AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure les pel·lícules O, Tasqueiro (d'Aki Kaurismäki), i Helsinki, ikuisesti (Helsinki, per sempre) (de Peter Von Bagh) a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona dins el marc de les sessions d'aquesta setmana dedicades als cineastes finlandesos Aki Kaurismäki i Peter Von Bagh (29 August 1943 – 17 September 2014).
Yesterday I went to see Aki Kaurismäki's short O tasqueiro, and Helsinki, Forever, by his friend Peter Von Bagh (29 August 1943 – 17 September 2014) at Filmoteca de Catalunya of Barcelona.

Aki Kaurismäki introduced himself in person this session that pays tribute to his friend Peter von Bagh with the screening of one of his best-known documentaries, an ode to Helsinki via the cameras and film culture. Helsinki, Ikuisesti is a vision of Finland's capital through the ages, created with pictures and sounds from myriads of films, newsreels and songs. A stunning achievement - an epic of time regained and lost again. In addition, it was shown O tasqueiro, the episode that Kaurismäki filmed for the joint project 'Centro Historico', commissioned by the cultural program Guimaraes in Portugal in 2012.  _Aki Kaurismäki va presentar, personalment, aquesta doble sessió en què s'homenatja el seu amic Peter von Bagh amb la projecció d'un dels seus documentals més coneguts, una oda a Hèlsinki a través de les càmeres i la cultura cinematogràfica. Helsinki, ikuisesti. Com a complement, també es va projectar O tasqueiro, l'episodi que Kaurismäki va filmar per al projecte conjunt 'Centro Històrico', un encàrrec del programa cultural Guimaraes 2012 a Portugal.

This is a portrait of Finland's capital made with material taken from all eras and sources, with newsreel footage finding a place as easily as scenes from feature films. Certain locales are contemplated throughout the years, if not always in chronological order. Von Bagh once casually said: 'People think I like Helsinki because I made that film; they're mistaken.' Or maybe he's just in denial, for something this beautiful is always made from some kind of love. _Aquest és un retrat de la capital de Finlàndia feta amb material pres de totes les èpoques i fonts, amb imatges de noticiaris i escenes de llargmetratges. Certs llocs es contemplen al llarg dels anys, encara que no sempre en ordre cronològic. Von Bagh una vegada casualment, va dir: La gent pensa que m'agrada Hèlsinki perquè vaig fer aquesta pel·lícula; estan equivocats. Potser només és la negació, per alguna cosa que sempre és bella i que es fa per algun tipus d'amor.

In a Letter to the Director published in the Pordenone Silent Film Festival catalogue 2008, Chris Marker wrote about von Bagh's film Helsinki, Forever: "Few movies may boast a stronger opening sequence, and few movies offer such an extraordinary finale. And in-between I guess what I admire most is the fluidity of the editing, your way to play with time in a manner that comes at once as always surprising and perfectly natural. HELSINKI deserves its rank among the great "city-poems", and I'd rate it above Ruttmann, for instance, for one reason: if I read in his BERLIN the social commitment and the aesthetic maestria, I don't feel the personal acquaintance with the city, its history, its ghosts, that I found in yours. Also something that many have a tendency to underestimate but which for me is crucial: the music. The Zeppelin sequence by itself carries a haunting beauty, akin to Fellini's liner, but I don't think it would attain this climax of emotion if at that moment the music didn't bring the perfect tune of melancholia. So with the choice of incredible documents and the unfailing mixture of both musical items, editing and score, you made an unforgettable film." 

_En una carta al director publicada al catàleg del Festival de Cinema Mut de Pordenone 2008, Chris Marker va escriure sobre la pel·lícula de von Bagh Hèlsinki, ikuisesti (Hèlsinki, per sempre). "Poques pel·lícules poden presumir d'una seqüència d'obertura més forta, i poques pel·lícules poden oferir un final tan extraordinari. Al mig, suposo, que el que més admiro és la fluïdesa de l'edició, la seva manera de jugar amb el temps de manera que és a la vegada, com sempre sorprenent i perfectament natural. HÈLSINKI mereix el seu lloc entre les grans "poemes-ciutat", i jo dic per sobre de Ruttmann, per exemple, per una raó: si llegeixo en el seu BERLIN el compromís social i la maestria estètica, no em sento el coneixement personal de la ciutat, la seva història, els seus fantasmes, que vaig trobar al teu. També una cosa que molts tenen una tendència a subestimar, però que per a mi és fonamental: la música. La seqüència d'El Zeppelin per si comporta una bellesa inquietant, similar a la de línia de Fellini, però no crec que arribaria aquest clímax d'emoció si en aquest moment la música no dugués la melodia melancòlica perfecta. Així que amb l'elecció dels documents increïbles i la barreja infal·lible d'ambdós elements musicals, l'edició i la banda sonora, vas fer una pel·lícula inoblidable."

As you may see, it was completely full of people. You'll see all the program at the Filmoteca de Catalunya agenda. _Com podeu veure, la sala era plena a vessar. Durant tota aquesta setmana encara podreu veure pel·lícules d'amdós grans cineastes finlandesos a la Filmoteca de Catalunya.

Nauttikaa! Enjoy_gaudiu!
MOI, MOI!