AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... l'obra gràfica de l'artista i il·lustrador estonià Eiko Ojala, del que ja us n'havíem ensenyat treballs previs... aquí. 

What today I like most is the graphic work of Estonian artist and illustrator Eiko Ojala,  whose previous works you can also see in our blog... here.

The Estonian graphic designer and illustrator Eiko Ojala has continued his fantastic three dimensional drawings for leading publications around the world. His process involves a mix of digital illustration, paper textures, and a mix of both real and artificial shadows. Eiko won a 2013 Young Illustrators award and an ADC Young Gun award, and his work has appeared in Wired, the New York Times, the New Yorker, Dwell Magazine, ... _El dissenyador i il·lustrador estoni Eiko Ojala continua amb els seus dibuixos tridimensionals. Recorre a una barreja d'il·lustracions digitals, textures en paper i la combinació d'ombres reals i artificials. Va guanyar el Young Illustrators award al 2013, i també el ADC Young Gun award, i la seva obra ha aparegut en mitjans internacionals tan importants com Wired, el New Tork Times, el New Yorker, Dwell Magazine, entre d'altres.

Here you may see more over. _Aquí hi trobareu més imatges.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... poder menjar a l'exterior, si el temps ho permet. Nosaltres ho fem aquí!

What today I like most in summer is dining al fresco... We do it here!

But... what do you thing about these (also) amazing alternatives? _Però... què me'n dieu d'aquests altres espais!

src the style files

Kids too... _I els nens també poden...

src the style files

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... que l'experiència d'anar a fer benzina sigui alguna cosa més que omplir el dipòsit del cotxe.

What today I like most are... these amazing architectonic gas stations, a new experience for our eyes besides filling the tank of our cars.

Esposende Gas Station (Caldeira Figueiredo Architects), Portugal
src architizer

En aquestes espectaculars benzineres, arquitectònicament parlant, segur que és possible!

Helios House (Office dA), Los Angeles
src architizer

Fuel Station + McDonald's (Khmaladze Architects), Batumi, Georgia
src architizer

Shonzino Gas-Station (Barel Architectes), Tel Aviv, Israel
src architizer

GAS - gas station chain (Atelier SAD), Matúškovo, Slovakia
src architizer

United Oil Gasoline Station (Kanner Architects), Los Angeles
src architizer

Litro Premium Gas Station (Eight Inc.), Bucarest, Romania
src architizer

Gazoline Petrol Station (Damilano Studio Architects), Piemonte, Italy
src architizer

Some of the great names of architecture, like Frank Lloyd Wright and Mies van der Rohe, also designed gas stations. _També grans noms de l'arquitectura com Frank Lloyd Wright o Mies Van der Rohe van dissenyar gasolineres.

Frank Lloyd Wright, Cloquet, Minessota
src the atlantic

Mies Van der Rohe, Montreal, Canada
src architizer

Another icon of the design world of gas stations are those legendary TEXACO designed by  Walter Dorwin Teague last century. Also the mid-20thcentury style ones. _Una altra de les icones en l'arquitectura de les gasolineres són les mítiques TEXACO, de la primera meita del segle passat, dissenyades per Walter Dorwin Teague. També les de meitat del segle passat.

src lucky mojo

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

HÈLSINKI

Hyvää perjantaita (friday_divendres) kaikille!

Very beautiful and relaxed images for the weekend of the midnight sun in summer in Helsinki, and in Finland! _Per al cap de setmana... unes belles imatges del sol de mitjanit a l'estiu a Hèlsinki, i a Finlàndia!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser fa unes setmanes... a la inauguració de les 'Nits Gaudí' de la Torre Bellesguard de Barcelona.

Yesterday I went to... actually it was a couples of weeks ago... to the opening party of the 'Gaudi Nights' at Torre Bellesguard of Barcelona.

Torre Bellesguard, one of the most symbolic and unique works of the Catalan genius Gaudí, using rectilinear forms rarely seen in his other work, was opened to the public on September 17th 2013. Built between 1900 and 1909, this is one of the few works by Gaudi which still used as a residence by its current owners, the Guilera Family. _
La Torre Bellesguard de Barcelona, a la zona alta de la ciutat, és una de les cases més singulars de la ciutat, construida entre 1900 i 1909 per l'arquitecte Gaudí, i habitada, des d'aleshores, pels seus propietaris, la família Guilera.

Quantes vegades hi havia passat pel davant, anant i tornant de l'escola! Però fins fa uns dies no hi havia entrat mai. I és que no és des de l'any passat que la Torre Bellesguard es va convertir en un nou espai de visita de la ciutat de Barcelona.

His inspiration was the medieval castle of Martin I, also known as Martin the Humane, the last king of the Catalan dynasty of the House of Barcelona, who resided at Bellesguard until his death in 1410.  _En aquest indret el rei Martí I l'Humà, l'últim rei del Casal de Barcelona, hi va tenir la seva residència al 1408, un parell d'anys abans de morir sense descendència, per la puresa de l'aire d'aquesta zona i per l'existència d'aigües subterrànies. Algunes de les restes medievals del Palau i de les muralles encara són visibles, i Gaudí les va incorporar i reinterpretar en la nova construcció.

Gaudí built a castle that was a blend of Art Nouveau and Gothic style and restored the ruins of the medieval palace, which are now part of the estate’s grounds. 

The history of Bellesguard is inextricably bound up with the history of Catalonia. The many historic events that unfolded and the renowned figures that passed through Bellesguard over the centuries influenced and inspired Antoni Gaudí to create one of his most personal, symbolic and fascinating works. 

_Tota la història que envolta l'enclavament va influenciar fortament Gaudí, que va construir una obra entre el gòtic i el modernisme, carregada de simbologia i d'al·lusions al passat gloriós de Catalunya, que no desvetllarem per si algú hi vol anar a descobrir-ho.

Located in the upper area of Barcelona, this is the unique Gaudi’s work which includes a spacious garden and allows holding events in the open air, where the guests can enjoy the nature within an absolutely private ambience. It is a place of peace, uniqueness, offering the possibility of stepping on a land with thousands years of history. _Com que és l'única construcció de Gaudí que permet gaudir d'uns jardins amplis on celebrar-hi tot tipus d'actes a l'aire lliure, envoltat de pau i de natura, a la ciutat de Barcelona, les Nits Gaudí es converteixen en una oferta molt interessant per als estius a la ciutat.

This summer, in this marvelous place, Bellesguard will give the opportunity to all the guests to enjoy an exclusive and quiet ambience in the upper area of Barcelona: the Gaudi Nights. Gaudi Nights include 47 musical feasts. During the Gaudi Nights, the guests can take a guided panoramic visit to Bellesguard, a glass of cava and enjoy a concert of Jazz, Blues or Classical Guitar (according to the schedule).  _Les Nits Gaudí són 47 vetllades musicals, des del 18 de juny al 13 de setembre, on els visitants gaudeixen d'una visita guiada de l'exterior de la casa (en d'altres ocasions també es pot visitar l'interior), una copa de cava i un recital de Jazz (dimecres), Blues (dijous), Guitarra (divendres) o Música Clàssica (dissabte).

Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!

MOI, MOI!

BARCELONA

Hyvää keskiviikkoa (wednesday_dimecres) kaikille!

Do you know what it is called 'the tile (panot) of Barcelona'? _Sabeu què és allò que s'anomena el panot barceloní? 

Panot (tile), from the French word 'panneau', means slab construction. Is the typical tile from the sidewalks of Barcelona. While there are differentes designs, all of them have in common their sizes... 20cm side, and 4cm thick. Escofe, founded in 1886, was the company who won a competition in 1916 to supply slabs to Barcelona. And still it does. _Panot, del francès panneau, significa lloseta de construcció. És la rajola típica de les voreres de Barcelona, ja extesa a tots els barris. Si bé amb dissenys diferents, totes tenen en comú les mides... 20cm de costat, i 4cm de gruix. La casa Escofet, fundada al 1886, va ser qui al 1916 va guanyar un concurs de subministrament de panots a l'Ajuntament.

src las Piedras de la Ágora

Tile with 4 or 9 square pads, also called 'chocolate bar'. Tile with 4 pads and 4 rings. Tile 'of the roses'. Tile with a central square and four circles. Tiles with three concentric rings. Tiles with five or six bars. 'Macaroni' diagonal slabs. Tile with the 'B' of Barcelona. Tiles with letters, which were placed on the sidewalk and the street name indicated. Smooth slabs to indicate the bike lane. There are places in the city where the mixture seems to be the role model!  _Panots de 4 o 9 pastilles quadrades, denominats també de presa de xocolata. Panot de 4 pastilles i 4 anelles. Panot de les roses. Panot de quatre cercles i quadrat central. Panot de tres anelles concèntriques. Panots de cinc o sis barres. Panots de macarrons diagonals. Panot de la B de Barcelona. Panots de tacs. Panots de lletres, que es posaven a la vorera i indicaven el nom del carrer. Panots llisos per indicar el carril bici. Hi ha llocs de la ciutat on la barreja sembla ser el model a seguir!

src El Bloc

The one designed by Gaudi on Passeig de Gracia is one of the most well known since the City Council took the floor model from La Pedrera. Here we see the red tile that marks the Route of Modernism of Barcelona.  _El de Gaudí al Passeig de Gràcia també és un dels més coneguts des de que l'Ajuntament en va agafar el model dels paviments de La Pedrera. Aquí els veiem amb el panot vermell que marca la Ruta del Modernisme a Barcelona.

src El Bloc

The most characteristic in Barcelona, however, is the one called 'the Rose tile of Barcelona', or 'the ​​Barcelona flower'. _El més característic a la ciutat, però, és l'anomenat panot de la rosa de Barcelona, o de la flor de Barcelona. 

src Museu d'Història de Catalunya

We'll find its origins in the lobby of the Casa Lleó i Moreraand it seems that it would have been designed by Josep Puig i Cadafalch. The design is a flower of four petals made ​​in negative relief. The tiles are placed on the access to the building, where the owners of the house came on horse carts.  _Trobem el seu origen al vestíbul de la Casa Lleó i Morera i sembla que hauria estat dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. El disseny és una flor de quatre pètals feta en relleu negatiu. Les rajoles estan situades a l’accés de l’edifici, per on entraven els senyors de la casa en carros de cavalls, quan la ciutat encara era Can Fanga (quan plovia a Barcelona, com que els carrers encara no estaven pavimentats, tot quedava enfangat).

src modernistespuntcom

Is the most characteristic of all, and one can find it in all kinds of decorative objects, jewelry, bags, chocolates, containers ... Now the City Council has decided to go for this model when works will be done in the pavement of the city. _És el més característic de tots, donant lloc a tota mena d’objectes decoratius, joies, bosses, xocolates, recipients… Ara l'Ajuntament ha decidit apostar per aquest model quan es facin noves obres a la ciutat.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser la setmana passada que vaig anar a... veure l'obra de teatre La partida (Dealer's Choice), de Patrick Marber i dirigida per Julio Manrique, al Teatre Romea de Barcelona, en el marc del Grec 2014 Festival de Barcelona.

Yestarday I went to see... actually it was last week... 'Dealer's Choice' Patrick Marber's roleplay, directed by Julio Manrique, at Teatre Romea of Barcelona, inside Grec 2014 Festival of Barcelona programme.

Dealer’s Choice revolves around a poker game but enables an all-male cast to mediate on themes that go far beyond cards. For, as one of the characters says in the restaurant where all the action takes place (in London in the original play, in Barcelona in this adaptation), “You must play the man, not the cards”. Six full-blooded characters, of the type only achieved by the finest theatre writing, go back and forth between the restaurant dining room and kitchen: a chef, two waiters, the owner, his gambling-addicted son and the son’s poker mentor. All intervene in the final act, which takes place in the basement. There, amidst whisky and cigarettes, the players introduce the themes of the play, ranging from friendship and loyalty to truth and lies, success and failure. Which of these players has really won? _Una partida de pòquer serveix d'excusa per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs.

src Teatre Romea

Des d'una de les grades, col·locades de tal manera com si haguèssim de presenciar una lluita de boxa al ring, presenciem les vides, les misèries, els anhels i les frustracions d'una colla de personatges que, pel que sembla, es veuen obligats a conviure en un espai que, amb el temps, se'ls fa pesat de suportar. Només les nits de partida de pòquer poden reanimar-los, però sota un estat d'eufòria poc transparent perquè, en definitiva, sempre acaben adonant-se que el joc els ha atrapat... en un soterrani... els diumenges al vespres. 

Som espectadors, en definitiva, d'un joc de ratolins que, lluny de ser lliures, roden i roden, i les cartes, per torns, els descobreixen perquè sempre ho saben tot.

src Teatre Romea

Així doncs, som espectadors d'una gran comèdia, punyent, que a estones et fa riure, i a estones et permet veure, darrere el gran treball d'aquests sis actors (Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito i Oriol Vila), sentiments trobats i enfrontats. 

Teniu fins al 3 d'agost per anar a gaudir d'aquesta gran comèdia que us mantindrà ben asseguts a la butaca durant 120 minuts. 

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!