dijous, 24 de gener de 2013

...sense títol

Hyvää päivää kaikille! 

src el País - cultura   Catherine Gugelman (AFP)
Andrée Putman23 de desembre de 1925 – 19 de gener de 2013
Andrée Putman va néixer en el si d'una família benestant de Lyon. La seva àvia, per exemple, era Rosa Montgolfier, descendent de la família d'inventors del globus aerostàtic. Va créixer a la rue de Grands Agustins, a París, i va passar gran part dels estius de la seva infantesa a l'Abadia de Fontenay, un edifici cistercenc, auster, d'on va treure les seves primeres impressions estètiques... els jocs de la pedra i la llum, i la increible riquesa i diversitat del no color. Fruit d'aquestes impressions, als 15 anys decideix redecorar la seva habitació infantil només amb un llit de ferro, una cadira i un poster d'en Miró.

src Studio Putman
L'educació artística de Putman va passar primer per la música a través de les mans de la seva mare i el piano. Però la força interior que l'empenyia a la descoberta del món va fer que abandonés la seguretat que li oferia la posició familiar i anés a treballar a la revista Femina. A partir d'aquí, als anys '50 fa de periodista i estilista per a les revistes d'art Elle i Oeil. D'aquesta manera s'enriqueix amb tot allò refinat i nou, i comença a freqüentar els cafés de la bohemia de París... hom hi podia trobar Antonin Artaud, Greco, Giacometti, Sartre i Simon de Beauvoir, persones aparentment lliures lluny de convencionalismes...

src Studio Putman
Les primeres feines li permeten estar en contacte amb multitud d'artistes, intel·lectuals i d'altres personalitats, en els que s'emmiralla i n'aplaudeix el talent d'aquells que se senten incompresos per quedar-se amb la sinceritat de les seves idees.

src Studio Putman
A finals dels '50 es casa amb el col·leccionista, editor i crític d'art Jacques Putman, gràcies a qui coneixerà Pierre Alechinsky, Bram van Velde, Alberto Giacometti i Niki de Saint Phalle.  L'any 1971 crea una societat encarregada de desenvolupar el prêt-à-porter i el tèxtil, Createurs et Industriels. D'aquí sortiran noms tan reconeguts com Issey Miyake, Claude Montana o Thierry Mugler. I, poc a poc, també demostra el seu talent per a arreglar espais abandonats per a l'exposició dels dissenyadors (com uns vells magatzems de la companyia ferroviaria de França SNCF).

src Studio Putman
La decoració de l'Hotel Morgans de Nova York al 1984 suposa un marcat gir en la seva carrera. Aconsegueix, amb molts pocs mitjans, fer un hotel de luxe tot reafirmant el seu estil proposant tota una sèrie d'efectes òptics en les habitacions...


És perquè vaig començar a treballar a Nova York que els francesos em van reclamar.
Va ser a partir d'aleshores que Andrée Putman va començar a estar involucrada, cada vegada més i més, en projectes d'interiorisme. Els seus projectes no només arriben a combinar els material "rics" i "pobres", sinó que utilitza la llum de manera inèdita i deixaels espais nus fins a trobar-ne l'essència. Té plens poders per a trencar els codis establerts pel que fa a l'ús dels espais... no es tracta que la gent es banyi al saló, o cuini a la seva habitació, sinó que els espais puguin permetre diversificació d'usos, flexibilitzar aquests espais... Andrée Putman serà una de les primeres persones de França en viure en un loft.

src Studio Putman
A finals dels '70, Putman es divorcia, i passa a viure en un espai moblat només amb un llit i dues làmpares per a donar forma als seus sentiments... en la completa austeritat, sembla que pugui oblidar quant vaig estimar. Ara entrarà de ple a la seva carrera que la durà a ser coneguda arreu mundialment, i comença reeditant els clàssics dels anys '30, Jean-Michel Frank, Charraud, Eileen Gray o Gaudí... el luxe pompós m'horroritza perquè m'interessa allò essencial de les coses.

src Studio Putman
L'any 1997 crea Studio Putman, especialitzat en aquitectura d'interiors, disseny i escenografia. Però l'any 2001 també és capaç de llençar-se al món dels perfums i una línia pròpia de mobles, amb noms tan esperpèntics com Croqueuse de diamants (cruixent de diamants), Jeune bûcheron (jove llenyataire) o Bataille d'oreillers (lluita de coixins).


L'any 2010, l'Hôtel de Ville de París li fa un homenatge amb una retrospectiva de tota la seva carrera.

src dezeen
El 19 de gener de 2013 mor a París als 87 anys.

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada