Es tracta d'una casa a Amagansett que la model originària d'Imatra (Finlàndia) i el seu marit Jon Rosen van comprar i van decorar al més pur estil campestre (amb tots els seus luxes, és clar... no deixa d'estar als Hamptons). Està composta de dos antics graners i un altre edifici més contemporani units per acer i vidre. Ja que va ser Tiina Laakkonen qui es va encarregar de la decoració, com diu ella, la casa és plena de Finlàndia.
L'objecte d'avui és unamàquina de tren de llauna dels anys '60.
És una màquina de tren, de llauna, molt ben serigrafiada, que funciona amb piles. Feia temps que no posava unes piles tan grosses en un aparell que funciona amb bateries!
S'encenen els llums del davant i la llanterna groga, la part on hi ha la xemeneia es mou endavant i endarrera, sona el xiulet, i és d'aquells juguets que quan topen amb algun objecte fan mitja volta.
De moment està a la casa de la ciutat.
El primer dia que vam posar-hi piles (pensava que de tan grosses ja no se'n feien)... no funcionava. Però volíem que funcionés... l'havíem d'arreglar d'alguna manera... però com?
Vam trobar per internet unes noies restauradores a qui vam decidir d'intentar trucar per si sabien com arreglar-la... perquè no coneixíem cap lloc on dur una joguina d'aquests tipus. Així doncs les vam trucar a Artelier restauració. Se la van estar mirant, i semblava que uns quants cables s'havien de tornar a soldar.
Les llums ara ja anaven, però el motor no feia cap tipus de senyal de voler arrencar. El van estar analitzant però... finalment... ens van aconsellar que se'l mirés un tècnic, algú més especialitzat en motors, i la vam dur a El Tren Roig, que en un moment van veure què passava i van tornar a posar la màquina a punt!
Ara ja torna a funcionar perfectament! Estem molt contents d'haver-ho aconseguit, després d'un parell de mesos d'intentar-ho! Creiem que no ens ensortiríem, i que hauria de tornar al prestatge d'on va venir, a passar l'eternitat.
És dels anys '60, de la marca Modern Toys, que pertanyia a l'empresa japonesa Masudaya Toy Company (una empresa que va nèixer el 1724 i que ha perdurat fins avui dia). Va ser líder en exportació mundial de joguines mecàniques de llauna i amb bateries a partir de la IIGM.
Hi havia d'altres models similars al nostre, però que canvien el nom del tren o el color, o...
Un llibre recull tots els productes que van sortir d'aquesta empresa des dels anys '40 fins els anys '80.
AHIR vaig anar a...veure l'obra Celobert al Teatre Goya de Barcelona.
Dos anys després de la mort de la seva dona, Tom Sergeant (Josep Ma Pou) decideix anar a veure Kyra Hollis (Roser Camí), la seva amant durant set anys. Ell és empresari multimillonari. Ella s'ha volgut convertir en mestra d'una escola marginal. Dos móns s'enfronten entre la incomprensió i els records d'un passat artificial.
Aquesta és la sinopsi d'una obra rotunda, de l'autor David Hare (que també té en escena L'Habitació Blava al Teatre Romea), un dramà quotidià, amb alguns girs de comèdia, on els personatges semblen lluitar per atendre un futur vital que no perdurà més enllà dels records i les seves vides del passat. Ella sobreviu a les seves idees socials en un entorn social i personal gairebé hostil, però imperturbable, mentre que la culpa i el sentiment de traició a la mare morta minen cada dia més l'estabilitat emocional de la relació pare (Tom) i fill (Edward). Quan tots dos intenten restablir el contacte novament amb la persona que durant tants anys els havia mantingut units (la Kyra), la fortalesa de les creences personals trontolla davant la possibilitat d'un consol impossible perquè la vida no els permet una segona oportunitat. Els contrapunts són massa oposats, tot i que la Kyra veu en Edward un càlid record de la vida que tant de temps havia enyorat.
Si la interpretació de Pou està a la alçada del seu talent, Roser Camí (a qui ja havíem vist també a Un Déu Salvatge) duu a terme una interpretació estelar.
Si us ve de gust, els veure al Teatre Goya fins l'1 de juliol.
VAPPU és una de les festes principals del calendari finlandès.
És la festa de l'1 de maig, la festa del treballador... i reb el seu nom de Sant Walpurgis, que celebra el dia de la seva onomàstica.
Però VAPPU és molt més que això... és el moment en què es deixa enrere el dur i llarg hivern per donar pas a la primavera, a més hores de llum, i al verd dels camps i dels boscos... però, fins i tot, encara és molt més que això... és sobretot la festa dels estudiants de secundària i, per extensió, la de tots els estudiants que acaben els seus estudis. És doncs, un dia de festa nacional, que omple els parcs i les places d'arreu de la geografia finlandesa, barrejant una mica de tot... i de res... de concerts, de manifestacions... en definitiva, d'actes de tot tipus que tenen en comú la celebració.
La festa comença el dia 30 d'abril i continúa, sota els efectes d'ingestes quantitats d'alcohol, al llarg de tot el dia 1 de maig.
Els estudiants han acabat essent els protagonistes de la festa, que celebren lluint vestits de gala i una gorra blanca. Els estudiants de les universitats, més concretament, vesteixen monos amb els colors de les seves facultats (subvencionats o patrocinats per empreses de tot tipus) i les gorres de graduació (ylioppilaslakkeja).
Aquestes gorres són com les de marineret de les comunions d'aquí, que s'han de conservar tota la vida (i que, fins i tot els més vells les duen a passejar aquest dia) i no es poden rentar mai.
Però també algunes estàtues del país reben la seva gorra.
A Joensuu es mulla l'estàtuta representativa de la ciutat amb xampany i se li posa la gorra de graduació. Amb una altra gorra d'un metre de diàmetre inicien, aleshores, una marxa amb música des del centre de la ciutat fins a l'edifici Carelia, on la col·loquen a una de les escultures que hi ha al davant.
A Hèlsinki, l'estàtua Havis Amanda (Manta), que representa la ciutat de Hèlsinki sortint del mar, desprès de ser rentada, també reb la seva gorra cap a les sis de la tarda del dia 30 d'abril, al mateix moment en què els estudiants es posen la seva i milers de taps de botelles de begudes escumoses volen pels aires. El dia següent, es reuniran tots, amb amics i famílies, sobretot als parcs de Ullanlinnanmäki i Kaivopuisto.
A Tampere, d'altra banda, els estudiants de primer any es llencen als ràpids del riu, per torns, dins d'uns contenidors de camió i vestits amb els seus uniformes.
Les celebracions de VAPPU han esdevingut una espècie de carnaval (kevään karnevaali o carnaval de primavera), que converteix els sempre tranquils i reservats finlandesos en éssers que, sota els efectes de l'alcohol i amb una copa a la mà, poden arribar a compartir la festa amb qualsevol desconegut. Aquestes festes s'allargaran fins a altes hores de la nit. El dia següent és per als amics i les famílies, que es reuneien per tot arreu per celebrar el VAPPU fent pícnics i brunches.
Les menges típiques d'aquest dia són el tippaleipä (una pasta fregida de b(r)unyol) servit amb una beguda d'hidromel, la sima. També els munkki, una mena de rosquilla.
AVUI m'agrada...endiverses coses (i III), i una cosa que pots fer tu mateix.
Spontaneous
piles seem to form around my house. Mail is probably the most often piled
culprit. Why worry about opening mail and filing it when you can stack it up
for a week? If you feel the same but are looking for a way to appease the neat
freaks in your life, why not make a cool-looking basket for it? — Matt
Materials
5/8″ wide hardwood dowel, 1 x 2 hardwood
board, leather straps, heavy waxed
thread, tacks
Tools
saw, drill press, pocket screw
jig, drill, tack hammer, leather hole
punch or awl, heavy waxed
thread, leather needle
Instructions
1. Cut your wood pieces first. Grab the 1
x 2 and cut a 12″ piece and
two 6″ pieces. Cut a dowel piece to 12
1/2″.
2. Time to drill holes: Measure the
centers and 3/4″ from the front end of the 6″ pieces, and drill a 5/8″ wide hole that’s 1/2″ deep to accept the dowel. Drill
your pocket holes on the ends of the 12″ back piece.
3. Cut your leather strap piece to
11″ lengths. I used six
pieces. On one end, punch four holes — two close to the end, and two about 2″ in. You can wrap a piece around
your dowel and judge how close you want to punch your holes. After punching
holes, I ran some waxed thread though three or four times, tied it toward the
back with a square knot and cut the ends.
4. After sewing up all your straps,
assemble them to the dowel piece, spacing them evenly, and then you can tack
them to the back board. Lay them nice-side down and nail some tacks to the top
edge. Make sure to nail them near the top so you can lift them up to screw the
frame to the wall and so your screws will be hidden underneath.
5. Lastly, we’re ready to assemble
the frame. Attach one side piece using pocket screws in the pocket holes you
drilled earlier. Insert the dowel to the attached side, then screw together the
other side piece. You might need to tap the dowel with a mallet and ensure that
it’s squared with the back piece. After assembly, you can attach it to the wall
simply by drilling through the back — the screws will be hidden if you center
them under a couple straps.
AVUI m'agrada...endiverses coses (II) (back to the future? - forward to the past?).
De moment només són prototips del dissenyador Jonas Damon, però... oi que seria xulu?!
analog group iPad, iPod & iPhone
alarm dock
radio dock
Sobretot la televisió... us en recordeu d'aquests models... jo sóc jove(?), però encara en vaig veure alguna així! Els més petits... ja ho deveu haver vist tot pla.
L'objecte d'avui és un cotxet de carreres clàssic (o vintage, com preferiu), un caminador per a nens petits.
El tenim a la nostra casa de la muntanya, i el vam comprar en una botiga de joguines de metall i de caminadors d'aquest tipus (hi ha d'altres models, colors i formes) quan vam inaugurar la casa... ara fa uns quatre anys.
Aquí el teniu al seu lloc actual (sota una cadira, per cert, dels anys 50, de les que ja en parlarem un altre dia).
Va ser un amor a primera vista... i sort d'això! Perquè ja l'hem vist a botigues, sobretot a Barcelona, per un 50percent més del preu que vam pagar aquella día.
Però... no només l'hem vist posteriorment a botigues, sinó també en articles i fotografies de decoració...
...en anuncis de televisió...
...i, fins i tot, en una sèrie de televisió tan bona com és Modern Family!
Hyvää päivää kaikille, Ara feia ja un més i quatre dies de la intervenció quirúrgica que em van fer al peu. Per tant... des d'aleshores no havíem pogut anar a patinar (rullaluistella és patinar en finès)... i ja ho trobàvem molt a faltar.
Així que vam preguntar a la cicatriu què li semblaria d'anar-hi una estona... només per escalfar motors... i em va dir que sí... que ho intentéssim. Tot va anar bé!
Antiga fàbrica de barrets de palla al barri de Kungsholmen d'Estocolm. Consta de tres edificis que conformen tot el conjunt industrial de la fàbrica. Un d'ells es correspon a l'edifici on s'hi va instal·lar la primera fàbrica (Wilhem Dahlgren, 1886-1887); el segon, l'edifici d'habitatges on hi vivien l'amo de la fàbrica i la seva família, i construit en un estil més aviat gòtic (Alfred Poder Heller, 1891-1892), i el tercer, el darrer bloc d'ús industrial que es va afegir a la fàbrica de barrets de palla (Gustaf Wickman, 1897-1898).
.jpeg)
