divendres, 17 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona


Moi, hyvää päivää!

Dia 5. Abaixem una mica el ritme.
Ahir vam decidir que abaixaríem una mica el ritme... vam esmorzar tranquil·lament a l'apartament, i quan vam creure que ja estàvem llestos, aleshores vam sortir.
Vam agafar la línia 8 del tramvia, que ens va dur des de Vallila, on vivim, al barri de Ruoholahti i la nova zona guanyada al port de Jätkasaari. Ruoholahti ja ho coneixíem d'altres vegades, però té bones vistes al mar, i és molt agradable, si fa bo, passejar entre els seus edificis d'oficines tan moderns, i d'altres de recuperats com el centre cultural Kappeli (una antiga fàbrica de cables de Nokia), i per la seva tranquil·la zona residencial al costat d'un petit canal.


D'aquí vam anar caminant pel passeig del costat del mar, Merisatamanrata, vam creuar el barri del disseny, i fins a l'Stockmann, on havíem de comprar alguna cosa més de menjar pels dies que encara ens queden a Hèlsinki.
També ens vam prendre la tarda molt tranquil·la... vam agafar el ferry que duu a Suomenlinna, un grup d'illes al davant de Hèlsinki que havia estat una antiga fortalesa (patrimoni de la UNESCO des de fa 20 anys), per passejar pels seus parcs i monuments ,i veure com la gent s'ho passa bé... bebent i bebent i bebent i... bebent molts cervesa... vaja, passant l'estona i gaudint de la posta de sol!


El vespre amenaçava tormenta... i vam tornar cap a casa... sense abans, però, donar un tomb per Esplanadi, on una coral de noies donava el do de pit!


La tormenta, però, va passar de llarg... tot i que algunes gotetes van caure mentre sopàvem ja tranquils a casa.

Nähdään huomenna!
MOI, MOI!

dijous, 16 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Hyvää huomentaa!


Dia 4. Descobriments, segona part.
Les jornades de descobriments van continuar ahir al matí a Arabianranta, una zona, al nord est de la ciutat de Hèlsinki, on, fa més de 130 anys, s'hi va instal·lar la coneguda fàbrica ARABIA, de tota mena d'articles de ceràmica, sobretot per a la llar.


...una zona que s'ha convertit en un nou barri residencial, comercial i d'oci per a la ciutat, envoltada d'història, ja que és a tocar de Vanhakaupunki (ciutat vella), ell lloc on els suecs, al segle 16, van fundar Hèlsinki, i enmig d'un entorn completament natural, a la desembocadura del riu Vantaa.


Com ha passat en moltes ciutats, la zona s'ha recuperat i s'hi han construit nous i moderns edificis, parcs plens d'escultures i de jardins molt ben cuidats, i camins per on poder passejar, fer esport i... sobretot, prendre aquest sol tan preuat.


Tots els parcs de la ciutat... sobretot a la tarda, quan la major part de la gent ha plegat de treballar, s'omplen a vessar per a fer qualsevol mena d'activitat, o no fer-ne cap, simplement estar (olla vain, que en diuen ells... com el dolce farniente dels italians), i gaudir d'aquest bon temps que aviat desapareixerà amb les primeres pluges de la tardor. I és que, Hèlsinki, és una ciutat tan vital! Qui ho hauria de dir... sobretot nosaltres, els del sud, que pensem que el paradís és al Mediterrani! El Paradís sembla tenir moltes formes!


I és que... poques ciutats... tenen un paratge com aquest al centre, oi!


Nähdään huomenna!
MOI, MOI! 

dimecres, 15 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona


Moi, hyvää iltaa!


Dia 3. Descobriments, primera part.
Ahir al matí vam anar a descobrir llocs que encara no coneixiem.
Primer de tot, vam agafar el tramvia 4 que ens va dur al barri de Munkkiniemi, on Alvar Aalto (aalto vol dir onada en finès) hi tenia la seva casa, i el seu taller.


Ja que erem per aquella zona, al nord oest de la península en què hi ha el centre de Hèlsinki, vam decidir apropar-nos a donar un volt per Seurasaari, una illa, unida a terra per un pontet de fusta molt cuco, que acull, en una bona part d'ella, un museu a l'aire lliure on s'hi representa l'arquitectura i la forma de viure més tradicional de Finlàndia. Però també hi ha platgetes i molts camins i caminets per passejar o fer esport. Ah! No hi ha cotxes, i les bicicletes tampoc hi entren.


Cap a mitja tarda vam anar a passejar pel centre, a mirar botiguetes (com la nova Finnish Design Shop de Katajanokka), i a fer un geladet enorme... com tothom... de la Helsingin Jäätelötehdäs, posats com a sargantanes en una roca mirant el mar... com tothom...!

...i això... que ja n'havíem menjat bastant...
Nähdään huomenna!
MOI, MOI!

dimarts, 14 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona

Moi, hyvää iltaa!

Dia 2. La intendència.
Com que hem llogat un apartament... això vol dir que cuinarem a casa... i, per tant, s'ha de comprar alguna cosa per a menjar! Ja que érem a la vora, vam triar el supermercat de l'Stockmann (més o menys com El Corte Inglés) per fer saca.

...foto... ràpid, ràpid... des de l'escala mecànica...
L'experiència... tot un èxit!
Però abans, ja havíem esmorzat al Café Ekberg, a Bulevardi, molt chic. Korvapusti i pulla, per suposat. Per beure, un latte, i appelsinimehua (suc de taronja).


I... per fer baixar totes aquestes calories tan bones, una volteta per Esplanadi... les Rambles (però amb moltíssim més caché) de Hèlsinki...

...no ens busqueu... no som en Wally... nosaltres fem la foto...

...i Kauppatori, el mercadillu (sobretot parades de menjar) que munten cada dia de l'any, plogui, nevi o faci sol (com, per sort, de moment, és el cas), faci fred o faci calor, al costat mateix del port i de l'ajuntament.


Després de dinar, amb la panxa un altre cop plena, vam anar a estrenar la recent inaugurada via (més aviat grisa... perquè és tota d'asfalt) que comunica l'antic port amb l'estació de trens a la plaça del Musiikkitalo... és a dir... una via que passa per les antigues vies de tren i que creuava una bona part de la ciutat. Ara és per als peatons, els ciclistes, els cotxets de bebé (que, per cert, n'hi ha molts!), els patinadors,... Ai las! Si haguéssim portat els nostres patins, perquè no trobem enlloc on llogar-ne!


Al final del camí... tothom de cara al mar... com al Café del Mar d'Eivissa... però 2000 i picu km més amunt, a Hèlsinki! 

...ei! Que les ombres som nosaltres!...
I cap a casa a sopar!

Nähdään huomenna!
MOI, MOI!

dilluns, 13 d’agost del 2012

barcelona-hèlsinki-barcelona


AHIR vaig anar... a HÈLSINKI!
Durant aquests propers 10 dies, el blog se n'ha anat de viatge a Finlàndia! I tindrà un format de diari, on us anirem resumint el nostre dia a dia.

Dia 1. La sortida de Barcelona, i l'arribada a Hèlsinki.
La jornada va començar molt d'hora al matí, cap a dos quarts de sis, tot i que l'avió no s'enlairava fins a un quart d'onze, hora de Barcelona.


(Gairebé) tots a punt amb els cinturones abrochados!


El vol va durar el que havia de durar, unes quatre hores... i de seguida vam ser a l'apartament que havíem llogat. Ha estat la primera vegada que ho fem així, sense hotel. Però... el pressupost final ho agrairà... a més, vam trobar-ne un al barri de Vallila (on encara queden algunes de les poques cases de fusta de finals del segle19 de Hèlsinki) petitó i bufó, nou, i decorat amb molt de gust... a la manera escandinava, perquè no!


Ja que quedaven prou hores per endavant, era hora de retrobar-se amb el centre de la ciutat. Però... sense saber-ho... ens vam trobar amb el Flow Festival, de música electrònica (a la manera del Sònar), al costat d'una central elèctrica, a rebossar de gent guapa... on hi estava a punt de tocar la Björk (que competia, a la mateixa hora, amb el concert de la Madonna a l'Olympiadstadion). Molta gent per tot arreu!


Ojo al dato! La popularitat d'un lloc o esdeveniment es mesura, com a mínim a Finlàndia, pel número de bicicletes que hi ha aparcades al davant! O, almenys, això diuen...


Per cert... us heu fixat com separen els gossos segons la seva mida en dues àrees diferents? Molt bona idea! Així... que cadaú es baralli amb els de la seva mida!


Més tard... saludàvem Havis Amanda (la dona que surt de l'aigua i que representa la ciutat de Hèlsinki), i dèiem bona nit a la Catedral! Però la claror encara ens va acompanyar fins a les onze de la nit.


Nähdään huomenna!
MOI, MOI!

divendres, 10 d’agost del 2012

AVUI m'agrada...

AVUI m'agrada... voltar pel món sense moure'm de casa (i també movent-me... és clar!).
Hi ha moltes maneres de viatjar pel món... i una d'elles és tenir boles del món repartides per la casa... que si són vintage molt millor...

via apartment therapy
via apartment therapy
via apartment therapy
... o bé... penjar mapes del món i de les seves ciutats, com en aquests altres exemples... també vintage, per suposat!

Nauttikaa! Gaudiu!

Els propers posts seran des d'un lloc molt especial! Sorpresa!
Hyvää viikonloppua!

MOI, MOI!