Hi estem abonats des de la temporada 2001-2002.
La funció d'ahir era La Bohème, de Giacomo Puccini. La Bohème parla de la fragilitat de la felicitat en un món de misèria, de fred i de malaltia; una historia que voreja el realisme clàssic per endinsar-se en el verisme o naturalisme que representi la brutalitat de la realitat social de l'època a mitjans i finals del s.19. Quatre joves artistes viuen la quotidianitat diària esperant –entre somnis i decepcions– algun esdeveniment que els dugui a la glòria, mentre als protagonistes –Mimì i Rodolfo– la pobresa i la desgràcia els neguen la felicitat d’estimar-se.
No faré cap crítica de les veus de la representació d'ahir, perquè no en sóc un expert, però si diré que, la passió, la força i la tendresa, sobretot de Rodolfo (Ramon Vargas), Mimì (Fiorenza Cedollins) o Musetta (Ainhoa Arteta), ens permeten, a través de la música de Puccini, com a mínim, perquè no, alguna llàgrima al final.
Ai Mimì, la bella Mimì... la pobra Mimì... requiescat in pace; ens despedim de tu fins a la propera versió de La Bohème.
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada