dimecres, 2 de maig del 2012

A CASA NOSTRA hi ha...

L'objecte d'avui és un... tòtem... de fusta, que vam trobar a la platja de l'Estartit desprès dels forts temporals del mes de novembre del 2011.


La primera vegada que el vam veure no el vam agafar. Feia massa mal temps... el mar encara estava de ressaca... i tampoc no érem conscients de voler-lo, de si ens agradava o no. Simplement el vam descobrir.
La segona vegada que el vam veure... un parell de mesos més tard... tampoc el vam agafar. Vam considerar amb en Jordi que pesava massa.
Però la tercera vegada que el vam veure... per Setmana Santa... vam considerar que, si després de tant de temps encara era allà, això volia dir alguna cosa. L'havíem d'agafar... havia de ser nostre! I, amb molt d'esforç, penes i treballs, el vam anar mig arrossegant fins al cotxe. Un manguerazo... i net! No ens va costar gaire decidir on aniria, i es va quedar a la nostra casa de la muntanya (no a la de la platja...).
Exactament no sabem què és... però per l'anella que té al damunt ben clavada... creiem que potser estava ancorada sota l'aigua i potser aguantava alguna boia al mar... o potser en un riu... qui sap, perquè el temporal va arrossegar a la platja moltíssims troncs d'arbres que, segurament, van anar baixant pels rius amb les fortes pluges d'aquells dies.

...de la peça que veieu al damunt del tòtem no en feu cas... un altre dia us en parlo...

Els temporals de mar són una mala cosa! Els mariners ho saben... i se'n resguarden... o hi lluiten ferotjament... però ells el coneixen, coneixen les seves aigües i el seu caràcter i, si és estrictament necessari, ho poden intentar. La resta de mortals... millor que ni ho pensem. La força de l'aigua és brutal... ho arrossega tot i s'ho empessa fins al fons per deixar-ho, qui sap quan, qui sap on. No us podeu imaginar el que pesa aquesta peça... i això que era petita en comparació a d'altres soques d'arbres inmenses que el mar havia deixat a la sorra, uns quants metres més enllà de la vora del mar. Era una simple fusteta per a les onades.

El mar és tan canviant... mireu com en tres dies ha variat completament el seu aspecte.


MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada