VILLA MAIREA 1938-39
La Villa Mairea és una casa rural dissenyada per l'arquitecte modernista finlandès Alvar Aalto, encarregada per Harry i Maire Gullichsen (de qui en reb el nom) a Noormarkku, prop de la costa oest de Finlàndia.
La família Ahlström va demanar a Aalto que considerés aquest encarrec "una casa experimental", cosa que li va permetre posar en pràctica totes aquelles qüestions tècniques i aqruitectòniques que anava estudiant i que el preocupaven però no habia pogut dur mai a terme en cap edifici. Creien en una utopia social basada en el progrès tecnològic, i van veure en Aalto una persona que compartia els seus ideals. La Villa Mairea és la màxima expressió de la visió utòpica de tots ells.
We told him that he should regard it as an experimental house; if it didn’t work out we wouldn’t blame him
Enclavada enmig del bosc, Villa Mairea estableix un diàleg entre la tradició i la modernitat, la naturalesa i el racionalisme, basat en l'elecció dels materials i en la composició de les formes, grans blocs quadrats de formigó blanc combinats amb plans ondulats formats per llistons de fusta de teca.
El plànol de la planta es una modificació de la forma d'L que habitualment feia servir Aalto, que permet crear un espai semi-privat d'una banda i una façana exterior pública, d'una altra. El jardí i la piscina es troben a l'angle interior d'aquesta L, amb múltiples estances que s'hi aboquen. Horitzontals i sortints en la composició principal evoquen l'espai on es localitza, i la piscina corba, amb la topografia del bosc proper. En contrast amb aquesta suavitat de formes, la façana principal és més rígida. Els interiors de Villa Mairea estan ricament decorats amb fusta, pedra i maó. A la primera planta hi destaca l'opisició entre la sala d'estar, ampla i amb una càlida llar de foc, i la sauna, a l'altra banda de la piscina i adosada a una terrassa exterior. La biblioteca, el menjador, la cuina i les habitacions per al servei, també es troben en aquesta planta. Una escala subjecta per fusts de pi roig, dóna accés a la segona planta, on hi ha les habitacions principals dels amos i els convidats.
 |
| Rafel Rybczynski |
 |
| Rafel Rybczynski |
 |
| Rafel Rybczynski |
Tots els detalls estan molt ben estudiats, com ho demostra la gradació del paviment exterior cap a l'interior, passant de la pedra a la rajola de fang, després a ceràmica i, finalment, a la fusta. Els pilars dobles i triples que imiten els arbres dels boscos que la rodejen, i que fan de mur natural a la intimitat de les vidrieres de la casa, es van revestir amb cuir i corda. Més harmonia amb l'entorn natural la trobem al revestiment de fusta dels sostres i dels tancaments exteriors. En definitiva, l'ús assenyat dels materials fa d'aquesta casa una vivenda luxosa que sap combinar la modernitat univsersal amb les arrels de la construcció finlandesa.
 |
| david gross |
 |
| Lucio Santos |
 |
| crossett |
Tot s'ha de dir, que la influència principal que va tenir Aalto va venir de la Fallingwater House (1937), de Frank Lloyd Wright, que recentment havia estat exposada al MOMA de Nova York. Balcons amb voladissos importants, i una planta soterrani ondulada que preten ser una substitució de les formes naturals del corrent i de les roques. En els esbossos apareix, més tard, a la planta superior, un estudi amb un mur serpentejant enclavat en un rebedor d'entrada d'una alçada i mitja formant un fals sostre al voltant de la xemenia. L'ondulació, és, per tant, el leit-motiv de l'obra d'Aalto (que, precisament, vol dir ona en finès). Les formes lliures de la natura es veien com a símbols de la llibertat humana, i ja el 1926 Aalto va assenyalar que la viva línia corba, impredictible, que s'executa en dimensions desconegudes per a les matemàtiques, és per a mi l'encarnació de tot el que forma un contrast en el món modern entre la mecanicitat brutal i la religiosa bellesa de la vida.
 |
| bjorn_cph |
 |
| bjorn_cph |
Si voleu més informació i més detallada, aneu a la pàgina web de l'exposició online de la Villa Mairea, on hi ha una mostra molt abundant de fotografies i croquis i plànols definitius, i d'on són els crèdits de les imatges que no tenen autor propi.
