AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure HARLEM SWING, al Teatre Victòria de Barcelona.

Però abans... vam fer un volt pel passat... tot fent el turista per la nostra pròpia ciutat...

Ja feia dies que voliem anar a veure l'exposició que hi ha a la seu de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona Refotografiar Barcelona amb Mark Klett, fotògraf nord-americà que va treballar aquest projecte amb el mateix AFB, i que s'caba aviat, el 19 de maig (l'entrada és lliure).

Es traca d'una sèrie de fotografies de Barcelona fetes amb una tècnica que consisteix a tornar a fotografiar des del mateix punt una escena prèviament enregistrada, tractant d'evidenciar el pas del temps mitjançant la confrontació de diverses imatges obtingudes en èpoques diferents.

Ja que érem al Born... no vam poder estar de passar per la nostra pastisseria preferida... la Pastisseria Hoffman (sí... del mateix restaurant i escola d'hosteleria i restauració Hoffman). Per sort... això és el present. Fan els millors croissants de mantega que hem probat... i per això tenen ben merescut el premi al millor croissant de mantega  del 2010. Però... ens agrada molt més el que fan de mascarpone... i el que si hi aneu més tard de dos quarts de set, les set, de la tarda... molt probablement ja no en tinguin... volen molt ràpid... nosaltes ja n'hem après (carrer Flassaders, 44, a tocar del Passeig del Born).

Ja amb la panxa ben contenta vam continuar el nostre passeig pel passat... i ja que havien inaugurat recentment l'espai de La Porta de Mar i les Termes Portuàries de Barcino, ens hi vam fer cap. Es troba al carrer de Regomir números 7 i 9, l'antiga Casa Pelegrí Guasch, i ja forma part del Centre Cívic Pati Llimona. Hi veure restes de les termes suburbanes de la ciutat, fora muralla, i la mateixa torre i muralla del que era la porta de mar.

Ja que hi érem... i no ho sabíem... només hi vam entrar perquè no ho havíem fet mai... a la Sala Ciutat, de l'Ajuntament de Barcelona, al carrer Ciutat, hi ha una exposició sobre els propers Campionats de Natació Barcelona 2013 (amb una mostra del concurs de mascotes que es va fer), una llibreria permanent amb interessants títols tots relacionats amb la ciutat, els barris, la història, ... i una petita exposició de gravats i plànols de Barcelona, des del segle16 fins al segle19 (d'això... segurament en parlarem a l'A CASA NOSTRA hi ha... d'aquesta setmana).

De camí cap al nostre destí final... el Harlem Swing... encara vam fer un parell de parades més... una al passat... a Sant Pau del Camp...

... i una altra per picar alguna cosa abans d'entrar al teatre al mític Jabalí de Ronda. Nosaltres fa anys que hi anem... a dinar... a sopar... a picar alguna cosa... sobretot quan rondem per aquella zona dels teatres del Paral·lel abans o després d'anar a veure alguna obra. Segurament és una de les terrasses més animades i variopintes de la ciutat... sempre està a tope. A més... està a tocar de la millor orxateria del món (i no exagero... som molt exigents amb l'orxata perquè ens agrada moltíssim) que és la Sirvent del Carrer Parlament.

Gairebé sempre demanem el mateix... les croquetes són també boníssimes... i també som molt exigents amb això. Però les tapes i els entrepans, de qualsevol cosa, són les seves especialitats... i bastant bé de preu!

A dos quarts de deu començava l'espectacle. Harlem Swing és un musical llegendari a l'escena de Broadway des de la seva estrena al 1978, que aquí a Barcelona hi serà fins el 27 de maig. Música dels anys 20 i 30 del segle passat, destacant una de les composicions capdals de Fats Waller com és Ain't Misbehavin. D'això va l'obra... de portar-se bé... de portar-se bé quan se surt a la nit a moure els peus, però... de portar-se bé podent creuar sempre els dits al darrere. En definitiva... que no cal portar-se bé del tot, i un es pot deixar portar una mica per la rauxa i flirtejar (sanament), en aquest cas, amb els peus, el ball, la música i la cançó. El swing més negre (amb el millor sentit de la paraula) que durant un parell d'horetes us farà moure el... el què vulgueu!

MOI, MOI!

Hyvää viikonloppua!