dimarts, 8 de juliol de 2014

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, va ser la setmana passada que vaig anar a... veure l'obra de teatre La partida (Dealer's Choice), de Patrick Marber i dirigida per Julio Manrique, al Teatre Romea de Barcelona, en el marc del Grec 2014 Festival de Barcelona.
Yestarday I went to see... actually it was last week... 'Dealer's Choice' Patrick Marber's roleplay, directed by Julio Manrique, at Teatre Romea of Barcelona, inside Grec 2014 Festival of Barcelona programme.


Dealer’s Choice revolves around a poker game but enables an all-male cast to mediate on themes that go far beyond cards. For, as one of the characters says in the restaurant where all the action takes place (in London in the original play, in Barcelona in this adaptation), “You must play the man, not the cards”. Six full-blooded characters, of the type only achieved by the finest theatre writing, go back and forth between the restaurant dining room and kitchen: a chef, two waiters, the owner, his gambling-addicted son and the son’s poker mentor. All intervene in the final act, which takes place in the basement. There, amidst whisky and cigarettes, the players introduce the themes of the play, ranging from friendship and loyalty to truth and lies, success and failure. Which of these players has really won? _Una partida de pòquer serveix d'excusa per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs.


Des d'una de les grades, col·locades de tal manera com si haguèssim de presenciar una lluita de boxa al ring, presenciem les vides, les misèries, els anhels i les frustracions d'una colla de personatges que, pel que sembla, es veuen obligats a conviure en un espai que, amb el temps, se'ls fa pesat de suportar. Només les nits de partida de pòquer poden reanimar-los, però sota un estat d'eufòria poc transparent perquè, en definitiva, sempre acaben adonant-se que el joc els ha atrapat... en un soterrani... els diumenges al vespres. 
Som espectadors, en definitiva, d'un joc de ratolins que, lluny de ser lliures, roden i roden, i les cartes, per torns, els descobreixen perquè sempre ho saben tot.


Així doncs, som espectadors d'una gran comèdia, punyent, que a estones et fa riure, i a estones et permet veure, darrere el gran treball d'aquests sis actors (Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito i Oriol Vila), sentiments trobats i enfrontats. 


Teniu fins al 3 d'agost per anar a gaudir d'aquesta gran comèdia que us mantindrà ben asseguts a la butaca durant 120 minuts. 

Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada