HÈLSINKI

Hyvää päivää!

I bon dilluns!

No sé si recordeu, que al cap de poc d'inaugurar aquest blog us vam posar un post sobre les pulla, aquest tipus de pa dolç molt i molt típic de Finlàndia, i que tots els finlandesos, petits i grans, saben fer.

Aquell dia, el 16 de març (si mireu a l'arxiu ho trobareu), us vam dir que nosaltres encara no ho hem provat de fer... però sí que ho hem provat de menjar. I estan molt bones. El cardamom els dóna un regustet especial i especiat! Ja m'explicareu... si voleu!

Avui, però, ja podem dir que... fins i tot... ja n'hem fet! I amb prou èxit... crec!

El dissabte al matí vam anar a un taller que va organitzar el departament de finès (bé... més concretament el nostre professor, Hannu) del Centre Escandinau de Barcelona, per a apendre a fer pulla. 

Ho vam fer en un lloc que es diu Fes-te farinetes, prop de la carretera de Sants, al carrer Galileu 42, on imparteixen tallers i cursos de pa i pastisseria, i que també lloguen perquè hi puguis fer sopars, dinars, ... i els teus propis tallers. 

Tot i que la recepta ja us la vaig passar, la torno a escriure tal i com la Retta, la noia que ens en va ensenyar (de Finàndia, però que ja viu aquí des de fa cinc anys), ens la va passar.

Per a la massa necessitem 250ml de llet, 1 culleradeta de sal, 100ml de sucre, dues culleradetes de cardamom en pols, uns 500gr de farina de blat, 25gr de llevat fresc o dos sobres de llevat en pols, 100gr de mantega.

Per a la decoració, en aquest cas (perquè aquesta és la recepta bàsica), 1 ou, 100gr de mantega i 1 culleradeta de sucre avainillat i de sucre bolado.

Posem-nos ja, doncs, el davantal i que no ens enganxin con las manos en la massa, mai més ben dit!

primers consells para navegantes abans de començar

En primer lloc, desfem la mantega, i la deixem refredar fins que quedi tèbia.

huomaa! no us passeu amb el temps del microones... desprès passen aquestes coses

Calenteu la llet fins que quedi també tèbia i la poseu en un bol. Afegiu-hi la sal... el sucre i el cardamom... i ho remeneu.

En un altre bol barregeu la farina amb el llevat.

quins cocinillas... com se'n diu en català?

Afegiu una mica de la barreja a la llet... fins que la massa tingui l'aspecte d'una papilla una mica aiguadeta. Remoure amb una espàtula o amb la mà durant un minut... aprox.

no us preocupeu d'emmerdar-vos... desprès tot es neteja fàcil

Si utilitzeu llevat fresc, assegure-vos que estigui tebi abans d'afegir-lo a la llet i barrejar-hi els ingredients.

Afegiu-hi la resta de la barreja de la farina amb el llevat, i desprès la mantega.

Amasseu fins que la mantega s'incorpori a la massa i aquesta no s'enganxi ni a les mans ni al bol.

...et queden les mans suaaaauuusss....

Deixeu el bol amb la massa en un lloc més aviat caluroset, i tapeu-ho amb un drap fins que creixi ben bé el doble de la seva mida.

Dividiu la massa en dues barres. Talleu les barres en diverses peces de la mateixa mida, i feu-ne boles de cada peça. Poseu les boles damunt d'un paper vegetal per a forn en una safata, i ho torneu a tapar per deixar reposar la massa uns 20 minuts més.

...aquestes són les nostres...

Mentrestant... (ens) vam esmorzar les que havia anat preparant la Retta... amb un cafè! Sabieu que Finlàndia és un dels principals països consumidors de cafè del món? Hi ha qui diu que prenen una mitjana de quatre tasses de cafè al dia per persona (és clar que no és tan fort com el d'aquí!).

Seguim. Amb un pinzell pinteu la superfície de les boles amb ou batut. 

Desfeu la mantega per a la decoració. Afegiu-hi el sucre avainilllat. Feu un foradet amb el dit a les boles (que no traspassi la pulla) i hi poseu la barreja de la mantega i sucre. Això en uns. En d'altres... simplement hi poseu sucre bolado per sobre, sense foradet.

Tot plegat... cap al forn. Uns 10, 12 minuts a 225º a mitja alçada. Huomaa! una altra vegada! Vigileu, vigileu i vigileu molt que no s'us cremin. Quant ja hagin passat gairebé deu minuts... millor que us estigueu davant del forn... controlant. Es cremen molt fàcilment! Quan ja les veieu ben enrossidetes... les treieu! No poseu el temporitzador i espereu simplement a que soni la campaneta! Jo... us he avisat!

I aquí les teniu!

Déu n'hi dó! Comparem amb les de la primera foto? No busqueu les vuit diferències... perquè les trobareu... però tenen igualment molt bon aspecte, i estan molt bones!

Tot plegat... entre ji,jis i ja,jas... unes tres horetes. Ens ho vam passar realment bé!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure HARLEM SWING, al Teatre Victòria de Barcelona.

Però abans... vam fer un volt pel passat... tot fent el turista per la nostra pròpia ciutat...

Ja feia dies que voliem anar a veure l'exposició que hi ha a la seu de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona Refotografiar Barcelona amb Mark Klett, fotògraf nord-americà que va treballar aquest projecte amb el mateix AFB, i que s'caba aviat, el 19 de maig (l'entrada és lliure).

Es traca d'una sèrie de fotografies de Barcelona fetes amb una tècnica que consisteix a tornar a fotografiar des del mateix punt una escena prèviament enregistrada, tractant d'evidenciar el pas del temps mitjançant la confrontació de diverses imatges obtingudes en èpoques diferents.

Ja que érem al Born... no vam poder estar de passar per la nostra pastisseria preferida... la Pastisseria Hoffman (sí... del mateix restaurant i escola d'hosteleria i restauració Hoffman). Per sort... això és el present. Fan els millors croissants de mantega que hem probat... i per això tenen ben merescut el premi al millor croissant de mantega  del 2010. Però... ens agrada molt més el que fan de mascarpone... i el que si hi aneu més tard de dos quarts de set, les set, de la tarda... molt probablement ja no en tinguin... volen molt ràpid... nosaltes ja n'hem après (carrer Flassaders, 44, a tocar del Passeig del Born).

Ja amb la panxa ben contenta vam continuar el nostre passeig pel passat... i ja que havien inaugurat recentment l'espai de La Porta de Mar i les Termes Portuàries de Barcino, ens hi vam fer cap. Es troba al carrer de Regomir números 7 i 9, l'antiga Casa Pelegrí Guasch, i ja forma part del Centre Cívic Pati Llimona. Hi veure restes de les termes suburbanes de la ciutat, fora muralla, i la mateixa torre i muralla del que era la porta de mar.

Ja que hi érem... i no ho sabíem... només hi vam entrar perquè no ho havíem fet mai... a la Sala Ciutat, de l'Ajuntament de Barcelona, al carrer Ciutat, hi ha una exposició sobre els propers Campionats de Natació Barcelona 2013 (amb una mostra del concurs de mascotes que es va fer), una llibreria permanent amb interessants títols tots relacionats amb la ciutat, els barris, la història, ... i una petita exposició de gravats i plànols de Barcelona, des del segle16 fins al segle19 (d'això... segurament en parlarem a l'A CASA NOSTRA hi ha... d'aquesta setmana).

De camí cap al nostre destí final... el Harlem Swing... encara vam fer un parell de parades més... una al passat... a Sant Pau del Camp...

... i una altra per picar alguna cosa abans d'entrar al teatre al mític Jabalí de Ronda. Nosaltres fa anys que hi anem... a dinar... a sopar... a picar alguna cosa... sobretot quan rondem per aquella zona dels teatres del Paral·lel abans o després d'anar a veure alguna obra. Segurament és una de les terrasses més animades i variopintes de la ciutat... sempre està a tope. A més... està a tocar de la millor orxateria del món (i no exagero... som molt exigents amb l'orxata perquè ens agrada moltíssim) que és la Sirvent del Carrer Parlament.

Gairebé sempre demanem el mateix... les croquetes són també boníssimes... i també som molt exigents amb això. Però les tapes i els entrepans, de qualsevol cosa, són les seves especialitats... i bastant bé de preu!

A dos quarts de deu començava l'espectacle. Harlem Swing és un musical llegendari a l'escena de Broadway des de la seva estrena al 1978, que aquí a Barcelona hi serà fins el 27 de maig. Música dels anys 20 i 30 del segle passat, destacant una de les composicions capdals de Fats Waller com és Ain't Misbehavin. D'això va l'obra... de portar-se bé... de portar-se bé quan se surt a la nit a moure els peus, però... de portar-se bé podent creuar sempre els dits al darrere. En definitiva... que no cal portar-se bé del tot, i un es pot deixar portar una mica per la rauxa i flirtejar (sanament), en aquest cas, amb els peus, el ball, la música i la cançó. El swing més negre (amb el millor sentit de la paraula) que durant un parell d'horetes us farà moure el... el què vulgueu!

MOI, MOI!

Hyvää viikonloppua!

...sense títol,

Des de Tinta Invisble ens proposen que veiem aquests dos vídeos que han realitzat Jordi Piqué i Josep Ma Jordana de dos llibres d'artista.

Déu, ciència i llibertat, de Joan Fontcuberta i Vicenç Altaió.

I Nosaltres i els agermanats, d'en Perejaume, Enric Casasses i Pascal Comelade.

Hyvää viikonloppua!

Bon cap de setmana!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää päivää!

Potser podríem fer un homenatge a l'hivern, per a dir-li adéu definitivament, tot i que ja fa unes quantes setmanes que l'hem deixat enrere i que hem entrat a la primavera, amb aquestes espectaculars imatges de Groenlàndia. 

És el Blue River, Petermann Glacier (Glacier National Park).

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

I continuem menjant...
El Celler de Can Roca manté la segona posició en la llista dels 50 Millors Restaurants del Món de la revista Restaurant.

via the world's 50 best

Hyvää ruokahalua!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... també, i continuant amb el tema dels menjadors, la iniciativa del grup kinfolk (EE.UU.) d'organitzar sopars per a tot tipus de gent en tot tipus de llocs, que potser no serien habituals per organitzar-hi una trobada, com podria ser un magatzem abandonat de Brooklyn.

kinfolk és una comunitat d'artistes amb l'interés comú d'organitzar petites trobades. Organitzen trobades per a una, dues o més persones, que poden o no conèixer-se entre elles, per compartir una estona agradable i entretinguda, com diuen ells simple, sense complicacions i menys artificial, on és important la fotografia, la posada en escena del lloc de la trobada, els detalls i l'estètica general. kinfolk is the marriage of our appreciation for art and design and our love for spending time with family and friends (kinfolk és la unió de la nostra concepció de l'art i el disseny i les nostres ganes de passar temps amb les nostres famílies i amics), resa el seu manifesto.

photo by Laura D'art

Photo by Laura D'art

photo by Kristopher Orr

Photo by Leo Patrone

A Barcelona també trobareu grups que organitzen sopars o trobades d'aquest tipus.

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... una gran llibreria.

Hyvää päivää!

Poc a poc anireu descobrint les nostres fílies i fòbies, i una d'aquestes fílies són les llibreries. Potser és perquè he viscut, de petit i de jove, en una casa on hi havia una gran llibreria (dues, de fet), plena de llibres, és clar. Per això, suposo, és el primer en què sempre em fixo quan entro a casa d'algú per primera vegada. En les llibreries, en els llibres que té... i en les cadires (entre d'altres coses, com en l'art que atresoren)... però d'aquestes en parlarem un altre dia.

Avui us porto imatges de llibreries estupendes que es troben als menjadors (que, tot i ser sorprenents, la majoria de les vegades és així... si tens un bon menjador aprofites per posar-hi els llibres)... la taula alimenta el cos, mentre que la biblioteca t'alimenta l'ànima... dos àpats pel preu d'un.

via pappas miron

via diane bergeron

via country living

via elle décor

via steven volpe

via house&dhome

via meyer davis

via the foodie bugle

Us en recordeu de la que tenim a la casa de la ciutat?

MOI, MOI!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada...en noves formes de generar i recuperar els nostres records.


Frans Hofmeester, cineasta i fotògraf holandès, va gravar la seva filla cada setmana, des de que va nèixer fins als 12 anys, i n'ha fet un time lapse.

També va gravar el seu fill cada setmana, des de que va nèixer fins als 9 anys.

MOI, MOI!

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'avui és un... tòtem... de fusta, que vam trobar a la platja de l'Estartit desprès dels forts temporals del mes de novembre del 2011.

La primera vegada que el vam veure no el vam agafar. Feia massa mal temps... el mar encara estava de ressaca... i tampoc no érem conscients de voler-lo, de si ens agradava o no. Simplement el vam descobrir.

La segona vegada que el vam veure... un parell de mesos més tard... tampoc el vam agafar. Vam considerar amb en Jordi que pesava massa.

Però la tercera vegada que el vam veure... per Setmana Santa... vam considerar que, si després de tant de temps encara era allà, això volia dir alguna cosa. L'havíem d'agafar... havia de ser nostre! I, amb molt d'esforç, penes i treballs, el vam anar mig arrossegant fins al cotxe. Un manguerazo... i net! No ens va costar gaire decidir on aniria, i es va quedar a la nostra casa de la muntanya (no a la de la platja...).

Exactament no sabem què és... però per l'anella que té al damunt ben clavada... creiem que potser estava ancorada sota l'aigua i potser aguantava alguna boia al mar... o potser en un riu... qui sap, perquè el temporal va arrossegar a la platja moltíssims troncs d'arbres que, segurament, van anar baixant pels rius amb les fortes pluges d'aquells dies.

...de la peça que veieu al damunt del tòtem no en feu cas... un altre dia us en parlo...

Els temporals de mar són una mala cosa! Els mariners ho saben... i se'n resguarden... o hi lluiten ferotjament... però ells el coneixen, coneixen les seves aigües i el seu caràcter i, si és estrictament necessari, ho poden intentar. La resta de mortals... millor que ni ho pensem. La força de l'aigua és brutal... ho arrossega tot i s'ho empessa fins al fons per deixar-ho, qui sap quan, qui sap on. No us podeu imaginar el que pesa aquesta peça... i això que era petita en comparació a d'altres soques d'arbres inmenses que el mar havia deixat a la sorra, uns quants metres més enllà de la vora del mar. Era una simple fusteta per a les onades.

El mar és tan canviant... mireu com en tres dies ha variat completament el seu aspecte.

MOI, MOI!

...sense títol,

mmmMMM!!!

La mateixa bona pinta tenia d'aspecte que de gust la paella de verdures que vam fer ahir el meu germà petit Eric, en Jordi i jo mateix, per a la nostra family, a la casa de la muntanya.

HÈLSINKI

...i per què no... una mica de poesia visual per a l'ànima...

...i un divertimento...

Hyvää viikonloppua!

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Ja sabeu que, normalment, els divendres toca viatjar una mica.

I més encara que s'apropa un cap de setmana llarg de quatre dies (per tots aquells que pugueu fer pont el dilluns).

Avui donarem la volta al món... però ho farem còmodes des de casa. 

O triarem només un punt del planeta... tanqueu els ulls, doneu un parell de voltes sobre vosaltres mateixos... i dispareu amb el dit... on anireu?

via allyoursites

Hyvää matkaa!
MOI, MOI!