We Make Carpets, del col·lectiu artístic holandès del mateix nom (Marcia Nolte, Stijn van der Vleuten i Bob Waardenburg), és un projecte que vol ser crític amb la societat de consum que compra quantitats voluminoses de productes per a la llar i que, després d'usar-ne només una petita part, en llença la resta.
A partir de les tècniques tradicionals per a fer catifes, ajunten aquestes coses tan quotidianes i sense massa valor aparent per a crear formes bellament ornamentals.
AHIR vaig anar a...la presentació de l'espectacle Con Carmen Amaya en la Memoria, al Tablao Flamenco Cordobés de Barcelona.
Ens va agradar poder-hi anar perquè no havíem estat mai al Tablao Cordobés... de fet jo no havia estat mai en un tablao (sí que havíem vist espectacles de flamenco, però en teatres)... i és que el flamenco sona d'una altra manera en un lloc tan autèntic i quan pots estar tan aprop dels artistes.
El Tablao Flamenco Cordobés és gastronomia...
...i és espectacle... un espectacle que fins al 14 de març de 2013 té com a protagonista el record de Carmen Amaya, en l'any del centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort, a Begur, d' aquella nena que va aprendre a ballar amb esperit, cor i passió al barri emigrant i gitano del Somorrostro de Barcelona, i que va arribar fins a la Casa Blanca convidada pel mateix president Roosevelt.
Aquest espectacle, doncs, és un homenatge a la bailaora que es va atrevir, al seu temps, a posar-se uns pantalons per a ballar por Alegrías per tot el món... per a dibujar caracolas en el aire amb els braços... i per a moure les cames amb ritme brivant, i sentiment.
Pastora Galván, el jove català Jesús Carmona, el Junco, Sara Barrero i Karime Amaya, néta-neboda de la mateixa Carmen Amaya, són els artistes encarregats de transportar-nos, aquesta vegada, al bell, i desconegut per molts, món del tablao i de la sensualitat flamenca.
Val la pena defugir de la imatge que, segurament, tots tenim, de tota una munió de turistes baixant dels seus autocars i entrant al Tablao Cordobés, i anar-hi a passar una animada vetllada de gastronomia i arte y pasión flamenca.
Ja deu fer un bon parell de mesos que només veuen neu per tot! Tot i potser ser una murga per al dia a dia (tot i que estiguin molt ben preparats per a afrontar-ho), ka macu, oi?
Ens encanta l'ordre i el minimalisme en els edificis. La novetat, la planificació acabada, pristí i perfecció són grans atributs per a noves estructures, però també ens trobem atrets cap a coses que no són tan impecables. Reutilitzats, reciclats, prèviament estimats, salvats. Els edificis que tenen una vida anterior tenen un caràcter al què no hi pot arribar allò més nou.
Quan les velles estructures es conserven i restauren, guanyem en molts sentits. No només preservem els materials que d'altra manera acabarien com a residus, també respectem l'herència de cada edifici, i el caràcter de la zona. Lamentablement, la restauració és sovint més costosa que construir de nou, però, creiem que cada vegada més persones i empreses continuaran fent-ho.
Veiem combinacions de materials que probablement no acabarien junts si l'oportunitat de fer alguna cosa radical no es presentés a les demandes sovint increïblement complexes de crear un espai habitable a partir de la vellesa i la inahabitabilitat.
Centre de salud i d'atenció a la gent gran (Montemurlo, Itàlia) src ipostudio via the cool hunter
Veiem solucions per a guanyar més espai - augmentem les alçades, augmentem el nombre d'habitacions, expandim la base - que mai s'aplicarien a noves estructures. Les idees creatives que realment no segueixen les regles conegudes d'estil, produeixen un estil únic, cool.
La combinació d'estructures existents amb un nou segment que s'hi uneix també està guanyant popularitat. La combinació resultant és sovint inesperada, divertida, però també pràctica.
Sovint, hi ha una necessitat d'afegir llum - finestres més grans i una major obertura en general - a velles estructures que tenen petites obertures a causa del cost (o la no disponibilitat) del vidre, o el cost i la producció de calefacció.
En alguns casos, una nova superestructura combina un grup diferent d'edificis preexistents i fa que el clúster sencer sembli coherent i acollidor.
Imitar o ressò, però clarament diferent del material de partida, colors, formes i estils conformen també una manera elegant de crear un nou estil harmoniós i elegant.
Convertirem mandarines en petits contenidors per a espelmes... molt olorosos! Us deixem un vídeo de com fer-ho.
Encara que no entengueu massa l'anglès, les imatges són prou il·lustratives... només necessiteu mandarines, oli d'oliva, un cutter o ganivet amb bona punta i... paciència... i traça!
No us ha passat mai que heu estat en un hotel on els llençols, el coixí, el llum de la tauleta de nit, el gerro de la pre-suit, i mil coses més a l'habitació us han agradat i voldrieu endur-vos-les? Doncs avui anirem a un hotel on això és possible perquè tot està en venta. L'hotel MySuites, del dissenyador italià Leonardo Annecca, ens ho permet.
MySuites no és un hotel a la vieja usanza, en un sol edifici, sinó un conjunt d'apartaments per a llogar a diferents barris de la ciutat de Nova York (Nomad, Chelsea, West Village, ...).
Els apartaments, com els tres exemples següents, s'han decorat, sobretot, amb troballes de dissenyadors locals o de botigues vintage i mercats de puces... peces que es poden comprar a la seva botiga online.
AVUI m'agrada...l'ABC d'arquitectes moderns i contemporanis resumida en un minut i mig...
...l'ABC dels arquitectes segons els gustos, imaginem, dels autors del vídeo... perquè en Calatrava, per a nosaltres, podria desaparèixer d'algun d'aquests rànquings... però només és la nostra modesta opinió... què en penseu?
D'altra banda... és i no és curiós que en un blog on tot sovint parlem de Finlàndia, el primer personatge que hi aparegui sigui el nostre estimat Alvar Aalto (Alvar Aalto, ja sigui pel nom o pel cognom, comença per A). Sabieu que Aalto, en finès, vol dir onada? També és curiós que diverses de les seves formes siguin ondulades. Nauttikaa! Gaudiu! MOI, MOI!
L'objecte d'aquesta setmana, de fet, no es troba a casa nostra. Si més no, els de les imatges que us mostrem. Es tracta, i ja per tancar definitivament el Nadal, de pessebres de cases d'altres... que comparteixen amb els veïns. Més concretament, de pessebres que, a Sant Cugat (segurament també en d'altres poblacions), i després de tants anys que hi anem a veure la Cavalcada de Reis encara no coneixia, sembla ser que és tradició col·locar a finestres que donin al carrer en algunes cases antigues del nucli més antic de la ciutat (sobretot, al voltant de la plaça de Barcelona).
Tot comença a la pantalla d'un ordinador, però, als seus 54 anys, el seu físic i la seva gran capacitat d'orientació li permeten realitzar aquestes grans obres de LandArt.
El LandArt és un moviment artístic que sorgí als Estats Units d'Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. Les escultures no es situen en el paisatge, sinò que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals (wikipedia).
Si us heu portat bé aquest any, de ben segur que els Reis, tot i la crisi, us hauran dut alguna cosa, oi?
Ahir, però, amb el dia de Reis, les festes de Nadal van arribar al seu punt i final. I també a Finlàndia.
Finlàndia no celebra el dia de Reis com ho fem aquí... amb cavalcades, i regals... però sí que hi ha alguna cosa relacionada amb els Reis Mags... Tiernapojat. Sembla ser que es tracta d'una tradició que, a Finlàndia (perquè celebracions similars es troben per tot el nord d'Europa) podria haver nascut a la ciutat d'Oulu. Els estudiants, que després de les festes ja anaven escassos de diners, es disfressaven i representaven una obra d'origens medievals. Ho feien mentre anaven de casa en casa, formant una espècies de cavalcada. Després de cada representació es demanava una donació al públic. I és la història dels Reis Mags i la seva trobada amb el rei Herodes i el nen Jesús la que representen. També s'hi inclouen algunes cançons de Nadal i una cançó de lloança al Tsar Alexandre.
Els personatges de l'obra són Herodes, el Rei dels Moros (que duu la cara pintada de negre), Knihti i Mänkki. Tots execepte Mänkki, que es el portador de l'estrella (i de les notícies del naixament de Jesús), duen espases.
En l'obra, que s'explica amb el dialecte arcaic d'Oulu, hi veiem la trobada entre Herodes i el Rei dels Moros, i la conversa sobre els tres Reis Mags, així com l'ordre d'Herodes de matar a tots els nens acabats de néixer de la ciutat. Aquí us deixem amb una versió més... rockera... de l'obra... molt adecuada als gustos musicals de Finlàndia.
Avui és divendres i, per això, tot i que una mica més tard, podem anar de viatge! Però... aquesta vegada ho farem d'una manera diferent... en metro... per algunes de les estacions europees més interessants. Com, per exemple, entre d'altres, aquestes...
estació Toledo, NaplesFoto: MARIO LAPORTA/AFP/Getty Images
