barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää päivää kaikille!

Una de les grans, i noves, experiències del viatge a Finlàndia d'aquest estiu ha estat conduir... llogar un cotxe i provar la manera de conduir a les carreteres d'aquest país.

Realment el navegador del cotxe ens ha estat de gran ajuda, sobretot per sortir i entrar d'Hèlsinki. Ja se sap... les capitals... les grans ciutats... sempre tenen escalèxtrics gairebé impossibles per als novells en el coneixement de les seves carreteres. Ens n'hauríem acabat sortint, però... una ajudeta sempre és d'agrair.

I no perquè la conducció a Finlàndia sigui aparentment complicada... com a mínim a les carreteres per les que vam passar, el trànsit que vam trobar i, sobretot, gràcies a l'època de l'any en què ens trobàvem (no hi havia neu, ni gel), però sí en d'altres qüestions, com, per exedmple, en la localització dels ràdars (que n'hi ha molts, sobretot a les carreteres més locals!).

Conduir per Finlàndia... sobretot quan t'has allunyat tot just de la primera anella metropolitana... és conduir sempre enmig d'arbres... d'arbres molt alts! Finlàndia és un país eminentment pla (no es pot dir que Finlàndia tingui muntanyes... com a molt hi ha turons) i, per tant, sota les arbrades, no veus mai horitzons més enllà dels trams de carretera entre revolts.

Pel que fa a la tipologia de les carreteres... no hi ha moltes sorpreses... tenen alguns trams d'autopista a les sortides d'Hèlsinki, on hi pots arribar a anar a 120, però més o menys aviat (cent i pico quilòmetres...), tot i tenir amplades i número de carrils similars, acaben convertint-se en carreteres principals, diguem-ne... autovies, on el límit de velocitat baixa a 110 i a 100 km/h.

Un cop abandones l'autopista, o l'autovia, entres en el món de les carreteres locals... amples... en general ben asfaltades (sempre estem parlant de les que vam anar trobant nosaltres), amb no massa trànsit... ben senyalitzades... i, en alguns trams, pleníssimes de ràdars (per això deu ser que respecten bastant els límits), i prou surtides de gasolineres. 

En aquest nivell de les altres carreteres, en particular hi ha una tipologia que ens va sorprende molt... i, si no m'equivoco, crec que va ser en el tram entre Porvoo i Kouvola (ens dirigíem a Lappeeranta). Es tracta de les carreteres... com resaven els cartells de trànsit que vam trobar... 2+2.

Com podeu veure en la foto... sembla que hi ha un cotxe que ens vol envestir mentre avança una furgoneta groga. Però no és així! En les carreteres 2+2 els carrils són prou amples perquè un cotxe avanci un altre sense haver de, pràcticament, sobrepassar el carril contrari (si avances una furgoneta grossa o un camió... de segur que passaràs per l'altre carril... però aquí ja hi juga la normativa que, gairebé tots, coneixem sobre les ratlles contínues i les discontínues), però no prou per convertir-les en carreteres de quatre carrils. Abans de res... a Finlàndia sempre s'ha de conduir amb els llums de posició engegats, també de dia, si no... ja t'ho faran saber amb un bon cop de clàxon! En aquest tipus de carreteres has de conduir sempre enganxat a la dreta del teu carril... precisament per facilitar la funcionalitat del 2+2. Tot un què... això del 2+2!

Una altra curisositat, almenys a nosaltres ens ho va semblar, i en això el navegador del cotxe també ens va ajudar, és que uns metres abans d'entrar en una interesecció en una de les altres carreteres, i fins a uns metres passada aquesta, la velocitat permesa baixa de cop de 80 o 90 (generalment 80) a 50. No recordo que aquí sigui sempre que s'hagi de reduir la velicitat (potser m'equivoqui)!

Una qüestió que sempre suscita problemàtiques és la interpretació i significat dels colors dels cartells que indiquen direccions. De seguida t'hi familiaritzes... com amb qualsevol pauta quan l'acabes descobrint!

 via flickrhivemind

Però... si parlem de senyals... hem de dir que el senyal estrella a Finlàndia és el hirvi (ant)... a vegades el poro (ren), però sobretot el hirvi. I és que si et creua de cop davant del cotxe, de nit... és un animal molt gros! Nosaltres no en vam veure cap.

Així doncs... més enllà de la possible monotonia del paisatge general de Finlàndia... arbre rere arbre... explotació forestal rere explotació forestal (excepte quan entres en zones tan espectaculars com les lacustres)... no hi ha d'haver cap problema conduint per les carreteres de Finlàndia.

MOI, MOI!