dimarts, 8 de maig del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... anar al cinema de Torroella de Montgrí.



Cada vegada que pugem a la casa de la platja procurem anar al cine a Torroella de Montgrí. Realment és un viatge en el temps per sentir-se com en Toto i l'Alfredo de Cinema Paradiso.




El Cinema Montgrí es va construir el 1925, concebut no només com a cinema, sinó també com a zona d'esbarjo amb teatre, cafè, sala de balls i concerts, un jardí, ...el que avui és La Sala. Per això, es va haver d'enderrocar la Casa Llobregat, una de les cases més nobles de Torroella.


Però la popularització del cinema als anys 20 i 30 del segle passat demanava espais per a la projecció de les grans pel·lícules de Hollywood. El cinema s'havia convertit ja en un fenomen social que feia que aquests teatres s'omplissin de gom a gom cada diumenge.


Es va construir d'acord amb l'estil imperant de l'època... l'art decò, del quan encara es conserven alguns edificis a Torroella, com el mateix Cinema Montgrí. Es va dissenyar com un teatre, amb una pantalla mòbil instal·lada a la boca de l'escenari i unes llotges adossades a les parets laterals. L'amfiteatre era de dimensions considerables.
L'any 1956 es va reformar la sala per adaptar-la a les pel·lícules en cinemascope eliminant aquestes llotges laterals, convertint-se en un dels millors cinemes de la comarca.
Però la crisi va arribar al cinema cap als anys 60 i 70 amb la massificació de la televisió i, més endavant, als 80, amb l'aparició del vídeo. La gent es quedava a casa. A més, la tecnologia de la sala ja va quedar desfassada. Així, l'any 1985 es va tancar. Però no per sempre. Uns mesos després reobria, ara ja en mans de l'Ajuntament, amb la pel·lícula La Mujer de Rojo, després d'unes reformes per millorar-ne la qualitat tècnica i els sistemes de so i de projecció. 


L'any 1995, el Cine-Club Torroellenc es fa càrrec de la gestió, i fins avui, que encara omple el cinema en les sessions de cine-club en versió original els divendres, i de pel·lícules d'actualitat els dissabtes, diumenges i dilluns, i tots els dies durant els mesos d'estiu.

Realment la sala té la màgia de la història a les seves parets... i, potser no tindrà ni el comfort, ni les prestacions tècniques i de qualitat de les multisales a què estem acostumats avui, però l'encant i l'esperit dels pioners del cinema t'abracen en cada un dels fotogrames de la pel·lícula que es projecta. 

Los Idus de Marzo
No us desanimeu si a la pantalla hi ha alguna taca, o la projecció s'interromp en algun moment trascendental de la pel·lícula, o el so no és excel·lent...  simplement... deixeu-vos portar pels efectes de la llanterna màgica, perquè, aquestes coses, tampoc són tan habituals. 


Us en recordeu d'aquestes entrades... perquè ja ho diuen tot.


Les dues últimes pel·lícules que vam veure al Cinema Montgrí
schhhh! Silencio... se rueda!

MOI, MOI!

2 comentaris:

  1. Ostres m'ha encantat la teva cronica sobre el cinema montgri, jo soc del mateix carrer i mai l'havia vist amb aquests ulls tan romantics, i aixo que hi he anat moltes vegades. Gracies per ajudar-me a valorar més el que tenim a prop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-ho!
      Ja se'n pot dir molt d'un "cinema de poble" (dels que en queden ben pocs) i que, gràcies als apassionats que el duen i que setmana rere setmana ho fan possible, hagi pogut canviar el projector i entrar a l'era digital que ara ho mana tot!

      Elimina