AHIR vaig anar a...veure,... més ben dit a sentir, el concert de Daniel Anglès, Lluny de Broadway, a l'Auditori de Barcelona.
Lluny de Broadway. Però tenint-lo sempre present. Així han estat aquests 18 anys dedicats al teatre musical, des del meu debut professional fins avui. I aquest és el títol escollit per presentar-me, per primer cop, en concert.
Centrat en la direcció escènica durant els darrers anys (Mamma Mia!, Hair i actualment La Bella y la Bestia), Lluny de Broadway és una mirada emocional i apassionada a les experiències viscudes dalt l'escenari... i al pati de butaques. Als espectacles que he protagonitzat, i als que no. Al que he fet i al que se m'ha escapat.
Cançons de diferents estils, autors i èpoques interpretades des d'una mirada personal i serena, amb la personal veu d'un amant dels musicals. Algú que segueix somiant en allò que potser no tenim tan lluny...
AVUI m'agrada...aquesta mökki (cabana) finlandesa del segle 21.
El dissenyador finlandès Robin Falck volia una mökki al bosc, al costat d'un llac, per a passar-hi els caps de setmana quan hagués acabat el seu servei militar un any després. I volia que fos prou petita per a no haver de demanar permisos de construcció, ja que no són necessaris , a Finlàndia, si l'edificació no supera els 12 m2.
Un cop va haver dissenyat l'aspecte que hauria de tenir la mökki, va demanar ajuda a uns arquitectes (Bruno Erat) per a les qüestions tècniques de construcció.
La casa es va dissenyar per a aprofitar al màxim els seus 12m2 escassos, així com la seva acústica i tota la llum natural possible que pugués entrar-hi.
La segona planta acull l'habitació i l'armari, i ocupa uns 4,5m2 més. Des d'aquí es té una magnífica vista del llac, i del cel tant de dia com de nit.
La construcció de la mökki, de només 9m2, i que es va fer amb materials reciclats i de la zona, duts a mà per a consevar al màxim l'entorn natural, només va necessitar dues setmanes, tot i que la porta i les finestres van trigar en arribar un parell de setmanes més. El preu... uns 8000€, i la mà d'obra. El seu nom... Nido, ...niu d'ocells en italià.
Tot i aquest temps grisot, humit i xafogós que tenim aquests dies, potser hi deu haver una petita onadeta de calor a Europa, perquè no només aquí han pujat les temperatures, sinó que també ho han fet a Finlàndia.
A principis de setmana va semblar que l'estiu arribava de cop, ja que les temperatures haurien arribat a la ratlla dels 20º en molts punts del sud del país. A l'aeroport d'Hèlsinki-Vantaa van arribar gairebé als 20º, però a Salo al sud-oest de Finlàndia, el termòmetre va pujar fins als 21,6º.
Les temperatures d'ahir, doncs, van ser anormalment altes per a aquesta època de l'any, ja que són més pròpies de l'estiu finlandès. Ara bé, encara som a la primavera, i el temps és radicalment canviant. Avui sembla que venen pluges i tempestes elèctriques, i les temperatures només pujarien fins als 15º a l'àrea metropolitana d'Hèlsinki. Però... 15º no són iguals a tot arreu, ni 18º (substituiu norway per FINLAND, o SUOMI, que és el mateix)...
Sembla ser que aquesta setmana plouen les notícies de Finlàndia relacionades amb casa nostra. No fa massa hores que s'ha presentant ARCO'2014, la Fira Internacional d'Art Contemporani que se cel·lebra anualment a Madrid cap al mes de febrer. En aquesta ocasió serà del 19 al 23 de febrer de 2014, als pavellons 5 i 7 d'IFEMA.
Però... quina és la bona notícia que ens pertoca aquí esmentar? Doncs... que Finlàndia serà, en aquesta propera edició d'ARCO, el país convidat, en la secció #FocusFinland, prenent el relleu a Turquia.
S'ha encarregat la selecció de les galeries que es presentaran a ARCO'2014 al comissari de col·leccions del museu Kiasma d'Hèlsinki, Leevi Haapala, que aproparà als visitants de la Fira la producció artística contemporània d'aquest mercat.
Però no només l'art contemporani finlandès serà present a IFEMA, sinó que els principals museus i institucions de Madrid acolliran diferents exposicions, projecte en què hi col·laborarà la fundació finlandesa Frame (fundació finlandesa que proporciona serveis i actua com un òrgan d'experts en els intercanvis internacionals relacionats amb les arts visuals) i l'embaixada de Finlàndia.
Avui dimarts el Cor Infantil de l’Orfeó Català viatjarà a Finlàndia per oferir dos concerts al costat del prestigiós Cor Tapiola: dimecres, 8 de maig, a Hèlsinki i divendres, 10 de maig, a Vaasa, en el festival coral internacional de la ciutat. El viatge és la tornada de l’intercanvi entre les dues formacions que el març passat es va iniciar amb les actuacions del cor finlandès al Palau de la Música Catalana i a Vic juntament amb el Cor Infantil de l’Orfeó.
En els dos concerts a Finlàndia, el Cor Infantil actuarà primerament en solitari, dirigit per Glòria Coma i Pedrals, acompanyat pel pianista Pau Casan i el percussionista Ernest Martínez, oferint el programa EnCants del món: unint veus del nord i veus del sud. Un recull de músiques dels cinc continents arranjades per a cor i piano i amb una posada en escena dirigida per Dani Coma. Després, les dues formacions juntes interpretaran obres d’origen escandinau, sota la direcció de Glòria Coma i el titular del Cor Tapiola, Pasi Hyökki. En la segona part, les corals estaran acompanyades per l’Orquestra de Corda del Cor Tapiola, integrada pels mateixos cantaires del cor.
En aquest viatge, els cantaires catalans s’allotjaran a les cases de les famílies dels cantaires finlandesos, tal com van fer els membres del Cor Tapiola quan va venir a Barcelona, on van ser acollits per les famílies del cor català.
Si observeu detingudament les dues fotografies, podreu copsar la diferència d'actitud entre els dos cors, que reflecteixen molt bé els caràcters d'un i altre país... sense comparar, és clar! Totes dues són vàlides, cada una d'elles pròpia de la societat d'on provenen... la mediterrània i la nòrdica!
Tot plegat, aquesta comunió entre Catalunya i Finlàndia sempre és una gran notícia també per al blog!
AVUI m'agrada...aquest videoMapping que es va projectar en la pista de l'Open 13 de tennis de Marseille, per a commemorar el seu 20è aniversari, creat per ENTERSTICE x LRV.
Sembla que el temps de primavera ens dona una treva per a aquest cap de setmana. Si més no, avui, el dia ha començat radiant!
I a Hèlsinki també... tot i que més frescos que aquí!
Avui anirem de viatge a la Lapònia... a la Lapònia finlandesa. Però serà un viatge curiós... perquè ho farem de la mà de les pel·lícules que, a través dels seus fotogrames, ens l'expliquen i ens l'enssenyen. De la mà, doncs, de les pel·lícules que, recentment, han utilitzat aquests espectaculars paratges com a teló de fons per a les seves històries.
AVUI m'agrada...en les il·lustracions del dissenyador finlandès Vesa S.
Globelle - EP covers src Vesa S
Vesa Sammalisto és un il·lustrador finlandès que va començar la seva carrera a Berlin i actualment està establert a Hèlsinki. Va ser guardonat amb el premi ADC Young Guns l'any 2011. Aquí us mostrem algun dels seus treballs...
Helsinki Region Transport (HSL), 2013
i City of Hyvinkää, 2011
Helsingin Juhlaviikot, 2011
i Helsinki City Guide (mobile app), 2011
Finnish Tourist Board (Visit Finland), 2011
i Helsingin Sanomat, 2009-2011
Helsinki Region Environmental Service Authority (HSY), 2010
i Finnish Social Insurance Institution (Kela), 2010-2011
Vappu és la celebració de l'1 de maig a Finlàndia. L'any 1979 es va incorporar al calendari finlandès com a Dia del Treball. És, per tant, un dia de festa!
Però les celebracions van més enllà, ja que, tradicionalment, també els estudiants han participat sempre d'aquesta festa de la primavera convertint-la en un carnaval molt popular.
Un dels actes principals, sinó el més importants i concorregut, té lloc el dia 30 d'abril, al vigília, a les sis de la tarda, al voltant de l'estatua de Havis Amanda, situada entre l'inici del parc d'Esplanadi i Kauppatori (plaça del mercat) al port davant de l'Ajuntament de la ciutat, on enguany, unes 30000 persones s'hi van aplegar per rentar-la i posar-li una gorra d'estudiant al cap.
Per què? Des de 1890 els estudiants de les universitats finlandeses i, per extensió, també tots aquells que han estat estudiants, celebren la seva graduació. Aquests són els que realment viuen la festa d'una manera més intensa, que s'exten per tota la ciutat. I ho fan, entre d'altres coses, duent una gorra al cap que els destaca com a graduats a l'institut. Tradicionalment es duia tot l'estiu, però ara ja només el dia de Vappu i en algunes cerimònies acadèmiques.
Aquesta gorra, o ylioppilaslakki, només s'aconsegueix una vegada a la vida, i amb cada persona ha de ser per siempre. A més, es diu que no es pot rentar mai. S'ha de cuidar molt! I aquesta gorra també és la que porta l'estatuta de Havis Amanda, que un grup d'estudiants col·loca al seu cap amb l'ajuda d'una grua per a no malmetre-la. Aquí al sud, de ben segur que tothom hi pujaria al damunt i la pobra acabaria perdent algun braç o... D'altres escultures d'altres ciutats finlandeses també reben la seva gorra.
Les celebracions de Vappu continuen l'endemà, és a dir, avui. Tothom es reuneix a Kaivopuisto (els suecoparlants ho fan a Kaisaniemi), al sud de la ciutat, a tocar del mar, i a Ullalinnanmäki, per a fer-hi un picnic i veure vi espumós (cava, xampany, ...) i comprar globos. Mentrestant, rues i festivals se succeeixen també per tota la ciutat. D'altres, simplement, marxen cap a les mökki (cabanes) a passar un bon dia!
Els productes tradicionals que es prenen aquests dies són la sima, una beguda no alcohòlica tipus aiguamel que es serveix ben freda, i tippaleipä...
Aquí... manifestacions... manifestacions... manifestacions... i tal i com estan les coses... amb males cares i molt mal humor.
Ja heu vist com s'ho passen d'allò més bé... allà... a Finlàndia... amb un clima tan fred... Tot i que avui també gaudeixen, per més inri, d'un dia excepcional! Mireu... mireu...!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
+12.02.09.png)
