AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure la sessió de curts finlandesos del Festival de Curtmetratges i Animació de Barcelona MECAL 2013 als Cinemes Girona.

En aquesta ocasió, es van presentar una sèrie de curts realitzats pels alumnes de la prestigiosa escola de cinema ELO d'Hèlsinki, adscrita a la universitat Aalto d'arts, disseny i arquitectura de Finlàndia.

Si, habitualment, els curts... i els curts del estudiants de les escoles de cinema, en especial, tracten temes més aviat socials, i temes més aviat socials i durs, quan li afegim la connotació finlandesa, encara són més durs. 

Finlàndia és un país molt extens, d'amplis espais, gairebé agorafòbics, on la neu i la falta de llum marquen especialment el tarannà dels finlandesos, convertint-los, de manual, en persones introspectives, solitàries i reservades, sobretot si viuen més enllà de les gran ciutats ja més globalitzades. 

En aquests curts que vam veure, aquesta personalitat interior dels finlandesos hi és molt marcada. Però també hi apareixen temes i tòpics molts comuns i característics la vida a Finlàndia... les estranyes relacions de família i personals, la sauna, les baies, ... 

Korsoteoria narra la història d'una noia jove que treballa en una planta emmagatzemadora, i que busca una vida millor lluny de Finlàndia. Intenta escapar de tot allò que la rete al seu país, però això és més fàcil de dir que de ver. Dirigida per Antti Heikki Pesonen l'any 2012, Korsoteoria és un drama_comèdia d'humor negre i agredolç, permita en diferents festivals, entre ells, el prestigiós Festival de Cinema de Tampere (Tampereen elokuvajuhlilla... el Premi Risto Jarva, el Premi Especial del Concurs Nacional i la Menció d'Honor del Jurat Jove.

src fresh film fest

A Puita ja semmosia, un home que viu en una ciutat grisa sense neu s'adona que hi ha alguna cosa que li falta a la vida. Aquest és un curt sobre la felicitat en un món allunyat de la natura. Finlament, alguna cosa el treu de la seva rutina. Dirigit per Markus Lehmusruusu l'any 2010.

Miten marjoja poimitaan... com es recullen les baies... Visitants arribats d'arreu, de llocs remots, apareixen pels pantans del nord de Finlàndia. Com fer front a la gent que també recull baies? I, de totes maneres, per què són aquí? Miten marjoja poimitaan és una pel·lícula sobre la mentalitat finlandesa i les incongruències de l'economia global. Dirigida com a documental per Elina Talvensaari l'any 2010, ja ha rebut diversos premis.

A Treffit, presentada a la Berlinale d'enguany, en Tino es veu obligat a organitzar una cita entre el seu gat Diablo i la gata d'una mare i una filla que, amb bromes i ironies, parlen del cafè i de les pastes que ell els hi ha preparat. D'aquesta manera, es veu obligat, tammbé, a defensar la seva jove masculinitat davant d'un gant que sembla estar més experimentat. Dirigida per Jenni Toivoniemi l'any 2102, ha aconseguit el Premi al millor curt de ficció del Sundance Film Festival i la Menció Especial del Jurat per a les Joves Generacions de la Berlinale.

Properament, Actualitat Finlàndia, Especial Festival de Tampere i Especial Aki Kaurismäki.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!