Hyvää päivää ja ihanaa maanantaita kaikille!
Per acabar aquesta sèrie de petites curiositats i anècdotes del nostre viatge a Finlàndia, us parlarem una mica del barri on vam llogar l'apartament a Hèlsinki, Vallila.
El barri de Vallila està siutat a cap al nord del centre de la ciutat d'Hèlsinki, un cop passat el també interessant barri de Kallio.
És un barri eminentment residencial, d'origen humil, ja que es tracta d'edificacions construides per als treballadors que arribaven a la ciutat a principis del segle20, sobretot de fusta. I aquesta característica és el que ha fet més famós el barri... a part de ser, actualment, un dels districtes que s'ha anat renovant molt els darrers anys per acullir-hi una nova generació d'habitants dedicats a professions més artístiques.
La fusta, doncs, és la característica que defineix les particularitats del districte de Vallila, i nosaltres vam tenir l'oportunitat de veure com aquest estiu restauraven les façanes del nostre carrer, desmuntant-ne la capa exeterna de taulons de fusta per afegir-hi aïllant tèrmic nou, i tornant a fixar l'antiga fusta amb una nova capa de pintura.
Les cases d'aquest barri es van construir entre els anys 1900 i 1920, algun d'ells en un clar estil classicista nòrdic de les dècades de 1920 i 1930.
La majoria d'aquestes cases disposa d'un pati molt agradable a la part interior.
És dels pocs barris de cases de fusta que queden a Hèlsinki, i el més proper al centre de la ciutat.
Tot i que... justament, la nostra casa no era de fusta.
Si aneu a Hèlsinki... no deixeu de visitar els seus carrers. Us ve de camí si voleu anar a veure el centre de fabricació Arabia, o heu passejat per Kallio i continueu amunt.
Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!
.jpg)
