...sense títol,

Avui és la diada de Sant Jordi. Felicitats a tots els Jordi's.

I... molt especialment... és clar... al nostre Jordi! No us oblideu de felicitar-lo(s)!

Ja sabeu quin llibre regalareu?
...

una MICA de TOT... i de RES

Ja tornem a tenir el cap de setmana al damunt... anem de viatge?

Si us trobeu no molt lluny d'algun d'aquests paratges... no deixeu d'acostar-vos-hi.

quartaPart  via thecoolhunter

Taj Exotica Resort 5 estrelles, Maldives

Casa Kimball, República Dominicana

Platja Elafonisi, Creta

Pongua Falls, Vietnam

Seychelles

Yushan National Park, Taiwan

Hotel Intercontinental i Thalasso Spa, Bora Bora

Llacuna blava, Reykyjavik, Islàndia

Bachalpsee, Berner Oberland, Suïssa

Shangri-La's Barr Al Jissah Resort, Oman

Positano, Costa Amalfitana, Itàlia

Las Dunas, Perú

Kaieteur Falls

Lady Musgrave Island, Gran Barrera de Coral, Austràlia

I... per què no... sempre va bé una mica de Hèlsinki. 

MOI, MOI! Ja Hyvää viikonloppua!

Bon cap de setmana!

...sense títol,

À la ville de... l'Estartit.

Aquest és el temps que feia a l'Estartit per Setmana Santa, mentre els homes i les dones del temps no paraven de dir que plovia per tot Catalunya. On són els núvols de tormenta?

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... Tapis Rouge, de Gaëlle Villedary.

Instal·lació feta el 2011 a Jaujac de l'artista plàstic Gaëlle Villedary, que viu i treballa a Marsella, fotografiada per David Monjou.

168 rotlles de 420 metres de gespa. En total... 3,5 tones.

Au coeur du village de Jaujac, l'installation in situ Tapis rouge! célèbre les 10 ans di sentier Art et Nature, sur mon chemin un artiste passe...

Déployer la symbolique de l'hommage, traverser le village pour relier les espaces naturels de part et d'autre, un lien, un chemin, un sentier, connecter le coeur du village et ses habitants avec la vallée. L'incarnation du fil qui traverse les époques à Jaujac est un brin de nature, une communion entre la Nature et l'Homme, à travers l'Art.

Cette pelouse strictement autorisée, comme une résurgence du vivant sur le bitume, le ciment ou le goudron guide nos pas, curieux de voir où cela nous mène...

Gaëlle Villedary

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... la Seca Espai Brossa a veure l'espectacle concert 14:45 Música entre dues guerres.

14:45 és des de 1914 fins a 1945, les dates que maquen l'inici de la Primera Guerra Mundial i la fí de la Segons Guerra Mundial. 

És l'intèrval de temps en què el món, com el rellotge que, permanentment il·luminat decora solitari i immòbil l'espai escènic, es va aturar. Una hora, com qualsevol altra, en què les vides de mil·lions de persones van perdre les esperances d'un futur millor, i les il·lusions i els jocs dels més petits es van oblidar sota la foscor del nou segle que ja s'havia perdut.

14:45 Música entre dues guerres és un passeig amb la màquina del temps per aquelles cançons que mostren la capacitat de l'èsser humà de sobreviure i lluitar per continuar sempre endavant. Frgaments de cançons i melodies que, com si haguéssim atrapat al vol en aturar-nos momentànimament en diferents etapes del nostre viatge per la història (els anys '20, la depressió dels '30, i l'amenaça dels '40) parlen d'amors, de desamor, del futur i del passat, de l'impossible, de la felicitat, dels jocs, ...són músiques que van permetre a les persones que (sobre)vivien en aquells temps tan convulsos emocionar-se, evadir-se uns instants i somiar en un món millor.

I així mateix ho fem ara al segle XXI, també bastant convuls, a través de les virtuoses mans del pianista Franco Piccinno que flueixen àgilment per les tecles del seu piano per unir-se amb la dolça, però enèrgica quan cal, veu de la Rosa Galindo. Una sublim combinació que a través de l'aire penetra en les fotografies dels nostres rècords més personals.

Es tracta d'un projecte intemporal en què Lili Marlène, O bella Ciao, Smile, Cheek to cheek, Smoke gets in your eyes, Rapsody in blue, la Dansa del sabre, Over the Rainbow, el Cant dels ocells, i els fragments de moltes més... fins i tot A las barricadas, que podria tornar a ser l'himne dels nostres dies, juntament amb peces musicals icones del segle XX de Gershwin, Mompou, Porter, Trenet o Ravel, i altres, ens fan pensar una mica més.

En definitiva... és un espectacle de petit format, d'una horeta i escaig, però amb la intensitat sensorial de les obres més grans. El recomano molt ferventment. Llàstima que només siguin a l'Espai Brossa del carrer Flassaders, 40 de Barcelona fins al 6 de maig. Però encara teniu temps d'anar-hi!

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... ria estar una estona relaxat aquí.

Tot i que no és en absolut el meu estil de decoració... no li faria cap lleig si em trobés aquest bany preparat, fumejant i plè d'escuma... amb una tènue i càlida il·luminació... i una música suau que m'acompanyi durant un parell d'hores, lluny del mundanal ruido. Sensacions i prou!

MOI, MOI!

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'avui són les Wooden Dolls d'Alexander Girard de 1963.

Alexander Girard va nèixer a Nova York l'any 1907 (mor l'any 1993), però de seguida va anar a viure a Itàlia, a Florència, on va crèixer fascinat pels naixements, les joguines i les miniatures. Girard es va graduar a la Royal School of Architecture de Roma.

És conegut, sobretot, per la seva contribució al disseny tèxtil americà de postguerra (la seva intensa relació amb l'art popular de SudAmèrica, Àsia i Europa en va ser la seva font d'inspiració principal), particularment per les seves obres per a Herman Miller i la creació de teixits per a George Nelson i Charles i Ray Eames, on es reflexa la seva predilecció pels colors i els estampats alegres. Prefereix les formes abstractes i geomètriques. Moltes d'aquestes mostres són plenament actuals i encara se'n poden aconseguir.

Alexander Girard i Susan Girard, la seva dona, van arribar a reunir tota una col·lecció d'artefactes provinent de l'art popular i del folk art, com joguines i teixits de tot el món, que es van convertir en la Girard Foundation l'any 1962.

Art is only art when it is synonymous with living.

Alexander Girard

Les Wooden Dolls (nines de fusta, pintades a mà), dissenyades i fabricades pel mateix Girard per a la seva casa de Santa Fe el 1963, també mostren l'inspiració de la seva col·lecció d'art popular. Aquestes nines són un objecte tant decoratiu com recreatiu que, en un principi, només havien de ser per a ús personal. Representen personatges de tot tipus, a vegades alegres, a vegades malhumorats, o esquerps, i Vitra Design Museum, a qui Alexander Girard va legar tots els seus dissenys i obra pòstuma del seu estudi a la seva mort, l'any 1993, és l'encarregt de la seva reedició.

Toys represent a microcosm of man’s world and dreams.

They exhibit fantasy, imagination, humor and love.

They are an invaluable record and expression of man's ingenious unsophisticated imagination.

Alexander Girard

Dels 22 models que hi ha editats per vitra, nosaltres ja en tenim sis... tres a la casa de la muntanya...

...i tres més a la casa de la ciutat. Ens ajudeu a donar-los-hi un nom? (deixeu-lo en un comentari al final del post)

Vénen en una caixeta de fusta, amb el certificat d'autenticitat i el seu número de l'edició corresponent. Uf! Encara ens en falten un bon grapat! Si algú ens en vol regalar alguna... ja ho sap!

MOI, MOI!

HÈLSINKI

Valoteos Senaatintorilla
Instal·lació de llum a la plaça del Senat de Hèlsinki durant les celebracions de l'Estació de la Llum.

2009

2010

2011

Valoteos Eduskuntatalolla

Instal·lació de llum al Parlament, a Hèlsinki, durant les celebracions de l'Estació de la Llum.

2010

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... l'entrega dels 56 premis RNE Sant Jordi de cinematografia.

La gala es va celebrar ahir al vespre a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona...

... i va estar rodejada d'un cert glamour, tant a la recepció dels convidats...

...com al posterior (espectacular) còctel, enmig d'actors i actrius i de personalitats del món de la cultura, a la sala dels tancs de destil·lació, i que es va encarregar d'elaborar Nandu Jubany, que té estrella Michelin (que hi era personalment), i tot regat amb cervesa Estrella Damm, és clar... però d'això en parlarem una mica més tard.

Però... parlem dels premiats. 

Julieta Serrano va rebre el premi a tota una trajectòria.

El premi a la millor pel·lícula espanyola va ser per a Chico y Rita, de Fernando Trueba i Xavier Mariscal, que van recollir el guardó.

Eva, de Kike Maíllo, es va endur el premi a la millor opera prima.

José Coronado, millor actor espanyol per No habrá paz para los malvados; i Michelle Jenner, millar actriu espanyola per No tengas miedo. Michelle Jenner, referint-se a totes aquelles persones que han estat objecte d'abusos, va citar una frase que em va agradar molt: No és valent aquell que no té por, sinó aquell que sí que en té però és capaç d'enfrontar-s'hi! Tots dos van recollir el premi personalment.

Com a millor pel·lícula internacional, The Artist. Kirsten Dunst i Michael Fassbender (que, òbviament, no van venir a recollir el seu guardó... i així ja entrem en la polèmica de si s'ha de donar guardons a actors que se sap que no es presentaran a recollir-lo, com es va encarregar de destacar en Quim Masferrer, que anava amenitzant la gala de tant en tant), millors actriu i actor internacionals.

El Premi Sant Jordi a tota una trajectòria en pro de la cinematografia va ser per a Ventura Pons (que tampoc va recollir el premi perquè va preferir recollir-ne un altre als Estats Units i no el del seu país).

Les Roses de Sant Jordi, un guardó otorgat pels oients de RNE, van anar a parar a La piel que habito, com a millor pel·lícula espanyola, i que va recollir Agustín Almodovar (germà de Pedro Almodovar); i com a millor pel·lícula estrangera, Drive, de Nicolas Winding Refn (que tampoc no va recollir el seu premi).

Després, els de Can Jubany havien preparat un còctel espectacular. Tot això era el menú...

A peu dret... teniem cotnes de peix i de pop fregides, mini-llonganisses Jubany, galetes oreo de formatge parmesà, air-baguette de cansalada ibèrica amb caviar d'oli d'oliva, mollet de pa amb pernil ibèric Joselito, ou kinder de foie tofonat, patates braves 2012, cruixent de brandada de bacallà i el caneló tradicional de pollastre de pagès rostit. 

També hi havia un buffet d'arrossos... arròs cremós de carxofes, bolets i tou dels til·lers, i arròs sec amb brou d'escamarlans. A la planxa... una truita al revés amb patata i ceba confitada, que preparava el mateix Nandu. 

De postres... crocant d'ametlla amb plàtan i fruita de la passió i una Caixa de Bogeries Dolces. 

I Sacher de la Foix de Sarrià!

ESPECTACULAR!!! Ja ho sabeu els que també coneixeu el seu restaurant.

I enmig de tanta bona teca... amb els convidats, en Mariscal fent una cervesa, la Sardà i la Loles León petant la xerrada, i aquesta fent-se una foto amb nosaltres...

aquesta foto no la vaig fer jo... òbviament... hi surto... i està un pèl moguda!

...amb en Coronado...

mireu en Jordi a l'esquerra d'en Coronado... què feliç amb el famoseo!

I la festa va anar passant... molt i molt bé!

Hyvää yötä!

Bona nit!