AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser fa unes setmanes... a la inauguració de les 'Nits Gaudí' de la Torre Bellesguard de Barcelona.

Yesterday I went to... actually it was a couples of weeks ago... to the opening party of the 'Gaudi Nights' at Torre Bellesguard of Barcelona.

Torre Bellesguard, one of the most symbolic and unique works of the Catalan genius Gaudí, using rectilinear forms rarely seen in his other work, was opened to the public on September 17th 2013. Built between 1900 and 1909, this is one of the few works by Gaudi which still used as a residence by its current owners, the Guilera Family. _
La Torre Bellesguard de Barcelona, a la zona alta de la ciutat, és una de les cases més singulars de la ciutat, construida entre 1900 i 1909 per l'arquitecte Gaudí, i habitada, des d'aleshores, pels seus propietaris, la família Guilera.

Quantes vegades hi havia passat pel davant, anant i tornant de l'escola! Però fins fa uns dies no hi havia entrat mai. I és que no és des de l'any passat que la Torre Bellesguard es va convertir en un nou espai de visita de la ciutat de Barcelona.

His inspiration was the medieval castle of Martin I, also known as Martin the Humane, the last king of the Catalan dynasty of the House of Barcelona, who resided at Bellesguard until his death in 1410.  _En aquest indret el rei Martí I l'Humà, l'últim rei del Casal de Barcelona, hi va tenir la seva residència al 1408, un parell d'anys abans de morir sense descendència, per la puresa de l'aire d'aquesta zona i per l'existència d'aigües subterrànies. Algunes de les restes medievals del Palau i de les muralles encara són visibles, i Gaudí les va incorporar i reinterpretar en la nova construcció.

Gaudí built a castle that was a blend of Art Nouveau and Gothic style and restored the ruins of the medieval palace, which are now part of the estate’s grounds. 

The history of Bellesguard is inextricably bound up with the history of Catalonia. The many historic events that unfolded and the renowned figures that passed through Bellesguard over the centuries influenced and inspired Antoni Gaudí to create one of his most personal, symbolic and fascinating works. 

_Tota la història que envolta l'enclavament va influenciar fortament Gaudí, que va construir una obra entre el gòtic i el modernisme, carregada de simbologia i d'al·lusions al passat gloriós de Catalunya, que no desvetllarem per si algú hi vol anar a descobrir-ho.

Located in the upper area of Barcelona, this is the unique Gaudi’s work which includes a spacious garden and allows holding events in the open air, where the guests can enjoy the nature within an absolutely private ambience. It is a place of peace, uniqueness, offering the possibility of stepping on a land with thousands years of history. _Com que és l'única construcció de Gaudí que permet gaudir d'uns jardins amplis on celebrar-hi tot tipus d'actes a l'aire lliure, envoltat de pau i de natura, a la ciutat de Barcelona, les Nits Gaudí es converteixen en una oferta molt interessant per als estius a la ciutat.

This summer, in this marvelous place, Bellesguard will give the opportunity to all the guests to enjoy an exclusive and quiet ambience in the upper area of Barcelona: the Gaudi Nights. Gaudi Nights include 47 musical feasts. During the Gaudi Nights, the guests can take a guided panoramic visit to Bellesguard, a glass of cava and enjoy a concert of Jazz, Blues or Classical Guitar (according to the schedule).  _Les Nits Gaudí són 47 vetllades musicals, des del 18 de juny al 13 de setembre, on els visitants gaudeixen d'una visita guiada de l'exterior de la casa (en d'altres ocasions també es pot visitar l'interior), una copa de cava i un recital de Jazz (dimecres), Blues (dijous), Guitarra (divendres) o Música Clàssica (dissabte).

Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!

MOI, MOI!

BARCELONA

Hyvää keskiviikkoa (wednesday_dimecres) kaikille!

Do you know what it is called 'the tile (panot) of Barcelona'? _Sabeu què és allò que s'anomena el panot barceloní? 

Panot (tile), from the French word 'panneau', means slab construction. Is the typical tile from the sidewalks of Barcelona. While there are differentes designs, all of them have in common their sizes... 20cm side, and 4cm thick. Escofe, founded in 1886, was the company who won a competition in 1916 to supply slabs to Barcelona. And still it does. _Panot, del francès panneau, significa lloseta de construcció. És la rajola típica de les voreres de Barcelona, ja extesa a tots els barris. Si bé amb dissenys diferents, totes tenen en comú les mides... 20cm de costat, i 4cm de gruix. La casa Escofet, fundada al 1886, va ser qui al 1916 va guanyar un concurs de subministrament de panots a l'Ajuntament.

src las Piedras de la Ágora

Tile with 4 or 9 square pads, also called 'chocolate bar'. Tile with 4 pads and 4 rings. Tile 'of the roses'. Tile with a central square and four circles. Tiles with three concentric rings. Tiles with five or six bars. 'Macaroni' diagonal slabs. Tile with the 'B' of Barcelona. Tiles with letters, which were placed on the sidewalk and the street name indicated. Smooth slabs to indicate the bike lane. There are places in the city where the mixture seems to be the role model!  _Panots de 4 o 9 pastilles quadrades, denominats també de presa de xocolata. Panot de 4 pastilles i 4 anelles. Panot de les roses. Panot de quatre cercles i quadrat central. Panot de tres anelles concèntriques. Panots de cinc o sis barres. Panots de macarrons diagonals. Panot de la B de Barcelona. Panots de tacs. Panots de lletres, que es posaven a la vorera i indicaven el nom del carrer. Panots llisos per indicar el carril bici. Hi ha llocs de la ciutat on la barreja sembla ser el model a seguir!

src El Bloc

The one designed by Gaudi on Passeig de Gracia is one of the most well known since the City Council took the floor model from La Pedrera. Here we see the red tile that marks the Route of Modernism of Barcelona.  _El de Gaudí al Passeig de Gràcia també és un dels més coneguts des de que l'Ajuntament en va agafar el model dels paviments de La Pedrera. Aquí els veiem amb el panot vermell que marca la Ruta del Modernisme a Barcelona.

src El Bloc

The most characteristic in Barcelona, however, is the one called 'the Rose tile of Barcelona', or 'the ​​Barcelona flower'. _El més característic a la ciutat, però, és l'anomenat panot de la rosa de Barcelona, o de la flor de Barcelona. 

src Museu d'Història de Catalunya

We'll find its origins in the lobby of the Casa Lleó i Moreraand it seems that it would have been designed by Josep Puig i Cadafalch. The design is a flower of four petals made ​​in negative relief. The tiles are placed on the access to the building, where the owners of the house came on horse carts.  _Trobem el seu origen al vestíbul de la Casa Lleó i Morera i sembla que hauria estat dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. El disseny és una flor de quatre pètals feta en relleu negatiu. Les rajoles estan situades a l’accés de l’edifici, per on entraven els senyors de la casa en carros de cavalls, quan la ciutat encara era Can Fanga (quan plovia a Barcelona, com que els carrers encara no estaven pavimentats, tot quedava enfangat).

src modernistespuntcom

Is the most characteristic of all, and one can find it in all kinds of decorative objects, jewelry, bags, chocolates, containers ... Now the City Council has decided to go for this model when works will be done in the pavement of the city. _És el més característic de tots, donant lloc a tota mena d’objectes decoratius, joies, bosses, xocolates, recipients… Ara l'Ajuntament ha decidit apostar per aquest model quan es facin noves obres a la ciutat.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser la setmana passada que vaig anar a... veure l'obra de teatre La partida (Dealer's Choice), de Patrick Marber i dirigida per Julio Manrique, al Teatre Romea de Barcelona, en el marc del Grec 2014 Festival de Barcelona.

Yestarday I went to see... actually it was last week... 'Dealer's Choice' Patrick Marber's roleplay, directed by Julio Manrique, at Teatre Romea of Barcelona, inside Grec 2014 Festival of Barcelona programme.

Dealer’s Choice revolves around a poker game but enables an all-male cast to mediate on themes that go far beyond cards. For, as one of the characters says in the restaurant where all the action takes place (in London in the original play, in Barcelona in this adaptation), “You must play the man, not the cards”. Six full-blooded characters, of the type only achieved by the finest theatre writing, go back and forth between the restaurant dining room and kitchen: a chef, two waiters, the owner, his gambling-addicted son and the son’s poker mentor. All intervene in the final act, which takes place in the basement. There, amidst whisky and cigarettes, the players introduce the themes of the play, ranging from friendship and loyalty to truth and lies, success and failure. Which of these players has really won? _Una partida de pòquer serveix d'excusa per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs.

src Teatre Romea

Des d'una de les grades, col·locades de tal manera com si haguèssim de presenciar una lluita de boxa al ring, presenciem les vides, les misèries, els anhels i les frustracions d'una colla de personatges que, pel que sembla, es veuen obligats a conviure en un espai que, amb el temps, se'ls fa pesat de suportar. Només les nits de partida de pòquer poden reanimar-los, però sota un estat d'eufòria poc transparent perquè, en definitiva, sempre acaben adonant-se que el joc els ha atrapat... en un soterrani... els diumenges al vespres. 

Som espectadors, en definitiva, d'un joc de ratolins que, lluny de ser lliures, roden i roden, i les cartes, per torns, els descobreixen perquè sempre ho saben tot.

src Teatre Romea

Així doncs, som espectadors d'una gran comèdia, punyent, que a estones et fa riure, i a estones et permet veure, darrere el gran treball d'aquests sis actors (Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito i Oriol Vila), sentiments trobats i enfrontats. 

Teniu fins al 3 d'agost per anar a gaudir d'aquesta gran comèdia que us mantindrà ben asseguts a la butaca durant 120 minuts. 

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!

HÈLSINKI

Hyvää maanantaita (monday_dilluns) kaikille!

Following a year-long renovation, earlier this month Helsinki’s landmark Old Market  (Vanha Kauppahalli) finally reopened its doors determined to maintain its reputation as one of the city’s best eating and food-shopping destinations. A new addition to the historical building located on the Finnish capital’s waterfront is Story, an all-day restaurant/café. _Després d'un any de restauració, l'Antic Mercat d'Hèlsinki (Vanha Kauppahalli), al port, ha tornat a obrir portes plè de ganes de convertir-se en una de les destinacions clau a la ciutat pel que fa a gastronomia i venta de productes frescos finlandesos.

src Yatzer   via Joanna Laajisto   photo by Mikko Ryhänen

Housed right in the middle of the building, the restaurant which is a joint collaboration of four of the country’s foremost restaurateurs -Anders Westerholm, Matti Sarkkinen, Teemu Aura and Markus Hurskainen, offers a selection of home-style dishes that use the freshest of ingredients sourced from inside the market hall itself and the Market Square just outside. _La cafeteria_restaurant que s'hi ha instal·lat, Story, és fruit d'una col·laboració conjunta de quatres restauradors importants de Finlàndia... Anders Westerholm, Matti Sarkkinen, Teemu Aura i Markus Hurskainen. La carta ofereix una selecció de plats casolans fets a partirs de productes frescos i ingredients que provenen de les botigues de mateix mercat i de Kauppatori (el mercat del port)... cuina de mercat, en definitiva.

src Yatzer   via Joanna Laajisto   photo by Mikko Ryhänen

The interior designed by the creative studio of Joanna Laajisto, is a simple yet welcoming space that also cleverly incorporates elements from the history of the 1889 market building. Using a palette of natural materials such as ash, leather and stone, as well as an interesting use of colour, comfortable booths, situated next to the windows, offer views of Helsinki harbour. More modern details have also been incorporated, seen for example in the sizeable counter covered with a herringbone pattern in stone and the angular lighting fixtures and all the tables have been produced by Helsinki-based artisan Tebian. _El disseny i interiorisme del restaurant Story ha estat en mans de l'estudi de la reputada decoradora finlandesa Joanna Laajisto. És un espai senzill i acollidor gràcies a la varietat de materials emprats (el color cendra, el cuir, la pedra, ...) que incorpora, d'una banda, elements propis de la construcció històrica d'aquest mercat de 1889, i de detalls moderns com la coberta amb un disseny en espiga i la il·luminació, i les taules dissenyades artseanament per Tebian.

src Yatzer   via Joanna Laajisto   photo by Mikko Ryhänen

Next time we travel to Helsinki, we'll have to go and enjoy with its delights! _La propera vegada que anem a Hèlsinki l'haurem de provar!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää perjantaita (friday_divendres) kaikille!

Very beautiful and relaxed images for the weekend of the midnight sun in summer in Finnish Laponia... the nightless land! Have you ever seen the sun circling the sky above the horizon night and day? Actually, not yet! _Per al cap de setmana... unes belles imatges del sol de mitjanit a l'estiu a la Lapònia finlandesa... el país de la nit sense nit! Alguna vegada has vist el sol que circumda el cel sobre l'horitzó de nit i dia? Malauradament nosaltres encara no!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI! Ja ihanaa viikonloppua!

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... l'arquitectura dels contenidors per a transport de mercaderies com espais per a viure-hi. _What today I like most are houses made from shipping containers like these.

A few months ago we published a series of pictures of houses made ​​from shipping containers. Today we will show you a few more... _Fa uns mesos ja vam publicar una sèrie d'imatges de cases fetes a partir de contenidors per a transport de mercaderies. Avui us en ensenyarem unes quantes més...

Ideas! _Tot són idees!

all images src design milk

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

una MICA de TOT... i de RES

Hyvää keskiviikkoa (wednesday_dimecres) kaikille!

This are, according to the HuffPots Arts, the '10 Contemporary Photographers Who Are Pushing The Boundaries Of Their Medium', presented at the Paris Photo fair 2014 in Los Angeles. _Aquesta és la selecció dels 10 fotògrafs contemporanis, participants a la fira Paris Photo que es va celebrar el passat mes d'abril a Los Angeles, que el Hafftington Post ha qualificat com els 10 fotògrafs contemporanis que estan forçant els límits del seu medi.

Bertien Van Manen (1942)

Brian Bress (1975)

Christopher Andersson (1970)

Edward Burtynsky (1955)

Denis Darzacq (1961)

Katharine Cooper (1978)

Uta Barth (1958)

Candida Höfer (1944)

Cristina de Middle (1975)

Abigail Reynolds (1975)

Go and buy one of them before their prices rise through the roof! _Ja sabeu... si en voleu algun... haureu de còrrer abans de que els seus preus pugins pels núvols!

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!

MOI, MOI!

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser l'altre dia 26 de juny, el de l'estrena, a veure l'obra de teatre 'Estripar la terra' a la Seca-Espai Brossa de Barcelona.
Yesterday (actually it was on June 26th) I went to see the role-play 'Estripar la terra' at la Seca-Espai Brossa theater of Barcelona.

En Lluís (Ricard farré) i en Raül (Arnau Puig) han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar. D'amics a contrincants. _Lluís (Ricard farré) and Raül (Arnau Puig) have survived numerous job changes but they still have to run the Culture House of the small town where they live. The new situation is not easy, nor his life time. The arrival of Miquel, and newcomer to town who worked selflessly in this space, exposes the fragility of their relationship and also the shortcomings and the problems they have to face. From friendship to the opposite.

src Inma Quesada, La Seca_Espai Brossa

Aquest és l'argument d'aquesta nova obra de teatre de Josep Maria Miró, que ja coneixem per obres d'èxit com El principi d'Arquimedes. Josep Maria Miró tracta temes socials de rabiosa actualitat, on la problemàtica hi és present però no es real fins al final, i la decisió sobre les posicions al respecte queden sempre en mans de l'espectador. _This is the argument of this new roleplay by Josep Maria Miró (Archimedes' principle). Josep Maria Miró tells about social issues, where the decision about which would be the right side of the story is always in the hands of the viewer. 

src Inma Quesada, La Seca_Espai Brossa

Estripar la terra (remoure el sòl a poca profunditat a fi de facilitar un treball posterior com ara la llaurada) està ambientada en un moment en què es perceben clarament els efectes d'una crisi que ha tallat ben bé de socarrel els valors i els drets que tant havien costat d'aconseguir a la societat dels nostres predecessors, sobretot en l'àmbit laboral, les relacions humanes també es veuen directament afectades pel sentiment de por que s'imposa arreu... la deshumanització de les relacions personals en els fràgils temps de crisi. _'Estripar la terra' (remove shallow soil in order to facilitate a subsequent work such as plowing) is set in a time when are clearly perceived the effects of a crisis that has cut from the roots social values ​​and labour rights that weren't no so easy to get for sour ancestors... consequently  the dehumanization of relationships in fragile times of crisis appears.

Fins al 27 de juliol. _Until July 27th.

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!

MOI, MOI!