La República de Finlàndia (Suomi, Finlàndia) és un estat del nord d'Europa, fronterer amb Suècia al nord-oest, Noruega al nord i amb Rússia a l'est, i les seves costes estan banyades pel mar Bàltic i els golfs de Finlàndia i de Bòtnia.
Al s.12 Enric X de Suècia envaeix Finlàndia, convertint a tota la seva població al cristianisme i determinant l'origen suec d'una bona part de la població actual. El 1808, Finlàndia és conquerida per Alexandre I de Rússia, convertint-se en un Gran Ducat fins al 1917. Durant aquest període, el nacionalisme finès s'intensifica i el 1835 es publica el poema èpic nacional Kalevala, i el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal similar al suec.
Finlàndia aconsegueix la seva independència el 6 de desembre de 1917, després de la Revolució Russa, i el 1918, després de la Guerra Civil Finlandesa, Carles I és coronat monarca del Regne de Finlàndia; però, a la seva mort, mesos després, Finlàndia es converteix en una república.
Durant la 2GM, Finlàndia torna a ser ocupada per les tropes soviètiques durant la Guerra d'Hivern (1939-1940), i la Guerra de Continuació (1941-1944), on obtingué el suport de l'Alemanya nazi (de la que se'n va desprendre a la Guerra de Lapònia el 1945).
No va ser fins al 1995 que Finlàndia va entrar a la Unió Europea, després de la dissolució de la Unió Soviètica, amb la que mantenia un pacte d'amistat, cooperació i assitència mútua, i per tant, en el panorama internacional apareixia com un país no aliat.
Finlàndia és una democràcia parlamentària. El govern (valtioneuovosto) està dirigit pel primer ministre, que és acollit per parlament; i està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.
El president actual de la República de Finlàndia és Sauli Niinistö,
i el Primer Ministre, Jyrki Katainen.
El Parlament de Finlàndia (Eduskunta; i Eduskuntatalo, l'edifici del Parlament) és unicameral, està compost per 200 diputats i posseeix l'autoritat constitucional suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.
 |
| Eduskuntatalo |
Finlàndia va ser un dels primer països a donar el vot a les dones, instaurant, per tant, el sufragi universal el 1906.
Finlàndia té el nivell més baix de corrupció poítica de tots els països analitzats al Transparency International.
El 2009 es van abolir les 6 províncies que existien fins aleshores, per constituir-se agències regionals administratives.
Finlàndia té 187888 llacs i 179584 illes. El llac Saimaa és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge és majoritàriament pla, amb algunos turons (tunturi); el paisatge també està dominat per extensos i frondosos boscos boreals i pocs terrenys aptes per al conreu. És un dels pocs països que encara creix, degut a l'ajustament isostàtic (l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'última edat glacial), i ho fa a un ritme de 7km2 l'any.
 |
| Llac Pielinen, Parc Nacional de Koli |
El clima és nòrdic temperat a la zona meridional, i sub-àrtic al nord, a Lapònia, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats.
S'hi pot experimentar el sol de mitjanit durant unes setmanes a la part del territori que queda per sobre del Cercle Polar Àrtic (en el punt més al nord, 73 dies a l'estiu el sol no es pon, i no surt durant 51 dies a l'hivern).
Finlàndia tè una alta industrialització, i, en gran part, economia de lliure mercat. El nivell de vida de Finlàndia és alt. El sector econòmic clau és la manufactura, sobretot de fusta, enginyeria, metalls i telecomunicacions (Nokia), i d'altres indústries electròniques.
A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura (la gestió de les masses forestals) constitueix la segona opcupació per a la població rural.
La capital actual de Finlàndia és Hèlsinki (històricament ho va arribar a ser Turku, ja que fins al s.16 no es va fundar la ciutat de Hèlsinki) amb mig mil·lió d'habitants; les dues següents ciutats més importants en nombre d'habitants a la conurbació de Hèlsinki són Espoo i Vantaa (on hi ha l'aeroport de la ciutat); amb més de cent mil habitants, altres fora de l'àrea de Hèlsinki, són Tampere, Turku i Oulu.
El suomi (finès) el parla més del 90 per cent de la població, i el suec (la minoría més important del país, el 5 per cent) són les dues llengües oficials. A Lapònia també es parlen tres varietats de lapó o saami.
La major part dels finlandesos (84 per cent) són de l'Església Luterana de Finlàndia; la resta, protestants no luterans, catòlics romans, musulmans, jueus, i els no religiosos que són un 14 per cent.
La moneda és l'euro des de que el 2002 va desaparèixer el suomen markka (marc finlandès).
Maamme (El nostre país) és l'himne nacional de Finlàndia, compost per Fredrik Pacius i lletra de Johan Ludvig Runeberg, i es va sentir per primera vegada el 1848. Alguns finesos preferirien que es canvies per Finlandia de Jean Sibelius, amb lletra de V. A. Koskenniemi; altres que fos només la música de Finlandia de Sibelius.
Oi maamme, Suomi, synnyinmaa,
soi, sana kultainen!
Ei laaksoa, ei kukkulaa,
ei vettä, rantaa rakkaampaa
kuin kotimaa tää pohjoinen,
maa kallis isien.
Sun kukoistukses kuorestaan
kerrankin puhkeaa;
viel' lempemme saa nousemaan
sun toivos, riemus loistossaan,
ja kerran laulus, synnyinmaa
korkeemman kaiun saa.
Oh, la nostra terra, Finlàndia, la pàtria,
ressona, paraula daurada!
No hi ha vall, o turó,
no hi ha aigua, o terra més estimada
que aquesta terra del nord.
aquesta preciosa terra dels nostres pares.
Un dia, de la teva arrel
floriràs;
Del nostre amor s'aixecarà
la teva esperança, l'alegria gloriosa,
i una vegada més a la cançó, la pàtria
encara més alt sonarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada