AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'òpera La Llegenda de la Ciutat Invisible de Kitej, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Yesterday I went to see the opera The Legend of the Invisible City of Kitezh, at Gran Teatre del Liceu of Barcelona.

Kitej (Kitezh) era una ciutat mítica a les ribes del llac Svetloyar a la Rússia central, i el nom apareix en un llibre anònim de finals del segle XVIII... Les Cròniques de Kitezh. La llegenda explica que Iouri II va ser el primer a construir la ciutat de Maly Kitezh (Petita Kitej) a la ribera del Volga al segle 13. Anys més tard, el príncep va construir Bolshoy Kitezh (Gran Kitej) a la ribera del llac Svetloyar, més enllà d'Uzola, Sanda i de Kerzhenets. Kitezh was a mythical city on the shores of the Svetloyar lake in central Russia. It appears for the first time in "Kitezh Chronicle", an anonymous book from the late 18th century. Legend has it that Georgy II, Grand Prince of Vladimir in the early 13th century, first built the town of Maly Kitezh (Little Kitezh) on the Volga River (today'sKrasny Kholm). Later on, the prince crossed the rivers of Uzola, Sanda and Kerzhenets and found a beautiful spot on the shores of the Lake Svetloyar, where he decided to build the town of Bolshoy Kitezh (Big Kitezh).

La Ciutat Invisible de Kitej_The Invisible Town of Kitezh (1913), Konstantin Gorbatov

Després d'haver conquerit part de Rússia, els tàtars, provinents de Mongòlia, van dirigir-se cap a la Petita Kitej i després cap a la Gran Kitej gràcies a les pistes que els va explicar un dels presoners. Va ser fàcil entrar a la ciutat ja que no hi van trobar resistència, només gent que pregava a Déu per a la seva salvació. Els àtacs van parar quan les Hordes van veure que la ciutat començava a desaparèixer dins del llac. A partir d'aquí la llegenda continua viva en els rumors... només aquells de cor pur trobaran el camí a la ciutat... cants i campanes als fons del llac... edificis al fons del llac que es poden veure quan aquest està calmat, o la nova Atlantis russa. After having conquered some of the Russian lands, the Mongols soon captured Maly Kitezh, forcing Georgy to retreat into the woods towards Bolshoy Kitezh. One of the prisoners told the Mongols about some secret paths to the Lake Svetloyar. To the surprise of the Mongols, the town had no fortificationswhatsoever. Its citizens didn't even intend to defend themselves and were engaged in fervent praying, asking God for their redemption. Attacks stopped suddenly when they saw countless fountains of water bursting from under the ground all around them. The attackers fell back and watched the town submerge into the lake. This legend gave birth to numerous incredible rumors... It is said that only those who are pure in their heart and soul will find their way to Kitezh... It is also said that in calm weather one can sometimes hear the sound of chiming bells and people singing from under the waters of the Lake Svetloyar... It is also said that the most pious individuals may actually see the lights of religiousprocessions and even buildings on the bottom of the lake. For this reason Lake Svetloyar is sometimes called the "Russian Atlantis".

src Gran Teatre del Liceu

A partir d'aquesta llegenda també s'inspirà, al 1907, l'òpera de Nikolai Rimsky-Korsakov, La Llegenda de la Ciutat Invisible de Kitej i la Verge Fevrònia. Nikolai Rimsky-Korsakov's opera The Legend of the Invisible City of Kitezh and the Maiden Fevroniya (1907) is based on the legend of Kitezh.

src Gran Teatre del Liceu

Òpera en quatre actes, amb llibret de Vladímir Nikolàievitx Belski, estrenada el 1907 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Al Liceu s’estrenà el 1926 en el clima d’entusiasme per les òperes russes dels anys vint i trenta del segle XX, propiciat entre altres factors per l’èxit de Boris Godunov de Mussorgski. Fou la primera posada en escena fora de les fronteres russes i esdevingué títol obligat al nostre teatre en quasi totes les temporades fins al 1935. The Legend of the Invisible City of Kitezh is a four-act opera with a Libretto by Vladimir Ivanovich Belski. It was premiered in 1907 at the Mariinsky Theatre in Saint Petersburg, It reached the Liceu in 1926 on the wave of enthusiasm for Russian opera that arose in the 1920s and 1930s as a result of the triumph of Mussorgsky's Boris Gudonov. The Liceu production was the very first outside Russia and until 1935 the title was included in nearly every Liceu season.

 src Gran Teatre del Liceu

La obra arranca con un primer acto de intenso diálogo lírico entre sus protagonistas, la rústica y visionaria doncella Fevroniya y el príncipe Vsevolod. Es una parte conversacional que hace pensar en Wagner, cuya huella se deja notar más en el texto literario del libretista Vladimir Belsky que en la partitura. El coro va cobrando importancia a medida que avanza la acción, en un segundo acto lleno de colorido local y apuntes expresionistas encarnados por el crucial personaje grotesco del «filósofo ebrio» Grishka Kuterma, tan «gogoliano». Es magistral el modo en que se amalgaman, sobre todo a partir del tercer acto, los sucesos verídicos de las batallas contra los invasores tártaros y el perfil legendario de la ciudad invisible, Kitej la Grande, que aparece y desaparece al toque de las campanas, momentos de gran belleza en la obra. Vicente Molina Foix

src Gran Teatre del Liceu

La posada en escena de La llegenda de la ciutat invisible de Kitege va ser guardonada amb el premi a la millor producció de l’any. El jurat dels International Opera Awards 2013 va considerar que la coproducció del Gran Teatre del Liceu, la Nederlandse Opera i la Scala de Milà de l’òpera era la millor posada en escena d’òpera d'aquell any. The staging of The Legend of the Invisible City of Kitezh won the award for best production in 2013. The jury of the International Opera Awards 2013 considered that the Gran Teatre del Liceu, Nederlandse Opera and the La Scala of Milan co-production of the opera The Legend of the Invisible City of Kitezh was the year's best staging of an opera.

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää perjantaita (divendres_friday) kaikille!
Avui viatjarem a 6 de les 12 illes més espectaculars segons la revista Condé Nast Traveler. We are travelling today to 6 of the 12 top scenic islands according to Condé Nast Traveler magazine.

Capri, Italy

Hydra, Greece

Mountain Desert Island, Maine

Aran Islands, Ireland

Moorea, French Polynesia

Seychelles

all images src Condé Nast Traveler

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... l'obra de l'artista japonesa Jun Kitagawa.
What today I like most is Japanese artist Jun Kitagawa's work.

src this is colossal   via spoon&tamago   via jun kitagawa

Jun Kitagawa es va convertir en artista gairebé per casualitat, quan va decidir vestir amb una partida de samarretes que no havia aconseguit vendre les estatues de la seva ciutat. Jun Kitagawa accidentally became an artist when he found himself stuck with an inventory of t-shirts that would not sell. He decided to dispose of them by going around town and “covering up” nude statues.

src jun kitagawa

Tot i que la seva trajectòria artística ha evolucionat des d'aleshores, la preferència per la  interacció amb el món exterior i els espais públics no l'ha deixat mai. Els darrers anys, Jun Kitagawa ha estat instal·lant cremalleres gegants 2D i 3D en espais públics de tot el Japó. Kitagawa’s art has since evolved but his penchant for public spaces still remains. For the last few years Japanese artist Jun Kitagawa has been installing giant 2D and 3D zippers in public locations around Japan.

src this is colossal   via spoon&tamago   via jun kitagawa

Les cremalleras no estan mai tancades ni obertes del tot, deixant entreveure el que hi podría haver al seu darrere, que només pren forma en la nostra imaginació. These giant zippers always reveal a peek of what lies just below the surface, which remains unsteadily in our own mind.

src this is colossal   via spoon&tamago   via jun kitagawa

M'agrada sorprendre la gent amb un cert toc d'erotisme, diu la mateixa Kitagawa. “I like to surprise people with a light eroticism", explains Kitagawa.

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra de teatre El Crèdit, a la sala La Villarroel de Barcelona.
Yesterday we went to see role-play 'El Crèdit' (the Credit), La Villarroel theatre, Barcelona. 'In our civilized world, when someone needs money usually goes to a bank and asks for a credit. If that person doesn't get it then returns home, thinking that everything is really bad, that times have changed, that the credit is not flowing. But perhaps today, when you don't get the credit you'll look at the office manager's eyes and you will put the cards on the table and tell him/her who has the power now, and if they don't give you the money you'll take forceful and really powerful measures. Anything violent. But you'll surely use definitive actions that will turn other's life into a catastrophe'.

La supervivència és l'estratègia de vida de qualsevol ésser viu. Quan veiem atacades les nostres possibilitats en aquest món, despleguem tot un seguit de mecanismes de defensa per a intentar no arribar a aquest final fatal. En El Crèdit, la desesperació i la fragilitat de les relacions humanes juguen el paper clau de l'obra, i l'economia i la crisi en són les eines per a explicar-les. Survival is the strategy of any living creature. When we get attacked our chances in this world, we deploy a serie of defense mechanisms to try to not get this fatal end. In this roleplay, desperation and fragility of human relationships play a key role in the work, and the economy and crisis are the tools to explain them.

 src La Villarroel

L'obra de Jordi Galceran (El Mètode Grönholm), i la direcció de Sergi Belbel, posen en escena a dos grans del teatre català... Jordi Boixaderas i Jordi Bosch que, dins del marc de la desesperació d'ambdós per a retenir allò que els imprescindible per a viure, però a la vegada és el seu taló d'Aquil·les, ens mantenen un somriure als llavis durant una agradable hora i mitja.

 src La Villarroel

Llàstima que haguèm trigat tant en anar-hi per a parlar-vos-en, però encara teniu fins al 20 d'abril per anar a veure-la i a gaudir-la!

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!

HÈLSINKI

Hyvää tiistaita (dimarts_tuesday) kaikille!

Fa un dies parlàvem en aquest blog de les escenografies de temes fantàstics que l'empresa danesa Monstrum dissenya per als parcs públics com a jocs infantils. Avui, però, voldríem anar fins a Rovaniemi, Finlàndia, per a trobar una altra empresa que fabrica jocs infantils, per a joves i per a adults, i d'altre mobiliari urbà, per tot el món... Lappset Group Oy (lapset, amb una p, en finès vol dir nens). A few days ago this blog posted an article about Danish design company Monstrum (playgrounds in public spaces). Today we would like to go to Rovaniemi, Finland, to find another company that makes playgrounds for children, youth and adults and other street furniture worldwide... Lappset Group Oy (lapset, with one 'p', means 'children' in finnish).

Barcelona, src Lappset Group

Lleida, src Lappset Group

Pontevedra, src Lappset Group

Però... quina relació pot tenir aquesta empresa amb el nostre blog? Doncs que, a part de ser una empresa finlandesa que instal·la espais lúdics a parcs i jardins del nostre país, i la delegació a Espanya es troba a Montcada i Reixach, l'any 2011 va gravar el vídeo promocional dels seus productes per a gent gran (Lappset Senior Sport) a l'Espai Lúdic i de Salut dels jardins de la residència Aura de Manlleu i a Lloret de Mar. Which could be the relation between Lappset Group OY and our blog? Apart from being a Finnish company that designs recreational spaces in parks and gardens also in our country, on 2011 Lappset recorded the promotional video of its Senior Lappset Sport products in Manlleu and Lloret de Mar.

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää maanantaita (dilluns_monday) kaikille!

Una vegada més Barcelona i Hèlsinki queden relacionades, d'alguna manera, per algun esdeveniment a la ciutat. En aquest cas, la capital catalana i la capital de Finlàndia han exhibit les seves bondats gastronòmiques en una trobada que s'ha fet a Barcelona amb motiu del Saló Internacional del Turisme de Catalunya, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a la Fira de Barcelona. Once again Barcelona and Helsinki get related in some way. In this case, the Catalan capital and the capital of Finland have shown its benefits in a gastronomic event that has been held in Barcelona at last weekend's International Tourism Show of Catalonia.

Coincidint amb el Saló de referència del Turisme a Catalunya, la capital catalana ha acollit durant dos dies una de les trobades anuals de Délice Cities, la xarxa internacional de ciutats unides per promoure l’excel·lència culinària (www.delice-network.org). La xarxa, que va ser creada l’any 2007 per la ciutat francesa de Lió, ha esdevingut una gran plataforma d’intercanvi i de trobada de xefs i professionals de la gastronomia. Bàsicament treballa amb activitats i esdeveniments que giren a l’entorn de cinc grans temes principals de la gastronomia: el màrqueting, l'educació i la transferència de coneixements, els productes locals, la salut i la nutrició i l'excel·lència dels xefs. At the same time, the Catalan capital has hosted a two-day annual meeting of Délice Cities, the international network of cities united to promote culinary excellence (www.delice-network.org). This network, which was created in 2007 in Lyon has become a great platform for exchange and encounter of chefs and food professionals. Basically it develops activities and events that related to five main themes of food: marketing, education and knowledge transfer, local products, health and nutrition and the excellency of chefs.

src Délice Network

Les 14 ciutats que han participat han estat Barcelona, Hèlsinki, Bordeus, Brussel·les, Chicago, Göteborg, Lausana, Leipzig, Lisboa, Lió, Madrid, Riga, Stavanger i Torí. Es diferencien àmpliament entre elles tant pel seu tamany com per la seva cultura i les seves diferents senyes d’identitat, però són grans referents culinaris arreu del món. The 14 cities that have participated are Barcelona,  Helsinki,  Bordeaux, Brussels, Chicago, Gothenburg, Lausanne, Leipzig, Lisbon, Lyon, Madrid, Riga, Stavanger and Turin. They differ widely in size and culture and its various hallmarks, but they are all a great culinary reference worldwide.

En aquesta ocasió l'objectiu de la trobada ha estat posar en comú l'experiència en l’àmbit del màrqueting gastronòmic. Un segment a través del qual les diferents ciutats d’arreu del món es posicionen com a destinació gourmet i promouen estratègies de venda de la seva gastronomia, emparades tant en la tradició i/o modernitat dels seus productes i creacions locals, com en la formació dels cuiners i la recerca gastronòmica, entre d’altres ítems. This time the objective of the meeting was to share experiences in the field of culinary marketing. A segment by which different cities worldwide are positioned as gourmet destinations and promote strategies to sell their food, covered in both traditional and/or modern creations of their products and local creations, as in the formation of chefs and culinary research, among other items. 

Mercat de la Boqueria, Barcelona _ Hakaniemen Kauppahalli, Hèlsinki

La trobada gastronòmica s'ha fet, com dèiem, coincidint amb la celebració d'una nova edició del Saló Internacional del Turisme de Catalunya,  on s'han presentat les principals novetats del sector i on Japó ha estat el país convidat. A la trobada, per cert, han participat més de 100 bloguers de viatges. The meeting has been held meantime it was also held this new edition of the International Tourism Show of Catalonia, where there have been shown  news in tourism and where Japan has been this year's guest country. During this meeting, by the way, more than 100 travel bloggers have participated.

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää perjantaita (divendres_friday) kaikille!

Anirem de viatge amb la companyia aèria finlandesa Finnair perquè, com dèiem ahir, avui fa 50 anys que aquesta empresa va realitzar el primer vol entre Hèlsinki i Barcelona.
Friday again, and time for journeys. We will travel with Finnish airline Finnair because, as we said yesterday, they are celebrating today the 50th anniversary of ​​the first flight between Helsinki and Barcelona.

src Finnair Gallery

Finnair és la cinquena companyia aèria més antiga del món sense interrupcions en la seva existència. Va nèixer l'any 1923 de la mà de Bruno Lucander amb el nom d'Aero O/Y. El 20 de març de 1924 un hidroavió Junkers F13 D-335 s'enlairava de la ciutat d'Hèlsinki amb destinació Tallin, Estònia, transportant 152 quilos de correu. 

Finnair is the fifth oldest airline in the world with uninterrupted existence. In 1923, Bruno Lucander founded Finnair as Aero O/Y (Aero Ltd). The first flight was on 20 March 1924 from Helsinki to Tallinn, Estonia, on a Junkers F13 D-335 aircraft equipped with floats and loaded with 152kg of mail.

src Finnair Gallery

90 anys després encara manté aquesta ruta, però ja arriba a més de 60 destins arreu del món i transporta més de 9 mil·lions de passatgers l'any. Quan l'any 1964 Finnair va adquirir els nous avions tipus SudSE.210 Caravelle 1083 (SuperCaravelle) Barcelona va començar a formar part de les seves noves rutes europees. Era l'inici de les primeres rutes regulars entre Finlàndia i el nostre país. 

90 years later Finnair still maintains this route, but now flies to more than 60 destinations around the world and carries more than 9 thousand million passengers a year. When in 1964 Finnair acquired the new aircraft type SudSE.210 Caravelle 1083 (SuperCaravelle) Barcelona became one of their new European routes. It was the beginning of the first regular routes between Finland and Spain.

Actualment el vol entre Barcelona i Hèlsinki dura poc més de 3h30min. Però aleshores es tractava d'un veritable safari aeri, com els agrada qualificar-ho als representants de Finnair a Barcelona, perquè abans d'aterrar a la Ciutat Comtal feia escala a Luxemburg, i el destí final era Màlaga (perquè els finlandesos tenen predilecció per la Costa del Sol). I, a la inversa, des de Barcelona s'havia de passar per Màlaga i fer una nova ruta d'escales fins a Hèlsinki. Avui, per a l'estiu de 2014, hi ha 11 vols programats a la setmana entre la capital catalana i la capital finlandesa. 

Flight between Barcelona and Helsinki takes now no more than 3h30min. But in 1964 it was a real 'air safari', as Finnair representatives in Barcelona like to call, because before landing in Barcelona the aircraft use to made ​​a stopover in Luxembourg, and the final destination wasn't Barcelona but Malaga (because Finns like very much Costa del Sol). And it wasn't the end, because between Barcelona and Helsinki there were still some other stopovers. Now, in summer 2014, there will be 11 scheduled flights per week between the Catalan capital and the Finnish capital.

Uniformes de la companyia l'any 1969_Finnair uniforms in 1969

src Finnair Gallery

Onnea ja hyvää matkaa!

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua!

barcelona-hèlsinki-barcelona

AHIR vaig anar a... la festa de celebració dels 50 anys del primer vol de la companyia aèria finlandesa Finnair entre Hèlsinki i Barcelona el 4 d'abril de 1964.

Yesterday I went to celebrate the 50th anniversary of the first flight of the Finnish airline company Finnair between Helsinki and Barcelona on 4 April 1964.

Per a la celebració, els representants de la companyia a Barcelona van tenir una molt bona pensada, i van organitzar, lluny de les fòrmules més habituals, un sopar d'aniversari en un dels avions de la companyia... justament el que cada vespre arriba a Barcelona des de la capital finlandesa. Representatives of the company in Barcelona had a very good idea, and organized, far from the usual formula, a birthday dinner in an real Finnair aircraft, that which arrives in Barcelona every evening from the Finnish capital.

Es tractava de recrear un vol amb la companyia Finnair, el vol Finn50, amb tot el que això implica... arribada a l'aeroport (de Barcelona-El Prat, en aquest cas) , check-in, pas dels controls, recepció a la sala vip Pau Casals i embarcament. They wanted to recreate a real Finnair flight, which special name was 'Finn50', with all that that implies... arrival at the airport, check-in, security checkpoint, and boarding into the plane.

...i, fins i tot, sopar a bord. ...even a very good business class meal.

Però les sorpreses no van acabar aquí i vam bufar, juntament amb la tripulació, un gran pastís! But there were many more surprises... and we blew the candles of a big white cake with the crew!

Onnea!

Demà, 4 d'abril, serà el dia exacte del 50è aniversari d'aquest primer vol de Finnair entre Hèlsinki i Barcelona... i us donarem més detalls de com va anar! Tomorrow,  April 4th, will be the exact day of the 50th anniversary of the first flight of Finnair between Helsinki and Barcelona ... and we will give you all more details about it!

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää keskiviikkoa (dimecres_wednesday) kaikille!

Què passaria si tinguéssim prohibit l'ús del color a les nostres vides? Sembla impossible, oi? La necessitat de color i el seu impacte emocional en el nostre dia a dia és el lema de la campanya publicitària de l'empresa britànica de pintura Dulux. How would we live in a color banned world? It seems impossible, right? This necessity of colour and its emotional impact on our everyday lives is the main theme of the latest advertising campaign from UK consumer paints manufacturer Dulux.

La campanya ha estat realitzada per l'agència de publicitat Bartle Bogle Hegarty, i el vídeo, inspirat en la Prohibition-Era dels anys '20 i '30 als Estats Units, dirigit per Christian & Patrick... prohibicions, gangsters, policies, persecucions, cotxes, robatoris, una heroina, un escriptor a l'altra banda de la finestra,... tots els elements d'una pel·lícula del gènere negre. The video, inspired in USA's Prohibition-Era, was directed by Christian & Patrick  while the overall campaign concept was designed by London-based creative agency Bartle Bogle Hegarty... prohibitions, gangsters, cops, car chases, an heroine, a young writer living across the street, and many more elements from a good black & white film noir.

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI!

HÈLSINKI

Hyvää tiistaita (dimarts_tuesday) kaikille!

Avui viatjarem fins a la localitat finlandesa de Vantaa, al nord d'Hèlsinki, on hi ha l'aeroport de la capital de Finlàndia. Allà hi trobem la Pyhän Laurin kappeli (capella de Sant Llorenç).

Dissenyada per Avanto Architects (dels que ja en trobareu al nostre blog dues obres més a Finlàndia... aquesta... i aquesta...) i construida en un important i antic emplaçament històric de Vantaa,  va ser consagrada l'any 2010. Avanto Architects (see more here and here) won an open architectural competition for Chapel of St.Lawrence in 2003 and the building was consecrated in August 2010. The site is situated in an important and ancient historical setting in Vantaa.

L'edifici conjuga elements diferents dels voltants sense predominar al seu entorn, i acompanya l'antiga església medieval de pedra. Els materials i la seva volumetria, doncs, són coherents amb les construccions properes, utilitzant el maó, la pedra natural, la malla i la fulla de coure patinada. The chapel links disparate elements in the surroundings without appearing as a distinct building mass, leaving the old medieval stone church and bellcote to dominate the village milieu. The massing and materials are in response to existing surroundings, with use of rendered brickwork, natural stone, patinated copper sheet and mesh.

El disseny de l'edifici va venir marcat, sobretot, per la voluntat d'oferir un enterrament digne, i els desplaçaments d'una sala a una altra interactuen amb els canvis en les característiques espaials i d'il·luminació. Giving peace and dignity to the funeral ceremony has been of primary importance in the planning of the building, and movement from one room to another is highlighted with a change of lighting and spatial characteristics.

Polku, o camí en finès, era el tema proposat per al concurs. El camí de l'home des de la seva representació mortal a l'inmoratilitat de l'esperit. The theme of the proposal, ”polku” (in Finnish) or ”path”, portrays man’s journey from mortality to eternity.

Els patis es converteixen en passos per a la cerimònia, i un mur final guia les mirades dels assistents al funeral cap a la llum. Courtyards function as passages to further ceremonial stages, a wall turns the onlookers gaze towards the light.

all images src dezeen (on hi trobareu també més informació)  via Tuomas Uusheimo 

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!