estarà al Caixa Fòrum de Barcelona fins al 24 de juny.
I també...
AHIR vaig anar a...l'inauguració del 36è Saló d'Art Antic i Modern a la Fira de Barcelona.
Tresors clàssics i contemporanis, escultures medievals o sofisticats treballs modernistes, Art Nouveau i Art Déco dialoguen amb talles romàniques i gòtiques, peces d'art africà, vanguàrdies pictòriques del s.19 i del s.20, mobiliari de diferents èpoques i estils, iconografia russa o alta joieria... en total, més de 10000 obres per ser admirades (anava a dir a l'abast de tothom... però no és cert, tot i que hi ha l'Espai del Desig que presenta obres de menys de 3000 euros) des d'avui dissabte 24 de març a l'1 d'abril.
No trobo en Jordi per enlloc... serà perquè es mimetitza molt bé enmig de tanta antigalla.
I també...
AHIR vaig anar a... l'inauguració del nou espai Ocaña, als números 13, 14 i 15 de la Plaça Reial de Barcelona (i).
El dilluns us en donaré més detalls de què és aquest espai que obre les seves portes avui al públic, i de qui era Ocaña, que afegiré en aquest mateix post. Però... de moment... us en deixo les imatges.
